Projecte túning. Llibre del professorat - Baula

LLIBRE DEL PROFESSORAT
PLA LECTOR BAULA
l a l l u m d e l f
Projecte
túning
Toni Cotet i Masià
a r

Viu llegint!
Viu llegint!
La literatura, a banda del seu component lúdic, proporciona
eines per a una millor comprensió del món que ens envolta. Un
llibre ens pot dur més enllà de les nostres fronteres i fer-nos
descobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les
nostres capacitats comunicatives.
El quadern per al professor que teniu a les mans conté un ampli
i variat ventall d’activitats de diversa intensitat cultural. Aquest
és un material que us oferim amb voluntat de servei on podreu
triar les propostes que més us convinguin en funció dels vostres
programes i objectius.
Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu
imprimir a la classe. És per això que podeu optar per propostes
més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per
al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes,
aquest material us podrà ser de gran utilitat en la vostra tasca.
Aquest quadern té cinc parts. La primera part, introductòria,
conté informació sobre la novel·la, l’autor, els objectius del pla
lector, les competències bàsiques que treballa, etc. A la segona
part, la secció «Treballem...», hi trobareu les activitats; les hem
organitzat segons els eixos temàtics de la novel·la. Hi ha eixos de
caràcter general («Treballem la literatura») i més específics
segons la novel·la («Treballem el fracàs escolar»). A la tercera
part, hi trobareu algunes propostes per motivar la lectura entre
l’alumnat. Finalment, a la quarta i cinquena part, trobareu el
solucionari del Quadern de l’alumnat i la bibliografia amb la
referència dels textos citats al quadern.
2
Índex del pla lector
El pla lector 3
L’obra 5
Treballem...
Treballem la literatura 6
Treballem el fracàs escolar 8
Treballem les relacions pares-fills 9
Treballem les relacions avis-néts 9
Treballem l’autoestima 10
Treballem l’amistat 10
Treballem l’expressió gràfica i artística 11
I ara, què? 12
Solucionari 15
Bibliografia 19

Objectius del Pla Lector de Secundària
Viu llegint!
Foment d’un esperit crític: Propostes de títols que responen a
temàtiques juvenils i que pretenen fer trontollar judicis preconcebuts.
Experiència estètica: Les propostes i activitats del pla lector
Viu llegint! són també una eina per complementar l’accés a
diversos vessants de la cultura des del mateix marc educatiu de
l’escola.
Sensibilització de temàtiques socials i realitats properes als
joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les
realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic
i social de comunitat.
Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents àrees
culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten analitzar el
tractament d’un mateix tema en cadascun dels àmbits proposats.
Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment
del desenvolupament de les capacitats d’expressió i de comunicació
a través de l’anàlisi de la informació donada i buscada.
Interès formatiu i objectius d’aquesta obra
Projecte túning ofereix l’oportunitat de treballar amb l’alumnat
aspectes que afecten el seu dia a dia.
Actualment, més d’un 40 per cent de joves de 15 anys han repetit
com a mínim un curs a la seva vida escolar, i aproximadament
un 30 per cent d’alumnes no aconsegueixen el GESO (Graduat en
Educació Secundària Obligatòria). L’obligatorietat de ser escolaritzats
fins als 16 anys ha fet que molts nois i noies que no volen
estudiar, sinó incorporar-se al món laboral o seguir uns estudis de
formació professional específics, pateixin una situació de desmotivació.
Aquest fet, moltes vegades genera conflictes d’indisciplina,
amb repercussions molt greus per a la resta de companys i companyes
que els envolten. Sovint, els casos d’aquests alumnes van
acompanyats de complexes situacions familiars que enrareixen
encara més la situació.
Les activitats proposades en aquest quadern del professor pretenen
convidar els alumnes i les alumnes a compartir amb la classe
o grups reduïts la seva opinió sobre les decisions i actituds dels
protagonistes del llibre. Els ajudaran a plantejar-se noves situacions
i a manifestar què en pensen o com actuarien si es trobessin
en situacions semblants, amb la voluntat de parlar i entendre
una mica més el procés pel qual estan passant els protagonistes.
El pla lector
Context i gènere literari de Projecte túning
Projecte túning és una novel·la realista que tracta diverses realitats
molt properes als adolescents.
En primer lloc, trobem en Jona, el protagonista principal. La seva
desmotivació pels estudis és, malauradament, una situació força
quotidiana a les aules. Aquest és un dels temes que vol tractar
el llibre: la recuperació d’un alumne que gairebé es troba fora
del sistema escolar, gràcies a un projecte interdisciplinari que el
motiva i el fa superar-se i continuar endavant: el Projecte
túning.
En segon lloc, els conflictes personals són ben presents en
aquesta obra. Per una banda, veiem el cas de l’Adriana, una noia
de 15 anys a qui van intentar violar. Per intentar oblidar-ho tot,
la família marxa a viure a la ciutat. Al nou institut l’Adriana
coneixerà en Jona, però haurà d’enfrontar-se al passat abans de
tenir una relació amb ell. Per altra banda, trobem en Rafa, el qual
fa un canvi radical a la seva vida per superar la mort de la seva
dona. La necessitat de treballar en una feina on no es busquin
uns resultats materials, sinó unes satisfaccions més «humanes»,
fa que el Rafa triï el camp de l’educació tot abocant-se als més
desfavorits i engega el Projecte túning.
Per acabar, cal dir que Projecte túning és una novel·la amb un
llenguatge fluid que en facilita la lectura, amb diàlegs que
reflecteixen la realitat diària dels joves i els adults, i amb uns
personatges que evolucionen en les seves actituds i maneres de
fer i que mantenen el lector en tensió fins al final.
3

