Rates amb Ales. AD Sèrie verda. Llibre del professorat - Baula

BAULA
LLIBRE DEL PROFESSORAT
PLA LECTOR BAULA
ALA DELTA
Rates
amb ales
Joaquim Carbó

Argument
La Mercè i en David són dos germans que voldrien tenir algun animaló a casa per jugar-hi i
fer-se’n amics. La Mercè es passa el dia llegint contes i tot allò que troba sobre qualsevol
animal, ja sigui un conte o bé l’article d’una revista per a infants. En David, el germà petit,
té ganes de jugar. Als pares també els agraden els animals, però pensen que tenir-los tancats
en un pis petit de ciutat no és la millor manera de tenir-ne cura perquè no tenen prou espai
per córrer.
Però la Mercè i en David tenen moltes oportunitats de veure animals de la vora. Una simple
passejada amb el pare per anar a comprar el diari i els croissants del dissabte o les ensaïmades
del diumenge és el moment perfecte per veure’n i comentar la jugada. També és el moment
perfecte per entendre les responsabilitats i obligacions que comporta tenir una mascota a casa,
sobretot un gos, ja que un cop al carrer cal tenir en compte els altres i netejar tot allò que deixa
l’animal al seu pas per evitar que ningú prengui mal. Una altra manera de parlar sobre animals
que tenen els nens és a través dels articles que el pare llegeix a la premsa o dels programes
que veu a la televisió i que comenta amb ells en els seus passejos de cap de setmana.
Els coloms tindran un paper important a la novel·la. Un matí de dissabte la Mercè i els dos
Davids, es fixen en un colom gris i brillant molt bonic que té un comportament estrany:
sembla que vulgui aixecar el vol però no ho acaba d’aconseguir. El més curiós és que el dia
següent, veuen que el colom segueix al mateix lloc. La Mercè comença a dubtar i a voler
esbrinar la raó per la qual el colom ha quedat clavat a la branca.
Rates amb ales convida a reflexionar els seus lectors sobre diversos aspectes al voltant de la
convivència amb els animals (particularment en l’àmbit urbà), així com al voltant de diferents
punts sobre la convivència familiar i ciutadana.
Temàtica
Animals
Protecció dels animals
Vida urbana
Educació cívica
La família
Relació entre pares i fills
Rates amb ales
2

Argument
Mercè: és una de les protagonistes del llibre. És una nena amb molta curiositat i que sent
fascinació pels animals, és per això que quan en veu un que pateix se sent afligida i prova
d’ajudar-lo.
David petit: és el germà de la Mercè. Encara és petit i moltes vegades no entén allò
que passa al seu voltant. Però les seves preguntes van obrint-li les portes a noves situacions
i l’ajuden a plantejar-se les coses des d’un punt de vista diferent, sobretot gràcies a l’ajuda
del pare i la Mercè.
David gran: és el pare de la Mercè i en David. Moltes vegades, gràcies a la lectura habitual de
novel·les o premsa va descobrint coses als nens.
Anna: és la mare de la Mercè i en David. Juntament amb el pare també té un paper important
a l’hora de mostrar i plantejar noves maneres de veure les coses i punts de vista diferents
als nens.
Valors
Protecció dels animals.
La família.
El respecte pels animals.
El respecte pel bé comú.
Consciència ciutadana.
3
Llibre del professorat

Biografia de l’autor
➜ Joaquim Carbó
Joaquim Carbó va néixer a Caldes de Malavella el 1932, actualment viu a Barcelona. Ha dedicat
la seva carrera literària al públic infantil i juvenil, tot i que també ha escrit per a adults. Per la
seva obra ha rebut premis com el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra, Crítica Serra d’Or o el de la
Generalitat entre d’altres.
Col·labora amb la revista Cavall Fort des del seu inici (1961) i actualment forma part del consell
de redacció.
Les seves obres es caracteritzen per un estil realista i de caràcter social com és el cas de Rates
amb ales. Li agrada escriure llibres d’aventures que expliquin als lectors que a la vida no tot són
flors i violes.
A la col·lecció Ala Delta també ha publicat Sant Jordi mata l’aranya (Ala Delta, sèrie blava, 34).
Rates amb ales
4

