DOSSIER DE PRÀCTIQUES Morfologia II Sala de dissecció: VO-055 1

DOSSIER DE PRÀCTIQUES
Morfologia II
Sala de dissecció: VO-055
1 er Quadrimestre
CURS 2011-12

COR I GRANS VASOS (Estudi aïllat del cadàver)
Pericardi
Identificar:
─ Pericardi fibrós
─ Pericardi serós
─ Línia de reflexió del pericardi serós (Làmina parietal i làmina visceral o epicardi)
─ Cavitat pericardíaca
─ Si transvers del pericardi (entre l’aorta i el tronc pulmonar)
Conformació externa del cor
Identificar:
─ Base del cor
─ Vèrtex del cor (punta del ventricle esquerre)
─ Escotadura del vèrtex del cor
─ Cara auricular (esquerra)
─ Cara atrial (dreta)
─ Vora ventricular esquerra (caudal, pertany al ventricle esquerre)
─ Vora ventricular dreta (convexa i cranial, pertany al ventricle dret)
─ Solc coronari (envolta el cor indicant el límit entre els atris i els ventricles)
─ Solc interventricular paraconal (des del solc coronari descendeix per la cara auricular)
─ Solc interventricular subsinuós (des del solc coronari descendeix per la cara atrial)
─ Septe interventricular
⎧ Aorta ascendent
─ Aorta ⎨ Arc de l’aorta
⎩ Aorta descendent
─ Tronc braquiocefàlic
─ Artèria subclàvia esquerra
─ Tronc pulmonar
─ Con arteriós (dilatació del ventricle dret on s’origina el tronc pulmonar)
─ Lligament arteriós
─ Vena cava cranial
─ Vena cava caudal
─ Venes pulmonars
Conformació interna del cor
Pràctica 1 i 2
Identificar:
Atri dret
─ Aurícula dreta (diverticle cec de l’atri dret)
─ Músculs pectinats
─ Cresta terminal (cresta muscular interna entre el si de les venes caves i l’atri dret pròpiament dit)
─ Solc terminal (correspondència externa de la cresta terminal)
─ Si de les venes caves
─ Tubercle intervenós (cresta transversa situada entre la desembocadura de les venes caves)
─ Si coronari
⎧ Fossa oval
─ Septe interatrial ⎨
⎩ Limbe de la fossa oval
Atri esquerre
─ Aurícula esquerra (diverticle cec de l’atri esquerre)
─ Músculs pectinats
─ Septe interatrial
─ Orificis de les venes pulmonars

Pràctica 1 i 2
Ventricle dret
─ Orifici atrioventricular dret:
Valva atrioventricular dreta o valva tricúspide:
Cúspide parietal (vora parietal de l’orifici atrioventricular)
Cúspide septal (vora septal de l’orifici atrioventricular)
Cúspide angular (en l’angle cranial de l’orifici atrioventricular)
─ Cordes tendinoses
⎧ Múscul papil·lar magne
─ Músculs papil·lars ⎨ Múscul subarteriós
⎩ Músculs papil·lars petits
─ Trabècules carnoses
─ Trabècula septomarginal
─ Con arteriós (dilatació que dóna origen al tronc pulmonar)
─ Cresta supraventricular (cresta carnosa que separa l’orifici atrioventricular del con arteriós)
─ Orifici del tronc pulmonar
─ Valva tronc pulmonar:
Vàlvula semilunar esquerra
Vàlvula semilunar dreta
Vàlvula semilunar intermèdia
Ventricle esquerre
─ Orifici atrioventricular esquerre:
Valva atrioventricular esquerra o valva mitral (bicúspide)
Cúspide parietal (a la vora parietal de l’orifici atrioventricular)
Cúspide septal (a la vora septal de l’orifici atrioventricular)
─ Cordes tendinoses
⎧ Múscul subauricular
─ Músculs papil·lars ⎨
⎩ Múscul subatrial
─ Trabècules carnoses
─ Trabècula septomarginal
─ Orifici de l’aorta
─ Valva aòrtica
Vàlvula semilunar esquerra
Vàlvula semilunar dreta
Vàlvula semilunar septal
─ Orificis de les aortes coronàries esquerra i dreta
─ Septe interventricular
Circulació coronària
Tipus de circulació coronària:
─ Circulació coronària de predominança esquerra (Ru i Cànids)
─ Circulació coronària bilateral (Su i Eq)
─ Circulació coronària variable (predominança esquerra o bilateral) (Felins)
Artèries coronàries:
─ Artèria coronària esquerra:
Branca interventricular paraconal
Branques septals
Branca circumflexa (pel solc coronari)
Branca intermèdia (a la vora ventricular esquerra) (Car, Su i Ru)
Branca interventricular subsinuosa (espècies amb predominança esquerra)
─ Artèria coronària dreta:
Branca interventricular subsinuosa (Su i Eq)
Branques septals

Venes del cor:
Vena magna del cor (pel solc paraconal)
Vena mitjana del cor (pel solc subsinuós)
Venes dretes del cor (des del ventricle dret cap a l’atri dret)
Venes mínimes del cor (a les quatre cavitats)
Branca intermèdia (per la vora ventricular esquerra)
Vena obliqua de l’atri esquerre (des de l’atri esquerre cap al dret) (Car i Eq)
Diferències entre espècies
EQUIDS
─ 1 % del pes corporal (en races pura sang)
─ Greix coronari groc i tou
─ Cada artèria coronària té dues venes col·laterals
─ Trabècules septomarginals fines
─ Circulació coronària bilateral
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)
REMUGANTS
─ 0,4-0,6 % del pes corporal
─ Greix coronari blanc i dur
─ Trabècules septomarginals gruixudes
─ Circulació coronària de predominança esquerra
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)
─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari)
SUIDS
─ 0,3-0,4 % del pes corporal
─ Greix coronari blanc i tou
─ Vasos coronaris recoberts de “ponts musculars”
─ Circulació coronària bilateral
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra
─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari)
CARNÍVORS
─ 0,7-0,8 % del pes corporal
─ Circulació coronària de predominança esquerra
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra
Pràctica 1 i 2

OSSOS DEL CRANI, DE LA CARA I MANDÍBULES
Pràctica 3 i 4
Ossos del crani (neurocrani): occipital, parietal, interparietal, rontal, temporal, basiesfenoide,
preesfenoide i etmoide.
Ossos de la cara (esplacnocrani): nasal, llagrimal, zigomàtic (o malar), maxil·la, incisiu (o premaxil·lar),
pterigoide, vòmer i palatí.
Cara dorsal (crani i cara)
• Ossos parietals
• Os interparietal
• Os occipital
• Cresta nucal
• Cresta sagital externa
• Ossos frontals
o Procés zigomàtic del frontal
o Orifici supraorbitari
• Ossos nasals
• Forat nasal ossi
• Ossos incisius
o Canal interincisiu (A. palatolabial)
• Fossa temporal
o Orificis venosos
• Arc zigomàtic
Cara lateral (crani i cara)
• Porció timpànica del temporal
o Porus acústic extern
o Meat acústic extern
o Bulla timpànica
o Apòfisi muscular (m. elevador del vel del paladar)
o Canal musculotubàric (m. tensor del vel del paladar i trompa auditiva)
• Porció petrosa del temporal
o Apòfisi mastoide
o Apòfisi estiloide
o Orifici estilomastoïdal (nervi facial = VII)
o Orifici mastoïdal
• Porció escamosa del temporal
o Apòfisi zigomàtica del temporal
o Superfície articular de la mandíbula
Tubercle articular
Fossa articular
Apòfisi retroarticular
Forat retroarticular
• Òrbita
o Apòfisi zigomàtica del frontal
o Apòfisi zigomàtica de la maxil·la
o Apòfisi temporal del zigomàtic
o Os llagrimal
Fossa del sac llagrimal
Canal nasollagrimal

