Primera Part - Fundació Uriach 1838

ven amb la Clínica . Finalment ,
algunes especialitats com ara
l'Obstetrícia i Malalties de l a
dona i dels nens, la Medicin a
legal i la Toxicologia, i la Higiene
pública . Tots aquests nuclis
constituïen el grau de batxiller ;
la llicenciatura i el doctora t
eren una ampliació -una pràctica
o clínica més àmplies- de les
diverses assignatures, afeginthi,
com a novetat, en el períod e
de doctorat, la Bibliografia i
Història crítica de la Medicina .
Com es pot comprovar, es trac -
ta ('una formació enteramen t
clínica, que tendeix a faculta r
l'estudiant per a l'exercici professional,
des del punt de vista
assistencial i de la prevenció
incipient, però que es manté a l
marge de la investigació de laboratori
. Per aquesta raó, e l
preàmbul de la modificació del s
estudis mèdics coneguda co m
Pla Catalina i Del Amo, feta e l
1866 per Manuel de Orovio, é s
extraordinàriament revelador :
"Es indispensable -diu- fixar u n
pla d'ensenyament d'estructura
senzilla, metòdic, raonable i
que comprengui tots aquell s
coneixements que constitueixen
avui dia la ciència en el seu
admirable desenvolupament ,
en el seu meravellós vol per regions
fins fa poc temps desconegudes
( . . .) Es indispensable
que es conservin i es reorganit- trestant, al currículum aparei x
zin a Espanya les necessàries la Fisiologia experimental e n
Escotes de Ciències Mèdiques dies alterns .
per tal de dotar de facultatiu s
hàbils i competents tots els po -
bles de la Monarquia : és indispensable
que a la Universita t
Central hi hagi una Facultat d e
Medicina completa, a l'alçad a
de les primeres d'Europa ( . . . )
Les ciències mèdiques tenen, a
més de l'aspecte teòric elevat ,
difícil, transcendental, un caràc -
ter pràctic i experimental que a
l'època present sobresurt més
que en qualsevol altra : els instruments
anatomicofisiològics ,
els grans gabinets i museus ,
les clíniques degudament orga -
nitzades són elements d'ensen -
yament sense els quals les mé s
sàvies explicacions dels Mestre s
serien estèrils" . Immediatament ,
però, sorgeix la pregunta : es
disposava de finançament ade -
quat, a l'època isabelina, pe r
donar sentit a aquestes reformes?
. Amb les declaracions d e
propòsits no n'hi havia prou ;
potser per aquesta raó en e l
pla que comento ara se suggeria
la possibilitat de reduir e l
nombre de Facultats de Medicina,
a fi que n"'hi hagi poques ,
però ben organitzades, ben as -
sortides de tots els mitjans
d'ensenyament, segons les necessitats
d'aquest temps" . Men -
41