El pla lector
Competències bàsiques
En l’elaboració d’aquest pla lector s’han contemplat les competències bàsiques proposades al Currículum d’Educació Secundària.
4
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
CENTRADES A CONVIURE I HABITAR
EL MÓN
Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística
i audiovisual
2. Competència artística i cultural
Competències metodològiques 3. Tractament de la informació
i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d’aprendre a aprendre
Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa
personall
1. Activitats enfocades vers l’anàlisi i la comparació de textos (literatura,
cinema, art, premsa, Internet, etc.), extreure’n les pròpies
conclusions i defensar-les davant els companys i les companyes.
2. Activitats que conviden els alumnes i les alumnes a analitzar
pel·lícules, contes, obres de teatre, obres d’art, etc. en relació
amb la novel·la que han llegit. A la vegada, es convida
l’alumnat a ser imaginatiu i fer les seves pròpies creacions.
3. Els exercicis tant del llibre de l’alumne com del professor proposen
activitats en què l’alumnat haurà de buscar informació
i analitzar-la (en forma de text o debat a classe). Aquestes
activitats també tenen com a objectiu el desenvolupament
d’un esperit crític i analític amb la informació donada.
4. En l’apartat «Treballem el fracàs escolar» es proposa treballar
la creació i interpretació d’estadístiques, amb l’objectiu de
relacionar-les amb la realitat que representen.
5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents
propostes, com també en la capacitat dels alumnes i les alumnes
per ser creatius a l’hora de resoldre les tasques.
7. Competència en el coneixement
i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
6. A través d’activitats al voltant de la situació dels personatges de
la novel·la, les activitats volen ajudar els alumnes i les alumnes
a prendre consciència de la seva identitat com a individus, com
també fomentar una actitud oberta i de compromís envers el
seu entorn.
7. La temàtica de la novel·la és una bona oportunitat perquè els
alumnes i les alumnes connectin amb aspectes de la realitat
social en què viuen, els quals poden afectar les seves vides i
les d’aquells que els envolten: el fracàs escolar, la mort de
persones properes i la seva superació, l’autoestima, les seqüeles
que pot deixar un intent de violació i la relació entre pares
i fills.
8. Les activitats d’aquest pla lector pretenen connectar els
alumnes i les alumnes amb el seu entorn, tot formant un
sentiment de responsabilitat social i d’enfrontament a la realitat
a través d’una sèrie de problemàtiques que hem esmentat
en la competència anterior.

L’obra
Títol Projecte túning / Autor Toni Cotet i Masià / La Llum del Far,
82 / + de 12 anys / 214 pàg.
L’autor
Va néixer a Badalona el 1973. És llicenciat en Filologia Catalana
i treballa de professor als Salesians de Badalona des de l’any
1994. Un dia, els seus alumnes —que coneixen la seva gran afició
per inventar històries— li van demanar que escrivís alguna
novel·la on se sentissin reflectits, on sortís tot allò que els interessa,
que els preocupa, o que viuen cada dia...
Tot el que ha publicat fins ara està adreçat, sobretot, a un públic
jove, i sempre parteix de la seva experiència amb nois i noies de
12 a 16 anys per inventar històries que els puguin interessar i els
despertin l’afició per la lectura. Per això, els seus llibres tenen un
caire realista, amb les vivències que els poden passar als joves
d’avui dia i amb uns personatges que s’emmirallen en la quantitat
d’alumnes que té i que ha tingut. Són novel·les plenes de
diàlegs vius i directes, perquè estan extrets de la realitat.
En els darrers sis anys, ha escrit sis novel·les. L’any 2009 va
guanyar el Premi de novel·la juvenil Ciutat de Badalona.
A Baula, i en aquesta mateixa col·lecció, ha publicat La pujada
(La Llum del Far, n. 67), una novel·la ambientada en la caminada
d’un grup de joves des de Barcelona fins a Montserrat; i, El Pont
de la Llum (La Llum del Far, n. 75), una història d’amors i desamors,
amb un misteri que envolta l’ocupació d’una casalot antic.
Argument
L´obra
En Jona és un noi de 16 anys que per diverses circumstàncies
personals està abocat al fracàs. Estudia quart d’ESO, però és un
alumne pèssim i mai no aprovarà. Molesta a classe i tothom el
rebutja. Només té dos amics, que estan en la mateixa situació
que ell: en Lucas i en Hamza.
Dos fets, però, canviaran la seva vida. Per una banda, l’aparició
de l’Adriana, una noia que arriba a la ciutat fugint de les seqüeles
d’un intent de violació. I, per l’altra, l’aparició d’en Rafa, un
home que busca, en la nova feina de docent, superar la mort de
la seva dona.
En Rafa optarà per dedicar-se als alumnes més desafavorits
iniciant un projecte interdisciplinari: el Projecte túning. En
Hamza, en Lucas i en Jona hi connectaran de bon principi i els
motivarà per poder acabar els estudis, fent-los sentir útils i augmentant
la seva autoestima.
Paral·lelament l’Adriana haurà d’afrontar les seves pors i el passat
del qual fuig iniciant una relació amb en Jona. També en Rafa
superarà el seu passat amb l’estreta relació que s’estableix entre
ell i la Sole, una professora del centre.
Temes
Amistat
Autoestima
Superació
Esforç
Amor
Família
Relacions professor-alumne
La desmotivació i motivació pels estudis, pel futur
El món dels cotxes, el túning
La mort d’un familiar
La superació d’un trauma
5

