Pou sense fons. Llibre del professorat - Baula

LLIBRE LLIBRE DEL PROFESSORAT
PLA LECTOR ESO BAULA BAULA
Pou sense fons
on the rocks
Joan Pla

Viu llegint!
Viu llegint!
La literatura, a banda del seu component lúdic, proporciona
eines per a una millor comprensió del món que ens envolta. Un
llibre ens pot dur més enllà de les nostres fronteres i fer-nos
descobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les
nostres capacitats comunicatives.
El quadern per al professor que teniu a les mans conté un ampli
i variat ventall d’activitats de diversa intensitat cultural. Aquest
és un material que us oferim amb voluntat de servei on podreu
triar les propostes que més us convinguin en funció dels vostres
programes i objectius.
Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu
imprimir a la classe. És per això que podeu optar per propostes
més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per
al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes,
aquest material us podrà ser de gran utilitat en la vostra tasca.
Aquest quadern té quatre parts. La primera part, introductòria,
conté informació sobre la novel·la, l’autora, els objectius del pla
lector, les competències bàsiques que treballa, etc. A la segona
part, la secció «Treballem…», hi trobareu les activitats; les hem
organitzat segons els eixos temàtics de la novel·la. Hi ha eixos de
caire general («Treballem la literatura» o bé «Treballem el debat i
la reflexió») i més específics segons cada novel·la («Treballem
l’alcohol i l’alcoholisme»). A la tercera part, hi trobareu algunes
propostes per motivar la lectura entre els alumnes i les alumnes.
Finalment, a la quarta i cinquena part, trobareu el solucionari del
Quadern de l’alumnat i la bibliografia amb la referència dels
textos citats al quadern.
2
Índex del pla lector
El pla lector 3
L’obra 5
Treballem...
Treballem la literatura 6
Treballem l’alcohol i l’alcoholisme 9
Treballem el debat i la reflexió 13
Treballem el civisme 14
Treballem l’expressió gràfica i artística 15
I ara, què? 17
Solucionari 20
Bibliografia 24

Objectius del Pla Lector de Secundària
Viu llegint!
Foment d’un esperit crític: Propostes de títols que responen a
temàtiques juvenils i que pretenen fer trontollar judicis preconcebuts.
Experiència estètica: Les propostes i activitats del pla lector
Viu llegint! són també una eina per complementar l’accés a
diversos vessants de la cultura des del mateix marc educatiu de
l’escola.
Sensibilització de temàtiques socials i realitats properes als
joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les
realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic
i social de comunitat.
Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents
àrees culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten analitzar
el tractament d’un mateix tema en cadascun dels àmbits
proposats.
Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment
del desenvolupament de les capacitats d’expressió i de comunicació
a través de l’anàlisi de la informació donada i buscada.
Interès formatiu i objectius d’aquesta obra
Aquesta novel·la ofereix la possibilitat de treballar amb l’alumnat
aspectes que poden afectar el seu dia a dia. Actualment, els
problemes derivats del consum d’alcohol entre la població juvenil
són força greus i l’Administració treballa amb iniciatives de
sensibilització i prevenció. Pou sense fons on the rocks pot ser
una manera diferent de conèixer i treballar aquesta realitat amb
l’alumnat.
Pou sense fons on the rocks pretén convidar els alumnes i les
alumnes a reflexionar sobre l’alcohol, l’alcoholisme i les seves
conseqüències. Tenint en compte estadístiques recents, és important
reforçar el missatge de la mala combinació entre alcohol i
conducció. A través de la literatura, l’alumnat es pot acostar a
aquestes experiències i viure-les de manera més propera, fet que
permetrà que reflexioni sobre les causes i conseqüències i s’hi
involucri. Tot plegat, un primer pas que el professorat podrà
completar amb informació donada per professionals.
El pla lector
Un altre aspecte important i essencial de Pou sense fons on the
rocks és la profunditat amb què el lector acaba coneixent el
protagonista. L’autor va desenvolupant i descrivint de manera
detallada tot el procés psicològic del protagonista. Aquest fet
permet treballar amb els alumnes i les alumnes aspectes relacionats
amb l’adolescència, com ara problemes de complexos,
d’autoestima, etc.
Les activitats pretenen convidar els alumnes i les alumnes a
compartir amb la classe o grups reduïts la seva opinió sobre les
decisions i actituds dels protagonistes. Els ajudaran a plantejarse
noves situacions i a manifestar què en pensen o com actuarien,
amb la voluntat de parlar i entendre una mica més el procés
pel qual estan passant.
Context i gènere literari de Pou sense fons
on the rocks
Pou sense fons on the rocks és una novel·la realista que tracta
una realitat dura i propera als adolescents. El protagonista, el
Manel, és un noi que, tot i l’entorn còmode que l’envolta, viu
acomplexat per la inseguretat que li provoca l’acne. Està enamorat
de la Paola, però no gosa dir res per por de ser rebutjat pels
grans que li solquen la cara.
La novel·la es desenvolupa des del punt de vista del seu protagonista.
A mesura que avança, l’autor descobreix al lector el món
interior que angoixa i tenalla el Manel. Com més aïllat i més
enfonsat està el Manel, més profund és el detall del procés psicològic
que viu el personatge. En aquesta part, el ritme de la
narració és més pausat. El desenllaç, a mesura que el Manel va
sortint del pou, és més àgil i la narració pren més dinamisme.
El segon eix essencial de Pou sense fons on the rocks és l’alcohol.
Els costums dels personatges de la novel·la mostren diverses
actituds, causes i conseqüències relacionades amb el consum
desmesurat de l’alcohol. L’autor ha sabut transmetre amb força
l’ambient i les dinàmiques de cap de setmana, com ara les anomenades
festes del botellot.
Per acabar, la novel·la es fa propera al lector gràcies a la creació
d’un espai indeterminat, però a la vegada força familiar, que
permet que s’identifiqui amb el desenvolupament de l’obra i es
faci seu l’argument.
3

El pla lector
Competències bàsiques
En l’elaboració d’aquest pla lector s’han contemplat les competències bàsiques proposades al Currículum d’Educació Secundària.
4
COmPETènCIES TRAnSvERSALS COmPETènCIES ESPECíFIqUES
CEnTRADES A COnvIURE I HABITAR
EL món
Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística
i audiovisual
2. Competència artística i cultural
Competències metodològiques 3. Tractament de la informació
i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d’aprendre a aprendre
Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa
personall
1. Activitats enfocades vers l’anàlisi i la comparació de textos
(literatura, cinema, art, premsa, Internet, etc.) per extreure’n
les pròpies conclusions i defensar-les davant els companys
i les companyes.
2. Activitats que conviden els alumnes i les alumnes a analitzar
pel·lícules, contes, obres de teatre, obres d’art, etc. en relació
amb la novel·la que han llegit. A la vegada, es convida l´alumnat
a ser creatiu i escriure les seves pròpies narracions.
3. Les propostes tant del quadern de l’alumnat com del professorat
plantegen activitats en què l’alumnat haurà de buscar
informació i analitzar-la (en forma de text o debat a classe).
Aquestes activitats també tenen com a objectiu el desenvolupament
d’un esperit crític i analític amb la informació donada.
4. Tant la secció «Treballem l’alcohol i l’alcoholisme» com la secció
«Treballem el civisme» presenten activitats basades en la
creació i la interpretació d’estadístiques, amb l’objecte de
relacionar-les amb la realitat que representen.
7. Competència en el coneixement
i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents
propostes, i també en la capacitat dels alumnes i les alumnes
per ser creatius a l’hora de resoldre les tasques.
6. A través d’exercicis al voltant de la situació dels personatges de
la novel·la, les activitats volen ajudar els alumnes i les alumnes
a prendre consciència de la seva identitat com a individus, i
també fomentar una actitud oberta i de compromís envers el
seu entorn.
7. La temàtica de la novel·la és una bona oportunitat per connectar
els alumnes i les alumnes amb aspectes de la realitat social
en la qual viuen i que pot afectar tant les seves vides com les
dels que els envolten (l’alcohol i les problemàtiques que se’n
poden derivar).
8. Les activitats d’aquest pla lector pretenen connectar els alumnes
i les alumnes amb el seu entorn, tot formant un sentiment
de responsabilitat social a través, en aquest cas, de la problemàtica
del consum excessiu d’alcohol.