Pràctica 3 i 4
o Os zigomàtic
o Os basioesfenoide: Ala (cara orbitària o vèrtex de l’òrbita)
Forat o forats etmoïdals (nervis i vasos etmoïdals)
Canal òptic (nervi òptic = II i a. oftàlmica interna)
Fissura orbitària (nervi oftàlmic, branca del nervi trigemin = V; nervi
oculomotor = III; nervi troclear = IV; nervi abducent = VI)
Canal alar
• Forat alar caudal (a. maxil·lar)
• Forat rodó (nervi maxil·lar, branca del nervi trigemin = V)
• Forat alar cranial (a. i nervi maxil·lars)
• Fossa pterigopalatina
o Forat maxil·lar (a. i nervi maxil·lar)
o Forat esfenopalatí (a. i nervi esfenopalatí)
o Forat palatí caudal (nervi i a. palatines majors)
• Regió maxil·lar
o Cresta facial
o Forat infraorbitari (nervis i vasos infraorbitaris)
o Procés alveolar de l’os maxil·lar
o Espai interalveolar o interdentari (diastema)
o Incisura nasoincisiva
• Basioccipital
o Forat magne
o Còndils occipitals
o Fossa condílea ventral
Canal del N. hipoglòs = XII
o Apòfisi paracondilar
Cara ventral (crani i cara)
• Cos del basioesfenoide
o Apòfisi pterigoide del basioesfenoide
• Cos del preesfenoide
• Forat lacerat (Eq. i Su.)
o Incisura jugular (N. glossofaringi = IX; n. vague = X; n. accessori = XI; a. caròtida
interna; v. jugular interna)
o Incisura carotídia (A. caròtida interna)
o Incisura oval (N. mandibular, branca del n. trigemin = V)
o Incisura espinosa (A. meníngia mitja)
• Forat jugular (Car. i Ru.)
• Forat carotidi, desemboca en la fissura esfenotimpànica (Car. i Ru.)
• Forat oval (Car. i Ru.)
• Forat espinós (Car. i Ru.)
• Coanes:
o os palatí
làmina horitzontal
• apòfisi piramidal del palatí
làmina perpendicular
o os pterigoide
apòfisi ganxuda del pterigoide
o vòmer

• Regió palatina
o làmina horitzontal del palatí
o apòfisi palatina de la maxil·la
forat palatí major
solc palatí
o apòfisi palatina de l’incisiu
fissura palatina
canal interincisiu
o Etmoide (interior)
làmina cribrosa ( nervi olfactori = I)
Cara caudal (crani i cara)
• Os occipital
o cresta nucal
o cresta occipital externa (lligament nucal)
o tubercles nucals
o fossa condília dorsal
Mandíbula
• Cos de la mandíbula:
o cantell alveolar dorsal
porció incisiva
porció molar
o cantell ventral
incisura dels vasos facials
o cara bucal o lateral
forat o forats mentonians
o cara lingual o medial
línia milohioïdal
• branca de la mandíbula:
o angle de la mandíbula
apòfisi angular (Car)
o tuberositat del m. esternomandibular (Eq)
o apòfisi coronoide
o escotadura de la mandíbula
o apòfisi condília
cap de la mandíbula
coll de la mandíbula
o fossa massetèrica
o fossa pterigoïdal
o forat mandibular (n. alveolar inferior, branca del n. mandibular)
o canal mandibular
Denticions permanents (no entra per a l’examen)
Gos: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 2/3) = 42
Gat: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3/2; M 1/1) = 30
Èquids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3(4) /3; M 3/3) = 40 (42)
Remugants: 2 X (I 0/4; C 0/ 0(1); PM 3/3; M 3/3) = 32 (34)
Suids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 3/3) = 44
Pràctica 3 i 4

DISSECCIÓ SUPERFICIAL DEL CAP
Abans de procedir a retirar la pell del cap, s’han d’observar una sèrie d’estructures
Cavitat oral
• rima oris (obertura oral)
o llavi superior
o llavi inferior
o angle oral
• pèls tàctils
• filtrum
• vestíbul oral
o vestíbul labial
o vestíbul bucal (boca)
Cavitat nasal
• nas
o arrel
o dors
o punta
• narius
o orifici nasal
o ales del nas
• vestíbul nasal
Ull
• parpella superior
• parpella inferior
• comissura palpebral lateral
• comissura palpebral medial
• angle lateral de l’ull
• angle medial de l’ull
• plec semilunar de la conjuntiva o tercera parpella
Oïda externa
• pavelló auricular (cartílag auricular)
• hèlix (cantell lliure de l’orella)
o cantell tràgic (rostromedial)
o cantell antitràgic (caudolateral)
• antitrague
• trague
• sac cutani marginal
Pràctica 5 i 7
Procedimu a retirar la pell del cap, vorejant amb molt de compte les diferents obertures que ens trobem i
respectant la fàscia superficial, per evitar perdre el mínim de músculs cutanis.

Músculs
• Músculs facials
Múscul esfínter superficial del coll 1
Platisma (Mm.úscul cutani de la cara) 1
Múscul esfínter profund del coll 1
Múscul zigomàtic 2
Múscul malar 1
Múscul frontal 2
Múscul elevador nasolabial 2 (medialment els dos següents músculs)
Múscul caní 1
Múscul elevador del llavi superior 1
Múscul orbicular de la boca 1
Múscul buccinador 1
Múscul depressor del llavi inferior (només ovella)
Múscul omohioideu omohioïdal (només ovella)
Múscul esternomandibular (cabra)
Múscul orbicular de l’ull 2
Múscul retractor de l’angle lateral de l’ull 2
Múscul elevador de l’angle medial de l’ull 2
• Múscul temporal 3
o Origen: fossa temporal
o Inserció: apòfisi coronoide de la mandíbula
o Funció: elevador de la mandíbula
• Múscul masseter 3 (porció superficial i profunda)
• Múscul esternocefàlic: porció mandibular (cabra)
• Múscul milohioïdal 3
• Múscul geniohioïdal 4
• Múscul omohioïdal (en ovella)
• Múscul depressor del llavi inferior (en ovella)
• Múscul digàstric
o Ventre caudal (N. facial VII)
Origen: apòfisi paracondilar de l’occipital
Inserció: tendó intermedi
o Ventre rostral (N. trigemin)
Origen: tendó intermedi
Inserció: cos de la mandíbula
• Músculs auriculars 5
o Músculs. auriculars rostrals
Múscul zigomàticoauricular
Múscul frontoescutular
Múscul escutuloauricular
o Músculs. auriculars dorsals
Múscul interescutular
Múscul parietoauricular (profunds a l’anterior)
Múscul parietoescutular
o Músculs. auriculars caudals
Múscul cèrvicoauricular
Múscul cèrvicoescutular
o Músculs. auriculars ventrals
Múscul parotidoauricular
1. Branca bucal dorsal i branca bucal ventral del n. facial (VII)
2. N. auriculopalpebral del n. facial (VII)
3. N. mandibular, branca del n. trigemin (V)
4. N. hipoglòs (XII)
5. branques del n. facial (VII)
Pràctica 5 i 7