Treballem...
Treballem la literatura
6
1 El programa de ràdio de Projecte túning
S’ha de crear un programa de ràdio per grups. Cadascun dels
grups ha de treballar una secció amb un gènere periodístic diferent.
Finalment, el guió d’aquest programa s’haurà de retransmetre
i gravar.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura i l’oralitat.
Conèixer i familiaritzar-se amb el mitjà de comunicació de la
ràdio i els diferents tipus de programes que tenim a l’abast.
Reflexionar sobre el contingut de la novel·la a partir de la reconversió
del text.
Treballar la tipologia textual i la construcció de guions radiofònics.
Proposta:
Dividir la classe en grups i entre tots extreure de la novel·la les
reflexions que conté i crear un programa radiofònic titulat
Projecte túning. Constarà de diferents seccions:
a. Tertúlia sobre el fracàs escolar
b. Entrevista a en Jona
c. Entrevista a en Rafa
d. Entrevista a l’Adriana
e. Retransmissió del concurs de túning de Madrid
f. Programa d’humor sobre un dia a l’IES Pere Forn
g. Les notícies més rellevants de la novel·la
2 Rebeldes, de Susan E. Hinton
Tot i haver estat escrita l’any 1966, les circumstàncies i els conflictes
que es descriuen en aquesta novel·la connecten molt bé
amb els adolescents de l’actualitat. Cal assenyalar que allò que
sorprèn més els alumnes i les alumnes és descobrir que l’autora
d’aquest llibre el va escriure amb només 16 anys. El seu llenguatge
senzill i clar i el seu realisme en la descripció de caràcters
i situacions fan que sigui un llibre molt interessant per als adolescents.
Objectiu:
Promoure la lectura i la comparació de textos.
Fitxa del text:
Títol: Rebeldes
Autora: Susan E. Hinton
Publicat per: Editorial Alfaguara, 1985 (1a edició)
Proposta:
L’activitat pretén que l’alumnat compari els protagonistes principals
de les dues novel·les: en Jona i en Ponyboy.
Preguntes:
En què s’assemblen els dos protagonistes masculins d’aquestes
dues novel·les?
En què es diferencien?

3 Treballem la reescriptura
Aquesta novel·la està farcida de diàlegs que donen agilitat al
ritme de la història. Animarem els alumnes i les alumnes a reescriure
algun capítol de la novel·la com si es tractés d’una obra
de teatre. Per tant, hauran d’utilitzar totes aquelles característiques
tipogràfiques del text teatral: diàlegs, versaletes, acotacions,
etc.
Objectiu:
Saber distingir entre dos gèneres literaris, la novel·la i el teatre, i
a partir d’aquí ser capaços de transformar el capítol d’una
novel·la en una escena teatral.
Proposta:
Demanar als alumnes i les alumnes que, per grups, reescriguin
qualsevol capítol de la novel·la i el transformin en una escena
teatral.
4 Representem una obra teatral
A partir de l’activitat anterior, els alumnes i les alumnes poden
representar el text que han escrit.
Objectiu:
Desenvolupar la memòria, la dicció, la interpretació i la improvisació
de l’alumnat.
Proposta:
Demanar als alumnes i les alumnes que, per grups, representin el
text que han escrit a l’aula, a la sala d’actes o al teatre escolar.
Es pot fer per grups, i cadascun d’ells pot representar una escena
que correspongui a un capítol. Aniria bé que la representació
fos ordenada, per tal de seguir el fil argumental.
5 El diari personal
L’Adriana necessita temps per poder superar l’intent de violació
que va patir. Una de les teràpies que es fa servir per poder
expulsar les angoixes interiors és escriure les sensacions que
sent en un diari personal.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Desenvolupar i treballar la imaginació.
Desenvolupar i treballar la introspecció.
Proposta:
Treballar individualment en la creació d’una pàgina d’un diari
personal. Cada alumne o alumna s’ha de posar en la pell de
l’Adriana i explicar les sensacions que va viure els dies posteriors
a l’intent de violació que va patir.
A continuació, cadascun dels alumnes farà una lectura de tot el
que ha escrit davant de la resta de companys i companyes.
6 El conte d’en Jona, en Hamza i en Lucas
Un conte és un relat curt de ficció. Una manera de definir-lo
col·loquialment és la següent: «El conte és una novel·la condensada».
Es tracta d’un gènere literari que mostra una gran
complexitat i destresa, ja que en poques pàgines s’ha d’explicar
una història, per això cal anar directament al gra.
Objectius:
Treballar la creativitat.
Elaborar un relat curt de ficció.
Saber crear un conte en grup, seguint les pautes adequades i
respectant les opinions de tots els integrants.
Proposta:
Treballem...
Demanar als alumnes i les alumnes que escriguin un conte en
grups de tres. L’extensió ha de ser d’un mínim d’un full i un
màxim de quatre.
La temàtica serà lliure, només hi haurà una condició: els protagonistes
hauran de ser alumnes amb problemes acadèmics i de
disciplina, com ara en Jona, en Hamza i en Lucas.
7