L’obra
Títol Pou sense fons on the rock / Autora Joan Pla / La Llum
del Far, 72 / + de 14 anys / 168 pàg.
L’autor
Joan Pla va néixer a Artana l’any 1942 i viu a Borriana (Plana
Baixa). Va estudiar econòmiques i magisteri, i va treballar de mestre
fins al 2002.
És un reconegut autor que ha publicat un gran nombre de
novel·les tant per al públic juvenil com infantil. Es va donar a
conèixer amb l’emblemàtica Mor una vida, es trenca un amor, i
des d’aleshores ha publicat més d’una quarantena de llibres. La
seva obra ha estat guardonada amb nombrosos premis (Vicent
Silvestre, Ciutat de Borriana, Bancaixa, etc.) i també ha rebut
diversos homenatges per la seva trajectòria literària.
Argument
El Manel és un noi de disset anys relativament feliç, tot i l’acne
que té a la cara. Està enamorat de la Paola, una companya de
l’institut, però el seu complex el tenalla i no s’atreveix a fer un
pas endavant i parlar clar amb ella. L’únic moment en què es veu
capaç de declarar el seu amor és el cap de setmana, amb l’ajuda
d’una copa de més. I és que el Manel ha trobat un gran aliat en
l’alcohol i s’hi refugia cap de setmana sí, cap de setmana també,
quan surt amb els amics.
Una nit, anant cap a casa amb la moto, el Manel recull el Carles,
el qual, igual que ell, ha begut més del compte. Malgrat la petició
del Carles d’anar més a poc a poc, el Manel condueix a tota
velocitat, fins que es veu obligat a fer una maniobra brusca quan
un cotxe apareix de sobte. Els dos nois surten projectats i cauen
a terra. El Carles no respon, i quan el Manel s’hi acosta sembla
mort. Espantat, el Manel aparta el cos del Carles de la carretera
i fuig, tot confiant que algú trobarà el seu amic i sabrà què fer.
Les sospites inicials del Manel es confirmen quan la Paola truca
l’endemà per informar-lo que el Carles ha mort. La policia està
investigant les causes de la mort amb les pistes que han trobat al
costat del Carles: restes de pintura d’un vehicle i dues mostres de
sang diferents. El Manel es va tancant en si mateix i evita els seus
L´obra
amics; té por que s’assabentin de la veritat. Decideix parlar amb
la Paola per assegurar-se que, en cas de ser citats a judici, els
amics declararan a favor seu. Davant els pares i la policia, dissimula
i nega les evidències que comencen a apuntar cap a ell.
Finalment, el Manel declara davant la policia, ajudat per un
advocat amic del seu pare. Mentre espera la sentència, el sentiment
d’angoixa creix. Acorralat, no sap com sortir-se’n i només
troba la tranquil·litat d’esperit en l’alcohol. Animat per la beguda,
fa el pas i es declara a la Paola, però no dóna els fruits que
esperava i, ofès i rebutjat, es tanca encara més en si mateix i la
beguda.
Abans que el jutge dicti sentència, el Manel confessa la veritat
als amics. La pitjor reacció és la de la Paola, que no vol tornar a
saber res més d’ell. El cap de setmana següent el Manel beu
sense moderació fins al punt de caure a terra. Els amics el deixen
en un racó perquè dormi la mona fins al moment d’anar a casa.
Passen els minuts, però, i el Manel no reacciona; finalment han
de trucar a l’ambulància.
La sentència del jutge obliga el Manel a quedar-se a casa els caps
de setmana i a fer serveis per a la comunitat tot tenint cura del
Pau, un noi tetraplègic víctima d’un accident de trànsit. L’experiència
amb el Pau sembla que fa efecte i el Manel comença a
sortir del seu pou. Malgrat tot, encara haurà d’afrontar aspectes
de la seva vida que només podrà resoldre tot sol.
Temes
Adolescència
Amor adolescent
Complexos (acne)
Autoestima
Alcoholisme
Accidents de trànsit
Soledat
Sentiment de culpabilitat
5

Treballem...
Treballem la literatura
6
1 La revista
La revista d’interès general, com ara el suplement del diumenge
d’un diari, pot ser un bon exemple per a aquesta activitat. A partir
de la novel·la Pou sense fons on the rocks, es pot crear un
suplement de diumenge que tracti, entre altres coses, els esdeveniments
de la novel·la: festes del botellot, les conseqüències de
conduir ebri, els hàbits de la joventut del nostre país, històries
personals (reals o fictícies) dels personatges de la novel·la, etc.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Conèixer i familiaritzar-se amb el gènere periodístic i els diferents
tipus de publicacions que tenen els alumnes i les alumnes
al seu abast.
Treballar competències d’expressió artística (disseny gràfic,
publicitat, etc.).
Proposta:
Fer grups de tres o quatre. Cada grup haurà d’escollir algun
aspecte de la novel·la llegida i convertir-lo en una de les seccions
següents:
a. Reportatge sobre la situació actual dels hàbits de consum
d’alcohol entre els joves.
b. Reportatge sobre les conseqüències de la conducció sota els
efectes de l’alcohol (el reportatge es podria centrar en la
història del Pau).
c. Crear una secció d’opinió o l’editorial de la revista (és a dir,
dues o tres columnes de diferents articulistes expressant la
seva opinió sobre els fets ocorreguts a la novel·la).
d. Crear altres seccions pròpies d’un suplement de diumenge.
2 La novel·la
Pou sense fons on the rocks és una novel·la que exposa amb
profunditat la psicologia del personatge principal. L’autor mostra
l’efecte que tenen els esdeveniments en el Manel, i descriu detalladament
l’angoixa, la baixa autoestima i, sobretot, el sentiment
de culpa que pateix.
Objectius:
Analitzar una novel·la a través del seu desenvolupament.
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Proposta:
Fer un comentari de text sobre la novel·la. El comentari hauria
de reflectir l’opinió de l’alumnat sobre els efectes que té en la
novel·la aquest grau de detall de l’interior del personatge.
Preguntes per orientar el comentari:
a. Per què creus que es descriu amb atenció els sentiments, els
pensaments i les sensacions del Manel?
b. Com creus que afecta el desenvolupament de la novel·la: la fa
més ràpida o més lenta? Per què?
c. Quina funció creus que tenen aquestes descripcions dins el
desenvolupament de la novel·la?

3 Eveline de James Joyce
Eveline és la protagonista d’un conte que duu el mateix nom,
escrit per James Joyce i recollit dins el llibre Dublinesos. Eveline
dubta i no sap què fer, se sent perduda i somia com seria la seva
vida si finalment es decidís a marxar del país amb el seu promès
Objectius:
Promoure la lectura.
Desenvolupar la capacitat analítica de l’alumnat a través de la
comparació entre tots dos textos.
Proposta 1:
Després de la lectura del conte i de la novel·la, comparar els
personatges principals.
Fitxa del llibre:
Títol: Dublinesos
Autor: James Joyce
Publicat per: Proa, 2006
Proposta 2:
Aquesta mateixa activitat es podria fer amb dues grans obres de
la literatura universal. D’una banda, es podria realitzar una anàlisi
comparativa de la novel·la llegida amb algun fragment de
Crim i càstig de Fiódor Dostoievski.
Seria interessant fer un treball amb l’alumnat comparant el
diàleg interior del protagonista, Raskolnikov, amb el del Manel de
Pou sense fons on the rocks. També es podria fer una anàlisi
comparant la profunditat psicològica de totes dues novel·les.
L’altra obra és Hamlet, de William Shakespeare. Hamlet és el
príncep que dubta i que no gosa agafar el bou per les banyes i
afrontar la situació. Un treball comparatiu entre aquests dos
personatges (Hamlet i el Manel) seria interessant.
Fitxa dels llibres:
Títol: Hamlet
Autor: William Shakespeare
Publicat per: Quaderns Crema, 2000
Títol: Crim i càstig
Autor: Fiódor Dostoievski
Publicat per: Proa, 2009
Tant Crim i càstig com Hamlet han estat adaptades al cinema. De
la primera hi ha diverses versions: una més clàssica (1935), de
Josef von Sternberg, i una de més recent (2002), dirigida per
Menahem Golan. Pel que fa a Hamlet, la versió del director
anglès Kenneth Branagh és força fidel al text.
Fitxa de les pel·lícules:
Títol: Hamlet
Director: Kenneth Brannagh
País: Estats Units
Any: 1996
Títol: Crime and Punishment (Crimen y castigo)
Director: Menahem Golan
País: Rússia
Any: 2002
Treballem...
7