Biografia
de la il·lustradora
➜ Maria Espluga
Maria Espluga va néixer a Barcelona el 1968.
Ha cursat estudis de disseny gràfic i dibuix a la mateixa ciutat on va néixer.
Ha dibuixat des de ben petita, i va publicar la seva primera novel·la quan tenia 18 anys.
Col·labora sovint amb diverses editorials i revistes literàries il·lustrant contes i novel·les, així
com llibres de text. A més a més, també ha dissenyat vestits, ninots i atretzzo per a diverses
obres de teatre per a nens i nenes.
A més a més d’il·lustrar contes és autora de novel·les per a nens i nenes.
A Baula també ha il·lustrat el llibre Una capsa de colors vius de la col·lecció Capsa de contes.
5
Llibre del professorat

Activitats
d’animació lectora
➜ Inventem històries!
Llegir és sempre molt divertit, però jugar a crear i imaginar ho pot ser encara més. Aquesta
activitat es pot fer tant a nivell de classe, en petits grups o bé individualment, ja sigui per escrit
o bé de forma oral.
A la vegada, es pot aprofitar per recollir les narracions que inventin els nens i nenes en format
de recull de contes. D’aquesta manera es podrà treballar l’expressió escrita.
Una manera de fer-ho és seguint els diferents passos que s’estableixen a la Taula de Greimas.
1. En un principi regna la felicitat.
2. Després, succeeix quelcom dolent.
3. Un dels personatges marxa a buscar una solució.
4. S’inicia la recerca. Personatge sol.
5. Aquest personatge troba algú que té allò que busca i lluita contra ell per aconseguir-ho.
6. Finalment, aconsegueix allò que buscava.
7. Torna a casa i es restableix la felicitat perduda.
Es poden crear cartes amb personatges diferents (coneguts o inventats per la classe) i, traient
només dues o tres cartes, que la classe conjuntament inventi una història seguint l’esquema.
Un altre exercici interessant és el d’analitzar algun conte popular conegut amb la classe
(p.ex. la Caputxeta Vermella, Blancaneu, l’Aneguet lleig...) i veure si s’ajusta o no a l’esquema
proposat anteriorment. Pot ser una manera interessant de treballar l’expressió oral dels
alumnes.
Rates amb ales
6

➜ Els animals
Aprofitar la temàtica dels animals de la novel·la per conèixer més a fons els animals preferits
dels alumnes i les alumnes.
Dividir la classe en grups i que cada grup esculli un animal diferent. Hauran de fer una petita
recerca d’informació sobre l’animal escollit. Un cop la tinguin poden elaborar una presentació
que faran a classe davant els companys.
Possibles preguntes o àrees de cerca:
Característiques físiques de l’animal.
On viu?
És domèstic o salvatge?
És un animal que hiverna?
Quins hàbits té?
Viu en grup o és solitari?
Alimentació.
La presentació pot ser en format de pòster amb fotografies de l’animal i un petit esquema que
respongui les preguntes formulades.
7
Llibre del professorat

Activitats
complementàries:
abans de la lectura
➜ La meva ciutat/El meu barri
Es pot demanar a l’alumnat una descripció sobre la ciutat on viuen. Llocs interessants que els
agradin del seu barri o ciutat i que creïn una petita guia per presentar-la als seus companys.
L’activitat es pot realitzar conjuntament amb altres nens i nenes que comparteixin zona o bé
de manera individual.
Indicacions per a la confecció de la guia:
Elements (edificis, places, carrers, etc.) d’interès.
Allò que succeeix al barri (activitats culturals o esportives) d’interès.
Festes i tradicions que se celebren al barri (oficials i populars).
Les guies es poden presentar en forma de pòster o en forma de revista, o en el format que cada
grup o alumne consideri oportú.
➜ El diari
Demanar als alumnes i les alumnes que observin el format dels diaris, és a dir, que n’agafin
un de casa o de la biblioteca i es familiaritzin amb la presentació de la informació.
Entre tota la classe es pot fer la llista de les diferents parts de les notícies:
Exemple:
Titular
Subtítol
Cos de text
Fotografia
Peu de foto
Per grups hauran d’escriure una notícia d’algun esdeveniment proper (aniversaris, festa major,
convivències de la classe, etc.) i recollir les notícies per crear el diari de la classe.
Rates amb ales
8