Treballem...
Treballem el fracàs escolar
El fracàs escolar al nostre país: resultats i comparativa
Al final de la novel·la, hi ha una nota de l’autor que se centra a
parlar-nos d’unes estadístiques que fan referència als percentatges
de fracàs escolar a l’Estat espanyol.
8
Objectius:
Fer prendre consciència a l’alumnat de les causes i conseqüències
del fracàs escolar per a la seva vida futura.
Aprendre a expressar les pròpies opinions en un espai de debat, tot
respectant les opinions dels altres companys i companyes de classe.
Reflexionar i plantejar-se noves preguntes al voltant de la importància
dels estudis per a la formació i preparació d’un estudiant.
1 Estadístiques
A Internet podeu trobar diverses estadístiques dels percentatges
de fracàs escolar dels països europeus. Només cal escriure «estadístiques
del fracàs escolar europeu» i de seguida apareixen els
resultats.
Objectius:
Aprendre a crear i treballar amb estadístiques.
Desenvolupar i treballar la interpretació de dades estadístiques
i aprendre a extreure’n conclusions.
Aprendre a escoltar les opinions dels altres i estar oberts a un
canvi d’opinió.
Saber respectar les normes d’un debat i acomplir-les: establir
torns de paraula, ser respectuós amb el moderador i amb les
altres persones.
Proposta 1:
Buscar les estadístiques de fracàs escolar a Europa, fer una
comparativa entre països i després fer una estadística del fracàs
escolar dels darrers anys a la pròpia escola.
Es pot fer una comparació de resultats amb la mitjana d’Europa
i la de Catalunya.
Proposta 2:
Realitzar un debat a la classe on es comentin els resultats de les
estadístiques, parlar de les possibles causes i conseqüències
i aportar idees de com evitar els mals resultats.
2 El documental
El documental és un recurs molt interessant per visionar i treballar
amb l’alumnat.
Us proposem veure’n tres que treballen el món educatiu emesos
a dos programes de TV3: 30 minuts i Sense ficció.
Fitxes dels documentals:
Títol: «Assignatures pendents»
Autor: Oliver, R. i Segarra, S.
Programa: 30 minuts
Emès: 11 de desembre de 2011
Títol: «El preu de ser els primers»
Autor: Dagurressar, S.; Doyeon, U. i Gaillard, L.
Programa: 30 minuts
Emès: 15 de gener de 2012
Títol: «El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç»
Autors: Barreda, A. i Montserrat, Ll.
Programa: Sense ficció
Emès: 30 d’abril de 2012
Objectius:
Aprendre a fer una anàlisi crítica de les idees que pot difondre
un reportatge.
Comparar les diferents realitats que es veuen a cadascun dels
reportatges.
Proposta 1:
Individualment, i en un full, cada alumne ha d’escriure les característiques
principals de cada reportatge que ha vist.
A continuació, els alumnes i les alumnes formaran grups de
quatre persones i faran una posada en comú. Un representant
de cada grup llegirà a la resta de companys i companyes les
conclusions.
Proposta 2:
Individualment, i en un full, cada alumne ha d’escriure les diferències
bàsiques entre la tipologia de nois i noies de cadascun
dels reportatges.
A continuació, els alumnes i les alumnes formaran grups de
quatre persones i faran una posada en comú. Un representant
de cada grup llegirà a la resta de companys i companyes les
conclusions.

Treballem les relacions pares-fills
1 Les nostres relacions amb els pares
A Projecte túning són ben presents les relacions familiars. De fet,
hi podem veure dues situacions diferents. Per una banda, la
relació que mantenen els pares d’en Jona amb ell, i, de l’altra,
la que mantenen els pares de l’Adriana amb ella, dues maneres
de fer ben diferents.
Són dues realitats marcades, sobretot, pels antecedents familiars.
Objectiu:
Treballar la relació familiar.
Proposta 1:
A partir de diferents fragments de la novel·la, els alumnes i les
alumnes, per grups, hauran de crear una mena de sociograma on
es constati el tipus de relació que mantenen en Jona i l’Adriana
amb els seus respectius pares. N’hauran de realitzar dos;
d’aquesta manera podran comparar cadascuna de les unitats
familiars i el seu tracte.
Proposta 2: Cinefòrum
Podem fer un cinefòrum amb l’alumnat i fer un paral·lelisme
entre la relació del Jona amb els seus pares. La pel·lícula proposada
és Ordinay People (Gente corriente).
Fitxa de la pel·lícula:
Títol: Ordinary People
Director: Robert Redford
Any: 1980
País: Estats Units
Resum:
La Beth, en Calvin i en Conrad intenten superar la mort del germà
en un accident de veler. La relació entre ells es veu afectada pels
retrets de la mare, el sentiment de culpa del fill i el pare que,
intenta donar suport a una i altre per mantenir la família unida.
Preguntes per al cinefòrum:
Quin paral·lelisme podem fer entre la relació familiar dels personatges
d’Ordinay People i els de Projecte túning?
Es pot establir una relació de causa-efecte entre la classe social
d’uns i altres en la gestió de la mateixa problemàtica?
Es poden fer els mateixos paral·lelismes entre la situació familiar
de l’Adriana i la de la pel·lícula?
Treballem les relacions avis-néts
1 Les nostres relacions amb els avis
Treballem...
En Ramon, l’avi d’en Jona, és un personatge secundari molt
important per al desenvolupament de la història. La novel·la vol
reflectir el paper de l’avi a l’actualitat, un paper amb molt més
pes i obligacions que en generacions anteriors.
Objectius:
Analitzar el paper dels avis en l’educació dels néts.
Aprendre a escoltar els altres i estar oberts a un canvi d’opinió.
Saber respectar les normes d’un debat i acomplir-les: establir
torns de paraula i ser respectuós amb el moderador i amb les
altres persones.
Proposta 1:
Demanar a l’alumnat que escrigui un article periodístic en un full
(de 10 a 15 línies) reflexionant sobre el paper dels avis en la
societat actual. Poden fer servir la seva experiència com a base
o part de l’article. Algunes de les preguntes que poden respondre
poden ser: Quina responsabilitat tenen el avis en l’educació dels
néts? Participen en el dia a dia de la família? De quina manera?
En poden llegir algun a classe.
Proposta 2:
Un cop llegit algun d’aquests articles, es pot obrir un debat que
dugui el títol següent: «Els avis, fan només d’avis o realitzen
altres tasques?».
9

