LA DEMOGRAFIA BAIXMEDIEVAL CATALANA - Universitat de ...

GASPAR FELIU
facilités les comparacions. Per 1497 i 1515 aquesta edició esta disponible;
només falta fer-la pels fogatjaments del segle XN.
Aquesta publicació és desitjab1e, pero no indispensable ni sobretot
suficient. Per avan\(ar en el coneixement de 1'evolució de la població, s'han
de deixar de moment les xifres globals, massa heterogenies i s'ha de fer un
treball de crítica a nivell abastable. Les grans xifres són 1'equivalent de
l' arqueologia extensiva, que dóna una idea general del paisatge arqueologic;
ara cal continuar amb la prospecció detallada. Per aixo, en el camp
demografic, la comarca és en principi l' ambit més convenient. Només quan
disposem d'estudis comarcals suficients es podra pensar en anar més
endavant.
Restituir les xifres de la població catalana en els diferents moments és
una tasca impossible: sempre s'haura d' acudir a aproximacions més o menys
grolleres. Sóc en canvi més optimista pel que fa a coneixer l' evolució de la
població; el metode més adient és al meu entendre l' estudi deIs "pobles en
fogatges contigus" (PFC), o sigui la comparació tenint només en compte els
pobles que es poden trobar en els dos fogatges per a utilitzar-los com a
proxy de l'evolució de la població; com que els PFC varien en cada
comparació sera bo controlar aquestes comparacions amb els "pobles en
tots els fogatges" (PTF):I24cap dels dos indicadors no és perfecte; el primer
ofereix comparacions més amplies, pero que poden resultar esbiaixades si
la base de comparació entre els fogatges varia massa; el principal problema
del segon és, a la inversa, que per algunes comarques la base pot ser massa
minsa. Si comarca a comarca podem trobar un grup representatiu de pobles
que apareguin en els fogatges successius i, encara millor, en tots els fogatges,
podrem obtenir un esbós de l'evolució de la població que després, en un
exercici més arriscat, podra potser permetre reconstruir endarrera la població
des deIs recomptes considerats segurs.125
Fins i tot deixant de banda aquesta darrera acrobacia, els problemes que
plateja la proposta són prou importants. De primer la determinació del poble:
terme municipal, parroquia, entitat de població? La divisió municipal actual
no serveix per culpa de 1'excessiva agregació que s'ha fet a la recerca
124 Vaig plantejar i probar aquest segon metode a G. FELIU,La población ..., cit.
125 De tota manera no s'ha de perdre de vista que aquest exercici és arriscat fins i tot per passar
deIs primers censos moderos del segle XIX al cens de Floridablanca.
41