➜ Mascotes
Llegir el resum de la contracoberta i preguntar si algun dels alumnes de la classe té una
mascota a casa. Fomentar l’expressió oral fent que l’alumnat parli de la seva experiència. A la
vegada, aquells que no en tinguin també poden participar parlant de com imaginen que deu ser
tenir mascota.
Preguntes que es poden fer a aquells que en tenen:
Com és la seva experiència?
És una experiència bona/dolenta? Per què?
Quines responsabilitats implica tenir mascota?
En tens cura tu personalment? Comparteixes tasques?
Preguntes que es poden fer a aquells que no en tenen:
Com imaginen que deu ser l’experiència?
Creus que deu ser bona? O bé, dolenta? Per què?
Creus que tenir mascota implica alguna responsabilitat? Quina?
Si tinguessis mascota en tindries cura tu? Compartiries tasques?
➜ Crònica del cap de setmana ideal
Demanar a l’alumnat que faci una crònica de quin seria el seu cap de setmana ideal.
Aquesta activitat es pot fer tant de forma oral, com escrita.
Quines activitats els agradaria dur a terme? Per què?
Amb qui passarien aquest cap de setmana?
On passarien el cap de setmana?
Un cop feta aquesta activitat es pot dividir la classe per grups i demanar als alumnes i les
alumnes que imaginin que han de passar el cap de setmana junts (i sense ajuda dels adults).
Han de pensar quin serà el seu cap de setmana ideal amb la condició que les activitats que
realitzin hauran de ser pensades per fer en grup i consensuades entre tots.
Com s’organitzaran?
Què faran?
On aniran?
9
Llibre del professorat

Activitats
complementàries:
durant la lectura
Suggerir a l’alumnat que quan no entengui una paraula, una expressió o una frase feta,
en busqui el significat al diccionari.
➜ Primera part, de la pàgina 5 a la 61: «Dissabte al matí»
(plantejament de la història)
p.10 En David petit, la Mercè i en David gran recorden el que va succeir a una veïna de
l’escala. Per grups, demanar a l’alumnat que imagini quines propostes es podrien fer per
educar la ciutadania i evitar que fets com els que es descriuen passin més sovint.
p.11 «Un gos necessita companyia, fora que visqui en una masia, a l’aire lliure, i pugui campar
pels camps, vigilar les vaques, empaitar les gallines, bordar quan s’acosta un foraster.»
Demanar a l’alumnat si està d’acord o no amb aquesta afirmació. També es pot generar
un debat i dividir la classe en dos grups: un grup defensarà aquesta afirmació, i l’altre la
qüestionarà.
p.14-16 El David gran fa una trucada per alertar de la presència dels nois amb gossos violents
i la seva actitud als jardins de Can Rondinetes. El David petit pensa que el seu pare és un
espieta. Convidar els alumnes i les alumnes a reflexionar sobre l’actitud del pare i la del fill.
Qui creuen que ha actuat millor? Per què?
p.17 El narrador explica com fa un temps no hi havia tantes cotorres a la ciutat de Barcelona.
Fer una activitat sobre quines diferències hi ha entre la ciutat o barri on viu ara l’alumnat en
comparació amb anys enrere. Els alumnes poden demanar ajuda a casa per completar la
informació. Potser, el que marca la diferència és algun establiment, alguna plaça que ha
canviat, el nom d’un carrer...
p.19-20 Els dos Davids i la Mercè fan una llista de les múltiples utilitats que té un simple diari.
Convidar els alumnes i les alumnes a fer una llista amb algun altre objecte que també pugui
tenir diversos usos.
p.21 La Mercè recorda al seu pare que ha de comprar els croissants. Quin seria l’esmorzar
ideal de l’alumnat? Dividint la classe en grups l’alumnat haurà d’elaborar un menú amb la
condició que sigui un esmorzar sa.
p.22 A la llibreria, la Mercè va directament a buscar un tipus de llibre. Preguntar als alumnes
quins són els seus interessos lectors. De forma individual, els alumnes podrien escriure una
targeta responent les següents preguntes: Quin tipus de conte t’agrada? Per què? Quin llibre
recomanaries a un amic o amiga? Un cop escrita la targeta, hauran de buscar companys o
companyes amb els mateixos interessos i bescanviar les targetes.
p.28 La Mercè descriu com són els coloms missatgers. Preguntar a l’alumnat si coneix les
peculiaritats dels coloms missatgers i si encara es fan servir o en quina època van estar més
Rates amb ales
10

