Primera Part - Fundació Uriach 1838

More documents

Recommendations

Info

Assessorat de manera intel .ligent per Josep Danon, el Centre de Documentació d'Història de l a Medicina, que amb tan reiterad a generositat sosté la Fundaci ó <strong>Uriach</strong> <strong>1838</strong>, ha decidit publicar una breu història de l'ensenya - ment de la Medicina a l'Espanya dels segles XIX i XX -és a dir, de l'ahir immediat-, que han compos t els docents d'Història de la Medicina a les universitats més antigues de l'Estat espanyol. Per a mi és un magnífic regal, perquè crec que en la dedicació a aquesta docència hi he tingut alguna part . Com a professor universitari, la màxima satisfacció s'ha fonamen - tat, i se segueix fonamentant, e n dues coses, connectades entre elles: haver suscitat en uns quants , de manera directa o indirecta, la decisió de cultivar amb ambici ó i rigor la Història de la Medicina , i haver tingut la possibilitat d e co l . laborar amb el Ministeri d'Edu - cació i Ciència per crear i dotar càtedres d'aquesta disciplina a les universitats espanyoles . L'índex PRÒLE G d'aquest llibre ofereix, tot i que una mica incompleta, la nòmin a dels seus titulars . 1 si hi falten el s noms de Lluís García Ballester , Emili Balaguer i Rosa Ballester, Juan Antonio Paniagua, Pere Marset i Francesc Bujosa, és perqu è la seva docència té com a mar c facultats de medicina de creaci ó molt recent . 1 si no hi apareix el de Diego Gracia és perquè la histò - ria de l'ensenyament a la faculta t de medicina de Madrid ha esta t exposada per Agustín Albarracín, i a tots dos els puc aplicar e l vell elogi llatí : Arcades ambo . Tot allò que ha estat, amb els seus cims i fondalades, la història d e l'ensenyament mèdic a Espanya , des que la Medicina arribà a l'esplèndida majoria d'edat qu e gaudeix ara, aquí ho té el lector. I si és docent de Medicina i la lectura l'anima a continuar el cam í perfectiu que van iniciar els millors de la nostra història mèdica, aleshores aquest llibre haurà assolit la fita que els seus editor s i els seus autors s'han proposat . 5 A mi m'ha produït, juntament am b el sentiment consignat abans, un xic de preocupació : el vendava l de tecnicisme i pragmatisme qu e avui bufa amb tanta força, impedirà en un futur més o menys proper que de les facultats d e medicina en desaparegui l'únic a finestra oberta al món d'allò qu e tòpicament anomenem "cultura"? Mentre segueixin vivint i ensenyant els autors d'aquest llibre , aquells que he recordat nominal - ment i molt pocs més, això n o passarà, i aquesta convicció és el meu refugi . Però, i després? "Després, que sigui allò que Déu vulgui", diran, amb la parla popular del país, aquells que es resignen per endavant. Però l a subtilesa dels teòlegs ens ha ensenyat a pensar que certes cose s succeeixen, no perquè Déu le s vulgui, sinó perquè Déu les permet . 1 és acollit en aquest ensenya - ment, que jo, davant d'aquest a possibilitat, diré : "Déu no h o permeti" . Pedro Laín Entralgo
CAPÍTOL 1 L'ENSENYAMENT MÈDI C A ESPANYA DES DE LA BAIXA EDAT MITJANA FIN S A LA LLEI MOYANO (7857 ) José VI S López Piñero
Page 2 and 3: L'EI\SE\YAMEI\T DE LA MEDICINA A LA
Page 6 and 7: Introducció A Europa la medicina v
Page 8 and 9: nombrosa . però principalmen t de
Page 10 and 11: 12 sura que ho fan els ulls corpora
Page 12 and 13: cop més gran a l'observació . E l
Page 14 and 15: quia urbana municipal, de la qua l
