EXAMEN DE BIOLOGIA I 1 CURS DE CIÈNCIES ... - ETC

NOM I COGNOMS:
Una de les quatre respostes és la correcta
EXAMEN DE BIOLOGIA I
1 ER CURS DE CIÈNCIES AMBIENTALS.
Curs 2005/2005. Convocatòria de 6 de febrer de 2006
Poseu el vostre nom i DNI al full de respostes. Al final heu de lliurar també aquest full de
preguntes
PART 1: BIOQUÍMICA
1 Tria la frase correcta
a Totes les biomolècules es diferencien de la resta perquè són quirals
b Els enllaços covalents no són importants pel manteniment de l’estructura de les biomolècules
c Les interaccions entre molècules apolars són les més fortes entre les anomenades
interaccions febles
d Cal més energia per trencar un enllaç covalent que per trencar un enllaç no covalent
2 Tenim un tampó a pH fisiològic (~ 7,4) preparat a partir de les sals monosòdica (H2PO4Na)
i disòdica (HPO4Na2) del tampó fosfat, que té un pKa de 7,2. Quina de les frases següents és
INCORRECTA?
a al tampó final hi ha més HPO4Na2 que H2PO4Na
b Si afegim una base forta al medi, el pH no augmentarà però la quantitat de HPO4Na2 sí ho
farà
c Si afegim àcid fort al medi baixarà el pH
d Un addició d`acid fort farà augmentar la concentració de la forma H2PO4Na
3 L’energia lliure estàndard (ΔGº) d’hidròlisi de l’ATP és -30,5 kJ/mol. La seva energía
lliure d’hidròlisi al medi cel·lular és de approx -50 kJ/mol. Això implica que:
a Es degrada espontàniament a ADP i Pi
b Que és la molècula amb major energia lliure d’hidròlisi d’un enllaç fosfat
c Que l’enllaç fosfat és més fort en condicions cel·lulars normals que en condicions estàndard
d Que la concentració d’ATP és superior a la d’ADP i Pi
4 Suposa dues semireaccions redox:
ΔE0’ (V)
A + 2H + + 2e - AH2 0,25
B + 2H + + 2e - BH2 -0,10
a Aquesta reacció evolucionarà sempre cap a la formació de AH2
b En condicions estàndard, el compost més oxidant, B, oxidarà A i es formarà BH2
c Aquesta reacció no podrà assolir l’equilibri en ser els potencials redox de signe contrari
d Només serà possible la generació de BH2 si hi ha un excés molt gran del compost B

5 Les estructures secundàries de les proteïnes
a són molt diverses i varien de proteïna a proteïna
b Tenen en comú l’estabilització mitjançant enllaços d’hidrogen
c Són de la sèrie L
d Així com l’estructura primària fa referència a proteïnes amb una cadena, la secundària és
l’estructura de proteïnes formades per dues cadenes polipeptídiques
6 Si comparem les seqüències de proteïnes amb la mateixa funció i d’espècies diferents
observarem que:
a certes regions i residus de la seqüència són gairebé idèntics a totes les proteïnes, mentre que
altres varien considerablement
b totes les seqüències s’assemblen igual; si no, no podrien dur a terme la mateixa funció
c hi ha diferències seqüencials, repartides uniformement en tota la llargada dels polipèptids
d és possible estimar distàncies evolutives observant les variacions als aminoàcids essencials
per a la funció
7 Els poli-desoxiribonucleòtids es diferencies dels poli-ribonucleòtids en què no estan
hidroxilats a la posició 2' de l'anell glucídic. Aquesta característica
a és fonamental per permetre la formació d’una doble hèlix estable al DNA.
b fa que el DNAsigui més inestable que el RNA
c és molt menys important per l’estructura dels polímers que la presència de timina al DNA i
d’uracil al RNA
d fa que l'aparellament de bases púriniques i pirimidíniques sigui diferent al DNA i a l'RNA.
8 A les membranes biològiques
a No hi ha sistemes de transport capaços de transportar només un component a la vegada
b Les proteïnes incrustades tenen funció exclusivament estructural
c No hi ha molècules de colesterol
d Hi estan ancorats certs sistemes proteics involucrats en el metabolisme energètic
9 Només UNA de les frases següents referents als enzims és correcta:
a Els enzims redueixen la constant d'equilibri de les reaccions que catalitzen.
b En presència d'enzim l'equilibri s'assoleix més ràpidament que en la seva absència.
c Les estructures de substrat i enzim són complementàries abans i durant la reacció enzimàtica
d Els enzims fan possibles les reaccions que catalitzen fent que els valors d’energia lliure de
les reaccions esdevinguin negatius.
10 Si a un enzim se li afegeix una certa quantitat d'una substància A i observem que l'efecte
d'aquesta addició sobre l'enzim consisteix en un augment del valor de KM quan es mesuren
les constants cinètiques amb un determinat substrat, podem afirmar que:
a la substància A conté, com a mínim, un inhibidor competitiu
b la substància A conté un inhibidor no competitiu
c la substància A fa variar el pH cap a valors òptims per a l'enzim i per això millora les
constants catalítiques
d la substància A és un activador de l'enzim