Glàndules salivals
• Glàndula paròtide i conducte parotidi
• Glàndula mandibular
Limfocentres
• Nòduls limfàtics parotidis
• Nòduls limfàtics mandibulars
Nervi facial (VII)
• Branca bucal dorsal
• Branca bucal ventral
• N.auriculopalpebral
Vena jugular externa
Pràctica 5 i 7
• Vena maxil·lar
o Vena auricular caudal
o Vena temporal superficial
Vena auricular rostral
• Vena linguofacial
o Vena lingual
Arc hioïdal
Branques mentonianes
Vena sublingual
o Vena facial
Vena mentoniana
Vena labial inferior
Vena angular de la boca
Vena facial profunda
Vena infraorbitària (entra per l’orifici infraorbitari. Per aquest orifici
surt l’a A. i el N. infraorbitaris)
Vena labial superior
Vena nasal lateral
Vena nasal dorsal
Vena angular de l’ull

DISSECCIÓ PROFUNDA DEL CAP
Pràctica 8 i 9
Desinseriu de la mandíbula els músculs digàstric, milohioïdal i masseter. Talleu el cos de la mandíbula
rostralment, a l’altura dels orificis mentonians i desarticuleu-la a l’altura de l’articulació
temporomandibular.
Músculs
• Músculs mastegadors
o Múscul masseter
o Múscul temporal
o Múscul pterigoïdal medial
o Múscul pterigoïdal lateral
o Múscul digàstric (ventre rostral)
• Músculs de la llengua
o Múscul genioglòs
o Múscul hioglòs
o Múscul estiloglòs
• Músculs hioïdals
o Múscul milohioïdal (nervi mandibular (branca del V))
o Múscul geniohioïdal (nervi hipoglòs (XII))
o Múscul esternohioïdal (nervis cervicals i nervi accessori (XI))
o Múscul tirohioïdal (nervis cervicals i nervi accessori (XI))
o Múscul estilohioïdal (nervi facial (VII))
• Músculs faringis (nervi glossofaringi (IX) i nervi vague (X))
o Múscul hiofaringi
o Múscul tirofaringi
o Múscul cricofaringi
Glàndules salivals
Nervis
• Glàndula zigomàtica
• Glàndula sublingual monostomàtica i conducte sublingual major
• Glàndula sublingual polistomàtica
• Conducte mandibular
• Nervi mandibular (branca del V)
o Nervi alveolar inferior
o Nervi lingual
o Nervi sublingual
o Nervi bucal
• Nervi hipoglòs (XII)
• Nervi vague (X)

Artèria caròtida comuna
• Artèria caròtida interna
• Artèria caròtida externa
o Artèria occipital
o Artèria lingual
o Artèria facial
Artèria labial inferior
Artèria angular de la boca
Artèria labial superior
o Artèria auricular caudal
o Artèria temporal superficial
Artèria transversa de la cara
Artèria auricular rostral
Aa. palpebrals laterals
o Artèria maxil·lar
Artèria infraorbitària
Artèria alveolar inferior
Artèries palpebrals medials
Branques mentals o mentonianes
Artèries nasal lateral
Pràctica 8 i 9

FARINGE, LARINGE I LLENGUA
Pràctica 10 i 11
Faringe
La faringe és la unió musculomembranosa dels tractes respiratori i digestiu. Està situada entre les cavitats
nasal i oral rostralment, i l’esòfag i la laringe caudalment.
Cavitat faríngia
• Nasofaringe (porció nasal de la faringe)
Situada caudodorsal, s’estén des de les coanes fins a l’orifici interfaringi.
o Paladar tou (vel del paladar)
o Arc palatofaringi (plec de la mucosa que s’estén des del paladar tou vorejant l’orifici
intrafaringi)
o Orifici faringi de la trompa auditiva o d’Eustaqui
o Orifici intrafaringi (comunicació entre la nasofaringe i la laringofaringe)
• Orofaringe (porció oral de la faringe)
S’estén des de l’istme de la gola fins a la base de l’epiglotis.
o Arc palatoglòs (plec de la mucosa que s’estén des del paladar tou fins a la llengua.)
o Plec glossoepiglòtic medial
o Val·lècula epiglòtica
o Plecs glossoepiglòtics laterals
• Laringofaringe (porció laríngia de la tràquea)
Situada caudoventral, des de l’epliglotis fins a l’esòfag.
Cartílags laringis
o Recessos piriformes
o Vestíbul esofàgic
Cartílag epiglòtic
— cara lingual
— cara laríngia
— vèrtex
— base
Laringe
Cartílag tiroide
— làmines esquerra i dreta
— banya rostral (s’articula amb l’hioide)
— fissura tiroïdal
— banya caudal (s’articula amb el cartílag cricoide)
— prominència laríngia
— escotadura tiroïdal cranial (re)
— escotadura tiroïdal caudal
Cartílag cricoide
— arc del cartílag cricoide
— làmina del cartílag cricoide
— cresta mitjana

Cartílag aritenoide
— cara lateral
— cara medial
— apòfisi vocal
— apòfisi corniculada
— apòfisi cuneïforme (car)
— cartílag interaritenoide (car i su)
Músculs de la laringe
— Múscul cricotiroïdal
— Múscul cricoaritenoïdal dorsal
— Múscul cricoaritenoïdal lateral
— Múscul aritenoïdal transvers
— Múscul tiroaritenoïdal
— Múscul vocal (car i eq)
— Múscul ventricular (car i eq)
— Múscul hioepiglòtic
Lligaments
— Membrana tirohioïdal
— Lligament cricotiroïdal
— Lligament cricotraqueal
Cavitat laríngia
— Epiglotis
— Entrada de la laringe
Tubercle corniculat
Tubercle cuneiforme (car)
Plec aritenoepiglòtic
Escotadura interaritenoïdal
— Vestíbul de la laringe
recés laringi mitjà
— Plec vestibular (car i eq)
— Ventricle laringi (car, eq i su)
— Plec vocal
— Glotis
— Cavitat infraglòtica
— Tirohioide
— Basihioide
apòfisi lingual (re i eq)
— Ceratohioide
— Epihioide
— Estilohioide
— Timpanohioide
Aparell hioïdal
Pràctica 10 i 11