de moda. Convidar la classe a fer un petit treball d’investigació (amb enciclopèdies de paper
o on-line), en grup si es vol, i respondre les preguntes en forma d’exposició oral.
p.32-34 L’Anna i la Mercè discuteixen sobre els coloms i les condicions en què viuen.
Demanar als alumnes i les alumnes que rellegeixin aquestes pàgines i preguntar-los què en
pensen de la posició de l’Anna i la de la Mercè. Amb quina de les dues estan d’acord? Es pot
plantejar l’activitat com a debat obert a tota la classe i que l’alumnat es posicioni, o bé, fer
l’activitat en grup i que cada grup exposi les conclusions a la resta de la classe.
p.36 El narrador fa una referència a una obra del pintor Pablo Picasso. Per grups es podria
buscar la pintura a Internet i fer un exercici de descripció. Alhora es podria preguntar als nens
i nenes que busquin quin és l’origen del colom com a símbol de la pau.
p.46 La Mercè vol fer servir Internet, abans, però, recorda que cal prendre precaucions. Quin
ús en fa la classe, d’Internet? Convidar els alumnes i les alumnes a reflexionar sobre quin
tipus de precaucions creuen que calen prendre a l’hora de connectar-se a la xarxa. Activitat
que es pot fer en grup o tota la classe.
p.46 Explorar les possibilitats que ofereix el web on entra la Mercè. L’activitat pot ser fer una
guia de la flora i fauna del parc, o bé una crònica dels darrers esdeveniments que han succeït
al parc. Una activitat que es pot fer en grups petits.
p.50 El concepte i explicació sobre llegenda urbana pot servir perquè, per grups, la classe
inventi la seva llegenda urbana. Prenent una notícia de l’escola o bé de l’ajuntament de la
ciutat o el barri, exagerar-la o canviar l’ordre o el sentit de les paraules del titular de la notícia.
p.52-54 Demanar a l’alumnat que rellegeixi la història de la Serafina i demanar que la il·lustrin
en format de còmic.
p.55 El David gran diu: «Ja sé que hi ha històries reals que també semblen fantàstiques».
Demanar als alumnes que pensin una història que pugui concordar amb aquestes
característiques (la història pot ser inventada o real) i que la presentin a la resta de la classe. Els
companys i les companyes, a través de preguntes, hauran de decidir si la història és real o no.
➜ Segona part, de la pàgina 63 a la 82: «Dissabte a la tarda»
(desenvolupament de la història)
p.64 La veïna dels nens té un husky jove com a mascota. Convidar l’alumnat a reflexionar si
creu que és adequat o no i per què tenir qualsevol tipus de mascota a casa (en un pis).
L’activitat pretén fer reflexionar sobre quines haurien de ser les condicions ideals per a les
mascotes.
p.68 «En David pare, que rondinava per dins, es va esforçar a no fer mala cara». Per grups o
tota la classe, es pot organitzar un debat o conversa al voltant d’aquesta afirmació. Es pot
animar el debat amb preguntes com: creieu que sempre és bo dir el que pensem? Per què?
p.69 La Mercè no deixa de pensar en el colom de l’arbre. Preguntar als alumnes i les alumnes,
si no han passat més enllà d’aquest punt en la lectura, què creuen que deu passar amb
aquest colom i fer una pluja d’idees.
p.70 El narrador parla sobre la dona que dóna menjar als coloms. Organitzar la classe en
grups i preguntar si creuen que aquesta conducta agreuja o no el conflicte que tenen moltes
ciutats amb els coloms. Quina recomanació farien els alumnes i les alumnes a l’ajuntament?
p.71 Activitat complementària i relacionada amb l’anterior. El David pare aporta noves
dades sobre la problemàtica dels coloms a les ciutats grans. Es pot dividir la classe en grups
i parlar sobre com es podria abordar aquesta qüestió. En acabat, cada grup exposarà
les seves conclusions.
11
Llibre del professorat