Treballem...
8
4 Un conte
Després de la lectura de la novel·la, podem animar els alumnes i
les alumnes a escriure el seu propi conte seguint l’estil introspectiu
de Pou sense fons on the rocks.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Desenvolupar i treballar la imaginació.
Proposta:
Organitzar un concurs entre els alumnes i les alumnes (per
exemple, els Jocs Florals de l’institut). Convidar-los a escriure el
seu propi conte imitant la tècnica narrativa de la novel·la que
han llegit tenint en compte:
a. Narrador omniscient
b. Tipus de protagonista
c. Tipus de personatges secundaris (i la seva rellevància dins la
narració)
d. Situació de l’acció propera
e. Problemàtica real i visible a l’entorn dels estudiants
f. Conflicte
g. Resolució
5 El personatge
Aristòtil (384-322 aC), en el seu llibre Poètica, estableix dos
conceptes relacionats amb el personatge: caràcter (qualitats) i manera
de pensar, uns conceptes essencials que, segons com es de senvolupin,
determinaran l’èxit o el fracàs del personatge. Segons
quines qualitats tingui i quina sigui la seva manera de pensar, el
personatge actuarà d’una manera o una altra. Així, el públic
s’identificarà més o menys amb el personatge i la història.
Amb els alumnes i les alumnes es pot reflexionar sobre la funció
del personatge i buscar aquells elements dels personatges de
Pou sense fons on the rocks que es corresponen amb la definició
que establia Aristòtil a la Poètica.
Objectius:
Aprendre a reflexionar sobre aspectes més abstractes d’un text.
Comprendre un dels elements més importants d’una novel·la
com són ara els personatges.
Proposta:
Dividir la classe en grups i demanar que responguin les preguntes
que hi ha a continuació:
a. Qui o què provoca el desenvolupament de l’acció: els personatges
o els esdeveniments?
b. Com descriuríeu el caràcter del Manel?
c. Com descriuríeu la manera de pensar del Manel?
d. Com creieu que afecta la manera de pensar del Manel en el
desenvolupament de la història?
e. Com afecta el caràcter del Manel en la seva manera d’actuar?
f. Creieu que aquests aspectes de la manera de ser del personatge
l’ajuden, o no? Per què? Argumenteu la vostra resposta.
g. Creieu que el personatge del Manel és un personatge típic?
Per què?
6 La fotografia
Mirar fotografies, sobretot quan no coneixem els qui hi apareixen,
pot generar moltes hipòtesis. En definitiva, observar
i especular davant una fotografia es pot convertir en una altra
manera de crear i inventar històries. El simple fet d’observar els
elements que hi apareixen (gent, rostres, mirades, expressions,
espai, ambient, etc.) pot generar preguntes que es poden respondre
fàcilment amb una mica d’imaginació.
Objectius:
Desenvolupar la imaginació i la creativitat per inventar històries.
Desenvolupar competències d’expressió escrita i de comunicació.
Proposta:
Es pot dividir la classe en grups o fer un treball individual.
Convidar els alumnes i les alumnes a portar fotografies antigues a
classe per repartir-les entre els companys i les companyes. Els
alumnes i les alumnes poden inventar identitats, esdeveniments
i tot allò que els passi pel cap a partir dels detalls. En cas de quedar-se
en blanc, poden recórrer a les sis preguntes bàsiques del
periodisme. En acabat, s’exposaran les històries davant la resta de
la classe.

Treballem l’alcohol i l’alcoholisme
Al llibre de l’alumne s’han plantejat diverses propostes al voltant
de les experiències dels personatges de Pou sense fons on the
rocks amb l’alcohol. Les propostes que hi ha volen aprofundir
aquesta temàtica a nivell més personal amb els alumnes i les
alumnes.
Les propostes que apareixen a continuació es poden treballar
paral·lelament a les del quadern de l’alumnat.
Objectius:
Fer prendre consciència a l’alumnat de les causes i conseqüències
del consum excessiu d’alcohol.
Aprendre a expressar les pròpies opinions en un espai de debat,
tot respectant les opinions dels altres companys i companyes de
classe.
Reflexionar i plantejar-se noves preguntes al voltant dels límits
que s’estableix un mateix i sobre el que un mateix considera que
pot fer o no pot fer.
1 Estadístiques
Sovint, l’Administració encarrega estadístiques per prendre el
pols a la societat, veure què cal millorar, quines polítiques han
funcionat, quins objectius s’han aconseguit o quina opinió té la
ciutadania sobre algun aspecte concret. Els objectius que motiven
els encàrrecs són ben diversos, i les interpretacions dels
resultats encara més, però la finalitat és aconseguir informació
objectiva.
A la xarxa es poden trobar diverses estadístiques de consum buscant
a qualsevol cercador. Només cal escriure «estadístiques de
consum d’alcohol entre els joves» i de seguida apareixen resultats
de diferents administracions. Tot i que són dades extretes del
nostre país, però, poden resultar distants. És per això que es pot
organitzar la classe per tal que elabori la seva pròpia estadística.
Objectius:
Aprendre a crear i treballar amb estadístiques.
Treballem...
Desenvolupar i treballar la interpretació de dades estadístiques
i aprendre a extreure’n conclusions.
Aprendre a escoltar les opinions dels altres i estar oberts a un
canvi d’opinió.
Proposta 1:
Primer caldrà establir quins són els objectius que es volen assolir;
és a dir, quin tipus d’informació es vol extreure amb les preguntes
de l’enquesta que realitzaran els alumnes i les alumnes.
Per exemple, quin tipus de begudes es consumeixen, els grups
d’edats, etc.
Després es dividirà la classe en quatre grups. Un dels grups pot
fer l’enquesta entre els companys i les companyes d’institut.
Dos grups més poden sortir al carrer i preguntar al veïnat. El
quart grup, utilitzant els recursos que ofereix la xarxa, pot crear
una enquesta a través d’Internet. Un cop s’hagin recollit totes
les dades, es posaran en comú a classe i s’analitzaran.
Proposta 2:
Alternativament, es poden buscar estadístiques publicades als
mitjans de comunicació o als llocs web de les administracions
(ajuntaments, Generalitat, Diputació, etc.) i comaparar-les amb
les que han realitzat els alumnes i les alumnes.
Preguntes per motivar el debat i l’anàlisi:
En què s’assemblen els resultats de les estadístiques realitzades
i les trobades a la xarxa?
En quin sentit es diferencien?
A què creieu que és deguda la diferència, si n’hi ha, entre les unes
i les altres?
9

