Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

que volen dormir escampades pel
port. Els camàlics que transporten
el sac i el deixen caure amb la gràcia
del prestidigitador. Al costat de tots
aquests, també hi ha els vaixells de
passatgers on habiten la mateixa
gent que als hotels de luxe:
cambrers i bàrmans que saben
servir les copes a ritme de vals
sense que en caigui ni una gota o
els que netegen les habitacions i el
quiosquer que ven revistes i diaris.
També hi ha els treballadors
portuaris que potser no pujaran mai
dalt d’un vaixell, però sense els
quals s’aturaria el món i les
mercaderies es moririen
d’avorriment i els vaixells d’enyor.
Els gruistes que enfilen les
mercaderies cap al vaixell o les
buiden ràpidament a cullerades. El
guardamolls que no deixa que
prenguin ni una engruna del preciat
transport. El pràctic del port que
ensenyarà a un gran vaixell el camí
secret per dormir a recer del moll.
Als molls del riu, també hi viuen
desenes d’oficis lligats al tràfec de
mercaderies i persones, amunt i
avall del riu o d’una riba a l’altra.
Finalment, hi ha aquells que el viuen
sense benefici, només per son plaer.
El nedador que vol guanyar la mar
per arribar a l’altra riba. I aquells
que voguen fort perquè el seu bot
llauri la cara de l’aigua més de
pressa que els altres. I aquell que
velejant es deixa portar per
l’embarcació en una mar en calma,
només per sentir el sol com li
acaricia la galta i olorar la salabror
que li arriba fins a l’ànima.
Tots aquests oficis i desoficis viuen
dins dels ports. Aquests i molts
altres. Darrere d’aquests oficis, però,
hi ha les persones. Una gent humil,
perquè abans els ports i, sobretot,
les platges eren llocs humils on el
metre quadrat no es comptava.
Les cases eren petites, però netes
i els estadants dormien a prop dels
ormeigs de la pesca. Hi havia poca
decoració i no era envejada la
primera línia de mar, però eren allí
i veien de prop la barca.
La platja i el port eren la gran plaça
del poble on es vivien i es visitaven
els treballs i al diumenge es
transfigurava per art d’encantament:
la gent hi passejava amb els millors
vestits i s’hi compartien jocs i
festejos. A l’estiu, la plaça s’allargava
mar endins i, cap a mig segle, els
primers turistes ja hi guaitaven.
Aquesta gent vivien tots a tocar l’un
de l’altre. Si era dia de desgràcia,
hi corrien tots per salvar el que es
podia. Si era dia d’alegria,
s’encomanaven la rialla.
41