Llengua
— arrel de la llengua
— cos de la llengua
— dors de la llengua
— solc medià de la llengua (car)
— fossa lingual (bo)
— torus lingual (re)
— vèrtex de la llengua
— cara ventral
— fre lingual
— recés sublingual lateral
— llisa (car)
— papil·les linguals
— mecàniques
— filiformes (cornificades en ungulats)
— còniques
— lenticulars (re)
— gustatives
— fungiformes
— vallades
— foliades (car, eq i su)
— tonsil·les
— tonsil·la lingual (tots)
— tonsil·la del vel del paladar (tots)
— tonsil·la palatina (absent en suids)
— tonsil·la paraepiglòtica (només en suids)
Pràctica 10 i 11

TRÀQUEA I PULMONS
Tràquea
— Cartílags traqueals (oberts dorsalment)
— Múscul traqueal (unint els cartílags dorsalment; en carnívors és extern)
— Lligaments anulars (teixit conjuntiu entre els cartílags traqueals)
— Bifurcació de la tràquea (principi dels bronquis esquerre i dret)
— Carina traqueal (cresta de la bifurcació de la tràquea)
Bronquis
— Bronquis principals (esquerre i dret)
— Bronquis lobulars
— Bronqui traqueal (su i re)
— Bronquis segmentaris (dorsals, ventrals, medials i laterals)
Pulmons
— Base del pulmó
— Vèrtex del pulmó
— Cara costal:
— Impressions costals
— Cara medial:
— Porció vertebral
— Porció mediastínica:
— Impressió cardíaca
— Impressió aòrtica
— Impressió esofàgica
— Cara diafragmàtica
— Cares interlobulars
— Cantell dorsal
— Cantell ventral
— Cantell basal (entre la cara diafragmàtica i la cara costal)
— Hílum (hil) del pulmó (bronquis, artèries i venes pulmonars)
— Cissura interlobular cranial (pulmó dret)
— Escotadura cardíaca del pulmó dret
— Escotadura cardíaca del pulmó esquerre
— Solc de la vena cava caudal (pulmó dret)
Lobulació pulmonar
— Pulmó dret:
— Lòbul cranial:
— Porció cranial (re)
— Porció caudal (re)
— Lòbul intermedi (no en eq)
— Lòbul accessori
— Lòbul caudal
— Pulmó esquerre:
— Lòbul cranial:
— Porció cranial (no en eq)
— Porció caudal (no en eq)
— Lòbul caudal
Limfocentre bronquial
— Nòduls limfàtics traqueobronquials
— Cranials (ventrals presents en re i su)
— Esquerres
— Drets (inconstants en re, absents en ov)
— Mitjans (dorsals, inconstants en re, absents en ov)
— Nòduls limfàtics pulmonars
Pràctica 12

CAVITAT TORÀCICA I
Pràctica 13
• Reclineu dorsalment la pell de la regió i de l’extremitat toràcica. A continuació seccioneu els músculs
que mantenen l’extremitat fixada (músculs pectorals, múscul serrat ventral, etc.). Un cop separada
l’extremitat s’ha de tallar des de la segona a la penúltima costelles dorsalment, i els cartílags costals
ventralment.
— Múscul transvers del tòrax
O: Estèrnum
I: Articulació costocondral
F: Espiratori
— Fàscia endotoràcica (teixit conjuntiu que revesteix les parets de la cavitat toràcica)
— Pleura
— Pleura pulmonar (coberta serosa que embolcalla el pulmó)
— Pleura parietal:
— Pleura mediastínica
Pleura pericàrdica
— Pleura costal
— Pleura diafragmàtica
— Cavitat pleural
— Cúpula pleural
— Recessos pleurals:
— Recés costodiafragmàtic (entre la pleura costal i la diafragmàtica)
— Recés costomediastínic (entre la pleura costal i la mediastínica)
— Recés lumbodiafragmàtic
• Retireu el pulmó esquerre. Per fer això haureu de seccionar totes les estructures que entren per
l’hílum pulmonar.
— Mediastí
— Mediastí cranial (cranial al pericardi, conté grans vasos, tràquea i esòfag)
— Mediastí caudal (caudal al pericardi, conté l’aorta i l’esòfag)
— Mediastí medià (conté el cor)
— Mediastí dorsal (entre el pericardi i les vèrtebres)
— Mediastí ventral (entre el pericardi i l’estèrnum)
— Plec de la vena cava (des del pericardi al diafragma, conté la vena cava caudal)
Diafragma
— Porció lumbar
— Pilar dret
— Pilar esquerre
— Hiat esofàgic
— Hiat aòrtic
— Porció costal
— Porció esternal
— Centre tendinós (entre les porcions lumbar, costal i esternal)
— Orifici de la vena cava

CAVITAT TORÀCICA II
Artèries
— Arc de l’aorta
— Tronc braquiocefàlic
— Tronc bicarotidi
— Artèria caròtide comuna (esquerra)
— Artèria caròtide comuna (dreta)
— Artèria subclàvia (dreta)
— Artèria subclàvia (esquerra) en remugants s’origina en el tronc braquiocefàlic
— Artèria vertebral
— Tronc costocervical
— Artèria intercostal dorsal I
— Artèria escapular dorsal
— Artèria cervical profunda
— Artèria toràcica interna:
— Branques intercostals ventrals
— Artèria cervical superficial
— Artèria axil·lar
— Aorta descendent
— Aa. intercostals dorsals
— A. broncoesofàgiques
— A. pulmonar (esquerra)
— Vena cava cranial
— Vena toràcica interna
— Venes braquiocefàliques (esquerra i dreta)
— Vena costocervical (esquerra)
— Vena subclàvia
— Vena jugular externa
— Vena àziga dreta
— Vena intercostals dorsals
— Venes broncoesofàgiques
— Vena cava caudal
— Venes pulmonars (esquerres)
— Tronc simpàtic (esquerre)
— Ganglis del tronc simpàtic
— Gangli cervicotoràcic (estrellat)
— Nansa subclàvia
— Gangli cervical mitjà
— Plexes cardíac, esofàgic i pulmonar
— Tronc vagosimpàtic
— Nervi vague (X) (esquerre)
— Nervi laringi recurrent
— Tronc vagal dorsal
— Tronc vagal ventral
— Nervi frènic (esquerre)
Venes
Nervis
Pràctica 14 y 15

Limfàtic
— Timus (en animals joves)
— Conducte toràcic
— Limfocentre toràcic dorsal
— Nòduls limfàtics intercostals
— Nòduls limfàtics toràcics aòrtics (no hi solen ser en carnívors)
— Limfocentre toràcic ventral:
— Nòduls limfàtics esternals cranials
— Nòduls limfàtics esternals caudals
— Limfocentre mediastínic:
— Nòduls limfàtics mediastínics cranials
— Nòduls limfàtics mediastínics mitjos (en remugants)
— Nòduls limfàtics mediastínics caudals (en remugants)
— Limfocentre bronquial:
— Nòduls limfàtics traqueobronquials esquerres
comparació entre espècies: gos/ovella
Pràctica 14 y 15

