• •

.em
=========~- ..C====='-""======='=;'¡ ====R=e=g=i=.s=t=ra=d~Q==c=o=m"=o'=a'=r=t!=c=u=l=O+¡
=d"e"· ~2:=a=.-=c=la=se"··=.e=_n~1=a=.==::¡I~-"-==~=::='===~E~' d~it=o=r=:E.R. de C .
• .,EG

Página 2
~.--.,
e le L ·E- .-D E CONFEREN
•,
..
A. ROVIRA I VIRGILI
RUMANITAT 1\:[a1'g de
e 1 E
1949
•
Dtssabte dia 26, a les set de la tarda,
a la sala d'nctes ele l'Orfeó Cata.lá, fou
magnttlcament Jlegfda pel nostre bon
arate, Sect-etat-í de Relaclcns d'E. R. de
C. a Mexíc, Sr. Mártus Calvet, la confereucta
que ens havia estat tramesa de
Perpínyá per l'il.lustre historiador, President
del Paa-lament de Catalunya,
patriota exempla.r, í ben eetimat de
tots, Sr. A. Rovíf'a i Virgili.
El s-. Joan Moles, Prestdent d'D. R,
de C.·:i Mexic," qu l compartia la prestdencta
de I'acte amb el Sr. Enric Betet,
Presídent honorari del nost re -Orreo.
entttat que ens ha d.istingi~ amb
arrossegava els catalans cap al pla de
la política central i els desviava del
camí propt.
:A deaptt d'haver comencat la renai·
xeñca en el camp literari i historie,
perstetl a el corrent del caatallanisme
en el camp polític i social. De tant en
tant, pero,)1i havía esclats del sen timent
m¡.taHt, invocacions a la llibertat
véll a, jtlanys pel tracte que es rebla í '
prot'estes vehenreuts .. Sovint els me-allne'ltts
~i ela incitih, nascntva-Catalunya, on va ter-se
irrenunciables i invencibles, que man- s~ntir - méa-vla "ínflu'encía catalana. La
tenlm i mantínd i-em per damunt de, les s~v:a' més -alta -rtguru. -el eeu doctr-ínarl
mu'ntan yee i de les marso ·Jo us he d'a- més cohereJ:t:i tanucut. er,a un cat.ala,
grair ben. cordialment, benvolguts Il'rancesc PI 1 Mergú'lt.. que molt jove
amíes i~ correligionaris de I'Esquerr'a da-ls 23 anys') - 's'havia tt-aelladat a la
Repub lícana de_Catalunya a Mexíc. que capttal- d/Espanya, El cat-alanisme ram'Iiágfu
destgnat a mi per a donar cial de Pi-ole Ma.tgal l, en rcontacte amb
aquesta tercera conferencta del cicle l~ .realítnt . pol ítlca eapanyola, a'bavia
que heu organítaat. Allí on no arriba 1-30 resolt en el federalisme republ ícá, que
meya veu. arribara la meya ploma. Pa- duraut torca temps va servir de banderau
la dita o parau la escrita, la meva i'~ ..J a, les multttuds democrh.tíques í
paraula sera la mateíxa, la de sempre, '1breres _de Cata.Iunya I Espanya.
la d'un heme liberal í la d'un -catalá ¡ _La,Repúhllca- del 1873 representa el
uacíonal; Ni coro a 1101,11e6podem re-_ rnoment , culmínant de la influencia canunclar
al Ilberaltsme, ni com a cata", t~lq¡na en Ia : pol ltíca espanyola. Dels
lana podem" renuneta.r al nacloualtsme. q¡u?-tl'e Presídents que va tenir, en rá-
Duea llibertats, la de I'home í la de la llÍ{J~ succeció, dos, els dos prtmera,
nació, que són eseeucia.lment una sola eren oatalane: ..~'i.gue~'es I Pi i Margal l.