11 El metabolisme
a Es pot descriure com un conjunt de rutes anabòliques convergents i de rutes catabòliques
divergents
b No disposa de cap altre mecanisme de control de l’activitat enzimàtica que el control
alostèric
c Utilitza alguns enzims tant en reaccions catabòliques com en reaccions anabòliques
d Obté ATP i NADH de les rutes anabòliques i els utilitza per generar ADP i NAD + a les rutes
catabòliques
12 Respecte a la glucòlis és INCORRECTE dir que:
a Es pot considerar dissenyada en dues fases: una d’inversió d’energia i una de recuperació
d’energia
b Si només disposéssim de la via glucolítica per generar energia hauriem de consumir una
quantitat enorme de menjar per fer front a les necessitats energètiques diàries
c Tots els enzims de la via són reguladors
d En condicions anaeròbiques el piruvat és processat per processos de fermentació
13 El cicle de l'àcid cítric
a constitueix el nucli central del metabolisme oxidatiu; en ell es genera el CO2 i l'energia
alliberada es conserva en forma de transportadors electrònics reduïts.
b està regulat, com tota ruta metabòlica; en aquest cas el principal agent regulador és la relació
NAD + /NADH.
c genera els substrats per a la darrera fase del metabolisme oxidatiu.
d Totes les respostes són correctes.
14 En els processos de transport electrònic mitocondrial i fosforilació oxidativa
a Totes les reaccions redox que es produeixen són endergòniques a condicions estàndar van en
sentit contrari gràcies a la hidròlisi de l’ATP
b La formació d’ATP està acoblada al transport electrònic gràcies a la transducció de l’energia
alliberada en els processos redox a través d’un gradient de protons
c Es genera gran quantitat de NADH
d No cal que la membrana mitocondrial interna sigui impermeable als protons per a que tingui
lloc la fosforilació oxidativa
15 Digues quina frase és INCORRECTA:
a A la fase lluminosa de la fotosíntesi es produeix la captura de l’energia dels fotons i la
generació d’ATP i poder reductor en forma de NADPH
b En plantes superiors es genera un oxidant molt fort capaç d’oxidar l’aigua
c El transport electrònic + fosforilació oxidativa i la fotofosforilació tenen diferents substrats i
productes però comparteixen un mateix disseny mecanístic i molecular
d La fase fosca de la fotosíntesi o cicle de Calvin utilitza l’energia de NADH i ATP formats a
la fase lluminosa per sintetizar tota mena de glúcids.

PART 2: MICROBIOLOGIA
16 Els virus, prions i viroids
a) són agents infecciosos constituïts per RNA
b) són organismes acel·lulars
c ) no tenen material genètic
d) poden viure lliures a l´ambient
17 Quina de les següents molècules no es troba en les parets de bacteris gramnegatius?
a) àcid teicoic
b) lipopolisacàrids
c) àcid diaminopimèlic
d) glucopèptid (o mureïna)
18 L´autoclau és un aparell per
a) observar microorganismes
b) esterilitzar per calor sec, a 80 o C/2 hores
c) esterilitzar per calor humit a 121 o C/20 minuts
d) esterilitzar per filtració solucions aquoses
19 Durant el creixement d'una població bacteriana al llarg del temps podem distingir les fases
següents:
a) lineal, exponencial i aritmètica
b) latència, exponencial i estacionària
c) exponencial i estacionària
d) el creixement és constant i exponencial al llarg del temps
20 Per calcular el nombre de bacteris viables podem fer un
a) recompte de cèl.lules en plaques de medi sòlid
b) recompte directe al microscopi
c) recompte amb la tècnica del Nombre més Provable (NMP)
d) les respostes a i c són correctes
21 En relació als desinfectants:
a) són agents antimicrobians que sempre produeixen la lisi cel.lular
b) sempre presenten un efecte bacteriolític
c) s’utilitzen de forma tòpica en éssers vius
d) el seu ús és exclusivament sobre superfícies o objectes inanimats
22 El cromosoma de la majoria de bacteris
a) es troba replegat a l'interior del nucli
b) és de doble cadena, circular i es troba tancat covalentment
c) s' uneix als ribosomes formant el mesosoma
d) té una grandària superior al de les cèl.lules eucariotes