Treballem...
Treballem l’autoestima
1 L’hora de superar-se
L’argument de Projecte túning aglutina un cúmul de situacions
difícils que els protagonistes principals han d’anar superant: en
Jona, l’Adriana i en Rafa han de ser forts per poder tirar endavant
les situacions difícils que han de viure.
Aquí és on entra en joc l’autoestima: l’amor propi per superar les
situacions adverses.
10
Objectiu:
Reflexionar sobre les dificultats de la vida i saber com afrontar-les
per poder superar-les.
Proposta: cinefòrum
Hi ha hagut sempre moltes pel·lícules amb el tema central de la
superació personal. Us proposem ara de fer un paral·lelisme entre
els personatges de Projecte túning i la pel·lícula Billy Elliot.
Fitxa de la pel·lícula:
Títol: Billy Elliot
Director: Stephen Daldry
Any: 2000
País: Regne Unit
Preguntes per al cinefòrum:
Quina relació podem establir entre les dificultats d’en Jona i les
d’en Billy? Què uneix aquests dos personatges i què els diferencia?
I entre l’Adriana i en Billiy Elliot? Quins paral·lelismes podem establir?
Amb la relació familiar que manté amb els seus pares?
Quina importància té l’amistat tant al llibre com a la pel·lícula a
l’hora de superar-se i valorar-se un mateix?
Creieu que el fet que algú cregui en els protagonistes, tant al llibre
com a la pel·lícula és rellevant?
Se n’haurien sortit tot sols, els protagonistes, sense l’ajuda de
ningú? Quins creieu que són els personatges que donen suport?
Treballem l’amistat
1 Carta a un amic o amiga
En Jona, en Hamza i en Lucas tenen forjada una autèntica amistat;
una amistat reforçada per les seves pròpies situacions personals.
Aquest valor és present en les nostres vides, i podríem dir que és
essencial per a les persones.
Objectius:
Reflexionar sobre el valor de l’amistat.
Treballar l’expressió escrita.
Proposta:
Els alumnes i les alumnes redactaran, individualment, en un full
una carta adreçada al seu millor amic o amiga (no cal que
n’esmentin el nom). Hi hauran d’explicar totes les sensacions que
experimenten quan estan amb aquesta persona i la importància
d’aquest sentiment en les seves vides.
Finalment, qui vulgui pot llegir la carta a tot el grup de la classe.

Treballem l’expressió gràfica i artística
1 La maqueta de cotxe tunejat
El Projecte túning gira al voltant d’un treball minuciós que consisteix
a transformar un cotxe de sèrie i personalitzar-lo al gust del
propietari.
Objectius:
Convertir un esbós en un cotxe.
Construir una maqueta d’un cotxe amb fusta.
Personalitzar el cotxe amb diversos materials i pintures.
Proposta:
Els alumnes i les alumnes han de fer grups de quatre i han de
construir una maqueta d’un cotxe convencional que després
hauran de modificar. Es pot fer una presentació a classe en format
d’exposició amb la maqueta i imatges gràfiques de tot el
procés de creació (des del disseny fins al model) o bé mostrar tot
el procés en forma de presentació.
Treballem...
11

I ara, què?
i ara, què?:
12
Objectiu:
Que els alumnes i les alumnes gaudeixin llegint i compartint
lectures. Que vegin l’oportunitat de descobrir mons nous a través
dels llibres i que ho puguin compartir.
Lectures en veu alta:
Un alumne escollirà un fragment (conte, poema, capítol, etc.)
que li hagi agradat de qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo
en veu alta a la classe. Idealment, es pot fer durant les colònies
o en alguna activitat a l’aire lliure.
Dictats:
Utilitzar fragments de novel·les per fer dictats amb l’objectiu
que els alumnes i les alumnes s’interessin per l’origen dels fragments
dictats i s’engresquin a llegir tota la novel·la. A les pàgines
que hi ha a continuació en trobareu quatre mostres.
Per continuar llegint:
El Pont de la Llum (LF75)
Toni Cotet i Masià
L’Arnau està disposat a fer el que calgui per
recuperar l’amor de la Sara, que se n’ha
anat a viure a una casa d’okupes. Per això
decideix d’anar al casalot okupat i integrar-s’hi
plenament. Coneixerà en Mark,
un jove antisistema que és l’autèntic amo i
senyor de la casa i que amaga més d’un
secret. Enmig de tot, el pont del Petroli, lloc
emblemàtic on van ocórrer i encara passen
molt fets cabdals per als personatges.
Estripar la teranyina (LF50)
M. Carme Roca
La Berta és una intel·ligent noia de setze
anys que s’enamora bojament de l’Abel,
tres anys més gran que ella i alumne destacat
d’una de les millors dibuixants de
manga actuals. Al cap de poc d’iniciar la
relació, la Berta percep sensacions contradictòries.
Atreta pel seu físic, no entrava
en els seus càlculs que l’Abel fos tan...
possessiu? O està equivocada i és una
falsa impressió?
Cinefòrums:
L’adaptació al cinema de novel·les populars és constant. A través
del visionat d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar la lectura
comparativa entre la novel·la original i el film. A més a més, hi
ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els
alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem
vist en aquest quadern.
Club de Lectura
Els clubs de lectura són iniciatives que apleguen un grup de gent
cada cert temps (un cop a la setmana, cada quinze dies o un cop
al mes) que es reuneix per parlar i intercanviar opinions sobre el
llibre que han llegit.
Moltes biblioteques públiques i llibreries n’organitzen. I, si no,
sempre en podeu organitzar un vosaltres mateixos. Només cal
posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir cada quant
fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per al dia de la
trobada literària, i a llegir!
Pou sense fons on the rocks (LF72)
Joan Pla
En Manel és un noi més o menys feliç
acomplexat pel seu acne, que està secretament
enamorat de la Paola. Com molts
joves, surt el cap de setmana de festa per
passar-ho bé. L’alcohol és el seu company
de festa inseparable que li fa perdre complexos.
Una nit, de tornada a casa amb un
amic es produirà un fet tràgic que el durà a
mentir als companys, als pares i a la policia.
Prop del llac (LF63)
Sebastià Sorribes
En els anys de postguerra, el jove Francesc
decideix tornar al poble on va néixer. Vol
conèixer els fets veritables que van ocasionar
l’assassinat del seu pare al final de la guerra
civil espanyola. En el decurs de les investigacions
retrobarà i coneixerà un seguit de personatges
que posaran a prova els seus sentiments
i es veurà atrapat entre el passat i el
futur, entre l’amor i l’odi, i entre el desig de
venjança i la necessitat de perdonar.