llibertat humana en dos plana distints 11 en 'el s' atts Ijpqs dels mtutsterts i en
i cóunéxos. ' . _ . ,_ 01s' al'tres organismes del Govern, els
'Entre els úieue estímats amícs Du- catálans predcmtnaven o te ni en una
ran d'ocon i Sbert, emEoca a mi parlar foifa representacíó. La majer-ía dels
del per'Iode de la uostra iustorta Dolí- govei.·¡ja:dors cfvíts 'de les provtnctes
tica compres-entre' la primera 'Repú- foi'en, en un cert lllomeut, catalans,
bUca espanyola i la segona RepúbÜca cbsa 'que' s'eiplica perque a Catalunya
catalana, entre el 18'73 i el 1,931. Es el hi haviaficill'any,1885 el moviment d'opinió con~ espanyola consUtui'da en i'edat _llloder: 'historica i -psicológica, no solament de simpatía a Grecia, que es troba aDib
cl'enca,b.ir-Ia en una sola" c'onferencta, xdensat.en la "Memoria en defensa deIs _na? L'a~ltollolllia que eIs catalan s de- afirmava l'autentica qualitat ele Cata- gúerra' amb Turquia per' defensar la
En dQ.nal'~ un ·resum::amb'.les, 'linie~ interessos PlOl~als:f.- material s' de Camanaven, era una simple r.eclamació de -lunya, aus encara mostrava que el vell Creta revoltoda, dalerosa el'entrar dins
genera.ls i els fe'ts principals,' sensé, re':' taluJ1Y.a.,o "Memorial ele Greuges" que llibertats lo,cals, o bé l'atl'ibut insepara- 'Pl'incipat, bressol i castell de la re- la unitat hel-Ienica, i la tramesa del
nuncial' a aQuells detalls' q\le' '6n inés·. hQm Pres.en.ta al rei Alfons. XII; va esble del dret· d'una nació 'a governai:-se' naixen~a patrioti"ca, no era sinó una ,docunl'ent al consol grec de Barcelona
clara la visió de conjunt i en d'Ü"ité'n,~criur~, rari& 18"86 el s.eu llibre cabdal per ella mateixa, és a dir, la sobirania? part;' una gran regió, de la Catalunya pren 'el caracter d'un, acte d'afirmació
una imat'ge mé~ vivenl. :~illJI,d:::atal.anisIÍle",.exposició historico- El catala és un espanyol matisat· de .total' -formada per 'les tenes on el nacionalista (any 1897). 'La fi desas-
P'olí~j.C~.de..)~:.~octrina .,ca~alall~"sta. certa manera, com el castella" l'ara- llenguatge cMala és parlal.
trosa de :les guerres coloñials es:panyo-
l.-Cap a una política catalan,a. El.; p-ensalll.E(,nt , d'Alrnirall era d'unir gones i l'andah(¡s, o bé ocupaJ, en la· . :Avui, 'per a:'tots eIs catalans consles i oe la guerra entre Espanya i eIs
tots,.els .catalan,s en'. una solidaritat paclassificació nacional deIs pobles; Ull ·cients .. 'el problema de la personalitat Estats Un-its acaben 'de desacreditar,
Vegem, de primer, coro es' realitza. tribti'ca qu'e' eis·:·,p.e1'metés de reclamar lloc privatiu i indepelldent'? " 'catala~ut" esta plenament resolt. Ca- als ulls deIs catalans, el regim mo-
el transit, dins de· Catalunya, de la P!!)- ?Jol.G'(n~etn :e'Spanyol l'autonomia de Ca- En realitat, hi havien catalanistes talunya es 'pe tita nadó si es vol, petinarquic i centralista. EIs elements ecota~unya'
.o.almenys a.quelles reformes de que 110 sortieu elel camp del ressorgi~ ta per'~'la' ll11dadel seu territori i per nomics catalans, benevols fins alesho-
•lítica espflnyola a la po}ítiC5t..cataiana.
o sigui el pas d'una Catalunya colonit- caracter polític i economic més urgent ment lingi.iístic; d'altres que;¡ tot ::en- )a xirra- dels_seus' habitants, 'pero que re,,, amb la monarquía borbonica reszada
per partits espanyols a una Ca i indispensables. En l'article programa trant en el camp polític, no anaven mes' pos13eeh :la:· nob1e herencia d'un egregi taurada, s'exasperen davant la inepti-.
talullya dirigida per partits catalans, del,,','Di~ri Catala" publicat pe! cap enlla d'una descen.trelització mocle':" pasaat i q\Ye aspira a assolir aItra ve- tud del Govern de Madrid que els per-
,d.'any .del) .1881, 'es cleclarava ben' expli~ rada; d'altres que aspiraven a la..plena ,gada la~ gntíid'esa pels camills. COllverjudica grÉmment, i
La renaixenca litera.ria' de lCatal~l-
encor~tgen les ini-
c'Riinieúe~) "El .llostl'e -bell icleari és fel' autonomia o a mes i, tot. 'gents¿del"'Úeball, de la cultura j del
nya, iniciada eil el primer ,terc clel~·se~
cíatives políUques del general Polavie-
gle XIX, portava en rudiment' les rei- ~n..éi-xel:'o· reviure la·política catalana". En co'njuht;' el pr1mer període elel :l;iure govern.