23 L’espai periplasmàtic dels bacteris grampositius es troba:
a) entre el peptidoglicà i la membrana citoplasmàtica
b) entre la membrana interna i l'externa
c) en els grampositius no hi ha espai periplasmàtic
d) la a i la b són certes
24 El temps de reducció decimal (D)
a) es correspon amb el temps necessari per disminuir una població microbiana al 10%
del nombre inicial
b) és el temps necessari per obtenir un 10% de supervivents
c) varia en funció de l'agent usat i del microorganisme
d) totes són correctes
25 S'anomena tinció diferencial a aquella que:
a) diferència grups de bacteris
b) diferència bacteris de cèl.lules eucariotes
c) diferència bacteris del medi que els envolta
d) diferència espores de la cèl.lula vegetativa
26 Els DOMINIS BACTERIA, ARCHAEA i EUKARYA han estat definits fonamentalment
en base a:
a) taxonomia numèrica
b) seqüenciació del RNA 16S
c) estructura de la paret cel.lular
d) contingut en G+C
27 Els enzims peroxidasa, catalasa i superòxid dismutasa intervenen en el procés de:
a) respiració aeròbica
b) respiració anaeròbica
c) detoxificació del superòxid d'hidrogen
d) detoxificació de formes tòxiques de l'oxigen
28 Respecte al cicle del sofre:
a) hi ha dos estats d’oxidació possibles: -2 i 0
b) els reductors de sulfat realitzen una reducció desassimilatòria del sulfat
c) els reductors de sulfat són aerobis estrictes
d) cap de les anteriors és certa
29 Acidithiobacillus ferrooxidans:
a) és un bacteri quimioorganotrof acidofílic
b) és el bacteri responsable del drenatge àcid de les mines de carbó
c) és un bacteri fototròfic anoxigènic
d) a i b són certes
30 Un microorganisme quimiolitoautotròfic
a) usa compostos orgànics com a font de poder reductor
b) utilitza compostos orgànics com a principal font de C
c) no poden créixer amb CO2 com a única font de carboni
d) utilitza energia química com a font d’energia

PART 3: GENÈTICA
31. La norma de reacció d’un genotip és:
a) El conjunt de caràcters fenotípics als que afecta
b) El conjunt d’ambients en què normalment es desenvolupa
c) El conjunt de fenotips a que dona lloc aquest genotip en diferents ambients
d) El conjunt de formes d’interacció dels gens d’aquest genotip
32. La norma de reacció és la causant que el genotip mutant Bar a Drosophila:
a) Tingui diferent nombre de facetes d’ull, segons la temperatura de cria
b) No es manifesti el fenotip Bar en alguns individus d’una soca
c) El nombre de facetes depengui del nombre de duplicacions d’una regió cromosòmica
d) La freqüència de recombinació entre Bar i altres loci varii segons el sexe.
33. En el pedigri els símbols negres indiquen un fenotip anormal que s’hereta de
forma mendeliana simple. Indiqueu si el caràcter està determinat per un gen:
a) Autosòmic dominant
b) Recessiu i lligat al sexe
c) Dominant i lligat al sexe
d) Autosòmic recessiu
34. Un home jove d’uns 20 anys, fenotípicament normal, sap que el seu pare té la
malaltia coneguda com la Corea de Huntington. Aquesta malaltia està produïda
per un al·lel dominant anormal d’un sol gen, el recessiu és un al·lel normal. És
de tipus autosòmic dominant, però, a més a més, és del grup d’al·lels letals.
Quina és la probabilitat que ell tingui la malaltia quan sigui més gran?
a) 0 b) 1/4 c) 3/4 d) ½
35. La síndrome de Down en humans és generalment degut a una triplicació del
cromosoma 21. Aquest tipus de mutació cromosòmica és:
a) Una triploidia
b) Una trisomia
c) Una alotriploidia
d) Una translocació