Dictats Per continuar llegint:
1 Estripar la teranyina
Fitxa del llibre:
Títol: Estripar la teranyina
Autora: M. Carme Roca
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 50
Pàg.: 204
ISBN: 978-84-479-1431-9
Dictat:
El problema és que la majoria de la gent n’està, de l’Abel, un noi
tan simpàtic, tan amable, tan emprenedor, tan de tot...
La Yukino, la meva millor amiga, va al·lucinar quan li vaig dir que
l’Abel no era qui semblava.
No em va creure, fins i tot penso que es va preocupar per mi.
Podia llegir a la seva cara que creia que m’havia trastocat de
veritat.
La Yukino diu que sóc una exagerada, que l’Abel pot ser especial,
que potser sí que de vegades té mal geni, però que és un bon noi...
Què sap ella?
I jo, la veritat, és que tampoc no sé res, només que tinc por.
De què?
No ho sé, ben cert que no ho sé, si més no del tot.
Durant mesos he deixat créixer un sentiment enganyós. Amor i
possessió s’han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada
en una teranyina.
Però ja he decidit estripar-la.
Sé que no em serà gens fàcil. L’Abel no em deixarà anar, simplement,
perquè jo hagi dit prou, perquè hagi manifestat la meva
voluntat de deixar córrer una relació a la qual no veig futur.
Futur per a mi, sobretot.
«Para ja de dir bestieses, Berta», em va dir fa uns dies la Yukino.
I va afegir també que sóc una histèrica, que m’agrada fer-me
pel·lícules.
La comprenc. Ella només coneix la cara amable de l’Abel i com que, a
més, n’està penjada, només veu el que li convé. L’entenc, perquè
també em va passar a mi. Però el que pensi la Yukino ara no té cap
importància. El que tinc clar és que acabo de fer disset anys i no vull
empenyorar la meva vida. Per això he dit prou, per això el deixo.
2 Prop del llac
Fitxa del llibre:
Títol: Prop del llac
Autor: Sebastià Sorribes
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 63
Pàg.: 189
ISBN: 978-84-479-1633-7
Dictat:
I ara, què?
Quan en Francesc, a l’hora de dinar, va comentar a la seva tia que
aquella tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, la dona va
moure el cap preocupada i va dir:
—Ja són ganes de complicar-se la vida. A què treu cap, remenar allò
que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat, passat.
No t’hi encaparris més.
—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el
que em va explicar la meva mare: que en Marcel de Cal Bitlles
havia estat qui havia denunciat al pare. En venir a Bedó per uns
dies em vaig fer el ferm propòsit de parlar amb el senyor Marcel.
Com ell mateix m’ha fet evident, era una espina que portava
clavada des de feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser
el denunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans del seu
assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré la
confirmació del que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal
Frederic Pinós em donarà alguna pista per esbrinar qui va
denunciar-lo.
—De què serveix, Francesc... —va començar a dir la dona.
Però el seu nebot la va tallar:
—Tieta, que no ho entens? El meu pare va morir assassinat! I jo vull
saber qui en va tenir la culpa. Encara que jo mateix no m’ho volia
confessar, aquests nou anys que he viscut lluny de Bedó he estat
obsessionat per la mort del meu pare. No em vull venjar, creu-me,
tieta. Després de tants anys, té poc sentit la venjança, però tinc tot
el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat del meu pare.
A més…
13