ja i eIs intents reDo\"adors d'un polívindicacions
polítiQues que ja S'illSj-
__En !loc de polític'a espanyola -que de catalanisme'polític, que compren l'Úl-:- La 'l;ena.ixenQa catalana significa la tic de' forma ció intel.lectual, Francesc
nuen en el proleg de "Lo Gaiter del' fét. eÍ'a éásteiiana- a Catalunya, e11 tim quart. ¡del' segle XIX, presenta .un -reincorpol'ació de Catalullya a la 1'eu- Silvela (1898); perb~decebu[s per l'ac-
Llobregat" de Rubió i Ors i en els dis- VOlÜL¡ fe~_po~ítica llostra, amb organismarcat ca'racter regiouaÍista; :per'o sota ~glera de .les. na¡;ions del món. Un poble tuació del' niinisteri Snvela-Polavieja
cursos i les composicions deIs prill1ers mes· i prógrallles r tactiques nostres. les forrn;ulés regiol1als ·ba.tega la ide,a q,ue va caure per la forca de les armes, (1899) i condemnats a pagar amb
Jocs Florals. Pero els catalans, des de El seu lema -lema que adopta el Cen- n'acioÍuil. 'Valentí' Almirall. .:que va :e'5 torna a afQar per obra de l'esperil. nous i forts impostos els errors dels
les primeres clecacles del segle XIX, tre ~~taHI.- era aquest: "Catalunya ¡ adopta"i." al princl.pi, ·pei: .a· designar ..la 1 la redescoberta de la personalitat na- Governs .espanyols,' organitzen el' fa-
havien entrat del tot dins de la política . avant,. .~, , s~va '~(ochina, el te-rmE!'de "provincia- ."ctonal Cle Catalunya ha estat, per als ll;tÓS" tancalllent de caixes",' del qual
espanyola, s'allistaven als partits es- Al comenQal)J.ent de la seva aduació lisme''', el va' canviar aviat Vel de "re_' c~t.alans.c cOJ.1t'en'lporanis,. el fet 'més d,esisteixen quan cómencen els émpre~
panyols i intervenien en les lluites i catalanista, Álmirall ·topa amb el grup giona1isine'" i 'despré~'~pel de' t':particu-' transc~n~dental de 11ur viela_col.lectiva. sonaments. En una festa donada a hoadhuc
en les guerres civils d'Espunya. de la revista "La ~enaix·enºa,,;.fla pri- Ü'lrisme", que ell Gonsiderava COlll a .l.¡'allloi· a' le...tena, l'orgúll de la ra~a, "n'or· de~s .caps,..i oficials de l'esquacTra
El l'egim constitucional i liberal, si per mera figura del qual era Angel Gui- sil10nini de federalisme'. A despit de la l'heretat"ge de la,_histbr~a, la fidelitat a francesa ancorada al port de Barce-
una banda feia possible l'esforg peI mera. Aquest grup es deia aleshores impropietat freqüent del vocabulari, la patria, s:han visi" c6nfirmats, acresloan, La Marsellesa és ovacionada fre-
ressorgiment catala, per l'altra banda, apolítico Les dues cocepcions s'oposasobretot pel que toca als termes "re- cuts i afinats per aquesta paraula rica neUcament i la Mal'xa Real espallyola
o.mb l'aparició deIs partits moderns, ren violentament en el primer Con- gió" i "nació", en els escrits d'Almirall de sentit: nació. Davant l'evidencia que és llargament Jd.ulada (any 1899): Un
-

Mal'9 "1949 .L A HUMANITAT Página, :1
~
minisLre del Govern espanyol , Eduard
Lavo, és acctut amb nosttn rat quan
V¡S1I..

LA HUMANITAT
XI
.ció, je ho sabeu : la de Companys al El cas nostre és completarnent dis- les salvatgertes Ielxístes i havíeu parro-
parcial, a les demandes. del pala, la mo-
L'hora de Macia
balcó de la Casa de la Cíu tat i la - de tí nt. Han disfrutat els católfcs du rant ctnat í benert -COlU el Papa- als asnarquta
va respondre amb la auspen-
Macia al Palau de la Generalitat. Macia cinc seg les del mouopolt religi6s, sassins de Badajee, de Guernica i de
stó de la legalitat constitucional, la su-
féu la proclamacó de la República imposant-se a sang í a foc; han mono- {}ranollers. Fins alguns que havten dtspresstó
de les ntbertata públtques i la Pocs dies despr ée del oop d'Bsta.t de
Catalana dtns de la República federalpolitzat Ig ualment l'ensenyament, i
ímpostcjó del ailencí mítjancant un re- primo de Rivera, Franeesc Macia 11a-
cap frutat d'una relativa con ñanca, com el
gím de dictadura militar, Entre els vía passat a F'ranpa amb la idea de preespanyola. La gran. placa historie a de altre religi6 no ha compensat o tem- pare Marcet, abat de Monserrat, a la
cata.Iau s, molts pocs dels quals eren parar un moviment que enderroqués la
la vella Barcelona va meréíxer ben bé perat el seu domini absolut. Recolzat primera ocasió rendiren tribut d'ad-
el nOID de la placa de la República. 1 en la rcrca de l'Estat durant tots mtractó
mouárqutcs, va guanyar ter-reny rápida- dictadura i la monarquía
a Franco, entonant Itoauces e
i tot, i danés
ment la tendencia republicana, a Catalunya la máxima utbertat. Els els dos graos casals de la historia na- aquella aeglee, la intolerancia méa bru- la dictadura.
