26.04.2013 Views

el tema del mes - El Pou de la Gallina

el tema del mes - El Pou de la Gallina

el tema del mes - El Pou de la Gallina

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>El</strong> Macba ens visita<br />

ART. Maria Camp<br />

Durant <strong>la</strong> segona meitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> dècada d<strong>el</strong>s seixanta l’art<br />

va encetar una nova línia <strong>de</strong> recerca que volia trencar<br />

amb les convencions establertes, fer crítica <strong>de</strong> l’entorn<br />

social, polític i cultural d<strong>el</strong> moment, i oposar-se<br />

al mercantilisme i comercialització <strong>de</strong> l’art. Aquesta<br />

nova línia artística, que neix coincidint amb <strong>el</strong>s canvis i convulsions<br />

d<strong>el</strong> context social i polític d<strong>el</strong> moment, va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> centrar-se<br />

en <strong>el</strong>s aspectes formals <strong>de</strong> l’obra per endinsar-se en <strong>el</strong><br />

concepte, en <strong>la</strong> r<strong>el</strong>ació entre obra, espai i espectador, per oferir<br />

un discurs artístic, social i política<br />

actuant com a agent que<br />

incentiva <strong>la</strong> reflexió. L’exposició<br />

Més enllà <strong>de</strong> l’objecte.<br />

Obres <strong>de</strong> <strong>la</strong> Col·lecció Macba<br />

mostra aquest canvi d’inquietuds<br />

i llenguatges artístics. I ho<br />

fa a través d’obres <strong>de</strong> gran qualitat<br />

i <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacats artistes cata<strong>la</strong>ns<br />

que foren <strong>de</strong>cisius en<br />

aqu<strong>el</strong>l moment per <strong>la</strong> seva actitud inquieta i <strong>de</strong> recerca <strong>de</strong> nous<br />

materials i vies d’expressió. És una oportunitat per veure i<br />

entendre l’art que va establir bona part <strong>de</strong> les bases <strong>de</strong> l’art<br />

actual i per visitar una <strong>de</strong> les poques col·leccions d’art contemporani<br />

públiques d<strong>el</strong> nostre país. L’exposició estarà oberta fins<br />

al proper 24 <strong>de</strong> maig al Centre Cultural d<strong>el</strong> Casino, <strong>de</strong> Manresa,<br />

i <strong>el</strong> dissabte 9 <strong>de</strong> maig s’ofereix una visita guiada a dos quarts<br />

<strong>de</strong> 5 <strong>de</strong> <strong>la</strong> tarda, oberta a tothom. <br />

Avantguarda a Manresa<br />

MÚSICA. Maurici Ribera<br />

Darrerament Manresa ha estat escenari d’algunes <strong>de</strong><br />

les actuacions més trencadores d<strong>el</strong> moment, dins d<strong>el</strong><br />

panorama català, però picant l’ullet a Espanya i<br />

Europa. En poc temps s’ha pogut gaudir <strong>de</strong> concerts<br />

com Man<strong>el</strong> al Kursaal, un d<strong>el</strong>s hypes <strong>de</strong> l’any,<br />

Estanis<strong>la</strong>u Ver<strong>de</strong>t o Ma<strong>la</strong> Rodríguez al Si<strong>el</strong>u, o per citar un tercer<br />

exemple d<strong>el</strong> festival experimental Gargall d<strong>el</strong> Verm<strong>el</strong>l. Tot i<br />

no ser les úniques aportacions culturals interessants que han<br />

passat per <strong>la</strong> ciutat en són una bona i variada representació.<br />

Aquestes propostes anaven<br />

encabi<strong>de</strong>s dins d’una programació<br />

sòlida d’aquestes sales,<br />

però cal remarcar que, tot i que<br />

sovint s’està apostant per noms<br />

<strong>de</strong> màxima actualitat i nou<br />

prestigi, aquestes encara no<br />

compten amb un públic més<br />

mainstream o <strong>de</strong> masses. Ho<br />

emmarcaríem dins d<strong>el</strong> camp<br />

<strong>de</strong> propostes més d<strong>el</strong>icatessen, però que alhora han començat a<br />

ser <strong>de</strong>vora<strong>de</strong>s p<strong>el</strong> gran públic. <strong>El</strong> <strong>tema</strong> avança p<strong>el</strong> fet que en<br />

breu comptarem amb les visites <strong>de</strong> Tote King, una <strong>de</strong> les ar<strong>mes</strong><br />

més preua<strong>de</strong>s d<strong>el</strong> hip hop actual; <strong>el</strong>s isra<strong>el</strong>ians T.V. Budhhas,<br />

uns d<strong>el</strong>s duets més <strong>de</strong>stralers d<strong>el</strong> moment i un bon feix <strong>de</strong> propostes<br />

jazzístiques <strong>de</strong> <strong>la</strong> mà d<strong>el</strong> cicle Floretes <strong>de</strong> Jazz 2009 d<strong>el</strong><br />

Si<strong>el</strong>u. A part d<strong>el</strong>s Oniric i <strong>la</strong> Maika Makovski, que amb propostes<br />