I ara, què?
Dictats Per continuar llegint:
3 No diré res
14
Fitxa del llibre:
Títol: No diré res
Autor: Bernard Friot
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 76
Pàg.: 68
ISBN: 978-84-479-2014-3
Dictat:
«Si us plau, Brahim, no diguis res, no serveix de res, no cridis l’atenció
i tot anirà bé.» És la cançó de la meva mare, pobra mama, t’estimo,
així doncs, no dic res, em premo el ventre perquè s’enfonsi tot ben
endins i no surti, eh?, i no surti. Perfecte, sempre perfecte... Ben net,
ben pentinat, ben vestit, clean, cool, educat, amo de mi mateix, bon
alumne, delegat de classe, club de judo, grup de rock, ajudant sempre
els petits amb els deures, tot com ha de ser... Com la nostra
gespa, davant del nostre pavelló dels afores, la gespa més bonica de
totes les parcel·les, tallada amb tisores i sense una sola mala herba.
I els testos amb flors als ampits de les finestres, i les cortines rentades
cada quinze dies. Els meus pantalons ben planxats, fins i tot els
texans —no, mama, els texans no es planxen—, i les sabatilles
d’esport netejades tots els dissabtes... Perfecte, impecable... Fins i tot
el vocabulari, propi, ben polit, «això no es diu, Brahim», «parla correctament,
Brahim». I jo obeeixo, sí, mama, sí, mama...
Perfecte, perfecte, perfecte... Per a què?
Em dic Brahim, precisament, i tinc els ulls negres.
I això no s’esborra, no es renta.
4 Maic
Fitxa del llibre:
Títol: Maic
Autora: Tina Vallès
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 78
Pàg.: 88
ISBN: 978-84-479-2266-6
Dictat:
Sempre que tinc mal de panxa la mare no hi és. Arribo de l’escola,
ella se’n va i em ve el mal de panxa, uns remolins que em comencen
al melic i se me’n van cap endins fins que em dobleguen per la
meitat. Quan la mare torna, el mal de panxa se’n va. Ella sempre diu
que són nervis. Es veu que tots els nervis els tinc sota el melic.
La mare se’n va cada dia i no em diu mai si tornarà. Llavors vénen
els remolins al melic, quan em quedo sol. De vegades l’acompanyo i
anem junts pel carrer, però no em dóna mai la mà com he vist que
fan les altres mares. Ella va davant i jo la segueixo. La mare no és
gaire més alta que jo, però fa trampa i porta talons. Es veu que la
mare és molt jove per tenir un nen com jo: la senyora Coixins sempre
diu que em va parir que encara era una nena.
Quan anem pel carrer i la mare va davant, jo me la miro i m’inflo tant
que em penso que també sóc més alt, tot i no portar talons. La mare
és molt guapa i els homes es giren per veure-la passar. Se la miren
de dalt a baix com si se la volguessin aprendre de memòria.

[pàgina 2]
ABANS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4.
C O N F L I C T E S F U
R O G I N E O E E A M S
O I P E M T T T R Z U A
S B R T G H X I O P C P
S S O P O F E N E O Ç G
E C J F T I L R M L S O
F A E G U J A H E P I U
O T C H J C I Q S B J T
R Q T A I A V B C X Z C
P U E O L P O R O M A R
[pàgina 3]
5. Resposta oberta.
6.
1 S E T Z E
2 P R O F E S S O R
3 A L U M N E S
4 S I S
5 O C U P A C I Ó
6 B A D A L O N A
7 M O N T S E R R A T
8 E S O
9 C R Í T I C S
[pàgina 4]
7. Resposta oberta.
8. a. 2012
b. La Llum del Far
c. Edelvives Talleres Gráficos (Saragossa)
d. És l’identificador únic per a llibres (International Standard
Book Number)
e. 978-84-479-2511-7
[pàgina 5]
Solucionari
DURANT LA LECTURA (Pàgina 7 a la 92)
1. a. Tercera persona omniscient.
b. Jona, Adriana i Rafa.
c. Per superar la mort de la seva dona.
d. La mort de l’Àlex.
e. Perquè des de l’intent de violació no vol cap mena de relació
amb nois.
f. El seu avi Ramon, perquè el respecta tal com és i entén els
seus problemes.
g. Al taller de cotxes d’en Marc, el cosí d’en Lucas.
h. Es produeix una baralla entre en Hamza i un altre noi.
i. En Ramon, l’avi d’en Jona.
j. El Rafa ofereix el cotxe de la seva dona perquè creu que
d’aquesta manera acabarà de superar la seva mort.
k. Creu que en Rafa no té en compte el que marca el conveni
i que aquest fet pot perjudicar altres companys.
[pàgina 6]
2. a. Omniscient en tercera persona.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Realista.
3. Resposta oberta.
[pàgina 7]
4. Resposta oberta.
5. a. Ésser molt fantasiós.
b. La persona que sempre l’acompanya, que li dóna suport.
c. Amb molta mandra.
d. Reconèixer la manca de coneixement.
e. Sense voler-ho, sense estar-hi d’acord.
f. Persona que treballa quan els seus companys fan vaga.
g. Un fet que es pot establir com a referència per al futur. Ja
sigui en sentit positiu o en sentit negatiu.
h. Merescudament, no hi ha espai per a una alternativa.
15