p.74 El David gran parla del servei social com a càstig per als joves que s’han colat al metro.
Què en sap la classe sobre el servei social. En grups o individualment, es pot fer un petit
treball d’investigació sobre el que vol dir i reflexionar sobre si creuen que aquestes iniciatives
poden ser útils o no.
p.75 Els pares estan preocupats pel futur dels seus fills. Individualment demanar a la classe
que redacti un petit escrit sobre com s’imagina que serà la seva vida d’aquí a deu o vint anys.
Després es pot jugar a endevinar què serà el company o companya quan sigui gran.
p.76 Els pares comparen la situació actual amb la que hi havia quan ells eren joves. Demanar
a l’alumnat que pregunti als pares i als avis com vivien ells quan tenien la seva edat.
p.77 La família veu un gos pigall al metro. Es podria fer una petita activitat de recerca sobre
quin tipus d’animals desenvolupen tasques de suport, com per exemple els gossos pigall.
L’activitat es pot fer en grups petits i que cada grup exposi la informació trobada a classe.
p.79 El David pare parla sobre el seu company de feina cec i de com s’orienta al metro.
Es pot fer una activitat de sensibilització amb la classe en la qual, per parelles, un tapi els ulls
al company i el guiï fins a un objectiu. L’alumne amb els ulls tapats haurà de concentrar-se
amb les indicacions que va rebent de la parella enmig del soroll ambiental de l’aula o espai
on es dugui a terme l’activitat.
p.81-82 El pare recorda un conte protagonitzat per una mosca amb característiques humanes.
Per grups, parelles o de forma individual es pot demanar als alumnes i les alumnes que escriguin
un conte on el protagonista sigui un animal i tingui qualitats, sentiments, actituds, etc. humanes.
Tercera part, de la pàgina 83 a la 125: «Diumenge, matí i tarda»
(desenvolupament de la història)
p.86 El narrador parla d’en Cigronet. Preguntar a la classe què en saben d’aquesta referència
literària. Es pot dividir la classe en grups, cada grup buscarà el conte i buscarà la relació amb
aquest fragment de l’obra.
p.87 La Mercè diu: «Ai, pare! Ara sí que m’has aixafat la guitarra!» Es pot fer una activitat
col·lectiva amb tota la classe i fer una pluja d’idees de frases fetes. Penjar la llista en un lloc
visible de la classe i organitzar «La setmana de la frase feta» (o iniciativa similar) durant la qual
els nens i les nenes hauran de fer servir les expressions anotades en el seu dia a dia.
p.99 Quan treuen en Julivert de la gàbia, el narrador comenta que «se’l veia inquiet» i que
«dubtava». Si encara no s’ha passat d’aquest punt en la lectura, es pot fer una activitat amb
l’alumnat d’imaginar i formular una hipòtesi sobre aquest fet. Preguntar als nens i nenes què
creuen que succeirà.
p.100 Un cop llegit tot l’episodi del canari i el gat, demanar als alumnes i les alumnes que
rellegeixin l’escena des de la pàgina 98 fins a la pàgina 102 i ho converteixin en un còmic.
p.107 Els avis anuncien que aviat tindran un gos. Preguntar a la classe què pensen sobre
aquest fet. Al mateix episodi, els avis retreuen que la seva filla i el seu marit no en vulguin
tenir. Quina diferència hi ha entre la situació dels avis i la dels fills? En algun punt de la
novel·la, al primer capítol els pares ja han donat els seus arguments per no tenir-ne. Es pot
organitzar un debat en el qual es parli sobre aquest fet i que l’alumnat, si s’escau, parli de la
seva experiència personal.
p.108 El narrador explica els costums de l’àvia. Es podria aprofitar aquest fragment per
debatre amb l’alumnat sobre els rols i les tasques domèstiques. Plantejar el tema a nivell
introductori de manera que els nens i nenes puguin reflexionar sobre aquestes qüestions.
Rates amb ales
12