cional de Catalunya van prendre nova- tal, el fauatísme més primitiu, han Per aíxó
La Mancomunítat no va sobreviure obstacles Ver a la realttzactó d'aquest
opino que la nostra tolement
HuI' plena significació simbblica: estat les caructertátiques per la majorta rancia 1 convivencia no ha de portar-
gan-e temps al col.Iapse del regfm cons- pla eren enormes: pero ell no es des:
casal s de la llibertat, aclamada pel poble del clergut secular 1 regular, Durant nos altre vagada a permetre que les
tttucloua.I. A.I cap, d'uua pocs mesas coratjá. Mentre organitzava un nucu
que omplta aquell espaí sagrat de la la nostra guerra vaig passar motees sacristies es converteixtu en centres de
•d'arribar al poder. Primo de Rivera va de patriotes que es posés al capdavant
urbe i de la nació.
hores a la biblioteca particular d'una conspiració, ni que les ordres reltgfo-
substituir els 'dtputa.ts d'elecció popular d-una eventual revotta armada, el cubde
les cases eenyorrata més anttg ues ses, exerclnt l'ensenyamenL, predtqutn
que' componten I'organísme per persc- ríí ll d'Estat catete precíaava el eeu L'bora de Macia era arribada, en de Vilanova i la Geltr ú, la de can Pa- l'odi, ensenyln la intolerancia a le9.
ues sense mandat \ de simple nomena- pensament.
efecte. Dir l'hora de Macia volia dtr, en- píol, familia d'nntecedents extremada- noves generacíous, preparant-les per
ment gcvernatlu, Pero r el: regfm dicta- Quin era el pensament de Macia? sems, I'hora de la seva dtrecctó perso- ment dretans. Un dels cap s de casa va una al tra ratxada de guarrea civils, com
tortal era .tan, anttcatala, q4e' la Man- No es tracta en el seu cas d'uua teoria nal i la del pensament que ell havía ésser diputat a les Corts de Cadit;, fi- les que han desencadenat duraut segle
comunitat, ádhuc administrada per ho- de dret constitucional, ni d'un part.ícu- fet triomfar. Aquest pensament va a- gurant al costat dels elements reaccio- i mig, desagnant la patria 1 teulnt-noe
mes addtótes 1 presidtts per Alfons Ba- lar sistema pol ític socíolnglc. Podem conseguir portar a la nostra causa la naris, i per aquest motiu prtncfpalment [ separats dels pobles cívü itzats. Lliber-
la, U teta angúnía i .nosa, L'any 1925, dír que el pensament de Macia li venia massa obrera, ádhuc una gran part d'aes traba a la biblioteca la col-Ieccíó ; tat completa als católtcs í a totes les
amb un cap de pluma Primo de Rivera del COl', La seva concepcíó, arribada a quel la que DO és catalana per la naixen- potser la més important de Catalunya; neltglcus per a exercí r el seu cul te:
va decretar la dísso luctó de la Manco- la madureea a través de Lexperteucíu ca, Pero nosaltres els quí som catalana -c-de documents polítics de final del pero cal man tenir lluny de casa noetra
munttat. Al' Principat de Catalunya no .del primer qua.rt del segle, era aquesta: naclonals i liberal s, coneí derem també segle XVIII i comencaments del XIX, a les ordres religioses, que conttnuen
hi torna a" haver sinó qua.tre minces cal organí taa.r una torca catalana amb catalán s els qui, venint d'altres ter-res, Llegtnt .Ies pastorals dela btsbes avul essent un perill, com ho eren el
provincíes administratives, i encara la finalitat de constituir un Estat CaL treballen a Catalunya i la respecten, d'aquell temps no a'ht trobava cap segle XII els ft-ai-es que acompany~ven
aquestes provlucíes eren regtdes per di- tala Ilí ure, dtsposat a pactar amb els
-tírerenoia amb les de I'eptscopat ac- els creuats de Bímon de Montfort 1 di-
putats governatlua. att res pobles pentnaulars una unió con- Es el pensauient de Macia, és el pen- tual. El mate ix pedía signarr-lea el rigen i encóra.tjaven els assasaínats col-
El' profund .í complex moví ment d'o- federal; per la Jlutta que aí xó íuipltca, sament de l'Esquerra Republtcana de
bísbe Caixal, que el cardenal Segura, Iectius i els saquetjos de Carcassona
pinió que creixia a Catalunya sota I'a- ha de comptar-se amb el noatrc I,ro>e,- Catalunya com el d'altres agrupaments
o aquell catafá renegat que es diu Pla Bessiers, etc,
paa-ent quietud Imposada per la dicta- tartat, cosa que egfxeíx I'acceptactó catalan s liberal s í nacionals, 'el que ha
i DanieL Tant les idees, com el léxic,
dura, va orientar-se cap a la .confluen- «I'una transformactó social en el seut.n de donar solucíó efectiva al problema eón iguals.