Estómac monocavitari
ESTÓMAC
Pràctica 19
— Cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal i amb el fetge)
— Cara visceral (es relaciona amb les nanses intestinals)
— Curvatura major de l’estómac
— Curvatura menor de l’estómac
— escotadura angular (entre el cos de l’estómac i la porció pilòrica)
— Porció cardíaca (regió al voltant de l’entrada de l’esòfag)
— orifici cardíac
— escotadura cardíaca (entre l’esòfag i el fons de l’estómac)
— Fundus gàstric (sac cec a l’esquerra de la porció cardíaca)
— sac cec de l’estómac (èquids)
— diverticle de l’estómac (suids)
— Cos de l’estómac (la porció principal de l’estómac)
— solc de l’estómac (en la curvatura menor, la continuació a la mucosa gàstrica de la gotera
esofàgica)
— Porció pilòrica (entre l’escotadura angular i el pílor)
— antre pilòric (porció més àmplia)
— pílor (constricció distal que conté l’esfínter)
— orifici pilòric
— torus pilòric (suids)
— Mucoses:
— porció aglandular (èquids i suids):
— cantell plegat (límit sinuós entre la mucosa aglandular i la glandular)
— porció glandular:
— plecs gàstrics (plecs de la mucosa generalment longitudinals)
Estómac policavitari
Rumen
— Cara parietal (esquerra, es relaciona amb la paret abdominal)
— Cara visceral (dreta, es relaciona amb les nanses intestinals)
— Atri del rumen (sac cranial)
— Sac dorsal:
— sac cec caudodorsal
— Sac ventral:
— recés del rumen (cranial)
— sac cec caudoventral
— solc cranial (entre l’atri del rumen i el recés del rumen)
— solc caudal (entre els sacs cecs dorsal i ventral)
— solc longitudinal dret (pilar longitudinal dret)
— solc longitudinal esquerre (pilar longitudinal esquerre)
— orifici intraruminal (entre sac dorsal i sac ventral)
— solc coronari dorsal (pilar coronari dorsal) entre el sao dorsal i el sac cec caudodorsal
— solc coronari ventral (pilar coronari ventral) entre el sac ventral i el sac cec caudoventral
— solc ruminoreticular (plec ruminoreticular):
— orifici ruminoreticular
— papil·les del rumen

Reticle (bonet)
Llibret
Quall
— curvatura major
— curvatura menor
— solc del reticle
— orifici reticuloomàsic
— cel·les del reticle
— crestes del reticle
— papil·les del reticle
— cos del llibret
— coll del llibret (orifici reticuloomàsic)
— solc del llibret
— orifici omasoabomàsic
— recessos interlaminars
— papil·les del llibret
— cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal)
— cara visceral (es relaciona amb el rumen)
— curvatura major
— curvatura menor
— fundus del quall
— cos del quall
— porció pilòrica:
— pílor
— orifici pilòric
— torus pilòric
— vels del quall
— plecs espirals del quall
Pràctica 19

— cara diafragmàtica:
— solc de la vena cava
— cara visceral:
— fossa de la vesícula biliar
— cissura del lligament rodó
— porta del fetge
— impressió esofàgica
— impressió gàstrica
— impressió duodenal
— impressió renal (no en su.)
— cantell dorsal
— cantell ventral:
— escotadures interlobulars
— cantell dret
— cantell esquerre
Lòbuls del fetge
— lòbul dret:
— lòbul lateral dret (car, su)
— lòbul medial dret (car, su)
— lòbul esquerre:
— lòbul lateral esquerre (car, su, eq)
— lòbul medial esquerre (car, su, eq)
— lòbul quadrat
— lòbul caudat
— procés papil·lar (car, re)
— procés caudat
Conductes biliars
— conducte cístic
— vesícula biliar:
— fons de la vesícula biliar
— cos de la vesícula biliar
— coll de la vesícula biliar
— conducte colèdoc
Lligaments del fetge
— lligament falciforme
— lligament rodó del fetge
— lligament coronari
— lligament triangular dret
— lligament triangular esquerre
— cara parietal
— cara visceral
— hílum (hil) de la melsa
— cara renal
— cara gàstrica
— cara intestinal
— extremitat dorsal
— extremitat ventral
— túnica serosa
FETGE
MELSA
Pràctica 20

CAVITAT ABDOMINAL
Pràctica 21, 23 y 24
Obertura de la cavitat abdominal: secció de la línia alba des del cartílag xifoide fins al pubis. Talleu la
paret abdominal seguint els arcs costals. Identifiqueu la topografia visceral: fetge, estómac, melsa,
pàncrees, intestí prim, intestí gruixut, bufeta de l’orina, ronyons i òrgans genitals interns.
• Duodè
Intestí prim
— porció cranial: entre el pílor i la flexura duodenal cranial
— flexura duodenal cranial
— porció descendent: entre les flexures duodenal cranial i duodenal caudal
— flexura duodenal caudal
— porció transversa (porció caudal)
— porció ascendent: entre la porció transversa i la flexura duodenojejunal
— flexura duodenojejunal
Visualitzeu la papil·la duodenal major i la menor mitjançant la secció de l’intestí a l’altura del duodè
descendent, a la zona de contacte amb el lòbul dret del pàncrees.
— papil·la duodenal major: desembocadura del conducte colèdoc i del conducte pancreàtic
— papil·la duodenal menor: desembocadura del conducte pancreàtic accessori
• Pàncrees
— lòbul dret
— cos
— lòbul esquerre
• Jejú
Entre la flexura duodenojejunal i l’ili.
• Ili
Dissequeu la papil·la ileal, projecció del final de l’ili a la llum de l’intestí gruixut, i els orificis ileal
i cecocòlic.
• Cec
base del cec
cos del cec
vèrtex del cec
• Còlon
en carnívors
— Còlon ascendent
Flexura còlica dreta
— Còlon transvers
Flexura còlica esquerra
— Còlon descendent
en remugants
— Còlon ascendent
nansa proximal
nansa espiral
Intestí gruixut

girs centrípets
flexura central
girs centrífugs
nansa distal
— Còlon transvers
— Còlon descendent
• Recte
— Ampolla rectal: eixamplament de la porció terminal del recte
Peritoneu
Pràctica 21, 23 y 24
Membrana serosa que recobreix la cavitat abdominal, pelviana i escrotal. Es distingeixen una túnica
serosa i una tela subserosa, que presenta teixit adipós.
— Peritoneu parietal
— Peritoneu visceral
— Cavitat peritoneal
— Bossa omental
— Orifici omental (epiploic)
— Recés caudal de l’oment
— Oment major (epipló major): sac del peritoneu entre els intestins i la paret ventral de l’abdomen
— Paret superficial
— Paret profunda
— Lligament gastroesplènic: de l’estómac a la melsa
— Lligament gastrofrènic: del fundus de l’estómac al diafragma
— Lligament frenicoesplènic: del diafragma a la melsa
— Vel omental: en carnívors, part del peritoneu que comunica la paret profunda de l’oment
major amb el mesocòlon descendent
— Recés supraomental (remugants)
— Oment menor (epipló menor): comunica la curvatura menor de l’estómac i la porció cranial del
duodè amb la cara visceral del fetge
— Lligament hepatogàstric
— Lligament hepatoduodenal
— Lligaments del fetge
— Lligament hepatorenal
— Lligament falciforme del fetge
— Mesoduodè
— Mesenteri
— Mesojejú
— Mesoili
— Mesocòlon ascendent
— Mesocòlon transvers
— Mesocòlon descendent
— Mesorecte
— Plec duodenocòlic
— Plec ileocecal
— Plec cecocòlic (carnívors)
— Plec intercecal (carnívors)
Secció del duodè: es realitza una lligadura doble a l’altura del duodè descendent a l’extrem caudal del
lòbul dret del pàncreas. Es talla entre les dues lligadures.