p.108 La família passa la tarda de diumenge jugant amb jocs de taula. Aprofitar aquest
fragment perquè en grups o amb tota la classe es faci una activitat sobre el temps de lleure.
Fer una llista de jocs i passatemps. Són activitats en grup o individual? Són jocs de taula o bé
electrònics?
p.109 La Mercè es «tanca en un silenci més aviat trist i dolgut» després de perdre dues
partides d’escacs. Preguntar a l’alumnat què pensa d’aquesta actitud. Com s’ho haurien pres
ells? Perdre fomenta el desenvolupament de la voluntat de superació o més aviat el contrari?
Creu que perdre incentiva que un vulgui millorar i superar-se la propera vegada o no?
p.110 Proposta lligada a l’activitat anterior. Reflexionar sobre l’actitud de l’avi, i fer una
valoració de l’actuació de la mare. Es pot completar amb la lectura de les pàgines 112 i 113.
p.111 A l’hora d’acomiadar-se dels avis, els pares comenten que passaran el cap de setmana
a la masia d’uns parents. En grups o individualment, imaginar com serà aquest dia a la masia
d’en David i la Mercè, ara que els alumnes i les alumnes estan familiaritzats amb els
personatges, imaginar i escriure una petita crònica.
p.114 El narrador fa una referència al personatge d’Spiderman en el moment que la família
entra al pis. Demanar a la classe que, de forma individual o en grup, imagini i escrigui què
creu que hauria passat si, en entrar al pis, hagués trobat el personatge de còmic.
p.123 Aprofitar la referència als personatges d’animació Tom i Jerry i jugar a endevinar
a través de la mímica. Un alumne pensa i imita un personatge conegut i els altres han
d’endevinar-lo.
p.124 La Mercè té un malson. Demanar als alumnes i les alumnes si mai els ha passat. Tenen
algun malson o somni que es repeteixi? Si no n’han tingut, demanar si podrien imaginar com
deu ser.
➜ Quarta part, de la pàgina 127 a la 141: «Passa el temps» i «Final»
(cloenda)
p.127 El narrador explica com la família cancel·la el cap de setmana a la masia a causa del
pronòstic de pluja. En grups o conjuntament fer una llista d’idees amb la classe d’activitats
que es podrien fer en cas de pluja, ja sigui al camp o a ciutat.
p.129 El David pare dóna una excusa pel colom; de fet, no és honest del tot i diu una petita
mentida. En grups, l’alumnat pot discutir sobre la conveniència o no de l’explicació del pare.
Creuen que ha fet bé? Per què? Per què no? Haurien de fer un escrit amb les conclusions del
grup i presentar-les a classe.
p.130 Activitat relacionada amb l’anterior. En els mateixos grups, els alumnes i les alumnes
poden seguir discutint sobre el perquè de l’actitud de la Mercè. El narrador diu que la Mercè
«va contestar, a contracor, perquè li sabia greu dir una mentida». Per què creuen els alumnes
que ho fa? Creuen que fa bé o malament?
p.137 Preguntar als alumnes i les alumnes què haurien fet ells si s’haguessin trobat en la
situació de la Mercè. Activitat que es pot fer conjuntament amb tota la classe alhora o bé
de forma individual i per escrit.
p.141 El final de la història del colom, per a en David petit, té un final feliç. Preguntar
als alumnes quin tipus de final prefereixen. Creuen que aquesta història té un final feliç?
Per què? Per què no?
13
Llibre del professorat

Activitats
complementàries:
després de la lectura
➜ Continuem la història
Ara que ja coneixem els personatges de la novel·la a fons, els seus gustos, les seves inquietuds
podem imaginar noves aventures. Podem desenvolupar la història imaginant com serà la vida
dels avis amb el nou gosset, o bé com seran les vacances de la família a la masia dels cosins
del poble.
Alternativament podem imaginar els personatges en altres situacions, és a dir, com
s’imaginarien la història si hagués ocorregut al Regne Unit, als Estats Units, Rússia, la Xina...
Animar la classe a fer una petita investigació sobre com és el dia a dia d’una família als diferents
països que puguin imaginar els alumnes i les alumnes i pensar com seria el dia a dia dels
protagonistes de Rates amb ales.
➜ Associacions
Moltes vegades al nostre voltant hi ha gent que s’aplega al voltant d’un interès comú i crea
una associació. Es pot animar els alumnes a buscar aquelles associacions del nostre barri
o ciutat que es dediquin als animals, a la sensibilització sobre algun aspecte concret centrat
en la convivència ciutadana. L’objectiu de l’activitat és introduir l’alumnat a l’associacionisme
i a fer-los descobrir el seu barri i la seva ciutat.
➜ Lectures
A la Mercè i a en David petit els agrada molt llegir i escoltar històries. Podem demanar als
alumnes que portin a classe aquells contes o llibres amb els quals hagin gaudit més i que el
presentin als seus companys i companyes i el llegeixin a classe si no és molt llarg o bé n’escullin
un fragment.
Rates amb ales
14

➜ Ampliem vocabulari
L’autor d’aquesta obra fa servir moltes expressions i frases fetes que potser la classe no fan
servir cada dia. Es pot ampliar l’activitat que es proposava per a la pàgina 87 i buscar aquelles
paraules noves i expressions i fer-ne un mural que es penjarà a classe de manera que quedi
a la vista de l’alumnat perquè el pugui anar assimilant.
➜ Revistes infantils
Els protagonistes de Rates amb ales en llegeixen alguna. Els alumnes estan familiaritzats amb
elles? Fer una petita recerca d’aquest tipus de revistes infantils a la biblioteca de l’escola
o del barri i veure com són, quines similituds i diferències hi ha entre elles. Quines prefereixen
els nostres alumnes? Per què? L’objectiu de l’activitat és familiaritzar els nens i nenes amb
aquest tipus de publicacions i fer que en parlin amb els seus companys de classe. Potser alguns
d’ells ja són subscriptors i potser volen compartir la seva experiència amb la resta
de companys.
15
Llibre del professorat