"j Fuera, fuera protestantes
cía efectiva del cata.Ianísme i .el .repu- de la justicia, De' manera que Macia peninsular, La Cata.lunya democr-áttca
L'esgtesía católtca continua a tota la que predican rebelión!
blicanisme, iniciada feia anys sense que v-enia a completar la confluencia cata- i republicana obre "els bracos als altres
península íbertca essent la mateíxa es- !Muer-an, mueran los farsantes
hagués arrfbat encara a realttaar-se. Iunista í repu tilicana am_b un poderos pobles htspánics. Amb els bracos oberts
glésia barbar que condemna a mort als que deshonran la nación!"
•Mentre que el dictador alegre í Ioquac afluent: la classe obrera. arr lbava un día Macia a Madrid sota la
Ilturepenaadora, als protestants, als
proclamava cándídament que el cata- Per aquest camt havíen adrecat les República, Per als demócrates, els re- masons. etc. No he estat mal un men- Aquesta era una de les canconetes
Ianisme estava extingit, s'acostava teories o els estorcoa homes com Ga- publicans i els obrers espauyols, se- jacapellans, i com el germá Gassol tinc que mensenyaven les pletoses monges •
l'hora del més gran estere per la lliber- urtel Alomar, Martí Julia, j'r-anceea gueíx tenint Cataluuva oberts el bragas l'honor d'haver-ne aalvat atgun durant quan tenia cinc anys, i que es continua
tat catalana fet de l'any 1714, Layret. Lluis Companys, Rafael Cam- Pero el puny ben tanca.t contra els díc- la guerra, pero confesso que no vatg cantant, mentre subsstst.ireu les esco-
Sota els .regfms de eüeuct. els cor- palana i nitres. Recordem la t.ranstor- tadors i contra els agresaors de la nos-' fer-ho perqué es tractés d'u n cap ella, i.es de les monges 'I'ereses. Aquesta
rents pcpulare, que neixen 1 cretxen mació de la Untó Catalanista l'any 1D15, tra llibertat.
stnó d'un capetlá decent, í com a tal cducacíó, és la que ha costat rius de
misteriosament minen. la base de les la creació del Bloc Repubhcá Autono- Vet ací el camí fet pel peusament sChavia portat durant el biennt ne-" sang i a armat el bruc de tots els as-
institucious se~sa que aquestes se n'a-¡ mista l'any 1916. la del partit H.epubli~,a catalá í per la realttat política de Cagre; pero amb la mateíxa franquesa [sasSins polítics, inclús d'algun que es
donin gatr-e. .No se n'adoneu. bé fins Catala l'any 1917, la de la Federació talunya des de Valentí Ahuirall a Fran- nafg de contessar que no haurta expo- tenia per anticlerical, PHO que es~ava
que el cop violent esclata amb eatreptt. Democráttca Nacionalista l'any 1919, cese Macia, des del Centre Catalá a l'Es- sat la pell per tal de salvar a mon- intoxicat per la Ilavor de crueltat 1 fa-
En el temps de la dictadura de Primo Va ésser Macia qul aconse~,ui Ie r ·d:a.: querr-á Republicana de Catalunya. A senyor Iru rl ta, al cardenal Segura o nattame, que' havta eembra.t en la seva
de Rivera -dictadura temperada, per questa ortentacio una reaht~L I arxr través deIs temps incerts i dels anys en Pla i Daniel, perqué tots sabíem que, anima infantil, l'ensenyament congre-
comparacié a altres- el corrent repu- poguérem veure, a les- dar-retrea de la negree, el pensament de Macia, que fou tunt amb els altres bisbes d'Espanya, gacionista, Les idees polítiques i reltbltcá,
que ja era molt fort a Catalunya, monarquía borbónica, que I'horu de també el de Oompanys, que ée també -unb les soles excepcions del cardenal gioses sovínt es canvien amb els anya:
va estendre's a tot Espanya i va arr'í- MacHI. havia arribat. . el del President Irla, perststeíx. Un pen- lidal i Barraquer í el de Vitoria, a'ha- el que costa de canviar: són els mala
bar a llocs que fins aleahores havíen L'aura popular el voltava cada día sament que és capac d'alliberar Cata- vten negat a antervenir per a mitigar sentiments inculcats en la infantesa,
estat castells de la monarqula. El die- més. Tenia la triple adhestó d'tmpor- Iunya, de refer les Espanyes i d'urt.ícutador