Treballem...
2 L´alcohol como a refugi
A la novel·la hem vist que es fa referència constantment a
l’alcohol com a «refugi». Es veu sobretot amb l’actitud del
Manel envers l’alcohol. Amb l’«ajuda» de l’alcohol, el Manel es
veu capaç de revelar els seus sentiments a la Paola.
Amb aquesta proposta es pretén reflexionar sobre el concepte
de «refugi», tantes vegades associat a l’alcohol.
10
Objectius:
Reflexionar sobre els mites i les concepcions socials que hi ha al
voltant de l’alcohol.
A través de les experiències dels alumnes i les alumnes, fer la
reflexió més propera.
Proposta:
En grups o a través d’un debat obert, analitzar l’actitud del personatge
del Manel, tot comparant-lo amb el del pare de la Paola.
Es pot convidar els alumnes i les alumnes a parlar de les seves
experiències.
Per tal que no sigui tan violent i l’alumnat s’animi a parlar de les
seves experiències, es pot utilitzar la fórmula: «Jo tenia un amic
o una amiga que...». D’aquesta manera, es genera una distància
que pot animar els alumnes i les alumnes a parlar d’experiències
viscudes personalment, a la vegada que poden parlar d’experiències
d’amics propers.
Preguntes per animar el debat:
Per què es diu que l’alcohol és un «refugi»?
Quin tipus de refugi?
Pensem en el pare de la Paola. A la novel·la es diu que després
de temps de buscar feina, el pare de la noia consumeix cervesa
fins a quedar adormit al sofà. Creieu que l’actitud del pare de la
Paola i la del Manel és la mateixa?
Què passa quan desapareixen els efectes de l’alcohol?
Com creieu que es pot sentir una persona després?
3 Alcohol i diversió (ampliació d’activitat)
Al quadern de l’alumnat s’ha treballat sobre l’alcohol de la festa
del botellot (activitat 14) i, a través de la reflexió del personatge
de la Núria, es proposa una activitat de reflexió sobre la relació
entre alcohol i diversió (activitat 7).
Aquesta proposta el que pretén és preguntar-se sobre què és i
què no és diversió, quins són els límits, quin paper hi té l’alcohol
i les dinàmiques que s’estableixen a les anomenades festes del
botellot.
Objectius:
Reflexionar sobre el concepte de diversió i valorar què implica.
Reflexionar sobre les pròpies experiències.
Proposta:
A través de la fórmula ja comentada de «jo tinc un amic o una
amiga que...», organitzar un debat obert al voltant de l’experiència
de l’alumnat.
Es podria començar buscant la definició de diversió al diccionari.
Si hi ha definicions diferents, es pot començar el debat comparant-les;
si no, es pot preguntar a l’alumnat si està d’acord amb
la definició.
Amb aquesta proposta, no es pretén crear una imatge negativa
de les formes de diversió del jovent, sinó que els alumnes i les
alumnes aprenguin a reconèixer aquelles situacions que els incomoden
i siguin capaços de dir no quan calgui.
Preguntes per respondre individualment:
Què vol dir diversió per a tu?
És un acte solitari o comunitari? És només un o poden ser tots
dos?
A l´hora de divertir-se, tot s’hi val?
Preguntes per animar el debat:
Què motiva la gent jove a beure la primera vegada?
Si hi ha hagut una primera experiència, com ha estat? (Es pot
recórrer a «l’amic o amiga».) Si no hi ha hagut primera vegada,
poden comentar el que saben o han sentit dir.
Ha estat amb els amics? A casa, amb la família?
Per què creieu que beu la gent la primera vegada? (Per quedar
bé davant els amics i amigues? Perquè és el que es fa?)

4 L´alcohol i la pressió social
Moltes vegades el consum d’alcohol comença per mimetisme. La
inèrcia del grup i la pressió, tant de l’entorn com d’un mateix, fan
que, moltes vegades, una persona consumeixi alcohol de manera
poc conscient o de manera incòmoda.
Objectius:
Ser conscients de l’opció que té cadascú de nosaltres de no
beure si no es vol.
Prendre consciència que les nostres accions moltes vegades poden
ser condicionades per l’opinió que puguin tenir els altres de nosaltres.
Reflexionar sobre aquest fet sense crear l’efecte contrari.
Proposta:
Reflexionar sobre el fet social de la beguda, les opinions que es
generen, la necessitat de sentir que es forma part del grup, etc.
Després de llegir la novel·la, es podria crear un petit esquetx
amb l´alumnat per representar a classe, amb tres personatges
diferents que desenvolupessin els rols següents:
Personatge A: Pensa i defensa que aquell que no beu és perquè
és covard, i encoratja activament els seus amics i
amigues a beure.
Personatge B: No està segur de voler beure. Ho va provar una
vegada i no va tenir una bona experiència.
Finalment, però, accepta les copes que li ofereixen
per no quedar malament o com una persona
estranya.
Personatge C: Ha provat (o no) l’alcohol, però avui no li ve de
gust. Malgrat les insistències i les mofes del personatge
A, no beurà alcohol.
Preguntes per animar el debat després de la representació:
Què en penseu, dels tres personatges?
Us identifiqueu amb algun d’ells?
Es pot sortir de festa i no beure?
Creieu que hi ha circumstàncies per no beure?
Es pot sortir de festa amb el mateix grup d’amics i beure si ve
de gust?
Creieu que sabeu beure? Sabeu on són els vostres límits? Els aneu
a buscar?
Què vol dir consum responsable?
5 La beguda no alcohòlica
Treballem...
Hi ha molta gent que no sempre beu quan surt o quan es troba
en una reunió social. Moltes vegades és perquè, d’una manera
responsable, es decideix no beure quan s’ha d’agafar el cotxe o
la moto. Altres vegades, perquè no ve de gust. Vol dir que quedem
limitats pel que fa a l’oferta de begudes?
Les opcions de beguda moltes vegades es veuen reduïdes, però
potser és per manca de costum. Hi ha una gran quantitat d’alternatives.
Objectius:
Desenvolupar la creativitat i donar alternatives a l’alumnat per
conèixer i crear begudes no alcohòliques.
Fomentar el consum de begudes sanes i nutritives com a alternativa
a l’alcohol.
Treballar en equip.
Proposta:
Idealment, es podria fer aquesta activitat a les convivències o
aprofitant alguna sortida, de manera que es pugui crear una
festa alternativa al botellot (es pot inventar un nom).
Demanar als alumnes i les alumnes que facin recerca sobre les
diverses possibilitats de sucs i batuts no alcohòlics.
Dividir la classe en grups (caldrà fer els grups abans de la sortida;
d’aquesta manera, es podrà calcular el material que necessitarem).
Quan arribi el moment, s’elaborarà la beguda i se´n farà
la presentació convenient davant la resta de la classe.
11

Treballem...
6 Cinefòrum
El cinema és una altra eina que ens permet reflexionar amb
la classe i treballar el debat al voltant de la temàtica de la novel·la
que analitzem. A través dels diferents punts de vista que ens presenten
les pel·lícules, podem treballar i relacionar temes i establir
debats amb els alumnes i les alumnes de la nostra classe.
A més a més, si la pel·lícula ho permet, es pot veure la versió original
i treballar altres llengües; d’aquesta manera, es poden millorar
les capacitats lingüístiques dels alumnes.
12
Cat on a Hot Tin Roof (La gata sobre la teulada de zinc)
Fitxa de la pel·lícula:
Títol: Cat on a Hot Tin Roof (La gata sobre la teulada
de zinc)
Director: Richard Brooks
Any: 1958
País: Estats Units
Resum:
Maggie i Brick estan casats, però fa temps que les coses no
van bé. Brick rebutja la seva dona i es refugia en l’alcohol.
Serà el pare de Brick, Big Daddy, qui els obligarà a afrontar el
problema i farà que surti la veritat que amaguen Brick, d’una
banda, i Maggie, de l’altra.
Proposta:
Aquesta és una pel·lícula molt interessant tant per la seva
qualitat com per la força que tenen els personatges i els
diàlegs (adaptació de l’obra del dramaturg nord-americà
Tennessee Williams). És interessant el paral·lelisme que es pot
establir entre el personatge de Brick i el Manel de Pou sense
fons on the rocks, ja que tots dos tenen la mateixa actitud
davant l’alcohol. Es pot realitzar amb la classe un cinefòrum
per analitzar els dos personatges i la seva relació amb
l’alcohol.
7 Altres recursos
«Oh? L’alcohol»
«Oh? L’alcohol» és una exposició itinerant organitzada per la
Secretaria de Joventut. Tot i que actualment està en procés de
revisió, a la pàgina web es pot accedir a la guia que acompanyava
l’exposició (en format PDF). Un volum de 24 pàgines amb
diverses propostes d’activitats al voltant de l’alcohol i el consum
per fer amb els alumnes i les alumnes.
«Alcohòlics Anònims»
És una associació que ajuda persones amb problemes de beguda.
A través del seu programa («els 12 passos»), ajuden aquells que
van a les reunions a deixar l’alcohol. Les reunions es basen en la
confidencialitat dels qui hi van (no hi ha ni registres ni historials
d’assistència), i hi ha un tracte d’igualtat entre ells.
A vegades, alguns membres s’avenen a anar a escoles i instituts
per fer una sessió amb els alumnes i les alumnes (en aquest cas,
caldrà contactar amb el grup d’Alcohòlics Anònims més proper).
Expliquen quina és la feina de l’associació i la seva experiència
personal.
Alternativament, es pot visitar la pàgina web de l’associació, on
trobareu un còmic adreçat als joves.
«Teatracció» i «Teatre en l’Educació»
Es tracta de dues companyies que representen obres de teatre
en escoles i instituts —la temàtica de les quals, entre d’altres, té
a veure amb el consum de drogues o d’alcohol—, i que plantegen
temes de debat a l’alumnat.

