Entrevista - Federació Catalana d'Entitats Corals

número 36 desembre 2012
Ens han deixat
persones amb I’habilitat i la competència per a ocupar càrrecs de
responsabilitat. Serà el director dels centres docents on treballa,
del Sindicat i de la Mútua dels Músics (1940-1976), regidor de
l'Ajuntament de Girona (1958-1964), membre de la Comissió
Diocesana de Música Sacra, etc. La seva obra predilecta serà,
però, sense cap dubte, la creació de la Coral Polifònica de Girona,
que es presentà el 26 de novembre del 1957 i que va dirigir fins
al 1989, deixant un planter de cantaires joves al darrere,
integrats en els grups Saba Nova i Intermedi. Amb la Polifònica va
assolir les màximes satisfaccions, i d'aquesta institució rebé,
també, constants mostres d'afecte, la més important de les quals
fou I'homenatge que li va ser tributat el 26 de maig del 1990 al
Teatre Municipal de Girona.
Josep Viader ha estat un bon pianista acompanyant, un excel·lent
pedagog i compositor i un harmonitzador de vàlua de tot tipus
d'obres, entre les quals, la versió coral més cantada de l’himne
nacional de Catalunya, Els segadors. I caldria, encara, afegir-hi
un llarg etcètera.
També va rebre reconeixements a tots els nivells: el 1982 fou
escollit per votació popular Gironí de l'Any; està en possessió de
la medalla President Macià (1990) i de la Creu de Sant Jordi
(1991), i és de les poques persones que han vist, en vida, el seu
nom en un auditori –el de la Casa de Cultura– i en un carrer de la
seva ciutat natal, Girona.
El 19 de juny del 2012, l’Auditori de Girona va acollir un
homenatge al mestre Josep Viader.
Més enllà de les qüestions musicals, el mestre Viader representa
un compromís amb una manera de fer que va marcar
generacions de catalans i que explicava d’una manera emotiva i
entenedora en referir-se al moment en què va comunicar al seu
pare que volia ser mestre i músic.
Val la pena, en aquests temps de confusió, de valorar l’exemple
59
de persones que han conegut èpoques de grans dificultats i greus
conflictes, i que van confiar el seu futur a l’excel·lència. Fent un
treball ben fet, rigorós i precís, l’aportació del mestre Viader a la
seva ciutat i a la nostra cultura és ben palpable i transcendent.
L’homenatge era merescut i l’agraïment que li devem és
inacabable.
Beneta Trullàs i Puig
Beneta Trullàs, directora de la Massa Coral de Terrassa entre els
anys 1970 i 1986 i fundadora, l'any 1968, del Cor Infantil Sembra,
va morir el dia 31 d’agost passat a l’edat de noranta-vuit anys.
Beneta Trullàs i Puig era néta de Rosa Puig i Llonch, fundadora de
la Massa Coral de Terrassa. A l’edat de set anys començà els
estudis de violí i piano a l'Escola de Música de Terrassa, i en
acabat, formant part del Trio Femení del Conservatori, va oferir
els seus primers concerts i recitals de violí. L'any 1935 passà a
integrar-se en el Quartet de Corda Gálvez Bellido, que, després
d'efectuar una gira amb molt èxit pel nord peninsular, va
desaparèixer arran de l’esclat de la Guerra Civil. El mateix any
1936 ingressà com a professora de violí a l'Escola de Música de
Terrassa i compartí aquesta feina amb la docència en diverses
escoles de la mateixa ciutat, on va posar en pràctica nous
mètodes d'educació musical per als infants.
L'any 1968 va crear, conjuntament amb Montserrat Comas, la
institució Sembra, amb l'objectiu de "sembrar música perquè
d’altres puguin collir-ne els fruits".
Dos anys més tard es va fer càrrec de la direcció de la Massa
Coral de Terrassa, que va dirigir ininterrompudament durant setze
anys.
Tot allò que va sembrar al món coral ha donat fruit i continuarà
fent-ho, sens dubte.