era impopular, De vega.des feia tants sectors catalantstes, repub lícans't lar-les amb els futurs Estats Units del , ====================,---------.------indignar
al públtc amb els seus ram- obrenístee. L'intent de Prata de Malló, Mó 'E
•
pells autoritaris, pero sovl nt el díver- l'any 1926, Iruatrat per la traicíó, el ' n. JI R
tia amb la seva loquacttat daudal ús seu víatge a Amértca, la Ccnstttucíó .. dP .. Acl b , I'expoalció crono-, • •
1 aca a, aunes , 1 I
de
CATALUYA A MEXIC
i sobretot amb les notes pintoresques í I'Havanu de l'any 1928, la seva entrada 10g1C~de ~a meva con~ero~lc¡a. S aca la
Ingenues que, sorUdes de la seva má, aCatalunyal'auy1930,seguídadel'ex- en I'uleg rta del 14 d'abrtl deI19~1, CommemDra el XVII Aniversaride la FUI1~atió~el Partit
feia publicar a la Premsa. Més ímpo- pulaló. tot havia contribuít a augmentar >, alegr-ía qu~ es el. s,lmbol, psícológtc d,apular-
encara que el dictador era el mo- Ia seva popularitat. Iq~ell G~nVI de regnn. L alegrta cor-dial
narca. Quan aquest, per a salvar-se eIl, Com a instrument politic adequat, va d un dla .ass~l~llat d,e pnmav:ra, pIe El díssabte dia 26 de mar~, a les nou de' la vetIla, despl'és de la conferemcia
va acomiadar sen se gaires miTaments ésser creada l'any 1931 l'Esquerra Re-¡ de cants 1, muslqu~s 1 aclamacIOlls, de d'A, Rovira i Virgili, a l'Orfeó Catala, la gran familia catalana del nostre Paral
general Primo de Rivera, l'opinió no publicana. de catalunya, sortida de la .t>ander~s. l. flors, 1 aro,mes: va, ésser tit va valer commemorar, en un sopar íntim i fraternal al restaurant "AMBASes
va donar per satisfeta amb la manio- conjunció ,de tres elements principals: IllgemUa, l l~prevlsora, 1 aV1a~ vIllguebra
i el moviment oposicionista es va l'Estat Catala, el partit Republica. i el re~ les lllqUletu~s, le~ contran.et~ts, les f;ADEURS", el XVIII anive!'.sari de la fundaéió d'Esquel'ra Republicana de
redret,;ar dírectament contra' Alfona grup del setmanari L'Opinió. Aixi es ¡llUl~es de sang 1 la f~nal tragedIa, An- Catalunya.
XlII i contra la tnstitució monarquica, trabaren al costat de Macia, a més de! t~lll ~a, Sbert, cata~a de Mallo,r~a, ,~~a Més d'un centenar de socis, molts acompanyats de les seves respective s es-
La mdnarquia, que s'havia afeblit Jau-lli_e Aguadé i Ventura Gassol, que I d exp~lcar-vos el penode repubhca. En poses, van assistir a aquest 'apat. (Hom volgué fer present, al partit, a la nostra
amb la dictadura, va provar d'enfOf.tir.:. ja col.laboraven amb e11, Lluís com-\' ae~)]~lIad,ar-me,de ,vosaItres,. ,catalans, de
se novament per la tornada a la lega- panys, Joan Casanoves, Joan Lluhí.i Mexlc: ]0 us mV1to a COllelxer ,bé 1 .a prestigiosa 1 ja historica Esquerra RepUblicana de Catalunya, una vega da més,
litat constitucional. Ja era massa tard
I1 L l · .. I d I
per a e a.. es e eCCIOnsmUDlClpa ff e
12 d'abril _del 1931 van donar la majoria
als republicans en quasi totes les
ciutats 1 viles importanLs d'Espanya,
tants d'altres. es!~dlar seren~ment, amb amor 1 sentlt en aquests anys d'exili, la seya fidelitat i el seu amor),
El e ament de Macia per a realit- I crItlC alhol'a l'epoca que m'ha tocat des- , ~
,p ns , ' , ,.;, l' t d R 'bI' A l'hora deIs dlscursos, el company Enric Canturri diputat
zar-se, necessItava l'hora propicIa, 1 crlUre, ,e~ re- ues- epu, l~ues, que ., , , "
aquesta fou precipitada peIs errors de amb tot 1 els seu~ excess?s 1 l~s s~ves l Catala, ~ despres en ,Joan M~les, el nou presIdent d ESQUERRA
la monarquia espanyola. S'havia format falles,~és la més l'lca de VIda, d art 1 de pronunCiar un breu 1 magnihc parlament al-lusiu a l'acte,
al Parlament
a Mexic, van
A Catalunya, la victoria catalanista i un ambient
repUblicana va ésser' total. L'agitaci6 al seu grau
revolucionari, que arriba
maxim en les eleccions del
pensam:nt ~ue ha tingut, Catalunya des
d~ la fl del segle XV fIllS als nostres
Fou una fe sta saturada d'intimitat 1 de germanor,
popular s'intensifica per tot arreu, I 12 d'AbrH nel 1931. dles.
