Edificis com la Llotja o el CEM (Complex ... - Turisme de Lleida

22/NEWSLLEIDA JULIOL DESEMBRE 2010 REPORTATGE CENTRAL
Passarel·la dels Camps Elisis
magnífiques vistes a la Seu Vella i s'endinsa en els Camps Elisis,
que constitueix una de les zones verdes més importants de la
ciutat i que alberga la Rosaleda, el Cafè Xalet, el River Cafè,
la Glorieta i el Palau de Vidre, construït sobre un estany. El
parc acull jardins amb diferents espècies botàniques i arbres
de diferents famílies, així com zones de passeig i de jocs infantils.
En aquest espai es localitzen els pavellons firals de la Fira
de Lleida.
PONT DEL PRÍNCEP DE VIANA Inaugurat a l'abril del 2010, el
Pont de Príncep de Viana és una obra extraordinària dissenyada
pel reconegut enginyer Javier Manterola que presenta
una estètica d'avantguarda pròpia d'una urbs del segle XXI. El
més recent dels ponts sobre el riu Segre al seu pas per Lleida
té una longitud de gairebé dos-cents metres (161 sobre el riu i
rada plaza Blas Infante. El color verde de
la bandera andaluza cubre una plaza
que combina, sobre un aparcamiento
subterráneo, estructuras metálicas con
césped y hiedras que van llenando de
hojas los troncos de hierro. Se puede leer,
además, un verso del poeta leridano
Màrius Torres que habla de ocho torres
como las que se pueden encontrar en la
plaza, el mismo número que las provincias
de Andalucía; no en vano la plaza
es un emblema de esta comunidad.
PUENTE VIEJO El Puente Viejo es el primer
puente para vehículos y peatones
que tuvo la ciudad y el único hasta 1973.
Su antigüedad no puede datarse de
manera exacta, pero, ya en el año 47 a.
C. la ciudad disponía de una estructura
que permitía cruzar el Segre. Evidentemente,
ese puente, que ya fue citado
por Julio César, no ha llegado a nuestros
días. Inundaciones, guerras y otras vicisitudes
han hecho que esta estructura
haya tenido diferentes aspectos, aunque
su ubicación no ha variado con el paso
del tiempo. Después de construcciones y
hundimientos de puentes en el mismo
punto, actualmente cuenta con una
estructura sólida de tres pilares, dos estri-
la resta sobre l'Avinguda del Segre) i una amplada de més de
vint-i-un. A més, la infraestructura es completa amb dues
voreres de quatre metres cadascuna i un carril bici.
El de Príncep de Viana és un pont atirantat constituït per
una plataforma llinda que es recolza sobre una estructura
tetràpode on, a la part inferior, hi ha dos braços que la sustenten
i que, en la superior, aquest braços s'erigeixen com a
torres que s'enlairen quasi quaranta metres desprenent un
total de seixanta tirants que suporten l'estructura del pont.
Com a singularitat cal destacar, a més, el fet de ser l'únic
pont al món amb els braços oberts a l'exterior. Estem, doncs,
davant d'una infraestructura que trenca amb el cànon estètic
propi dels anteriors ponts lleidatans i que presenta una
bellesa impressionant de dia que esdevé, en caure la nit,
espectacular. I és que el viaducte s'il·lumina amb 534 punts
bos y cuatro arcadas que ha resistido dos
importantes riadas, la de 1966 y la de
1982, y que fue renovada en 2007 para
agrandar el paso de peatones y colocar
barandillas de hierro.
Los caudillos ilergetas Indíbil y Mandonio
vigilan esta estructura desde uno de
sus extremos, donde encontramos el Arco
del Puente, la última puerta de entrada
que queda de la Lleida amurallada. En la
otra punta, los Campos Elíseos nos abren
las puertas para adentrarnos en sus jardines
de estilo francés y romántico inglés,
construidos sobre una base de terrenos
boscosos.
Jardins d’Ernest Lluch Camps Elisis