Treballem el debat i la reflexió
1 «I am a rock» (Simon & Garfunkel)
La música i les cançons són un dels múltiples recursos per treballar
qualsevol tema. En aquest cas, la cançó de Simon & Garfunkel
«I am a rock» ens permet analitzar el protagonista des d’un altre
punt de vista.
Objectius:
Anàlisi comparativa de dues formes de comunicació.
Desenvolupar habilitats en altres llengües.
Proposta:
A Pou sense fons on the rocks el Manel es va tancant cada vegada
més en si mateix i rebutja qualsevol ajuda que se li ofereix. És
un acte involuntari envers la incapacitat de saber actuar i afrontar
la situació i els problemes.
Demanar a la classe que busqui la lletra a Internet i que llegeixi
la cançó. Si cal, resoldre els dubtes de vocabulari que puguin
haver sorgit. Escoltar la cançó a classe i, en grups, debatre i conversar
sobre els dos personatges. En acabat, els grups exposaran
les seves conclusions.
Fitxa de la cançó:
Títol: I am a rock
Compositor: Paul Simon
Disc: Sounds of Silence
Any: 1966
Preguntes per animar la conversa:
Què té a veure el personatge de la cançó amb el Manel?
De quin tipus d’aïllament parla el personatge de la cançó? Com
és el del Manel?
Què en penseu, de l’actitud que s’expressa a la cançó?
Per què no vol interaccionar amb ningú? Creieu que li passa el
mateix al Manel?
2 El debat
Treballem...
A la novel·la hi ha episodis que es poden fer servir per organitzar
debats al voltant de l’ètica o la moral de les accions dels personatges.
En aquesta ocasió, s’organitzarà el debat a l’estil clàssic.
Objectius:
Aprendre a debatre i a desenvolupar arguments, tot respectant
les normes proposades.
Aprendre a escoltar els arguments dels companys i les companyes.
Proposta:
S’organitzen dos grups d’entre tres i quatre alumnes. Un grup
prepara arguments a favor, l’altre en contra. S’escull un moderador
o moderadora i la resta de la classe actua com a públic.
Cada grup haurà de preparar la seva posició, i el dia del debat
tindrà un temps determinat per exposar els seus arguments. En
acabat, s’obrirà el torn de preguntes per al públic i cada grup
haurà de defensar la seva posició. Finalment, el moderador tindrà
un temps per resumir i exposar les conclusions del debat.
Temes per al debat:
L’agressió de l’Albert contra el professor de socials.
La gravació de l’agressió per part de la Núria.
L’actuació del Manel amb el Carles després de l’accident.
Les festes del botellot.
L’actitud conflictiva del Manel amb els seus amics.
La reacció dels amics del Manel quan els confessa la veritat.
13

Treballem...
Treballem el civisme
1 You Tube
Darrerament s’han popularitzat vídeos gravats als controls
d’alcoholèmia. En molts, s’hi pot veure clarament gent jove
beguda o sota els efectes de les drogues. Generalment, són
vídeos destacats per la situació còmica que es genera, però no
deixen de ser mostres habituals de conductes de risc.
14
Objectius:
Aprendre a veure aquest tipus de vídeos.
Prendre consciència de la realitat que hi ha al darrere i el perill
que pot suposar la combinació d’alcohol o drogues amb la conducció.
Proposta:
Buscar un parell o tres de vídeos, veure’ls a classe i reflexionar
amb l’alumnat sobre la gent que apareix a la gravació tot establint
un debat obert.
Preguntes per animar el debat:
Per què fan «gràcia» aquests vídeos?
Què és el que està succeint?
Imagineu-vos que us trobeu en una situació similar. Creieu que seríeu
capaços de conduir en aquest estat? Per què sí o per què no?
Imagineu-vos que és el vostre amic o amiga qui està en aquest
estat. Pujaríeu al cotxe? Argumenteu la vostra resposta.
Creieu que és una situació habitual?
2 voluntariat
A la novel·la, el jutge sentencia el Manel a tenir cura d’un noi
tetraplègic els dissabtes al matí. Aquesta trama pot ser l’excusa
per sortir al carrer i fer un petit treball amb els alumnes i les
alumnes sobre associacions de víctimes d’accidents de trànsit
(buscar qui són, què fan, preguntar quina és la seva història,
etc.) o d’altres.
Objectius:
Conèixer el barri i l’entorn de l’institut i involucrar-s’hi.
Acostar-se a realitats que, potser, no són properes a l’alumnat.
Proposta:
En grups, fer una recerca al barri, ciutat i entorns sobre associacions
que hi pugui haver (víctimes d’accidents de trànsit, discapacitats,
contra trastorns alimentaris, etc.). Els grups poden
entrevistar els membres de l’organització o bé convidar-los a
l’institut per fer una xerrada sobre les activitats que duen a terme.
Els resultats es poden publicar a la revista (secció «Treballem la
literatura») en forma de reportatge o entrevista, o de qualsevol
altra forma que els alumnes i les alumnes implicats trobin convenient.
Paral·lelament, si es creu oportú i totes les parts s’hi avenen, es
pot convidar l’alumnat a desenvolupar tasques de voluntariat
en aquestes associacions (una o dues sessions). Els participants
podrien resumir l’experiència en forma de reportatge (o de
qualsevol altra manera) i publicar-ho tant a la revista de classe
(secció «Treballem la literatura») com a la revista de l’institut,
si n’hi ha alguna.
3 Campanyes contra els accidents de trànsit
Cada any, la Direcció General de Trànsit (DGT) promou diverses
campanyes d’educació viària i de prevenció d’accidents. Tot i
que, en essència, el missatge sempre és el mateix, es crea un
anunci per a cada campanya. És a dir, es transmet el missatge
des d’angles i punts de vista diferents. Per això, seria interessant
aconseguir, a través del web de la DGT (secció: «prensa y campañas»)
o bé del Servei Català de Trànsit (secció: «premsa i
comunicació»), diferents anuncis i analitzar-los.
Objectius:
Analitzar material audiovisual i les diferents formes de transmetre
un mateix missatge.
Observar les tècniques que s’utilitzen dins el món audiovisual a
l’hora de crear un anunci.
Proposta:
Veure a classe diferents anuncis i analitzar el missatge que transmeten.
A través de la descripció de l’anunci, valorar la qualitat
audiovisual (fotografia, punts de vista de la càmera, la relació
amb l’actor, ritme, etc.), així com l’efectivitat del missatge.
Aspectes a valorar:
Relació de la posada en escena amb el lema de l’anunci.
Hi ha anuncis més contundents i n’hi ha que no ho són tant.
Quins creus que són més efectius? Per què? Argumenta la teva
resposta.
Per què creus que es combinen aquests dos tons?