el 14 d'abril, el rei va sortir de Madrid Aquestes eleccions posaven en el llof Salut, amícs, germans, catalans de
cap a Cartagena a fi d'embarcar-se i
passar a l'estranger, Era el tf.!l'cer Borbó,
que fugia, MentrestalJt ES prüclamaya
la República, ~uin sol més daude
direcció de la política catalana l'ES-\l'eXilil Que l'abraQada que ara us tra-
quena Republicana de Catalunya, tot meto amb la imaginació, Us la pugui
just CO~lStitUld~.Victoriosa a Barcelona, ,\1clonar aviat, físicament,. b:n e~treVl.
va temr el prImer papel' e.n la procla- sota el cel de la nostra, Patna alhbera-, Comiat a Ventura Gassol
rat el d'aquell dial mació de la República. Doble proclalaa- da.
LA TOLERANCIA, EN LA POLITICA DE L'ESQUERRA
,Escolté.tnt al gel'ma Ventura Gassol
----amprant el ,simpatic apel-Iatiu amb
que eU distingeix a tots els compatriotes-,
el). el vi de benvinguda que va
oferir-li l'Esquerra de Catalunya a Mexic,
i més tard en reflexionar sobre
el tema que va ésser la base del seu
parlamento dues sensacions es sobl'eposaven
en el meu esperit: la satisfacció
de veure compartida l'opinió, exposada
en aquestes mateixes pagines,
si no recordo malament, de que el
nostre Partit devia mantenir-se d'afirmacions,
i que, per tant -sense que
hagim .de suportar pacientment els
atacs deIs que, 'emprant la tactica jesuítica,
intenten desonhorar l'ad:versari
cOlumniant-lo, en comptes d'atacar-lo
amb arguments-, no devíem sumarnos
mai ti. cap campallya negativa deIs
antiqllalsevol cosa. Pero, al mateix
temps, no deixava de sentir una certa
inquietud quan defensava eloqüentment
la necessitat d'aprofitar tots els elements
de valua de la nostra terra. I no
era certament aquesta darrera idea la
que m'esverava, perque la crec d'una
logica absoluta, sinó la interpretació,
a vegades arbitraria, inclús entre
gent nostra, que s'ha donat als termes
convivencia, tolerancia i unitat catalana.
La tolerancia és per a mi la virtut
que més distin6'eix als homes i pobies
civilitzats deIs barbars, Barbar és per
a mi el que s'oposa a la lHure exposició
de les idees adverses, no nega als
aItres el dret d'exercir una crítica
raonada. deIs seus atacs, i per aixo
segueixo tenint per barbars els totali-
'tarismes de tot color, i les religions
quan accedeixen a la persecució o al
supl.ici per tal d'anihilar a l'adversari.
Pero aquesta tolerancia, indispensable
al progrés i a la llibertat deIs pobIes,
que voldriem veure establerta en la
seva forma més ample a Catalunya, no
devem confondre-Ia amb -la debilitat --i
menys encara amb la ximpleria de faci-
Per J. VENTOSA 1 ROIG, VII GRAN CONCERT ANUAL DE LA MASSA CORAL
litar armes a l'adversari per a destruir- abusant de la tolerancia de les esquernos,
o destruir la uostra obra. res -amb les dretes ningü no s'h1 atre-
¿ Com podem 'agermanar la necessi- veix-, treballaven desesperadament
tat d'aplegar tots els :valors positius de contra les mateixes, sabotejant la seva
la nostra terra per a fer una obra po- obra i creant-li intenelonadament consitiva
en favor de la mateixa¡ amb la flictes, úomés hem de recordar l'especnecessitat
no menys imperiosa de de- tacle de moltes oficines del Govern cenfensar
les esséncies liberals i l'obra que tral, on els empleats feien ostent.ació
pugui realitzar el nostre partit? Penso de les idees antirepublicanes, exhibint
que SI es fa la deguda distinció entre escandalosament l"A, B, C,", "EL DEel
que poelriem dir-ne tecnica, i la po- BATE" i tota la' premsa reaccionaria,
lítica, la cosa no ofereix cap dificultaL Aquestes tOlerancies, reconeixem-ho,
El que un músic, un pintor o un ha me són les que van ajudal' a treure'ns de
ele ciencia pertanyi a una altra comu- casa, o ens feren passar la frontera.
