Anècdotes de viatges - Estela

EL VIATGE DEL DESTí perAnna Vega Oliva
El meu primer viatge va ser el que
em va portar a Catalunya, un dia
de tants de 1972. Es va presentar
un senyor desconegut, que
em va deixar
bocabadada, sobretot
pel nom: es deia Pera.
No havia sentit mai un
nom tan estrany, una
persona que tingués
nom de fruita! L'home era taxista i
l'havia enviat la meva àvia paterna
a buscar-nos. Va venir amb el seu taxi des de Santa Eulàlia de Ronçana
fins a la porta de casa meva, una caseta de planta baixa amb les portes
sempre obertes. Vivíem en una ciutat molt maca de Cadis, prop del mar.
Els meus pares, convençuts per la meva àvia, que allà a Catalunya on ella
vivia tindríem més possibilitats econòmiques i les filles, més sortides
professionals, van decidir, sense consultar-nos gaire que ens n'anàvem del
poble cap a un lloc desconegut per a tots nosaltres i de la nit al dia, aquell
senyor va tornar a Catalunya amb el taxi molt més cerregat de com havia
vingut: En Pera portava als meus pares, les meves dues germanes i a mi
mateixa cap a un destí desconegut i incert. No recordo cap viatge més trist.
Deixava tota la meva família darrere nostre, totes les meves amigues
d'infantesa, de l'escola, d'haver fet la primera comunió, els meus records
de la meva curta vida.
Em feia molt de mal deixar a l'altra àvia amb qui havia viscut, les tietes... per
tot això em vaig passar tot el cam í plorant i les meves germanes en veure'm
plorar a mi, com que eren més petites, doncs també ploraven. Els meus
pares estaven desesperats. Després en vam anar calmants; ens
enlluernaven els llums, les coses boniques que anàvem veient pel camí, la
simpatia i la paciència d'aquell desconegut, també ens va ajudar.
Després d'arribar, la sorpresa tan agradable que ens vam anartrobant dia a
dia; conèixer l'altra àvia, conèixer nous amics, una nova vida, una
experiència nova i allò viscut abans que sempre serà nostre i sempre
formarà part de la nostra vida. I la vida sempre continua, amb noves
perspectives, i per molts viatges inesperats que un trobi en el seu camí
sempre hem d'aprofitar-nos de tot allò de positiu que ens ofereixi el destí.
21