Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

Paisatges
06
La línia de costa i la fesomia de les
poblacions banyades per la mar és
el que ha canviat més en l’últim segle.
Abans, la línia costanera era de ple
domini de la gent de mar i els pobles
eren fets de cases petites i humils
emmarcades per la verdor dels pins
i en sobresortia, de tant en tant, una
església amb campanar. Les platges
només eren tacades per les barques,
els ormejos que jeien al sol o el viure
de la seva gent.
Després, vingueren les infrastructures.
El ferrocarril estampà la seva
línia entre els pobles i la mar o
emmarcava les vores del riu. Les
carreteres serpentejaven a la vora
de la mar i el riu sense deixar-los
expandir-se. Més tard, la pressió
turística creà una paret de formigó
contínua que esborrava els arbres
de l’interior i dominava les platges
laterals. Els ports naixien i omplien
de roquissar les verdes badies. Els
ponts creuaven amb un tall sec els
rius i mataven el passos de barca.
Tot el món estava canviant, però la
gent seguia vivint amb la mirada fixa
en els treballs de cada dia, sense
observar el que estava passant.
Molt més canviaran les coses. Però,
s’apunta un nou model de futur:
preservar els espais verges,
recuperar el paisatge antic, fer
conviure la modernitat amb l’equilibri
d’una vida que també viuran les
generacions futures. Recuperar,
d’alguna manera, aquell món que
es vivia abans.
Ara us presentem com eren aquests
pobles nostres de voramar, quan la
gent encara no pensava en la
importància del patrimoni perquè el
vivien, quotidianament. Som, si fa
no fa, un segle enrere i això és el
que s’hi podia veure.