4 Estadístiques
Al web del Servei Català de Trànsit (SCT) hi ha les memòries
d’estadístiques d’accidents ocorreguts a Catalunya. Després d’haver
fet l’activitat anterior, es poden analitzar les dades reals i valorar els
efectes de les campanyes publicitàries.
Objectius:
Relacionar la transmissió de missatges en format d’anuncis amb
la realitat objectiva a través de l’anàlisi de les estadístiques recollides
al web del Servei Català de Trànsit.
Saber llegir i interpretar dades estadístiques.
Proposta:
Després de veure i valorar els anuncis de diverses campanyes contra
la conducció sota els efectes de l’alcohol, analitzar les dades
recollides pel Servei Català de Trànsit.
5 L´hora de l´alumne
Proposar als alumnes i les alumnes de la classe que facin propostes
d’activitats al voltant de la temàtica i els objectius
d’aquesta secció.
Objectius:
Promoure l’autonomia de l’alumne i potenciar la seva creativitat.
Treballar amb els mètodes d’aprenentatge establerts a l’aula.
Proposta:
Dividir la classe en grups i encomanar-los la tasca de crear una
activitat de sensibilització contra la conducció sota els efectes
de l’alcohol. Els grups s’intercanviaran les activitats i, un cop
dutes a terme, s’exposarà l’experiència a classe.
Treballem...
Treballem l´expressió gràfica i artística
1 Arts plàstiques
Pou sense fons on the rocks centra l’atenció en el protagonista.
A la vegada també es mostra la vida i dinàmica del grup. En una
societat en la qual la importància de la imatge és fonamental, tal
com hem vist amb els anuncis, seria interessant treballar aquest
aspecte amb els alumnes i les alumnes.
Objectius:
Potenciar les habilitats plàstiques i creatives de l’alumnat.
Desenvolupar la imaginació dels alumnes i les alumnes.
Proposta:
Després d’haver llegit Pou sense fons on the rocks i d’haver treballat
els aspectes diversos que planteja la novel·la, podem
demanar a l’alumnat que creï una imatge que s’identifiqui amb
algun aspecte de l’obra.
Es pot fer un retrat d’algun dels personatges, la reproducció d’una
escena clau o la representació d’un sentiment o sensació que
s’identifiquin tant amb l’eix narratiu com amb els personatges.
El format pot ser el que més convingui als alumnes i les alumnes
(pintura, dibuix, il·lustració, còmic, fotografia, collage, poema,
cançó, etc.). El resultat es presentarà a classe (presentació breu
de dos o tres minuts per persona).
15

Treballem...
2 L´obra de teatre
L’adaptació d’una obra literària a un altre format és habitual
avui en dia. L’adaptació permet oferir una visió personal sobre
una novel·la, ja que pot donar peu a centrar-se en un aspecte
que ha interessat el lector durant la lectura, desenvolupar-lo
i aprofundir-lo.
16
Objectius:
Desenvolupar la creativitat de l’alumnat.
Potenciar i treballar l’escriptura i la creació literària.
Desenvolupar l’expressió corporal.
Proposta:
Adaptar la novel·la i fer-ne una obra de teatre per ser representada
davant els companys i les companyes de classe.
Alternativament, també es pot adaptar un fragment de manera
que permeti concentrar-se en aspectes de l’obra, com ara personatges
o escenes concretes, diàlegs, conflictes, etc., i oferir-ne
una nova versió.
3 L´hora de l´alumne
Proposar als alumnes i les alumnes de la classe que facin propostes
d’activitats al voltant de la temàtica i els objectius d’aquesta
secció.
Objectiu:
Promoure l’autonomia de l’alumnat i potenciar la seva creativitat.
Proposta:
Dividir la classe en grups i encomanar-los la tasca de crear una
activitat al voltant de l’expressió gràfica o en imatges d’un text
o una idea. Els grups s’intercanviaran les activitats i, un cop
dutes a terme, s’exposarà a classe l’experiència.

I ar a, què?:
Objectiu:
Que els alumnes i les alumnes gaudeixin llegint i compartint
lectures. Que vegin l’oportunitat de descobrir mons nous a través
dels llibres i que ho puguin compartir.
Lectures en veu alta:
Un alumne escollirà un fragment (conte, poema, capítol, etc.)
que li hagi agradat de qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo
en veu alta a la classe. Idealment, es pot fer durant les colònies
o en alguna activitat a l’aire lliure.
Dictats:
Utilitzar fragments de novel·les per fer dictats amb l’objectiu
que els alumnes i les alumnes s’interessin per l’origen dels fragments
dictats i s’engresquin a llegir tota la novel·la. A les pàgines
que hi ha a continuació en trobareu quatre mostres.
Per c ontInuar llegInt:
Estripar la teranyina (LF50)
M. Carme Roca
La Berta és una intel·ligent noia de setze
anys que s’enamora bojament de l’Abel,
tres anys més gran que ella i alumne destacat
d’una de les millors dibuixants de
manga actuals. Al cap de poc d’iniciar la
relació, la Berta percep sensacions contradictòries.
Atreta pel seu físic, no entrava en
els seus càlculs que l’Abel fos tan... possessiu?
O està equivocada i és una falsa
impressió?
La tarda d’en Gerard (LF73)
Jaume Cela
«Qui sóc? Per què tot em passa a mi? I als
meus amics, què els passa?». Aquests són
només alguns dels dubtes que assetgen en
Gerard, barrejats amb pors, temences, però
també desitjos i esperances. Si us endinseu
en aquest text descobrireu el perquè
d’aquests i altres interrogants, plantejats
amb una original posada en escena dels
personatges. De tot plegat en resulta un
relat que impacta el lector per la seva força i sinceritat.
Club de Lectura:
I ara, què?
Els clubs de lectura són iniciatives que apleguen un grup de gent
cada cert temps (un cop a la setmana, cada quinze dies o un cop
al mes) que es reuneix per parlar i intercanviar opinions sobre el
llibre que han llegit.
Moltes biblioteques públiques i llibreries n’organitzen. I, si no,
sempre en podeu organitzar un vosaltres mateixos. Només cal
posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir cada quant
fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per al dia de la
trobada literària, i a llegir!
Cinefòrums:
L’adaptació al cinema de novel·les populars és constant. A través
del visionat d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar la lectura
comparativa entre la novel·la original i el film. A més a més, hi
ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els
alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem
vist en aquest quadern.
no diré res (LF 76)
Bernard Friot
En Brahim té l’oportunitat de parlar sobre sí
mateix davant la professora i els seus companys
de classe. Però, de què pot parlar?
Potser podria parlar de la seva obsessió pels
mitjons foradats, o de la seva afició a la
rebosteria. Té sentit parlar d’això? Potser
seria millor cridar als quatre vents el que
sent un nét d’immigrants com ell, exclòs per
una societat que no l’acaba d’admetre com
a membre de ple dret.
Prop del llac (LF63)
Sebastià Sorribes
En els anys de postguerra, el jove Francesc
decideix tornar al poble on va néixer. Vol
conèixer els fets veritables que van ocasionar
l’assassinat del seu pare al final de la guerra
civil espanyola. En el decurs de les investigacions
retrobarà i coneixerà un seguit de personatges
que posaran a prova els seus sentiments
i es veurà atrapat entre el passat i el
futur, entre l’amor i l’odi, i entre el desig de
venjança i la necessitat de perdonar.
17

