Maig 1982 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de Llagostera

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 34
opinió... opinió... opinió... opinió •••
NOTA DEL P.S.C. - P.S.O.E.
Abans de què arribi la notícia deformada
al públic, hem cregut convenient
fer esment de l'acord pres per
aquesta Secció Local del P.S.C.P.S.O.E
per recolzar la impugnació feta pels
nostres regidors a la decisió de la Comissió
Permanent de l'Ajuntament de
la Vila, concedint a determinada empresa
els treballs d'arranjar alguns
carrers, per considerar la concessió
fora d'allò que mana la Llei.
Estem convençuts de la necessitat
de l'obra i contents de què es porti a
terme, però sempre és preceptiu complir
les normes, i ja fa massa temps que
els nostres regidors denuncien acords
a frec de la ilJegalitat, o bé sovint
preses pel procediment d'urgència i
que necessiten, com a mínim, la presentació
de tres pressupostos, i últimament
ni això.
Aquesta reiteració al sistema d'urgència
dóna per sí la mesura de la
manca de treball i previsió dels dirigents,
sobretot representa per l'Ajuntament
una insuficient garantia per
assolir el preu més just del seu contracte,
àdhuc permet el clientilisme polític
o el favoritisme.
També sabem que s'han intentat
presentar-nos davant d'alguna empresa,
del ram de la construcció i obres públiques,
que ha protestat, com els
únics responsables del rebuig particular,
amb la frase de sempre: "Els socialistes
no ho volen".
Precisament en la Comissió Permanent,
en la qual es va prendre l'acord
esmentat, estava absent l'únic representant
del nostre partit. La càrrega de
mala fe que es desprèn d'aquesta frase
és igual a la incompetència del que la
diu. Encara, a aquestes altures, un
regidor actiu de l'Ajuntament no s'ha
assabentat del que és un sistema democràtic,
ni allò que volem o no els socialistes.
A veure si aclarim d'una vegada per
sempre allò que no volem.
NO VOLEM la manipulació de la
Llei a caprici de l'interès particular,
sectari o de gremi.
NO VOLEM la intransigència, la intolerància
ni l'autoritarisme, que sembla
s'ha instalJat a l'Ajuntament de
Llagostera.
NO VOLEM que els diners de tots
es gastin baldament.
NO VOLEM cercar raons.
NO VOLEM la demagògia.
NO VOLEM un gavetal de coses,
aclarides degudament en el nostre
ideari polític o programàtic.
D'altra banda tot el que no volem o
sí volem, solem defensar-ho donant la
cara i els nostres homes a l'Ajuntament
ho han apitran les conseqüències i
no s'han de rebaixar a dir mentides
per les més minses menudències.
Agrupació Local
del P.S.C. - P.S.O.E.
CONTRADICCIONS
EN EL PARLAMENT
Hom queda parat en veure les contradiccions
morals dels moralitzadors.
En el nostre jove Parlament, velem tot
sovint com els senyors que diuen representar
el pensament cristià-humanitarr,
defensen aferrissadament postures
escarransides I el més pal.lès materialisme.
En nom de la Justícia, la Llibertat
o el Nacionalisme, voten lleis que hipòcritament
enflocades desvirtuen o
prostitueixen els nobles principis.
Ès possible que s'hagi d'ésser poc
intel·ligent per quedar sorprès de tals
comportaments. Potser sí. Segurament
sempre ha existit aquesta gent insolidària
instal·lada al rovell de l'ou per
defensar particularment llur lloc de
privilegi, enganyant inclús als seus votants.
Potser sí. Posem que jo sigui un
candorós. Posem que la mateixa beneitería
em mogui a fer-me un grapat de
preguntes, algunes com les que segueixen:
Com es pot creure que la llibertat
d'ensenyament sigui repartir els diners
de l'Estat als centres de negoci privat?
Serà veritat que l'esmentada llibertat
és l'opció dels pares a triar l'escola
per als seus fills?
Pot triar-la tothom?
Per què no té el beneficiari de la Seguretat
Social el mateix dret d'opció
de metge o centre hospitalari?
Per què no reclamen les clíniques
particulars una subvenció i es fa el
mateix?
Per què els metges de la Seguretat
Social no estan obligats a la dedicació
completa als centres de la Institució?
En nom de quina moral hom pot
tenir dos, tres, o quatre sous i milers
de treballadors ni un?
Quina classe de diputats són els que
diuen que volen aixecar el país votant
les lleis que permeten aquestes coses?
Quin progrés volen per al seu país?
Qui pot recolzar-los?
Podrien contestar-me?
És clar que sí. Fins i tot els sobrarien
arguments. Podrien enraonar mitja
hora per capgirar-ho tot i amagar gelosament
el vertader mòbil. Tanmateix
continuaria jo pensant que solen pariar
massa de Catalunya i poc dels catalans,
dels habitants de Catalunya.
M'estimo molt el meu país, m'eixampla
el cor veure les quatre barres
voleiant i em seria plaent, a la seva hora,
fer la cuclaina contemplant la silueta
lilosa del Montseny al contrallum
del cel rogent d'una posta de sol. Ja
ho veieu. Però sé que sota els símbols,
i malgrat les embrollaires, respira una
comunitat que delera per viure en llibertat;
que aquesta llibertat li porti
un viure en dignitat, amb treball,
garantia contra les malalties i un ensenyament
progressista. Que pugui restar
orgullós del seu país capdavanter
del progrés social, justícia i benestar.
Diuen que a l'any dos mil el problema
lingüístic haurà desaparegut.
Magnífic. Cal esperar que a tan llarg
termini encara ens quedin boscos, que
la joventut tingui un lloc de treball i
un ideal i que tots plegats hàgim guanyat
en educació i civisme. Tot això
no crec que ens ho porti aquesta gent
que només busca la seva convenièrKÍa,
per més paraules boniques que puguin
dir-nos. Fiar-me d'elles seria passar de
càndid a il·lús i això fóra massa.
A. M.