Entrevista - Federació Catalana d'Entitats Corals

Josep Viader i Moliner
número 36 desembre 2012
Ens han deixat
El dia 25 d’octubre passat vam rebre una trista notícia: la mort de
Josep Viader. Als que feia molts anys que el coneixíem, aquesta
notícia ens ha afectat, i el trobarem a faltar. Ell, el mestre Viader,
professor i excel·lent pedagog, amb gran capacitat de gestió, que
demostrà com a director del Conservatori de Música de la
Diputació de Girona i de l’Escola Normal, compositor,
harmonitzador, persona discreta i treballadora, dirigia i portava
els cantaires cap a on ell volia amb el seu gest clar i concís.
El diumenge 27 d’octubre es va celebrar a Calonge el concert a
les comarques de Girona del cicle Catalunya Coral. La FCEC va
dedicar-lo al mestre Viader en senyal d’agraïment a la seva tasca,
a la seva aportació al cant coral a Catalunya i a la seva
col·laboració amb el Secretariat d’Orfeons de Catalunya i amb la
FCEC.
Ara ens toca a nosaltres de continuar el seu llegat, interpretar les
seves obres i fer-ne difusió. Sens dubte, cada vegada que els cors
interpretarem la seva harmonització del nostre himne “Els
segadors”, ell hi serà ben present.
Gràcies, Mestre!
Biografia
Montserrat Cadevall
Músic, compositor, instrumentista i pedagog català, neix a Girona
I'any 1917. La seva vocació, des de la infantesa, el porta cap als
estudis de música i de magisteri.
A casa seva tenien una fleca, i ell estava predestinat a ser flequer,
però el cuquet de la música i de l’ensenyament el va arrencar del
camí que probablement hauria complagut més al seu pare. Lluny
d’oposar-s’hi, el seu pare li va donar un consell: “Si vols ser
mestre, sigues un bon mestre. Si vols ser músic, sigues un bon
58
músic”. Als seus més de noranta-tres anys, el mestre Viader
encara ho recordava i ratificava el seu compromís amb aquella
promesa. És el mateix que anys més tard li diria Oriol Martorell
amb referència a les corals de Catalunya: “Allò important no és
que n’hi hagi moltes, sinó que cantin bé”.
La dècada dels anys quaranta, tot i les precarietats de l’època,
significa la seva eclosió vital: escriu la primera sardana, En el Puig
(1941), s'incorpora com a contrabaixista a l'Orquestra Bolero –
després, La Principal de Girona– (1942), es casa amb Anna Vidal
el 25 de novembre del 1943, esdevé pare de l'Anna Maria el 28
d'octubre del 1944, comença la seva tasca a l'Escola Normal com
a professor de música (feina que portarà a terme entre el 1945 i
el 1985), s'incorpora a la direcció de la coral masculina del GEiEG
(1948), que triomfarà a Arezzo el 1953, i inicia la col·laboració al
Conservatori de Música de Girona, que durarà des del 1949 fins al
1985.
Viader uneix la seva sensibilitat i el seu do per al tracte amb les