Page 16 and 17: en la tercera de propietat i la d'a
Page 18 and 19: te. la seva obra va ser la més inf
Page 20 and 21: José Lucas Casalete, un altre cate
Page 22 and 23: històrics de Marià i Josep Lluís
Page 24 and 25: La transició: l'època d e Ferran
Page 26 and 27: 6IBLIOGRAFIA AIBIÑAN % S . "Las c
Page 28 and 29: CAPÍTOL I I LA FACULTAT DE MEDICIN
Page 30 and 31: de les càtedres, concedia tot a me
Page 32 and 33: 35 germànica té un caràcter bàs
Page 34 and 35: gislador estableix novament e l pri
Page 36 and 37: Una altra vegada els privilegi s 30
Page 38 and 39: ven amb la Clínica . Finalment , a
Page 40 and 41: clara l'ensenyament lliure en tot s
Page 42 and 43: l'anàlisi química aplicada a la m
Page 44 and 45: vol altra a causa de la gran qualit
Page 46 and 47: La subversió dels estudiants Per u
Page 48 and 49: La Segona República Com a antecede
Page 50 and 51: gia normal i patològica . junta -
Page 52 and 53: CAPÍTOL II I ELS ESTUDIS DE MEDICI
Page 54 and 55:
L'ENSENYAMENT DE LA MEDICINA DURANT
Page 56 and 57:
seguir quan José Montserrat , rect
Page 58 and 59:
canvi una dedicació considera - bl
Page 60 and 61:
1,es ciències fisiològique s Dura
Page 62 and 63:
segle XX. Joan Bartual Moret va ocu
Page 64 and 65:
EI projecte, però, no va anar ta n
Page 66 and 67:
el rectorat, i va sol . licitar l a
Page 68 and 69:
en el conjunt de la Universitat de
Page 70 and 71:
1 ,E S ACTIVITATS ACADÈNl 1- QUES:
Page 72 and 73:
Cátedra d'Obstetrícia i Ginecolog
Page 74 and 75:
BIBLIOGRAFIA A) FONT S MINISTERIO 1
Page 76 and 77:
Introducció El Decret de 17 d'octu
Page 78 and 79:
professors que, tot i que no resis
Page 80 and 81:
classes . ja que es van produi r ga
Page 82 and 83:
1875-1902 : ESCOLA PROVINCIAL D E 1
Page 84 and 85:
(1831-1901), Francisco Rodríguez J
Page 86 and 87:
1902-1917 : LA FACULTAT PROVINCIAL
Page 88:
Porrúa, es va resoldre amb la in -
Page 91 and 92:
Palanca i Martínez-Fortún (1888-
Page 93 and 94:
GRANJEE. Luis S . La Facultad libre
Page 95 and 96:
ANTECEDENTS Dins del capítol que d
Page 97 and 98:
en actiu fins gairebé la seva mort
Page 99 and 100:
anatomía patológica que, en un a
Page 102 and 103:
organitzar el servei i va dedica r
Page 104 and 105:
De la seva actuació al 1886, se' n
Page 106 and 107:
període . Manuel 'fauve Gómez (19
Page 108 and 109:
un Robert que Ii era totalment cont
Page 110 and 111:
del 1918 . es va insistir en e l te
Page 112 and 113:
117 LA POSTGUERRA Una ordre de 28 d
Page 114 and 115:
ensopegaven amb una multitu d -es d
Page 116 and 117:
ta vegada amb una veritable escasse
Page 118 and 119:
abie a partir del 1941 . hi havi a
Page 120 and 121:
dar en mans de Torres MarLy , qui,
Page 122 and 123:
127 A la dècada dels seixanta es v
Page 124 and 125:
CAPÍTOL VI LA FACULTAT DE MEDICINA
Page 126 and 127:
però. no va ser totalment negati u
Page 128 and 129:
Aquesta petició sintonitzava clara
Page 130 and 131:
l'especial que hi ha d'haver per a
Page 132 and 133:
1' Opúsculo de las más notables d
Page 134 and 135:
1868-1870. José Montero Ríos 1870
Page 136 and 137:
editar a Santiago, a partir de l 18
Page 138 and 139:
grans- fa que . enfront dels 12 0 B
Page 140 and 141:
dar a Santiago, on va ocupar la cà
Page 142 and 143:
BIBLIOGRAFIA BAIXAR I►OMINGtiEZ,
Page 144:
Editat per la FUNDACIÓ URIACH 183
show all

Primera Part - Fundació Uriach 1838

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?