Pràctica 21, 23 y 24
Secció del còlon: es realitza una lligadura doble a l’altura del còlon descendent on el còlon penetra cap
a la cavitat pelviana. Es talla entre les dues lligadures.
Dissecció de l’artèria i la vena mesentèrica cranial a l’altura de l’arrel del mesenteri.
Secció del mesenteri i dels mesos del duodè i del còlon. Extracció de la massa intestinal.
Visualització de la papil·la duodenal major en el duodè descendent: dissecció del conducte colèdoc fins
a localitzar la zona en què està en contacte amb el duodè. Secció longitudinal (3-4 cm) del duodè en el
seu cantell lliure, obertura del duodè i localització de la papil·la duodenal amb el seu orifici.
Visualització de l’orifici ileal i de l’orifici cecocòlic: lligadura a l’altura de l’ili on acaba el lligament
ileocecal, lligadura del còlon a l’altura de la flexura còlica dreta. Secció longitudinal de l’intestí entre
les dues lligadures. Observeu la papil·la ileal que comunica l’ili amb el còlon descendent, i l’orifici
cecocòlic situat al còlon ascendent i que comunica amb el cec.
Vasos sanguinis
Dissecció de les artèries celíaca i mesentèrica cranial
Secció de les tres últimes costelles a l’altura de la inserció del múscul iliocostal en el gos. Secció dels
músculs intercostals en el novè espai intercostal. Aquesta maniobra permet moure el diafragma en
direcció caudal per visualitzar el hiatus aòrtic i en direcció cranial per observar l’origen de l’artèria
celíaca i mesentèrica cranial.
Dissequeu l’artèria celíaca i mesentèrica cranial eliminant, a l’altura del pilar esquerre del diafragma, el
plexe celíac i el mesenteri cranial respectivament.
Localitzeu i dissequeu la glàndula adrenal esquerra. Per la seva cara lateral creua la vena frènica caudal.
En el cas de l’ovella s’ha de tallar l’arc costal prop de l’origen, s’ha de separar la melsa del diafragma i
s’ha de fer descendir el rumen per poder dissecar les artèries celíaca i mesentèrica cranial. A vegades
aquestes dues artèries poden originar-se com un tronc comú des de l’aorta abdominal.
Aorta abdominal
— A. frènica caudal i abdominal cranial
— A. celíaca (esòfag, estómac, fetge i pàncrees):
CARNÍVORS
— A. gàstrica esquerra
— Branques esofàgiques
— A. hepàtica
— Branques hepàtiques
— A. cística
— A. gàstrica dreta
— A. gastroduodenal
— A. pancreaticoduodenal
— A. gastroepiploica
— A. esplènica
— Branques pancreàtiques
— Aa. gàstriques curtes
— A. gastroepiploica esquerra
REMUGANTS
— A. gàstrica esquerra
— A. gastroepiploica esquerra
— A. hepàtica
— Branques hepàtiques
— A. cística
— A. gàstrica dreta
— A. gastroduodenal
— A. pancreaticoduodenal
— A. gastroepiploica
— A. esplènica
— A. ruminal dreta
— A. ruminal esquerra

— A. mesentèrica cranial (pàncrees, duodè, jejú, ili, cec i còlon)
— A. pancreaticoduodenal caudal
— A.. jejunals
— A. ileocòlica
— A. mesentèrica caudal (còlon descendent i recte)
— A. còlica esquerra
— A. rectal cranial
VENES
Vena cava caudal
Vena porta
NERVIS
Venes frèniques caudals
Venes hepàtiques
Vena abdominal cranial
Venes lumbars
Vena rectal caudal
Vena gastroduodenal
Vena esplènica
Vena mesentèrica cranial
Vena mesentèrica caudal
Vena rectal cranial
Plexe aòrtic abdominal: Sistema nerviós autònom
LIMFOCENTRES
— Limfocentre celíac
— Limfocentre mesentèric cranial
— Nòduls limfàtics jejunals
— Limfocentre mesentèric caudal
Pràctica 21, 23 y 24

RONYÓ
Pràctica 26
Els ronyons estan coberts per la fàscia renal, sota de la qual trobem una coberta doble, primer la
càpsula adiposa i immediatament a sota la càpsula fibrosa. Depenent del grau de fusió dels lòbuls
renals de l’embrió, trobem ronyons en forma de raïm (per exemple el cas dels cetacis). Parlaríem de
ronyons lobulats, quan aquesta lobulació és visible des de l’exterior, com és el cas dels bòvids. Són
ronyons unificats quan la fusió és completa, tant externament com internament; és el ronyó dels
carnívors i petits remugants. Es parla de ronyons de transició, quan la lobulació es manté a la medul·la
però no a l’altura cortical.
Morfologia externa
— Cantell lateral: convex
— Cantell medial: còncau, aquí trobem:
— Hilum renal: lloc per on surt l’urèter i entra el paquet vasculonerviós
— Sinus renal: cavitat del ronyó on es troba l’hilum, conté greix i teixit conjuntiu
— Cara ventral
— Cara dorsal
— Extremitat cranial
— Extremitat caudal
— Càpsula adiposa
— Càpsula fibrosa
— Lòbuls renals: externament només són visibles en bòvids
Morfologia interna
— Lòbuls renals: internament es corresponen amb una piràmide renal i la seva escorça renal
corresponent; estan dividits internament en suids i en l’home, externament en bòvids i cetacis.
— Escorça renal: és la porció externa del ronyó, d’aspecte granulós, on trobem els corpuscles renals,
que formen els lobels corticals.
— Lobels corticals:
— Porció convoluta: s’hi localitzen els corpuscles renals (glomèruls) i els tubs contorts.
— Porció radiada: es correspon amb els túbuls rectes, que es prolongaran al llarg de la
medul·la.
—Medul·la renal: aquí es on trobem les piràmides renals
-Piràmides renals: la base es troba en l’escorça i el vèrtex en la pelvis renal o en els calzes
renals
-Columnes renals: porcions d’escorça renal que s’extén fins a la medul·la limitant les
piràmides
renals.
-Base de la piràmide: es situa a l’escorça renal
-Papil·les renals: estan separades drenant al seu propi calze en suids i bòvids
-Cresta renal: resultat de la fusió de les papil·les renals ocorre en carnívors, òvids i
èquids
-Àrea cribosa: agujeros dels conductes papil·lars a nivell dels calzes o de la cresta renal
—Pelvis renal (no presenten pelvis renal els bòvids): consisteix en la dilatació de l’urèter a nivell del
sinus renal.
-Recessos de la pelvis:
-Recessos laterals (Car, Ov)
-Recessos terminals (Eq)
-Calzes renals (Re, Su):
-Calzes renals majors
-Calzes renals menors

