LA DEMOGRAFIA BAIXMEDIEVAL CATALANA - Universitat de ...

LA DEMOGRAFIA BAIXMEDIEVAL CATALANA
fogatges són recomptes amb finalitats fiscals i per tant exclouen per principi
tant els molt rics (privilegiats) com els molt pobres (mendicaots); estan fets
amb diversitat de criteris, com tot document de l' epoca contenen nombrosos
oblits i com tot document fiscal nombro sos fraus, apart de zones d'opacitat
com poden ser les cases taxades.
A tots aquests problemes se n'hi ha d'afegir un altre que no acostuma a
ser assenyalat: la diferencia en la unitat fogatjada. Si es tracta de censos
ordenats per vegueries podríem pensar que la unitat censada és el poble i si
el fogatge s'organitza per bisbats hauria de ser la parroquia; i no sempre
poble i parrOquia coincideixen. Pero en els primers censos prima la senyoria,
donat que els súbdits del rei o de senyors eclesiastics o laics poden no pagar
el mateix. Aixo provoca que els pobles apareguin més d'una vegada si tenen
focs de diferents senyors, que sovintegin les quadres i fins i tot que hi hagi
focs esparsos, de vegades amb indicació del seu senyor pero no dellloc on
es troben, o que una senyoria sigui comptada en conjunto Qualsevol
comparació a nivelllocal ha de tenir molt en compte aquests problemes.
A caovi d' aquests incovenients, la normativa sobre els fogatges acostuma
a ser clara i s'ha conservat molt millor que els mateixos fogatges i fins i tot
la practica del fogatjament és coneguda i hi ha fonts per millorar-ne el
coneixement;98 i si bé les dades no són utilitzables per a establir el nombre
de pobladors en cada moment, sí que permeten entreveure les tendencies,
tot i que considero massa simplista l'afirmació d'Iglésies de que els errors
eren d'una proporció semblaot en tots els fogatges.99 Cal afegir finalment,
que si bé la documentació conservada conté errors i llacunes, sembla que la
realització era per regla general prou acurada, al menys a les graos ciutats.1OO
Finalment voldria fer observar que els recomptes de població són encara
avui una creu estadística: quina és la fiabilitat deIs censos actuals a l'hora
d'establir la població real d'una grao ciutat? Quaots estudiaots, forasters
legals i iHegals o gent que per motius fiscals s'ha censat fora hi viuen al
marge del cens? 1no per aixo el cens deixa de ser considerat un instrument
valid i indispensable tant a efectes demografics com fiscals o de planificació.
De fet, la millor manera d'encarar-se amb els censos és pensaot que un
problema conegut és un problema en vies de solució.
98Sobre aquest punto vegeu P. ÜR11 GoST. Una primera aproximació ...• cit.. pp. 760-761 i 764.
99 1. IGLÉSIES, El fogaje ...• cit., p. 249.
100 J.F. CABESTANY, La crisi demogratica ....• cit.. p. 170.
30