Primera Part - Fundació Uriach 1838

històrics de Marià i Josep Lluís
Peset entorn de l'ensenyament .
Pel que fa a la medicina, Maian s
va proposar sis anys, quatre d e
teòrics i dos de pràctics, impartits
per set càtedres: les tres de
"teòrica" o "de curs" i les d'anatomia,
cirurgia, botànica i química.
Com a texts va recomana r
les obres de Boerhaave, que havien
contribuït a desterrar definitivament
el galenisme de l a
major part d'Europa, les del s
seus deixebles Gerhard va n
Swieten i Albrecht von Haller, i
el compendi anatòmic de Loren z
Heister, Lotes elles àmpliament
difoses en diversos països . L'informe
de Maians va influir en e l
pla de Pablo Antonio José de
Olavide per a la Universitat d e
Sevilla, que va ser aprovat l'an y
1769 .
A la de Salamanca, on ja s'havien
introduït el 1766 els texts
de Boerhaave, Van Swieten, Ha -
Iler i Heister, es va renovar e l
pla d'estudis mèdics l'any 1771 .
Aquell mateix any es van reformar
els d'Alcalà i Valladolid, i
l'any següent els de Santiago i
Osca, mentre que el de Cervera
no es va modificar fins al 1784 .
De manera parcial es va aplica r
a València el pla de 1772, basa t
principalment en les obres d'An -
dreu Piquer, i a Granada el de
1776, que va comportar la creació
de la primera càtedra de clínica .
La renovació efectiva de l'ensen -
yament mèdic a València es va
produir després de l'aprovació ,
el 1786, de la reforma que va
proposar el rector Vicente Blasco,
que va comportar una adequació
completa a les exigències
pròpies de la II•lustració .
La durada dels estudis va se r
ampliada a cinc anys per al títo l
de batxiller en medicina i set pe r
al de doctor. Les assignature s
eren a primer curs botànica i
química ; a segon anatomia ; de
tercer a cinquè, "institucion s
mèdiques", terme que s'utilitza -
va a l'època per designar l'exposició
sistemàtica del saber mèdi c
central en la fisiologia, la patologia
i la terapèutica ; a sisè i
setè pràctica clínica . El pla insistia
especialment en el desenvolupament
de l'ensenyamen t
pràctic, i per aquesta raó es va
augmentar el nombre de disseccions
anuals a trenta, es va fundar
un laboratori químic i u n
autèntic jardí botànic, diferent
dels anteriors "horts de plante s
medicinals", i es va crear un a
càtedra de clínica, que disposa -
va de vint llits a l'Hospital General,
es complementava am b
necròpsies, i, d'acord amb l'enfocament
ambientalista de l a
patologia, amb dades meteorològiques
recollides diàriament
24
a l'observatori de la Universitat .
La promoció de l'ensenyamen t
mèdic en institucions externes a
les universitats va començar durant
la primera meitat del segle .
quan es va potenciar la càtedr a
d'Anatomia de l'Hospital Genera l
de Madrid, i es van organitza r
cursos d'anatomia i d'operacions
quirúrgiques a la Regia Socieda d
de Medicina, de Sevilla . A fina l
de la centúria es van crear due s
càtedres de clínica a l'esmenta t
Hospital General, sota el títo l
d'Estudio Real de Medicina Práctica
(1795), i una altra instituci ó
semblant que depenia de la Reia l
Acadèmia de Medicina de Barcelona
(1797) . Tanmateix, la principal
renovació va ser la reform a
de l'ensenyament quirúrgic, qu e
va menar a la conversió de la cirurgia
en una professió de categoria
equiparable a la de metge .
La necessitat de disposar de cirurgians
per a l'Armada i l'Exèrcit,
en un període en què es v a
constituir la tècnica quirúrgica i
se'n van enriquir els fonaments
científics, va ser un factor que v a
influir decisivament a la reforma .
Va ser iniciada l'any 1748 pe r
Pere Virgili amb la fundació de l
Collegi de Cirurgia de Cadis, des -
tinat a la formació de professionals
per a l'Armada, i va continua r
amb la dels Col•legis de Barcelona
(1760) i Madrid (1780) . que