Ovari
— Cara medial
— Cara lateral
— Cantell mesoovàric
— Cantell lliure
— Extremitat tubària
— Extremitat uterina
— Lligament propi de l’ovari
Al seccionar-lo:
— Escorça: fol·licles 1i, 2i, 3i i cossos lutis
— Medul·la: vasos sanguinis
— Fossa ovàrica (Eq)
Trompa uterina
— Infundíbul de la trompa uterina
— Fímbries de la trompa
— Fímbria ovàrica
— Orifici abdominal de la trompa uterina
— Ampolla de la trompa uterina
— Istme de la trompa uterina
— Orifici uterí de la trompa
Úter (úter bicorne)
GENITAL FEMENÍ
— Banyes de l’úter
— Cantell mesomètric
— Cantell lliure
— Lligament intercornual (Re i Car)
— Vel uterí
— Fons de l’úter (Eq)
— Cos de l’úter
— Cantell dret
— Cantell esquerre
— Cara dorsal
— Cara ventral
— Glàndules uterines
— Coll de l’úter:
— Orifici intern de l’úter
— Canal del coll uterí:
— Plecs longitudinals
— Plecs circulars (Re)
— Pulvini o coixinets cervicals (Su)
— Orifici extern de l’úter
— Porció vaginal del coll (morro de tenca) (no en Su)
— Glàndules cervicals
— Perimetri (túnica serosa = peritoneu visceral)
— Miometri
— Endometri
L’úter gestant en els remugants desenvolupa carúncules.
El sac coriònic desenvolupa cotiledons.
La unió carúncula-cotiledó forma els placentomes.
Pràctica 28

Les carúncules són diferents segons l’espècie:
Ovella: tenen una depressió central.
Vaca: tenen una prominència central.
Cabra: són planes.
Lligaments
Vagina
— Mesometri
— Mesosàlpinx
— Mesoovari
— Bossa ovàrica
— Lligament rodó de l’úter
— Fòrnix de la vagina
— Rugositats vaginals
— Himen
— Orifici de la vagina
Vestíbul de la vagina
— Glàndula vestibular major (Re, Fe)
— Glàndules vestibulars menors
— Tubercle uretral (Ca)
— Orifici extern de la uretra
— Diverticle suburetral (Re, Su)
— Conducte deferent vestigial (conductes de Gartner)
Genitals externs
— Vulva
— Clítoris
• Llavis de la vulva
• Comissura ventral dels llavis
• Comissura dorsal dels llavis
• Obertura o fenedura de la vulva
• Cos
• Gland
• Fossa del clítoris
Pràctica 28

Cobertes del testicle i del cordó espermàtic
GENITAL MASCULÍ
— Escrot (bossa de pell que conté els testicles)
— Túnica dartos
— Fàscia espermàtica externa (fàscia del múscul oblic extern de l’abdomen)
— Múscul cremàster (fibres del múscul oblic intern de l’abdomen)
— Fàscia espermàtica interna (fàscia del múscul transvers de l’abdomen)
— Túnica vaginal
• Làmina parietal
• Làmina visceral
Testicles
— Extremitat cefàlica (cranial a la majoria d’espècies, dorsal en remugants)
— Extremitat caudada (caudal a la majoria d’espècies, ventral en remugants)
— Cara lateral
— Cara medial
— Cantell lliure (ventral a la majoria d’espècies, lateral en remugants)
— Cantell epididimari
En seccionar-lo:
— Epidídim
• Cap de l’epidídim
• Cos de l’epidídim
• Cua de l’epidídim
• Túnica albugínia
• Mediastí del testicle (absent en èquids)
• Septes del testicle
• Lobels del testicle
• Parènquima del testicle
o Túbuls seminífers contorts
— Conducte deferent (cordó espermàtic)
— Lligament propi del testicle
— Lligament de la cua de l’epidídim
Penis
— Tipus
• Fibroelàstics (Re, Su)
• Musculocavernosos (Car, Eq)
— Arrel del penis
• Pilars del penis
• Bulb del penis (teixit esponjós)
— Cos del penis (des de l’arrel del penis fins al gland)
— Dors del penis
Pràctica 29
o Túbuls seminífers rectes (connecten els túbuls contorts amb la xarxa
testicular)
o Xarxa testicular (al mediastí del testicle)
o Conductes eferents del testicle

— Flexura sigmoïdal del penis (Re, Su)
— Porció lliure del penis
• Gland:
o Corona del gland
o Coll del gland
o Fossa del gland (Eq)
En carnívors:
o Porció llarga (Ca)
o Bulb del gland (Ca)
o Os penià
— Cos cavernós del penis
— Cos esponjós del penis
— Cos esponjós del gland
— Túnica albugínia (dels cossos cavernós i esponjós)
— Múscul isquiocavernós
O: Tuberositat isquiàtica
I: Cos del penis
— Múscul bulboesponjós
O: Túnica albugínia
I: Septe medià
— Múscul retractor del penis
O: les primeres vèrtebres caudals
I: Cara ventral (uretral) del penis
— Prepuci
• Orifici prepucial
• Cavitat prepucial
• Fre del prepuci (Re, Fe)
— Uretra
• Porció pelviana (preprostàtica i prostàtica)
• Porció peniana
• Orifici uretral extern
• Procés uretral (no en Su i Fe)
Glàndules genitals accessòries
— Glàndules vesiculars (Un)
— Pròstata
• Lòbuls drets i esquerre
• Porció disseminada (no en Eq)
— Glàndules bulbouretrals (no en Ca)
Pràctica 29

CAVITAT ABDOMINAL I PELVIANA
Dissequeu i identifiqueu les branques de l’aorta abdominal
Pràctica 31, 32 y 33
— Aa. frènica caudal, celíaca, mesentèrica cranial
— Aa. adrenals
— Aa. renals (emeten branques per les glàndules adrenals i els urèters)
— Aa. testiculars o Aa. ovàriques (a l’altura de la 5a vèrtebra lumbar en el gos)
— A. mesentèrica caudal
• A. còlica esquerra (vascularitza el còlon descendent)
• A. rectal cranial (vascularitza el recte)
— Aa. circumflexes ilíaques profundes (surten de la cavitat abdominal a l’altura de la fossa
paralumbar; en remugants s’origina a partir de l’A. ilíaca externa)
— Aa. lumbars
— Aa. ilíaques externes
— Aa. ilíaques internes
• Aa. umbilicals
— A. sacra mitjana
Dissequeu i identifiqueu les branques de la vena cava caudal
— Vena abdominal cranial
— Venes renals
— Venes ovàriques o venes testiculars (la vena gonadal esquerra desemboca a la vena renal esquerra,
la vena gonadal dreta directament a la vena cava caudal)
— Venes circumflexes ilíaques profundes
— Venes ilíaques comunes
— Venes ilíaques externes
— Venes ilíaques internes
Limfocentre iliosacral
— nòduls limfàtics ilíacs medials (situats en l’origen de les Aa., ilíaques externes)
Glàndules adrenals
— Situades medialment i cranialment als ronyons. A l’ovella la glàndula adrenal esquerra està situada en
les proximitats de l’origen de l’A. mesentèrica cranial
Òrgans urinaris
— Ronyons
— Urèters
• porció abdominal
• porció pelviana
• porció intramural
— Bufeta urinària
• vèrtex de la bufeta
• cos de la bufeta
— cara dorsal
— cara ventral
• coll de la bufeta
• Lligament medià de la bufeta (uneix la bufeta de l’orina amb la símfisi pelviana i la línia alba, en
l’embrió conté l’úrac)
• Lligament lateral de la bufeta (uneix la bufeta de l’orina amb la paret pèlvica en el mascle i amb
el lligament ample de l’úter en la femella)
• Lligament rodó de la bufeta (vestigi de l’A.. umbilical de l’embrió)

