25.04.2013 Views

Anècdotes de viatges - Estela

Anècdotes de viatges - Estela

Anècdotes de viatges - Estela

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

durant hores que la tortuga acabés la seva feina i finalment havien<br />

traslladat i enterrat amb les seves mans d'infant els ous en un niu segur i<br />

controlat.<br />

El viatge d'aquest estiu havia <strong>de</strong> ser un regal pels nostres fills, un viatge per<br />

no oblidar mai. Mai, però, havíem imaginat viure la màgia <strong>de</strong> la natura amb<br />

tanta intensitat. No tenim cap fotografia ni cap filmació, no ens estava<br />

permès, però no ens cal. Els nens esperen fer-se grans tornar a aquella<br />

platja i esperar que una <strong>de</strong> les seves tortuguetes torni a <strong>de</strong>ixar els seus<br />

ous. Com <strong>de</strong> <strong>de</strong>s fa molt any fet les seves mares, avies, besàvies, ..<br />

TANZÀNIA Kilimanjaro per Lolita<br />

Hi ha situacions a la vida que et po<strong>de</strong>n frustrar davant la pròpia<br />

ineptitud però mai és <strong>de</strong>l tot cert; sempre es pot mirar pel cantó<br />

positiu.<br />

La meva amiga ijo érem a Tanzània, al llac Natron on hi ha el Oid<br />

Doinyo Lengai, el volcà sagrat <strong>de</strong>ls Massai. Ens havien dit que<br />

era molt fàcil <strong>de</strong> pujar fins al cim; unes quatre hores i que era una<br />

passejada. A les 11 <strong>de</strong> la nit ens van venir a buscar ja que<br />

havíem <strong>de</strong> ser al cim a la sortida <strong>de</strong>l sol per po<strong>de</strong>r contemplar el<br />

Kilimanjaro i el Mont Meru.<br />

Vam caminar un parell d'hores a bon ritme i amb bon camí però<br />

<strong>de</strong> sobte la cosa va canviar: la passejada es va convertiren escalada. Cada<br />

dues passes havíem <strong>de</strong> parar a <strong>de</strong>scansar; anàvem sua<strong>de</strong>s i sense alè.<br />

Tant difícil es va fer que jo vaig dir que em quedava allí mateix, que no podia<br />

seguir. La meva amiga va <strong>de</strong>cidirel mateix.<br />

Amb el cansament em vaig quedar adormida. Em vaig <strong>de</strong>spertar encara<br />

negre nit i vaig veure la meva companya tremolant <strong>de</strong> por i <strong>de</strong> fred.<br />

Li vaig preguntar: "Què passa?"<br />

-Que hi ha un precipici i no puc moure'm...<br />

-I el guia, on és?<br />

-AI teu costat"- Em va contestar.<br />

Vaig enfocar amb la llanterna. Només vaig veure les seves robes i vaig dir:<br />

"Aquí no hi és. Ha <strong>de</strong>ixat la roba i ha marxat!!<br />

Feia un fred que pelava. La Joana no volia baixar per por al precipici. Jo no<br />

podia pujar... Doncs vam passar la nit allí mateix a la muntanya sense anar<br />

ni amunt ni avall. Això sí, amb un cel amb tantes estrelles que semblava que<br />

les podies agafar amb les mans. Ni al mig <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sert n'he vist tantes. Va ser<br />

preciós.<br />

Quan va començar a clarejar, vaig adonar-me que el guia dormia<br />

plàcidament al meu costat. La seva pell tan fosca i la negra nit... no l'havia<br />

vist!!<br />

18

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!