Avaluació
Títol del llibre Data
Alumne/a Curs
Motivació
Llegeix amb atenció i interès.
Té cura dels llibres i els respecta.
Consulta el diccionari i pregunta si no entén alguna cosa.
Mostra interès en les activitats prèvies i posteriors a la lectura.
Expressió oral
Pronuncia correctament.
Respecta les pauses dels signes de puntuació.
Parla amb concordança i fluïdesa.
Utilitza un vocabulari variat.
Comprensió
Memorització
Reté les paraules clau o fonamentals.
Recorda dades per respondre preguntes.
Reconeix frases intruses.
Identifica paraules repetides.
Assenyala paraules errònies.
Interpretació
Identifica personatges principals i secundaris.
Relaciona personatges, fets i dades.
Ordena temporalment els esdeveniments.
Identifica les il·lustracions amb els fets que representen.
Determina el lloc on transcorren els fets i el temps en què succeeixen.
Explica frases, idees i textos breus.
Explica, a través d’il·lustracions, fets o situacions.
Dedueix fets i esdeveniments a partir del context de la lectura.
Rates amb ales
16
EP AD C

Infereix el significat de paraules segons el context de la lectura.
Extreu informació.
Realitza prediccions sobre el desenvolupament de la història.
Relaciona paraules i frases fetes amb el seu significat.
Determina el desenvolupament de la narració, segons un esquema.
Organització
Estableix la seqüència narrativa.
Reconeix les parts del relat.
Distingeix idees principals i secundàries.
Estableix conseqüències.
Fa resums.
Separa i classifica idees i fets.
Valoració
Capta el sentit d’allò que ha llegit.
Diferencia veritable i fals.
Argumenta idees i opinions i respecta les dels altres.
Emet judicis de valor.
Expressió escrita
Produeix textos a partir de l’obra llegida.
Utilitza regles gramaticals i ortogràfiques conegudes
en la producció de textos.
Aplica el vocabulari après.
Argumenta opinions i respecta les dels altres.
Notes:
EP: en procés AD: adquirit C: consolidat
17
EP AD C
Llibre del professorat

Solucionari
Pàg. 2
1.
• Rates amb ales.
• Joaquim Carbó.
• Resposta oberta.
• Resposta oberta.
2.
• Resposta oberta.
• Resposta oberta.
• Resposta oberta.
Pàg. 3
• Mercè i David.
• Voldrien tenir un animaló per jugarhi
i fer-se’n amics.
• Resposta oberta.
• S’hauran de conformar amb els
ocells de la terrassa, el gos de la
veïna, les bestioles dels llibres,...
• Els coloms tindran un paper important.
4. Mots encreuats
D F R T C S A S R T
L F E S C R I U R E
E S M V B Y F I U L
C A T C A R B O D L
T Q S Y S L L O E I
O R X V L M O S N B
R I U E G R O R A R
S Y V U H E T E F E
M A L A V E L L A S
C A V E N T U R E S
Rates amb ales
18
Pàg. 4
1. V / F / V / F / V / V / F / F / V / F
2.
Pàg. 5
3.
La Mercè que ha estat la primera
de dutxar-se, acaba d’endreçar la
seva habitació. Abans de sortir, hi
dóna un cop d’ull per comprovar si
tot està a punt per passar la revisió
que la mare fa els dies de festa: el
llit ben fet; la cadira arran de taula;
la pantalla i el teclat de l’ordinador
tapats amb la funda de plàstic; les
llibretes al costat de la motxilla;
els llibres i els devedés arrenglerats
als prestatges, al costat de les fi guretes
de tota mena d’animals; els
pòsters ben clavats amb xinxetes a
la paret...
3 / 10 / 2 / 1 / 7 / 5 / 8 / 6 / 9 / 4
4. Resposta oberta.
Pàg. 6
5. Mots encreuats.
C O L O M S A H L I
QWD E R T U P L O
D E I O G R I B O M
F A L C O T O R R A
I X E U S U S N O G
C O C O D R I L I U
V U I S X E L U O I
R E T D Y O U M E L
WD F T S E R P A A
U R R T E N I Q U O