nió política no ha d'ésser obstacle pel'- Ja sé que la tolerancia que predica el
que s'aprofitin les seves aptitudl3 artís- germa Gassol no té res a veure amb
tiques o científiques, pero aquesta tole- aquestes enormitats, pero és qüestió
rancia elemenal no pot ésser exercida de que tots ha entenguem així.
per un partit majoritari si no troba la No vull acabar aquestes ratUes sense
justa correspondencia en la part opo- parlar de l'aspecte més vidriós d"aquessada.
Cal que l'individu al quaI s'ha ta qüest.ió: la tolerancia religiosa.
~:ul-Iocat o mantingut en un lloc, ate- ¿Fins on hem d'arribar en aquest ternent
a les seves aptituds 1 prescindint ,'eny'? Es molt comú retreure l'exemde
les idees, correspongui abstenint- pIe deIs Estats Units, d'Anglaterra o
se de tata activitat polftica, clara o en- ;le SUlssa, proposan-nos-Ies com exem- ~
cuberta, des del lloc que se Ji ha coñ- l)le, Honradament crec que no hi ha:
fiat, paritat, en l,'aspecte religiós, entre
El governant i el polític decent no aquests pobIes i els pobles llatills en
ha de voler mai l'adhesió interessada! general, i el nostre en particular, En
d'un funcionari, pero el funcionari de- tots aquells els catolics han estat ducent
tampoc no ha de convertir mai el mnt segles en minoria i en alguns han
seu 110c oficial en un centre de propa- hagut de fer el paper de perseguits, A
ganda contra el parti que l'ha posat i SUIssa va ésser necesaria una guerra
mantingut en el mateix, com passava civil per a dominar els catoUcs que,
molt sovint a casa nostra, Els que por- impulsats pel Papa i peIs jesui1es, tractavem
ja molts anys d'intervenir en la taven de limitar les llibertats religiopolítica
activa recordem la feina poc ses, en el cantons on eren majoria, i:
neta de captació realizada primer en quant als palsos restants, per a!
pels cacics monarquics, i després per sostenir-se i captar nous adeptes, han
la Lliga Regionalista, nomenant per a hagut de fer una propaganda honrada,
detern:iinats carrecs a gent d'altres sen se comptar per res amb la forga
idees, a vegades d'indiscutible valua, coercitiva deIs governs, DeIs pro tescom
una arma' per a mediatitzar als cants, i aItres confessions, ni cal parpartits
d'oposició, creant una fauna I lar-ne, perque tots ells tenen per norpolítica
anfibia i eminentment pertor- ma fonamental la llibertat de conscienbadora,
que el poble coneixia com re- cia._ Poden perfectament tots aquests
publicans o carlins d'en Planes 1 Casals, pobles acollir a les congregacions relii~més
tard- de -la Lliga.~ ..,: giose~, sens~eque.signifiquin -al menys
1 si volem parlar de funcionaria que, per ara-, cap perillo
CICLE DE CONFERENCIES.
i
DE L'ORFEO CATALA
El diumenge dia 6 a les onze del matí, a l'amEteatre Bolívar de la Universitat
Nacional Autonoma, el nostre Orfeó dona un luagníEic concert.
L'Esbart de Dansaires va oferir-nos uns ballets meravellosos de gest i ritm,e,.
Als cantaires i balladors, la nostra. felicit~ció peL seu encere i entusiasme,
A les dues de la tarda, al restaurant Magestic, tingué lloc l'ap~rt de comiat
a Ventura Gassol; el dinar fOll una bella demostració de l'afecte que els catalans
de Mexie semen per l'ex-Conseller de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
Parlaten e1s Srs. Palazón, Moles, Nieolau d'Olwer, CafEare! i Vent;:;;\
Gasso!.
A teveure, benvolgut amie'
IV I DARRERA, A CARREC
d'ANTONI M.a SBERT •
TEMA: DE LA PROCLAMACIO DE LA SEGONA
REPUBLICA CATALANA ALS NOSTRES DIES
Díssabte día 9, a les 7 del
vespreá Ir ORFEO CATALA