10 EL POU DE LA GALLINA Maig 2009 MARCS D’ENCÀRREC - MIRALLS PINTURES - OBRA GRÀFICA M<strong>el</strong>, 13 - T<strong>el</strong>èfon 93 872 65 58 - 08241 MANRESA a/e: <strong>el</strong>tallerspc@terra.es · Còpies <strong>de</strong> c<strong>la</strong>us · Panys · Comandaments · C<strong>la</strong>uers · Complements C/ DIVINA PASTORA 1-3 08241 MANRESA TEL./FAX 93 877 46 81
V aig néixer <strong>el</strong> 1973 a Ziguinchor, capital <strong>de</strong> Casamance –una regió d<strong>el</strong> sud d<strong>el</strong> Senegal. Sóc <strong>de</strong> l’ètnia mandinga. Vaig conèixer <strong>la</strong> Sílvia, una cata<strong>la</strong>na d’Artés que va venir <strong>de</strong> vacances al meu país, i ens vam casar. Des <strong>de</strong> fa set anys que visc aquí, tot i que passo dos o tres <strong>mes</strong>os a l’any al Senegal. La música em fa viure. A través <strong>de</strong> <strong>la</strong> música africana explico <strong>la</strong> nostra cultura, <strong>la</strong> nostra alegria, <strong>el</strong>s colors <strong>de</strong> l’Àfrica i intento fer <strong>de</strong> missatger <strong>de</strong> <strong>la</strong> solidaritat. M’adono, sobretot quan faig tallers a les escoles, que Àfrica és sinònim <strong>de</strong> tragèdia, <strong>de</strong> fam, <strong>de</strong> guerra...que només es coneix l’Àfrica que surt per <strong>la</strong> t<strong>el</strong>evisió, l’Àfrica negativa. Amb <strong>la</strong> música puc canviar aquesta visió i explicar i fer entendre situacions que no són prou c<strong>la</strong>res. Tinc fills a Senegal i vull que vinguin a Catalunya, però quan siguin més grans, quan s’hagin educat en <strong>el</strong>s valors <strong>de</strong> l’Àfrica: <strong>el</strong> respecte a les tradicions i a <strong>la</strong> gent gran, quan hagin après a afrontar l’adversitat i a ser solidaris. Aquí falta temps per aquestes coses, tot va molt <strong>de</strong> pressa. Sóc d’una família gran, tinc dotze germans, nosaltres ens sentim segurs tenint una família gran. M’agradaria tenir més fills. Les famílies d’aquí són petites, ho trobo trist. I quan veig un pis amb una persona so<strong>la</strong> i tantes habitacions bui<strong>de</strong>s, penso en <strong>la</strong> gent que no té lloc per viure. En acabar <strong>el</strong>s estudis, em vaig incorporar al grup Doman Doman, que en mandinga vol dir “mica en mica”. Allà vaig aprendre a bal<strong>la</strong>r, a cantar i a tocar <strong>el</strong>s instruments d<strong>el</strong> meu país. Ja no he <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> formar part <strong>de</strong> grups musicals i <strong>de</strong> crear-ne. <strong>El</strong> grup Dji<strong>la</strong>ndiang <strong>el</strong> vaig impulsar a finals d<strong>el</strong> 2004 amb <strong>la</strong> il·lusió <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r mostrar al món <strong>la</strong> cultura <strong>de</strong> Casamance. <strong>El</strong> vam ampliar <strong>el</strong> 2006 amb una part <strong>de</strong> <strong>la</strong> família d<strong>el</strong>s griots <strong>de</strong> Dakar, <strong>el</strong>s Mbaye. <strong>El</strong>s griots són <strong>el</strong>s encarregats <strong>de</strong> transmetre <strong>la</strong> cultura oralment. Actualment treballem amb BIOGRAFIES ANÒNIMES CONXITA PARCERISAS cparcerisas@<strong>el</strong>pou.cat Bamba Lamine Mane: «Àfrica també és alegria, colors i solidaritat» Una foto actual, meva, a Manresa. A les imatges petites, actuacions amb <strong>el</strong> grup Dji<strong>la</strong>ndiang música tradicional wòlof, dio<strong>la</strong> i mandinga, que són les ètnies a què pertanyem <strong>el</strong>s vuit membres d<strong>el</strong> grup. Som sis ho<strong>mes</strong> i dues dones. Vivim <strong>de</strong> <strong>la</strong> música. Quan tenim feina bé, però quan afluixa compartim <strong>el</strong> que tenim. Ja hi estem acostumats, així es viu a l’Àfrica. L’any passat vam ser s<strong>el</strong>eccionats per al projecte Diversons <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fundació La Caixa i això ens va permetre fer concerts per tot Espanya. També hem anat a l’estranger. La Sílvia, <strong>la</strong> meva dona, ens ha ajudat molt a organitzar-nos i a buscar feina. <strong>El</strong><strong>la</strong> trebal<strong>la</strong> en teràpies <strong>de</strong> salut per a artistes i també impulsa l’ONG Acció Internacional. Les necessitats sanitàries i educatives que té <strong>el</strong> Senegal ens van impulsar a crear-<strong>la</strong>. Un percentatge d<strong>el</strong> que cobrem en <strong>el</strong>s nostres concerts i activitats va <strong>de</strong>stinat a aquest projecte. «Explica-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, fes-me participar i ho entendré»; aquest és <strong>el</strong> meu lema i <strong>el</strong> d<strong>el</strong> Projecte Àfrica, que consisteix en activitats i recursos per trebal<strong>la</strong>r <strong>la</strong> tolerància i <strong>el</strong> respecte a <strong>la</strong> diversitat. La música és un llenguatge universal i faig tot <strong>el</strong> que sé perquè serveixi <strong>de</strong> pont d’unió <strong>de</strong> cultures. En general, <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció cata<strong>la</strong>na és molt solidària quan s’adona que hi ha necessitats. Per exemple valoro molt <strong>el</strong> projecte que un grup <strong>de</strong> joves d’Artés han portat a terme a l’il<strong>la</strong> <strong>de</strong> Kailo, on no tenien aigua potable, ja que estava totalment salinitzada. <strong>El</strong>s vam proposar <strong>la</strong> construcció d’uns dipòsits d’aigua. Ha estat tot un èxit i una feina molt ben feta. Porto gent al Senegal en grups o individualment perquè coneguin <strong>la</strong> nostra cultura, <strong>la</strong> música, <strong>el</strong> color, <strong>el</strong> ritme, les danses, <strong>la</strong> vida quotidiana... Ens allotgem en <strong>el</strong> campament Kansa<strong>la</strong> ta toto (<strong>el</strong> punt <strong>de</strong> trobada, en català) <strong>de</strong> Kafountine. Po<strong>de</strong>n participar en activitats solidàries i po<strong>de</strong>n aprendre a bal<strong>la</strong>r i a tocar <strong>el</strong>s nostres instruments. Aquesta activitat dóna feina a <strong>la</strong> meva gent i mostra l’Àfrica real, amb tots <strong>el</strong>s seus matisos. Maig 2009 EL POU DE LA GALLINA 11
Change language