LA DEMOGRAFIA BAIXMEDIEVAL CATALANA - Universitat de ...

GASPAR FELIU
de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i els dominis dels comtes d'Urgell
i de Pallars, la baronia d'Escornalbou, les cases d' Abella, de Ramon
d' Anglesola, d' Amau d'Erill, de Ramon de Peguera i de Joan de Bellera.
Segurament hi haurien de constar els comtats d'Empúries i Peralada i part
de la casa de Cabrera.116 Al fogatjament de 1378 les cases taxades s'havien
reduIt als comtes d'Empúries, Prades i Pallars i als vescomtes de Rocabertí,
Cabrera i Castellbo.ll7 El resum de les dades sobre cases taxades es pot
veure al quadre següent: 118
Segons aquestes xifres, el nombre de focs taxats per cavall demandat en
ajuda del rei aniria entre 160 al comte de Prades i 230 al d'Empúries.120
Més interessant resulta la comparació entre les taxes i els focs del recompte
de 1378: com a norma les taxes doblen els focs reals. La pregunta és si mai
les taxes van respondre a la realitat: representaven la població d' abans de la
Pesta Negra? és una possibilitat que no puc més que apuntar. L'evident és
que no poden ser sumades a la resta de focs, com féu Iglésies;121 els resultats
són encara més aberrants pel fet que les cases taxades tendeixen a concentrar-se
a la Catalunya occidental, del Pirineu a la desembocadura de l'Ebre,
i per tant, si s'accepten les xifres de les taxes, la població d'aquestes
comarques apareix sobrevalorada: en el mapa d'Iglésies per vegueries, la de
Tarrega té la m3xima densitat de població després de la de Barcelona; i en
el de comarques la densitat de la Segarra només és sobrepassada pel
Barcelones, el Girones i el Tarragones.122 Aquest fals sobrepoblament en
els fogatges de 1358 i 1360-1365 té com a conseqüencia que la caiguda
posterior de la població sembli molt més forta del que degué ser en la realitat.
116 J. IGLÉSlES,El fogaje ..., cit., pp. 280-281.
ll7 Cortes ..., cit., Vol. IV, p. 181.
118 A més de les cites de les notes aoteriors, les dades procedeixen de J. IGLÉSlES,El fogaje ...,
cit., pp. 280-288.
120 L'excepció és Ramon d' Anglesola, obligat només a aportar un cavalJ per 540 focs,
possiblement perque en aquest moment una part de la casa d' Anglesola ja no estava en maos de
l'hereu, que a més es trobava molt endeutat; BACH, Bellpuig, p. 43-47.
121 A pesar de que ell mateix advertía que "las tasas resultan muy altas en comparación con los
detalles", J. IGLÉslES,El fogaje ..., cit., p. 283.
122 Ibidem, pp. 279 i 306 respectivament.
39