Anècdotes de viatges - Estela

TURQUIA Portes i claus per Eva Elhombre
Si penso amb el viatge que vaig fer durant 5
setmanes per Turquia, em vénen al cap dues
anècdotes relacionades amb les portes i les claus.
La primera va passar el 6 d'agost quan després
d'haver dormit en un petit hotel, sense cap tipus de
glamour ni luxe, vàrem sortit a passejar per la
ciutat: Zonguldak, al nord del país. Després d'un
matí molt agradable, acompanyats per un turc
professor d'alemany vàrem tornar a l'hotel amb
l'objectiu de recollir les motxilles i anar a buscar
l'autocar per marxar cap aAmasra. Quina sorpresa!
La clau de la nostra habitació havia desaparegut i ningú de l'hotel la sabia
trobar. No ens quedava temps, l'autocar marxava, i tots ens començàvem a
impacientar i, si hem de ser sincers, a desconfiar de la bona fe dels
responsables de l'hotel. L'amo de l'hotel, mig desesperat, ens comentà que
creia que se la havia endut la senyora de la neteja i que aquesta havia anat
al mercat i no sabia quan tornaria. Tots vàrem començar a posar-nos
nerviosos, el professor d'alemany que és qui ens va recomanar l'hotel,
nosaltres que vèiem com passaven els minuts, i ... va aparèixer l'amo de
l'hotel amb una destral decidit a trencar la porta! Finalment es va imposar
una mica de seny i vàrem provar d'obrir l'habitació amb la clau de la cambra
del costat de la nostra i VOILÀ!! Ja teníem la porta oberta.
Un dia després, ja instaHats a Amarsa, aquest cop en una casa particular
que llogaven habitacions als turistes, ens va tornar a passar un incident
amb la porta de l'habitació. AI vespre a l'anar a dormir, vàrem tancar la porta
amb clau per dins. Fins aquí tot normal, però al matí, ens vàrem despertat
amb unes ganes boges d'anar al "tuvalet" i SORPRESA!: la porta no s'obria
per molt que intentéssim girar la clau cap a un costat o cap a un altre.
Finalment, empassant-nos la vergonya i intentant fer-nos entendre per qui
pogués sentir-nos, ens vàrem posar a cridar per la finestra. La sort, va ser
que unes noies que també dormien en aquell pis, o en el de sota, no ho
recordo ens van sentir i ens van venir a obrir.
No recordo si a partir d'aquell moment vàrem deixar totes les portes obertes
fins que vàrem acabarel viatge.
22