Primera Part - Fundació Uriach 1838

La Segona República
Com a antecedent, el 14 d'abri l
de 1931 es proclama la Segon a
República . Un mes més tard e l
ministre d'lnstrucció Pública ,
Marcel•li Domingo, deroga pe r
decret els plans d'estudis universitaris
vigents, i el mes de setembre
signa un pla d'estudi s
provisional per a 1931-1932 ,
que no modifica gens la legisla -
ció anterior . El currículum de la
nostra Facultat consta de se t
cursos, amb un de preparator i
on figuren la Física, la Química i
la Biologia, que es mantenen, tot
i que al llarg de l'any següent e s
produeixen intents dels alumne s
perquè se suprimeixin . El me s
de juliol del mateix 1931, el govern
de la República crea a Madrid
la càtedra d'Endocrinologi a
i nomena directament per regentar-la
Gregorio Marañón .
Sembla que es prepara una nova
reforma dels estudis universitaris
. Mentrestant, un decret de 24
d'agost de 1932, amb la signatura
de Fernando de los Ríos, estableix
caràcter de voluntarietat
per a totes les assignatures d e
doctorat al proper curs, mentre
que una altra ordre de 27 de setembre
prescriu la obligatorietat,
per als odontòlegs, de tres
cursos previs de medicina (al s
quals, en època franquista, s'hi
afegirà un altre curs mèdic) . És
important el decret de Domingo
Barnés que, l'any 1933, crea a l a
Facultat de Medicina de Madrid
l'Escola d'Educació Física .
D'altra banda, es manté, i am b
un nou impuls en aquests anys ,
la construcció de la Ciutat Universitària
a la Moncloa . Les obre s
havien començat l'any 1929, i
ara, com a primera mesura, es
dissol la Junta monàrquica el 4
de maig de 1931, i se'n constitueix
una de nova, presidida pe r
Alcalá Zamora, i on actua de secretari
Juan Negrín . Fins al començament
de la Guerra Civi l
les obres prossegueixen, sobre -
tot les de la Facultat de Filosofi a
i Lletres, i al 1933 s'inicien les
tasques de desenrunament i d e
preparació del terreny per a le s
obres de l'Hospital Clínic . Al
1936 els edificis de la Faculta t
de Medicina i del mateix Hospital
Clínic, que se segueix anomenant
de San Carlos, s'alcen e n
plena construcció .
La Guerra Civil i les seve s
conseqüències
No es podia imaginar el destí qu e
tindria . Tot just iniciada la Guerra
Civil, al juliol de 1936, l a
Ciutat Universitària esdevé l'emblemàtic
front de batalla que es
va mantenir fins que la guerra e s
va acabar. Com és de suposar, le s
activitats universitàries es van
aturar totalment, i al llarg de tre s
anys el vell San Carlos queda
mut davant d'una lluita que, ar a
sí, ha dividit els espanyols .
Les conseqüències d'aquesta di -
visió no es fan esperar. Vencedo r
Franco l'any 1939, s'inicia un a
etapa de persecució política ,
d'exigència de responsabilitats ,
de depuracions i inhabilitacion s
-sancions, a la facultat, d'Hernando,
Casas, Márquez, Castro,
Tello, Varela-, exili voluntari d e
Marañón . . .
1 mentre que se celebren exàmen s
"patriòtics", novament la proces -
só de lleis i decrets que derogue n
tot allò que s'havia establert a
l'etapa anterior: amb estil altisonant
i nostàlgies imperials, l a
Llei d'Ordenació Universitària d e
29 de juliol de 1943, que suprimeix,
per a la de Madrid, el títo l
d'Universitat Central, i la priv a
de qualsevol primacia sobre l a
resta, i el decret de 7 de juliol d e
1944 sobre la seva ordenació,