L - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya

34
La tasca de l’enginyer tècnic agrícola
davant el “Foc bacterià”
E
l foc bacterià és una malaltia
que, d’una forma o altra, ens
toca de viure a tots els habitants
de les terres de Lleida. Bé perquè
ens pot afectar a la nostra explotació
agrària, o bé en altres, i en el fons a
tot el sector agrari. És més, les persones
que tenen els seus ingressos en el
procés de comercialització, també es
poden veure implicades.
Des de que van tenir coneixement
de l’aparició d’aquesta malaltia a
Navarra, Saragossa i a les nostres terres,
els enginyers tècnics agrícoles han
rebut una formació específica i profunda
en aquesta matèria. Sobretot els
companys que treballen a les Agrupacions
de Defensa Vegetal -ADV- arreu
de tota la zona fruitera. I la seva actuació
ha estat molt ràpida dins els camps
de detecció, i de donar una informació
dia a dia al sector de tots els treballs
que calia fer per a prevenir-la o eliminar-la.
Aquests tècnics sempre han
tingut el suport del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Agrícoles, i han treballat també
en estreta col·laboració en el Servei
de Protecció dels Vegetals del DARP, a
Lleida.
Pera afectada. (Foto: R. Cosialls i SPV)
Demarcació de Lleida
Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles
En aquest aspecte volem destacar
l’eficàcia i els funcionament d’un laboratori
i una xarxa de col·laboració
dels equips tècnics de prospecció, formada
pels professionals del Servei de
Protecció dels Vegetals. També l’enginyer
tècnic agrícola que treballa en
el sector fruiter, en el camp de la producció,
està portant a terme un control
estricte de les finques. Els tècnics
de les diverses ADV, per la seva ubicació,
estan controlant l’estat sanitari
del 80 per cent de les plantacions
fruiteres de les nostres comarques.
Aquesta munió de tècnics agrícoles
que, dia rera dia, estan trepitjant
el camp, conjuntament amb els fructicultors,
veritables protagonistes en
la tasca de prevenció i lluita, són els
autèntics controladors de la malaltia.
Són diverses les feines que el tècnic
ha de fer, amb una disciplina professional
molt acurada. Es comença per
fer les anàlisis de camp i de laboratori:
quan s’observen símptomes, i es
continua amb un seguit de tasques,
com vigilar la procedència del nou
material vegetal a plantar, dels moviments
de les abelles a les arnes, con-
Plantació afectada. (Foto: J. Garcia de Otazo)
trols d’envasos de la fruita, i donar al
sector les recomanacions de tractaments
culturals i químics, per a controlar
possibles punts de noves infeccions.
De moment, aquest treball en
equip, entre tècnics agrícoles, fructicultors
i SPV, s’està fent bé, però tenim
molt clar que no es pot baixar
la guàrdia. La malaltia és nova a l’Estat,
es tenen moltes referències i estudis,
però hi ha poques dades de
com evoluciona a Lleida, amb les
nostres condicions ambientals i microclimes
de les nostres parcel·les.
Això fa que actualment es porten a
terme amb rapidesa treballs d’investigació
aplicada.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles continuarà donant el màxim
suport possible a tots els col·legiats
implicats en el tema, ja que la societat
ens exigeix una tasca molt rigorosa,
amb resultats ràpids i positius.
La tradició fruitera de Lleida, no ha de
veure’s ennegrida per un estrall que
realment fa molt de mal, quan s’introdueix
a l’explotació, però que hem
d’evitar la seva propagació.
Típics exudats de la malaltia. (Foto: G.
Lachaud i SPV)