Entrevista - Federació Catalana d'Entitats Corals

número 36 desembre 2012
Demarcacions
tota manera, la convocatòria no es va circumscriure als cantaires
de la FCEC. Tant un any com l’altre, la resposta dels participants
ha estat sorprenent. El primer any s’hi van inscriure 35 persones;
l’any 2012 n’hi han participat 52, amb un nombre prou equilibrat
de veus femenines i masculines, la qual cosa permetia treballar
les peces polifòniques. La resposta a aquestes convocatòries, tot i
que a darrera hora sempre falla algú, la considerem altament
positiva, ja que ens confirma que hi ha un interès per aquesta
modalitat de cant.
El taller estigué dirigit, els dos anys, pels musicòlegs i directors de
cor P. Daniel Codina, monjo de Montserrat, i Ramon Vilar, cap de
l’Equip Tècnic de la FCEC, els quals posaren a l’abast dels
participants els seus coneixements teòrics i pràctics de manera
entusiasta i agradable. El primer any tinguérem el suport a
l’orgue de l’organista Santi Villarubla, i el segon, el 2012, ens
acompanyà tot el dia l’organista Neil Cowley. El fet que hi hagi
hagut acompanyament harmònic ha facilitat l’aprenentatge de les
partitures. De tota manera, no es tractava de fer cap concert,
sinó de fer-ne l’audició directa a partir dels mateixos cantaires, a
fi que coneguessin suficientment aquest repertori. La gestió i
l’organització material de les dues jornades l’ha duta a terme en
Pep Quintana, cap del Departament de Cant Gregorià de la FCEC.
4. Contingut temàtic
Són significatius els títols que posàrem als tres apartats temàtics
que presidiren aquests tallers: 1) “La bellesa expressiva del cant
gregorià (a partir d’algunes antífones i introits)”; 2) “La polifonia
que imita el recitat gregorià”, i 3) “El cantus firmus com a base de
la polifonia”. Així vàrem assaborir tant les belles melodies que de
manera monòdica expressen un text llatí, com l’impacte emotiu
que comporta l’harmonia de les veus en expressar el mateix tema
en forma polifònica. Primer interpretàvem el cant gregorià –per
exemple: “Verbum caro factum est”–, i tot seguit n’executàvem la
versió polifònica de diferents autors, encara que alguns fossin
31
anònims, com ara les del Cançoner d’Uppsala, del s. XVI. Així, al
llarg dels dos anys o tallers han passat pels nostres ulls les
partitures polifòniques següents: Miserere mei Deus de Mateu
Fletxa (s. XV-XVI), Lauda anima mea Dominum de Tomàs de
Santa Maria (s. XVI), Ad honorem del Còdex Calixtinus (s. XII),
Recercar con obligo di cantare la Quinta parte senza tocarla de G.
Frescobaldi (s. XV-XVI), Veni creator-Vine, Déu creador de J. S.
Bach, Virgo Dei Genitrix del P. Donostia (s. XX), O Crux (anònim
del s. XVII), Regina coeli de Joan Pau Pujol (s. XVI-XVII), Ave
verum corpus de Josquin Desprez (s. XV-XVI), Agnus Dei de la
missa “Ecce sacerdos magnus” de Francisco de Guerrero (s. XVI),
etc.
Quant a la pràctica del cant gregorià, hem tingut contacte amb
les melodies següents: Rorate coeli (Advent), Puer natus (Nadal),
Hodie Christus natus est (Nadal), Quem vidistis, pastores?
(Nadal), Exsurge (Sexagèsima), Viri Galilei (Ascensió), Christe
redemptor omnium (himne de vespres, Nadal), Vexil·la regis
(Passió), Kyrie (missa “Fons bonitatis”), Virgo Dei Genitrix
(himne), Jesu dulcis memoria (himne), Petite, et accipietis
(antífona de Pasqua), O lux beata Trinitas (himne de vespres),
Mitte manum tuam (Pasqua), Ecce sacerdos magnus (antífona),
etc.
Tot plegat ha implicat, tant un any com l’altre, una certa
exigència tècnica i una aposta per la pràctica i el coneixement
d’aquests repertoris, tan rics en tots els aspectes. La valoració
que ens n’han fet arribar els assistents ha estat sempre positiva.
La voluntat del Departament de Cant Gregorià, per tant, és de
continuar oferint aquestes jornades a fi que augmenti l’interès
dels nostres cantaires i directors vers aquestes modalitats
musicals.
Ramon Vilar i Herms
Cap de l’Equip Tècnic de la FCEC