<strong>de</strong> caire més bucòlic i folk ens refrescaran l’estiu. <br />

36 EL POU DE LA GALLINA Maig 2009<br />

PROPOSTES<br />

‘La teta asustada’<br />

CINEMA. David Torras<br />

Aquest <strong>mes</strong> tindrem l’oportunitat <strong>de</strong> veure dues p<strong>el</strong>·lícules<br />

exc<strong>el</strong>·lents que sobrepassen l’interès cinematogràfic<br />

en enfrontar-nos amb <strong>el</strong> passat històric <strong>de</strong> maneres<br />

ben diferent. A La teta asustada, una ficció amb<br />

arr<strong>el</strong>s en <strong>el</strong> realisme màgic que va endur-se l’Os d’Or<br />

al festival <strong>de</strong> Berlín, <strong>la</strong> protagonista és una víctima indirecta<br />

d<strong>el</strong>s conflictes polítics d<strong>el</strong> Perú que ha d’aprendre a oblidar. En<br />

canvi, a Vals con Bashir, Palma d’Or al festival <strong>de</strong> Cannes, es<br />

reflexiona sobre <strong>el</strong> conflicte araboisra<strong>el</strong>ià reproduint les vivències<br />

d<strong>el</strong> mateix director a <strong>la</strong><br />

guerra d<strong>el</strong> Líban mitjançant<br />

tècniques d’animació. D’altra<br />

banda és remarcable l’interès<br />

cinematogràfic, i també literari,<br />

d’un treball <strong>de</strong> cinema assaig<br />

d<strong>el</strong> navarclí Aitor Ibáñez a<br />

l’entorn d<strong>el</strong> rodatge d’una<br />

adaptació <strong>de</strong> La casa tomada,<br />

<strong>el</strong> famós r<strong>el</strong>at <strong>de</strong> l’argentí Julio<br />

Cortázar. La sessió es completarà amb un l<strong>la</strong>rgmetratge argentí<br />

cabdal, La cifra impar, que adapta <strong>el</strong> conte Cartas <strong>de</strong> mamá d<strong>el</strong><br />

mateix escriptor. La realització és <strong>de</strong> Luís Antín, amic <strong>de</strong> Júlio<br />

Cortázar amb qui va signar diversos guions i projectes. La casa<br />

tomada i La cifra impar es podran veure al teatre Kursaal <strong>el</strong><br />

divendres 15 <strong>de</strong> maig, a les 9 d<strong>el</strong> vespre. La teta asustada i Vals<br />

con Bashir es podran veure al teatre Conservatori <strong>el</strong>s diumenges<br />

10 i 17 <strong>de</strong> maig, respectivament, a 2/4 <strong>de</strong> 8 d<strong>el</strong> vespre. <br />

Concha V<strong>el</strong>asco al Kursaal<br />

TEATRE. Joan Morros<br />

Potser a algú l’hagi sorprès <strong>la</strong> noticia apareguda<br />

aquest dies als mitjans <strong>de</strong> comunicació que l’actriu<br />

Concha V<strong>el</strong>asco actuarà <strong>el</strong> <strong>mes</strong> <strong>de</strong> setembre al teatre<br />

Kursaal. Fa un par<strong>el</strong>l <strong>de</strong> setmanes que es va<br />

estrenar al teatre Goya <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona l’obra La vida<br />

por d<strong>el</strong>ante, d<strong>el</strong> francés Romain Gary, que dirigeix Josep<br />

Maria <strong>Pou</strong> i que té com a protagonista Concha V<strong>el</strong>asco. La<br />

vida por d<strong>el</strong>ante és <strong>la</strong> història d<strong>el</strong>s marginats explicada a través<br />

d<strong>el</strong>s ulls <strong>de</strong> Momo, un nen àrab que viu a <strong>la</strong> pensió <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

senyora Rosa, una supervivent<br />

d’Auschwitz exprostituta,<br />

que acull fills abandonats<br />

en un suburbi <strong>de</strong> París. <strong>El</strong> text<br />

ens <strong>de</strong>scriu un mosaic humà<br />

on Momo fa <strong>el</strong> seu aprenentatge<br />

vital. Amb <strong>el</strong> seu registre<br />

adolescent <strong>de</strong>nuncia <strong>el</strong><br />

racisme i <strong>el</strong> materialisme i fa<br />

una reflexió sobre <strong>la</strong> v<strong>el</strong>lesa,<br />

<strong>la</strong> soledat, l’eutanàsia... Un bon text, una bona direcció i una<br />

bona interpretació, on a part d<strong>el</strong> paper <strong>de</strong> Concha V<strong>el</strong>asco<br />

<strong>de</strong>staca l’exc<strong>el</strong>·lent treball d<strong>el</strong> jove Ruben <strong>de</strong> Eguia, que fa<br />

<strong>el</strong> paper <strong>de</strong> Momo. <strong>El</strong> mateix <strong>mes</strong> <strong>de</strong> setembre i per obrir <strong>el</strong><br />

Toc <strong>de</strong> Tardor d<strong>el</strong> Kursaal es podrà veure <strong>el</strong> muntatge <strong>El</strong>s<br />

nois d’història, que també dirigeix Josep M. <strong>Pou</strong> i que a més<br />

a més és un d<strong>el</strong>s protagonistes d’aquesta obra, una reflexió<br />

sobre <strong>el</strong> món <strong>de</strong> l’educació.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!