L - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya

6
ma concret de reg. Amb tot això es
poden fer els càlculs programació de
reg a nivell de parcel·la. Es tracta d’una
experiència que pot ajudar a gestionar
de forma més eficient el reg a
Catalunya.
D’una forma encara més concreta i
traslladat a nivell de parcel·la es pot
citar la investigació desenvolupada per
l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries per l’aplicació dels
sensors hídrics a la gestió eficient del
reg. S’ha estudiat l’aplicació a fruiters
de sensors instal·lats a la tija i que
mesuren les variacions micromètriques
del tronc. També s’utilitzen sensors
d’humitat en el sòl. Aquests sensors
poden estar connectats a un ordinador
que avisa al programador de reg si s’ha
d’augmentar la freqüència o la intensitat
del reg. També pot conèixer-se a
distància, via tecnologia GSM, l’estat
hídric de les plantes. Aquest sistema,
alimentat per energia solar, permet estalviar
prop d’un 30% d’aigua.
El canvi de sistemes de reg cap a
sistemes localitzats (microaspersió, per
goteig i per exudació) millora molt
l’eficiència del reg aplicat.
Cal pensar en diferents mesures, tal
com ens proposa Santi Soto, professor
i consultor d’agricultura ecològica, en
diferents pràctiques que poden ajudar
a estalviar aigua:
• Sembra de varietats o espècies
resistents a la sequera.
• Afavoriment de l’arrelament profund,
A través del passi de
subsolador, la planta arrela profundament,
amb el que necessita
menys aigua.
• Acolxat o “mulching”. En els sistemes
convencionals amb plàstic
i en els sistemes ecològics amb
palla, herba tallada, restes de
poda o pedres. Això evita l’evaporació
del sòl i evita en bona mesura
l’aparició d’herbes adventícies
que competeixen per l’aigua.
• Augment constant de l’humus
del terra, amb l’aplicació d’esme-
nes orgàniques, doncs s’aconsegueix
un major poder de retenció
d’aigua per part del sòl.
• Implantació de tanques vegetals,
per tal d’evitar els vents que augmenten
l’evapotranspiració.
• En el conreu per terrasses s’evita
l’erosió i per tant no es produeix
tanta escorrentia.
Tal com plantejava Roger Lloret a
“Les idees al tinter”, una possible solució
per aconseguir estalviar aigua seria
el mercat de l’aigua. De fet, la reforma
de la Llei d’Aigües de 1985 elaborada
al desembre de 1999 contempla
la possibilitat de transmissió de
drets concessionals a canvi d’una compensació
econòmica acordada entre
les parts. La transmissió tindrà un caràcter
temporal i ha de respectar la
prelació d’usos establerts a la Llei (1-
Urbans, 2-Agrícoles, 3-Industrials i 4-
Altres), el que significa que només es
pot cedir aigua a un altre titular de
drets d’igual o
major rang segons
l’ordre de
preferència legal.
Una questió
que es planteja
com a línia d’actuació
per a la
consecució d’una
gestió integral de
l’aigua (Blocs de
comunicació ambiental,
Gestió integral
de l’aigua)
és el fet de potenciar
el paper de
les comunitats de
regants com autèntics
gestors del
recurs i no com a
simples captadors
i distribuïdors. Es
proposa que s’estableixi
una normativa
rigorosa i
exigible respecte
a la gestió tècnica
i econòmica d’aquestes corporacions.
També Paco Iranzo, l’Enginyer Agrònom
citat abans, aposta per una capacitació
tècnica de les comunitats de
regants i els usuaris.
EL FUTUR SERÀ ESTALVIADOR
O NO SERÀ
Com hem vist, l’estalvi d’aigua no
és una utopia. Es pot aconseguir molt,
tant des del pagès i l’enginyer agrícola
com des de les comunitats de regants,
passant per l’Administració, que
disposa d’eines per afavorir aquest estalvi.
Tots plegats ens hem de conscienciar
que l’estalvi és possible i que
cal treballar per anar millorant els
nostres regadius. La sostenibilitat en
l’ús de l’aigua passa per millorar en
aquests aspectes sense posar en perill
una activitat econòmicament i estratègicament
important: els regadius.