36. Quan diem que la clau genètica és degenerada, volem indicar que:
a) La traducció de la clau genètica és ambigua
b) Cada aminoàcid pot estar codificat per més d’un codó
c) La clau genètica no és exactament igual en els mitocondris i en els organismes eucariotes
d) Cada codó codifica més d’un aminoàcid
37. La polimerasa III del ADN afegeix nucleòtids
a) A l’extrem 3’ de la cadena naixent
b) A l’extrem 5’ de la cadena naixent
c) A ambdós extrems de la cadena naixent
d) A llocs interns de la cadena naixent
38. La replicación discontínua, mitjançant fragments d’Okasaky, d’una de les dues
cadenes de l’ADN es deu a
a) La lectura del codi genètic en trinucleotids
b) La presencia de diversos orígens de replicació
c) La replicació obligada en el sentit 5’-3’
d) Les tensions que es generen al obrir-se la doble cadena
39. En la traducció quin és el triplet iniciador i quin aminoàcid es codificat per
aquest triplet?
a) UAA, cap aminoàcid
b) UGA, arginina
c) AUG, arginina
d) AUG, metionina
40. El retinoblastoma es degut a un gen recessiu ( r ) i pot apareixer en un individu,
la familia del qual no presenta casos previs, perque es produeíx:
a). Una mutación sensible a la temperatura
b). Una única mutació (R→r)
c). Dos mutacions succesives
d). Una translocación cromosòmica
41. Per què es manté un equilibri de freqüències gèniques altes per el gen de
l’anèmia falciform en les poblacions tropicals i no en altres poblacions?
a). perquè hi ha selecció a favor d’aquest gen en el tròpic
b). perquè hi ha selecció a favor dels genotips heterocigots en el tròpic
c). perquè hi ha un alta freqüència de mutació cap a l’al.lel falciform en el tròpic
d) perquè hi ha selecció en contra dels heterocigots en el tròpic
42. La variabilitat genètica en les poblacions naturals es manté, perquè:
a) La recombinació augmenta la variabilitat
b) La selecció pot actuar sobre les noves mutacions
c) Les freqüències gèniques es mantenen constants al llarg de les generacions
d) La mutació es produeix en altes freqüències

43. Els colors del gos de caça Labrador (negre, marró i daurat) estan determinats
per 2 loci que interactuen. Un determina si el gos és negre (BB i Bb) o marró
(bb) i l’altre determina si hi ha acumulació de pigment (EE i Ee) o no (ee). La no
acumulació de pigment dona el fenotip daurat. Quines seran les proporcions
d’una F2 en el gos Labrador pels tres fenotips negre, marró i daurat?
a) 12:3:1 b) 9:6:1 c) 9:3:4 d) 9:7:0
44. A Drosophila els al.lels mutants de tres loci lligats determinen el color vermell
(v) dels ulls, l’absència de vena transversal de l’ala (cv) i les ales dentades (ct).
L’encreuament (v + v + ; cvcv; ctct) per (vv; cv + cv + ; ct + ct + ) dona individus triple
heterocigots normals (v + v; cv + cv; ct + ct). Femelles d’aquest genotip s’encreuen
amb mascles triples homocigots mutants (vv; cvcv; ctct). La descendència
d’aquest encreuament prova dona les següents freqüències genotípiques de les
gàmetes femenins:
v cv + ct + 432
v + cv ct 424
v cv ct + 55
v + cv + ct 43
v cv ct 90
v + cv + ct + 86
v cv + ct 4
v + cv ct + 6
Total 1140
La frequència de recombinació o distància en cM entre els gens v cv, cv ct, i v ct
és:
a) b) c)
Entre v y cv 24,03 Entre v y cv 27,07 Entre v y cv 33,08
Entre cv y ct 9,47 Entre cv y ct 18,50 Entre cv y ct 21,30
Entre v y ct 16,31 Entre v y ct 6,40 Entre v y ct 20,49
45. Les dades del problema anterior indiquen que el coeficient d’interferència (I)
entre aquests loci és:
a) 13 % b) 38 % c) 7,8 % d) 0 %