I ara, què?
DI c tat s Per c ontInuar llegInt:
1 Estripar la teranyina
18
Fitxa del llibre:
Títol: Estripar la teranyina
Autora: M. Carme Roca
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 50
Pàg.: 204
ISBN: 978-84-479-1431-9
Dictat:
El problema és que la majoria de la gent n’està, de l’Abel, un noi
tan simpàtic, tan amable, tan emprenedor, tan de tot...
La Yukino, la meva millor amiga, va al·lucinar quan li vaig dir que
l’Abel no era qui semblava.
No em va creure, fins i tot penso que es va preocupar per mi. Podia
llegir a la seva cara que creia que m’havia trastocat de veritat.
La Yukino diu que sóc una exagerada, que l’Abel pot ser especial,
que potser sí que de vegades té mal geni, però que és un bon
noi...
Què sap ella?
I jo, la veritat, és que tampoc no sé res, només que tinc por.
De què?
No ho sé, ben cert que no ho sé, si més no del tot.
Durant mesos he deixat créixer un sentiment enganyós. Amor i
possessió s’han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada
en una teranyina.
Però ja he decidit estripar-la.
Sé que no em serà gens fàcil. L’Abel no em deixarà anar, simplement,
perquè jo hagi dit prou, perquè hagi manifestat la meva
voluntat de deixar córrer una relació a la qual no veig futur. Futur
per a mi, sobretot.
«Para ja de dir bestieses, Berta», em va dir fa uns dies la Yukino.
I va afegir també que sóc una histèrica, que m’agrada fer-me
pel·lícules.
La comprenc. Ella només coneix la cara amable de l’Abel i com
que, a més, n’està penjada, només veu el que li convé. L’entenc,
perquè també em va passar a mi. Però el que pensi la Yukino ara
no té cap importància. El que tinc clar és que acabo de fer disset
anys i no vull empenyorar la meva vida. Per això he dit prou, per
això el deixo.
2 no diré res
Fitxa del llibre:
Títol: No diré res
Autor: Bernard Friot
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 76
Pàg.: 68
ISBN: 978-84-479-2014-3
Dictat:
«Sisplau, Brahim, no diguis res, no serveix de res, no cridis
l’atenció i tot anirà bé.» És la cançó de la meva mare, pobra
mama, t’estimo, així doncs, no dic res, em premo el ventre perquè
s’enfonsi tot ben endins i no surti, eh?, i no surti. Perfecte,
sempre perfecte... Ben net, ben pentinat, ben vestit, clean, cool,
educat, amo de mi mateix, bon alumne, delegat de classe, club
de judo, grup de rock, ajudant sempre els petits amb els deures,
tot com ha de ser... Com la nostra gespa, davant del nostre
pavelló dels afores, la gespa més bonica de totes les parcel·les,
tallada amb tisores i sense una sola mala herba. I els testos amb
flors als ampits de les finestres, i les cortines rentades cada
quinze dies. Els meus pantalons ben planxats, fins i tot els texans
—no, mama, els texans no es planxen—, i les sabatilles d’esport
netejades tots els dissabtes... Perfecte, impecable... Fins i tot el
vocabulari, propi, ben polit, «això no es diu, Brahim», «parla
correctament, Brahim». I jo obeeixo, sí, mama, sí, mama...
Perfecte, perfecte, perfecte... Per a què?
Em dic Brahim, precisament, i tinc els ulls negres.
I això no s’esborra, no es renta.

3 La tarda d’en Gerard
Fitxa del llibre:
Títol: La tarda d’en Gerard
Autor: Jaume Cela
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 73
Pàg.: 104
ISBN: 978-84-479-1972-7
Dictat:
Gerard
Vint piscines sense parar. Després reposo una estona i en faig
una dotzena més. M’agrada sentir el soroll del cos dins l’aigua,
aquella mena de barboteig quan trec el cap per respirar. I
m’agrada sortir de la piscina fent un saltironet elegant tipus
Tarzan sense la Xita, d’un Tarzan que vol impressionar la Jane.
Les Janes, perquè les meves Janes són unes quantes noies de
l’institut amb qui coincideixo. Em saluden i m’adono perfectament
que em miren. Després es diuen secretets a cau d’orella
acompanyats de rialletes de conill. Es deuen dir coses com
aquestes: «No està gota malament», diu la primera. La segona
la corregeix: «Està boníssim!» I la tercera matisa: «com un gelat
de llet merengada i cafè». I la primera, que no vol quedar curta
d’elogis, conclou: «Jo el lleparia.» Després continuen pujant de
to: «Qui fos una gota d’aigua per anar relliscant pel seu cos i
aturar-se…» (...)
Les tres noies
«Vinga, que si tot el que hem de contemplar és aquest bacallanet
ja podem plegar.» «No siguis tan dura, que no està pas tan malament.»
«Però si se li veuen totes les costelles. Si té menys carn
que un telegrama.» «Que un missatge de mòbil.» «I amb aquests
saltironets que fa quan surt de l’aigua es fumerà una trompada
que ni el combregar hi serà a temps.» «Ai, nena, quina manera
tan estranya que tens de parlar. Jo el trobo…, ai no sé com
definir-te el que sento.» «Doncs malament rai, si no trobes les
paraules. Jo t’hi ajudaré: millor que ell, deu mil.» «En Pau, per
exemple.» «O en Sergi.» «O l’Osvaldo.» «O en Jonathan.» «O en Nil.»
«Quin Nil?» «El cosí de la Sònia.» «Quin cosí?» «Nena, sembles
ruca, aquell noi que ens va presentar a la festa del seu aniversari
i que parla amb la zeta.» «Ara hi caic, però no era res de l’altre
món.» «Ningú no diu que sigui res de l’altre món, només que està
més bo que aquest sardineta d’en Gerard.» «No has dit que era un
bacallanet?» «Tant se val sardineta com bacallanet!» «Doncs a mi
m’agrada el culet que té, se’l veu fort, rodonet…» «Ai, nena, tu
tens pa a l’ull. El forn sencer, hi tens!»
4 Prop del llac
Fitxa del llibre:
Títol: Prop del llac
Autor: Sebastià Sorribes
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 63
Pàg.: 189
ISBN: 978-84-479-1633-7
Dictat:
I ara, què?
Quan en Francesc, a l’hora de dinar, va comentar a la seva tia que
aquella tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, la dona va
moure el cap preocupada i va dir:
—Ja són ganes de complicar-se la vida. A què treu cap, remenar
allò que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat,
passat. No t’hi encaparris més.
—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el
que em va explicar la meva mare: que en Marcel de Cal Bitlles
havia estat qui havia denunciat al pare. En venir a Bedó per uns
dies em vaig fer el ferm propòsit de parlar amb el senyor Marcel.
Com ell mateix m’ha fet evident, era una espina que portava
clavada des de feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser
el denunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans del seu
assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré la
confirmació del que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal
Frederic Pinós em donarà alguna pista per esbrinar qui va
denunciar-lo.
—De què serveix, Francesc... —va començar a dir la dona.
Però el seu nebot la va tallar:
—Tieta, que no ho entens? El meu pare va morir assassinat! I jo
vull saber qui en va tenir la culpa. Encara que jo mateix no m’ho
volia confessar, aquests nou anys que he viscut lluny de Bedó he
estat obsessionat per la mort del meu pare. No em vull venjar,
creu-me, tieta. Després de tants anys, té poc sentit la venjança,
però tinc tot el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat
del meu pare. A més…
19