Òrgans genitals femenins
Pràctica 31, 32 y 33
— Ovaris (dins de la bossa ovàrica en la gossa, que presenta una obertura a la cara medial. Formada
pel mesoovari i el mesosàlpinx.)
— Trompes uterines
— Banyes de l’úter
— Cos de l’úter
— Lligament ample de l’úter:
• Mesometri
• Mesosàlpinx
• Mesoovari (el seu cantell lliure es coneix amb el nom de lligament suspensori de
l’ovari.)
• Lligament propi de l’ovari
• Lligament rodó de l’úter (s’introdueix pel trajecte inguinal.)
Òrgans genitals masculins
— Cordó espermàtic (sortint de l’anell inguinal profund)
Músculs del sostre de la cavitat abdominal
— M. psoes major
O: Superfície ventral del cos de les vèrtebres lumbars
I: Trocànter menor de l’os fèmur
— M. psoes menor
O: Superfície ventral del cos de les últimes vèrtebres toràciques i primeres lumbars
I: Tubercle del psoes menor del cos de l’ili
— M. quadrat dels lloms
O: Superfície ventral del cos de les tres últimes vèrtebres toràciques
I: Apòfisis transverses de les vèrtebres lumbars i cara medial de l’ala de l’il

CAVITAT DE LA PELVIS
Pràctica 35
Retireu el membre pelvià esquerre:
° Seccioneu els músculs psoes ilíac, obturador extern i intern, bessons de la pelvis, quadrat de la
cuixa, pectini, sartori. Desarticuleu el maluc, el glutis, els bíceps de la cuixa, el gràcilis,
l’adductor, semitendinós i semimembranós.
° Desarticuleu la maluc.
° Identifiqueu i retireu en el gos el lligament sacrotuberós i en l’ovella el lligament sacrotuberós
ample amb el forat isquiàtic major i menor.
° Seccioneu l’ili on l’ala s’uneix amb el cos (l’ala del sacre fa de límit i impedeix tallar les
estructures subjacents, el nervi ciàtic, artèria glútia caudal i artèria pudenda interna)
° Desarticuleu la símfisi pelviana i retireu l’os coxal esquerre.
Identifiqueu la bufeta de l’orina i la desembocadura de l’urèter esquerre.
Identifiqueu el recte que desemboca a l’anus.
Recessos de la cavitat peritoneal:
° Excavació rectogenital
° fossa pararectal
° Excavació vesicogenital
° Excavació pubovesical
Dissequeu i identifiqueu els músculs següents:
° Múscul coccigi (dues porcions en el gos, la lateral petita i la medial més gran)
° Músculs intertransversos dorsals de la cua
° Músculs intertransversos ventrals de la cua
° Múscul sacrocabal ventral lateral
° Múscul elevador de l’anus
° Múscul obturador intern
En el mascle:
° Pròstata (amb dos lòbuls, esquerre i dret parcialment separats per un solc en el gos. És
l’única glàndula genital accessòria que presenten els carnívors.)
° Conductes deferents (identifiqueu-los a l’anell inguinal profund. Desemboquen a la uretra
masculina a l’altura de la pròstata. No presenten ampolla.)
° Incidiu ventralment en la bufeta de l’orina i la uretra masculina per observar l’orifici de
l’urèter, la uretra interna i els col·licles seminals on s’obren els conductes deferents.
En la femella:
° Vagina i vestíbul de la vagina
° Incidiu a l’altura de la comissura ventral de la vulva seccionant el vestíbul de la vagina i la
uretra femenina.
° Identifiqueu el clítoris en la seva fossa i els pilars del clítoris formats per teixit cavernós.
Artèria ilíaca interna:
° Artèria umbilical
° Artèria vesical cranial (vestigial)
° Artèria glútia cabal
° Artèria pudenda interna
° Artèria prostàtica
° Artèria vesical cabal
° Branques rectals
° Artèria vaginal o artèria del penis
Nervis pelvians (són nervis esplàncnics)
Nervi ciàtic (s’ha seccionat el retirar l’extremitat)
Nervi pudend (s’ha seccionat al retirar el coxal)

DISSECCIÓ D’ AUS

INDEX DE PRÀCTIQUES DE MORFOLOGIA II
1. Cor i grans vasos
2. Cor i grans vasos
3. Ossos del crani, cara i mandíbules
4. Ossos del crani, cara i mandíbules
5. Dissecció superficial del cap
6. Òrgans limfoides: Timus, Bursa de Fabrici, Limfonode, Melsa
7. Dissecció superficial del cap
8. Dissecció profunda del cap
9. Dissecció profunda del cap
10. Faringe PT
11. Laringe, llengua i hiode
12. Tràquea i pulmons
13. Cavitat toràcica (I)
14. Cavitat toràcica (II)
15. Cavitat toràcica ovella
16. Aparell respiratori: Cavitat nasal, Regió olfactòria. Tràquea, Pulmó: mamífers i aus.
17. Cavitat toràcica PT
18. Pràctica d’integració
19. Estómac
20. Fetge i Melsa
21. Cavitat abdominal
22. Aparell digestiu i estructures annexes (I): Llengua, Tonsil·a, Esòfag, Proventricules remugants:
Rumen. Reticle. Omàs.
23. Cavitat abdominal
24. Cavitat abdominal ovella
25. Aparell digestiu i estructures annexes (II): Estómac glandular Intestí prim Intestí gros (plaques de
Peyer), Fetge
26. Ronyó
27. Aparell urinari: ronyó, bufeta de l’orina, Uretra prostàtica
28. Genital femení
29. Genital masculí
30. Aparell genital femení: Ovari, Úter, vagina
31. Cavitat abdominal i de la pelvis
32. Cavitat abdominal i de la pelvis
33. Cavitat abdominal i de la pelvis ovella
34. Aparell genital masculí: Testicle, Epidídim, Cos de la pròstata
35. Cavitat abdominal i de la pelvis PT
36. Pell /glàndula mamària
37. Dissecció d’aus
38. Pràctica d’integració
39. Òrgans endocrins: tiroide, paratiroide, hipòfisi, adrenal