Solucionari
6.
16
[pàgina 8]
1 T R I N C A
2 A B U N D À N C I A
3 P R O G E N I T O R
4 C O N V E N I
5 F R A N Q U E S A
6 E N C A M I N A R
7 R E B L A R
7. Resposta oberta.
[pàgina 9]
8. 1a / 2a / 3b / 4b
9.
[pàgina 10]
R U G E S P O I L E R K L N O
U I O J K P A Y I L E P L U T
P A R A F A N G N O T T U L O
I S P L U R S I U A R N U L I
L L U M S A N T I B O I R A O
O N E A I B X I O U V P O N A
U N O I A R P M N Z I O P D T
O A I T O I I F A R S E A E I
E T R P U S I C L E O P O S P
U A O T W A Z A E P R W Z A O
I O D E R T I O R E L V N B A
U E A O P E E V O L A N T Q U
10. Respostes obertes.
[pàgina 11]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 77 a la 154)
1. a. És un projecte interdisciplinari de deu hores a la setmana.
S’estaran amb en Rafa i la tasca a fer és transformar un cotxe
de sèrie. Les condicions per romandre-hi són dues: no molestar
la resta de les classes i treballar en aquestes hores.
b. 1) Preparació virtual del cotxe. 2) Decidir quants diners es volen
gastar. 3) Modificar l’exterior. 4) Modificar l’interior.
c. 5.000 euros.
d. Organitzaran una festa a l’institut.
e. Se sent en deute amb el seu oncle, el pare d’en Lucas, perquè el
va ajudar a muntar el seu negoci.
f. L’ Adriana no es presenta a la cita.
g. Condueix un tot terreny per una pujada, el cotxe rellisca i no pot
avançar, aleshores s’acosta un home caminant i trenca el vidre
de la finestra...
h. La plaça de les Puntaires.
i. Al teatre.
j. Un programa de tractament d’imatge. Photoshop.
[pàgina 12]
2. A) a. Resposta oberta.
B) b. Resposta oberta.
[pàgina 13]
3. Resposta oberta.
4.
R A M O N
J A U M E
M A R T A
J O N A
H A M Z A
S Ò L E
B E R T A
T O N I
S I L V I A
[pàgina 14]
5. 4 / 2 / 1 / 5 / 3 / 6

[pàgina 15]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 153 a la 216)
1. a. Sovint.
b. S’encamina.
c. Palplantat.
d. Crida.
e. Gambades.
f. Constitueixen.
g. A cau d’orella.
h. Cicatritzar.
i. Tema.
j. Manifestar.
k. Desfilar.
l. Enllestit.
2. a. Desert.
b. Perifèrics.
c. Improvisada.
d. Llargues.
e. Començar.
f. Neteja.
g. Massa.
h. Puja.
i. Nit.
j. Informi.
k. Darrer.
l. Curt.
ll. Començar.
m. Desentès.
[pàgina 16]
3. Respostes obertes.
4. Respostes obertes.
[pàgina 17]
5. Respostes obertes.
6. Respostes obertes.
[pàgina 18]
Solucionari
7. a. Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part
en una cosa. (DIEC)
b. Endormiscar. Mig adormir. (DIEC)
c. Boc. Aparell fet de corretges o de filferros que es posa al
musell de certs animals, com el gos, per impedir-los de
mossegar. (DIEC)
d. Saliva escumejant acumulada a la boca per un excés de
secreció. (DIEC)
e. Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat
estímul. (DIEC)
f. Que enumera tots els casos, totes les hipòtesis possibles,
d’una qüestió. (DIEC)
g. Fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació, agitació,
violència (en algú o en alguna cosa), calmar. (DIEC)
h. Donar cops (a algú o a alguna cosa). (DIEC)
i. Investigar a fons per descobrir o saber (alguna cosa). (DIEC)
8. a. Recapitulació, conclusió, d’un discurs, d’una obra dramàtica,
d’un llibre.
b. Resposta oberta.
c. Amb el principi.
d. Resposta oberta.
e. Resposta oberta.
17

Solucionari
18
[pàgina 19]
9. Resposta oberta.
10. Quan en Rafa arriba al taller, ho fa proveït d’una ampolla de
cava i unes copes de plàstic. L’avi Ramon i els tres nois ja hi
són. En Marc és amb ells parlant sobre el concurs de Madrid.
La indignació no ha disminuït. El professor es dirigeix a
tots cinc:
—Avui no faré cas d’una de les normes de l’institut, que és
la prohibició del consum d’alcohol, però com que som al
Taller d’en Marc, farem tots la vista grossa, suposo que a
ningú se li acudirà d’explicar això al meu Cap d’Estudis, oi?
Ha de ser un secret.
—No sé què vols celebrar –contesta en Lucas–. Vam perdre
el concurs.
—T’equivoques, tinc moltes coses a celebrar. Així doncs,
Ramon, obre l’ampolla i els poses un dit de cava a cadascú,
a en Marc, a tu i a mi ja ens la pots omplir fins a dalt de tot.
11. Resposta oberta.
[pàgina 20]
12. Resposta oberta.
13. Resposta oberta.
14. Resposta oberta.
[pàgina 21]
DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
[pàgina 22]
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
[pàgina 23]
6. Resposta oberta.
7. Resposta oberta.

LITERATURA
Treballem la literatura
Hinton, Susan E. Rebeldes. Madrid: Editorial Alfaguara, 1985 (1a edició).
DOCUMENTALS
Treballem amb el fracàs escolar
Bibliografia
Barreda. A. i Montserrat, Ll. «El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç» (emès al programa Sense ficció el 30 d’abril de 2012).
Dagurressar, S.; Doyeon, U. i Gaillard, L. «El preu de ser els primers» (emès al programa 30 minuts el 15 de gener de 2012).
Oliver, R. i Segarra, S. «Assignatures pendents» (emès al programa 30 minuts l’11 de desembre de 2011).
PEL·LÍCULES
Treballem la relació entre pares i fills
Redford, R. Ordinary people. Estats Units, 1980.
Treballem l’autoestima
Daldry, S. Billy Elliot. Regne Unit, 2000.
Aquesta proposta ha estat feta per Toni Cotet i Masià