Solucionari
20
[pàgina 2]
ABANS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Sopa de lletres.
E D F V G U I O G E A A Q W D A
O I S G R F G K A J Y H G F D C
F M R A T I O P W F E T U O G C
S A C V M B V L I K I O M U B I
E N A M O R A T U P A O L A R D
A E G F H J R R T G C U I C E E
A L Q S D F I U I N N R Y O K N
R T Y U I O G D I F D S A M F T
N K I J F E S T A D A A D P T T
E R T Y U F A L C O H O L L F R
A H K I J T U T I U T Y R E Y A
M E N T I D A U I G G H E X E G
F G E L X Z D F G H J K Y A F I
P W A O U J A M I C R H U T O C
Q E F K L U Z A T A Y U I O P H
R P C A P D E S E T M A N A H J
[pàgina 3]
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
6. Proposta: Camí sense sortida, cul de sac...
7. Proposta: A les roques (traducció literal). Amb gel (traducció
habitual). Expressió que es fa servir quan es demana una
beguda alcohòlica.
[pàgina 4]
8. a. Baula.
b. 2009. (2011 la reimpressió).
c. Tallers Gràfics Edelvives. Saragossa.
d. Indica qui és el propietari/s dels drets del llibre.
e. Copyright.
f. Número assignat a cadascun dels llibres que es publiquen.
Sigles: (de l’anglès) International Standard Book Number.
g. 978-84-479-1954-3
9. a. Joan Pla.
b. Primera.
c. Col·lecció La llum del far.
d. Són les matèries del llibre, els temes.
10. Mots encreuats.
1 J O A N
2 M O R U N A V I D A
3 S I L V E S T R E
4 M A G I S T E R I
5 B A N C A I X A
6 B O R R I A N A
7 X A N T A L
[pàgina 5]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 5 a la 86)
1. Comprensió lectora:
a. La Paola.
b. L’acne.
c. L’alcoholisme del pare.
d. Perquè s’ha sentit ofès per les paraules del professor.
e. Les festes del botellot. Normalment al carrer o places de
pobles i ciutats.
f. Troba que l’ajuda a desinhibir-se i a perdre els seus complexos.
Durant el cap de setmana.
g. Assumeix d’entrada que el seu amic és mort.
h. Provoca la seva pròpia caiguda davant els amics.
i. En Manel diu als seus pares que ha dut la moto al taller.
j. Hi recorre per assegurar-se que, arribat el moment, declararia
a favor seu.
k. Hagués preferit que l’haguessin tancat a la presó.

[pàgina 6]
2. a. Narrador omniscient.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Resposta oberta.
3. Requadre: Manel (p.5-7); Paola (p.5-6, p.13)
Resposta oberta.
[pàgina 7]
2. a. Mirar dissimuladament.
b. Impedir el pas.
c. Ser poc flexible, mostrar un comportament basat en la raó.
d. Amb una emoció extrema, expectant, especialment per la
temença d’allò que es pugui esdevenir.
e. Pensar una solució.
f. Una fila o un rajolí de sang.
g. Anar begut.
5. Mots encreuats:
1 P I N X O
2 M E T Ò D I C
3 I M M U N D
4 E N C A B O T A R - S E
5 A T R I N X E R A R - S E
6 T E N A L L A R
7 D È R I E S
8 E X E C R A B L E
9 B U F E T
10 A M O L L A R
11 P A N E G Í R I C
12 O M I S S I Ó
[pàgina 8]
6. Corregir el text.
Solucionari
El seu amic Carles se’n va adonar i el mirava amb picardia. La
Núria també se’n va adonar, amb una mica d’enveja i gelosia,
i ho va confessar a la Paola a l’hora de l’esbarjo de manera
tan confidencial, sense treure la vista del damunt del Manel,
mentre li xiuxiuejava el secret que se’n van assabentar totes
les amigues. De tant en tant, la Paola tombava el cap i trobava
el Manel que n’apartava els ulls, d’ella, simulant estar atent
a les explicacions del professor o de la professora. Ella
somreia, coneixent com coneixia el Manel, tímid i acomplexat.
Però també immadur com la major part dels seus
companys. Hauria de donar temps al temps. Però quan sortien
al pati, el Manel l’espiava des del rotlle que formava amb
els seus amics, mentre esmorzaven. O llançava la pilota cap
a ella amb el fi d’acostar-s’hi.
7. Respostes obertes.
8. A 2 C 4 5 F
[pàgina 9]
9. Respostes obertes.
[pàgina 10]
10. Resposta oberta.
11. Resposta oberta.
[pàgina 11]
12. Proposta de resposta:
Quan es calma, el primer que li ve al cap són les rascades que
ha patit la moto sobre el costat dret del davant. De ben segur
que els amics li demanaran com s’ho ha fet. I la policia ha
agafat mostres de sang i de pintura. No té sortida, tot i que
la causa de mort s’ha produït a conseqüència del coma etílic.
Però, en quina mesura hi ha contribuït el cop al cap en caure
de la moto?
21

Solucionari
22
[pàgina 12]
13. Resposta oberta.
14. Resposta oberta.
[pàgina 13]
15. Respostes obertes.
16. Sopa de lletres.
F G H T J U C A R L E S
W D P A O L A J U F S E
G F S E R S T Y U R F M
D L M J Y E R A F E G E
E R Y A T U J O A N Y R
B R P I R F G H J A J I
E Q W R T I P S W L O T
N U R I A Y N U I B L X
E E R T Y U T A O E B E
T I R O B E R T E R F L
A S D G J L U O H T Z L
I T U R Y N A T X O S Y
[pàgina 14]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 87 a la 167)
1. Veritable o fals.
a. F
b. V
c. F
d. F
e. F
f. F
g. V
h. F
i. F
j. V
2. C E A F B D
[pàgina 15]
3. Respostes obertes.
[pàgina 16]
4. a. No s’havia pogut aguantar.
b. Cruel.
c. Abalançar-se-li.
d. Premia.
e. Els presents.
f. Navalla.
g. Taca.
h. Policia.
i. Fugit.
j. Crits.
k. Alertat.
l. Implicat.
5. a. Conscient.
b. Empènyer.
c. Sense pensar-s’ho.
d. Aixecat.
e. Últim.
f. S’hi havia format.
g. Caure.
h. Dolor.
i. Apartar.
j. Blanc com la cera.
k. Abandonar.
l. Endut.

[pàgina 17]
6. a. Professional que es dedica a l’estudi de la conducta i vida
mental de la persona. (DIEC)
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
[pàgina 18]
8. Resposta oberta.
9. Respostes obertes.
10. Resposta oberta.
[pàgina 19]
11. Resposta oberta.
12. Resposta oberta.
[pàgina 20]
13. Elucubració: Acció de compondre (una obra d’enginy) a
força de treball.
Forassenyat: Fora de seny, emportat per la ira, la ràbia.
Desbarrar: Perdre la moderació, dir inconveniències, disbarats.
Rabent: Animat d’un moviment ràpid.
Atzucac: Carreró o camí sense sortida.
Reeixir: Algú, tenir èxit en alguna cosa que emprèn.
Etzibar: Llançar violentament (alguna cosa) contra algú o
alguna cosa.
14. Resposta oberta.
15. Resposta oberta.
[pàgina 21]
DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
[pàgina 22]
4. Resposta oberta.
[pàgina 23]
5. Respostes obertes.
6. Respostes obertes.
Solucionari
23

Bibliografia
24
LITERATURA
Treballem la literatura
ARISTÒTIL. Poètica. Barcelona: Altaya, 2009
DOSTOIEVSKI, F. Crim i càstig. Barcelona: Proa, 2009
JOYCE, J. Dublinesos. Barcelona: Proa, 2006
SHAKESPEARE, W. Hamlet. Barcelona: Quaderns crema, 2000
WEB
Treballem l’alcohol i l’alcoholisme
Secretaria general de Joventut (Secció: Salut i prevenció) www.gencat.cat/joventut/
Alcohòlics anònims: www.alcoholicos-anonimos.org
Teatreacció: www.teatreaccio.org
Teatre en l’educació: www.acgranollers.com/teatre-en-leducacio
Treballem el civisme
Youtube: www.youtube.com
Dirección General de Tráfico: www.dgt.es
Servei Català del Trànsit: www.gencat.cat/transit/
PEL·LÍCULES
Treballem la literatura
Brannagh, K. Hamlet. Estats Units, 1997
Golan, M. Crime and Punishment. Rússia 2002
Treballem l’alcohol i l’alcoholisme
Brooks, R. Cat on a Hot Tin Roof. Estats Units, 1958
MÚSICA
Treballem el debat i la reflexió:
SIMON, P. «I am a rock» del disc Sounds of Silence, Estats Units, 1966
Aquesta proposta ha estat feta per Edicions Baula