Primera Part - Fundació Uriach 1838

totes les activitats del servei e n
petits grups de caràcter rotatori
. Com a contrapartida, es v a
mirar de pal . liar l'habitual pobresa
de mitjans integrant a l a
docència els caps de servei dels
diferents hospitals de la ciutat ,
respectant la llibertat d'elecci ó
de l'alumne, sense arribar a
assolir, el de la Santa Creu, l a
idea de convertir-se en una es -
cola independent amb les mateixes
atribucions que la Faculta t
de Medicina . S'hi va establir de -
terminats ensenyaments d e
postgrau a càrrec de professors
lliures .
L'any 1934 es va iniciar el primer
curs, en el qual van col . labora r
nombrosos professors convidats ,
i on al costat de les assignature s
bàsiques i les clíniques comune s
a totes les universitats, se'n va n
introduir d'altres, obligatòries o
optatives .
D'entre les bàsiques, la bioquímica
adquiria entitat pròpia ,
així com la microbiologia i la pa -
rasitologia, a càrrec de Pere Domingo
Sanjuan (1896-1979) ; la
tradicional Terapèutica, Matèri a
mèdica i Art de receptar des
d'ara s'anomenava Farmacologia,
i el responsable en segui a
sent Bellido . Al capítol de les as -
signatures clíniques, desapareixia
la denominació de Patologia
General, que es desdoblava en
Fisiopatologia i medicina expe- (1870-1935) . Pere Martínez Garrimental
i Propedéutica clínica, cía (1897-1971) i l'oftalmòle g
la primera per a Oliver Aznar, José Gómez Márquez ; al Labora -
que es va jubilar immediatament tori Municipal s'hi va organitza r
i va ser substituït per Joan Cua- l'ensenyament de microbiologia .
trecasas Arumí (+1990), mentr e
que la segona es va assignar a
Lluís Celis Pujol (1887-1941) .
Una novetat va ser la instaura -
ció de la Psiquiatria, que aban s
s'incloïa dins de la Medicin a
legal, encarregada a Emili Mira i
López (1896-1964) .
Dins del grup de les optatives .
de nova creació, hi figurava la
Terapèutica física, encarregad a
a Vicenç Carulla Riera ; la 'fisiologia,
amb Lluís Sayé Semper e
(1888-1975) com a professo r
agregat, i Jacint Reventós Bordoy
(1883-1968) com a lliure ; l a
Neurologia, a càrrec de Bel .Iarm í
Rodríguez Arias (1895-1997) ; l a
Urologia, per a Salvador Gil Vernet,
que deixava la càtedra d'A -
natomia ; Malalties de la nutrició,
amb Rossend Carrasco i
Formiguera, i finalment, la Terapèutica
i tècnica quirúrgiques ,
assignada a Joan Puig Sureda
com a professor lliure .
Procedents d'altres centres hos -
pitalaris, Sant Pau i el Sagra t
Cor, cal recordar -amb la catego -
ria de professors IIIures- Francesc
Esquerdo Rodoreda (1883-
1956) . Manuel Corachán Garcí a
(1881-1942) . Enric Ribas i Ribas August I'i i Suiic r
116