6.
Còlit negre / garrics / llentiscle / margalló / fagina
7.
Pàg. 7
lloro lloro carrer carrer
oberta oberta marrada marranada
missatge massatge bèstia bèstia
velleta velleta estimar estimar
valent vinil utilitat futilitat
adreça adreçar interessant estressant
8.
U N H O M E T E N I A
5b 1d 2a 4a 4c 1c 2c 1c 1d 3d 2b
C O C O D R I L S A L A
2d 4a 2d 4a 3b 3a 3d 1a 4d 2b 1a 2b
B A N Y E R A , V A
3c 2b 1d 4b 1c 3a 2b 1b 2b
T E N I R P O R I E L S
2c 1c 1d 3d 3a 5a 4a 3a 3d 1c 1a 4d
V A L L A N Ç A R P E R
1b 2b 1a 1a 2b 1d 5c 2b 3a 5a 1c 3a
L A C L A V E G U E R A
1a 2b 2d 1a 2b 1b 1c 5d 5b 1c 3a 2b
9.
Resposta oberta.
Pàg. 8
1.
4 / 2 / 5 / 3 / 1
2.
• Fer les delícies d’algú. • Gaudir, fer gaudir algú.
• Fer el pes. • Satisfer, convèncer.
19
Llibre del professorat

• Fer cara de circumstàncies. • Expressar desconcert davant un fet
o una situació.
• Clissar algú. • Veure, enxampar.
• Fer el viu. • Aprofi tar-se de les circumstàncies,
escapolir-se.
• No arribar la sang al riu. • No ser greu.
Pàg. 9
3.
• És «la veïna» (p.64) propietària del
«husky jove, de pèl gris» (p.63)
• «Una noia grassona, riallera, amb un
pentinat amb cresta i una anella al
nas» (p.63) «Era baixeta, més aviat
arrodonida i vestia una faldilla molt
estreta» (p.65)
• «--Tenim pressa! Aquest matí m’he
descuidat de treure’l [el gos], i ara,
ja poden comptar…» (p.65)
• « I un cop van obrir la porta, la noia
i el gos van córrer carrer enllà en el
mateix sentit que la família. De sobte,
el gos es va aturar. Si en tenia,
de pressa, pobra bèstia!» (p.66)
4.
F
P
R
E O
L T V
I A V E N T U R A M O N
C G L
I D I N F I N I T A T
T R E U R E A
M A C
T I
D
I
R
Rates amb ales
20
Pàg. 10
5.
• Dissabte a la tarda la família surt de
casa per anar al centre a comprar i
al cinema.
• Els vigilants del metro demanen el
bitllet i documentació als joves que
s’havien colat.
• La mare comenta que cada colom
deixa anar uns excrements que malmeten
edifi cis i monuments.
• El gos pigall del noi cec del metro
s’aixeca just quan entra el comboi a
l’estació.
6.
Quan ells dos, l’Anna i en David
gran, eren més joves, la gent les
passava molt magres i no hi havia
ningú que volgués ser pobre ni
semblar-ho, i només ho eren
aquells als qui la desgràcia havia
deixat sense casa, sense família,
sense feina. Què passava, doncs,
avui, que hi ha tant de tot -cotxes
de primera, jocs i joguines a
dojo, electrodomèstics, restaurants,
discoteques a tot gas, i les
botigues a vessar-, que també hi
ha uns joves que volen viure de
la caritat, o de petits robatoris,
o d’unes feines marginals sense
cap futur? O és, precisament, que
tota aquesta abundor provoca el
refús d’uns que tenen ganes de
portar la contrària?

Pàg. 11
7.
Resposta oberta.
8.
consti 3 principi 15
telefonista 4 llest 17
conegut 10 parada 21
programa 14 xerraràs 19
comboi 24
9.
La Mercè havia llegit el conte d’un
mico que vivia a la casa d’un sordmut
que li havia ensenyat a expressar
alguns sentiments i necessitats
amb el llenguatge de signes [...]. A
la mort del seu amo, la família no
n’havia volgut saber res i l’havia
regalat al zoològic . Allà, tancat en
una gàbia, els altres micos li feien la
vida impossible perquè, acostumat
a viure entre les persones, i com
una persona, no li perdonaven que
fos tan primmirat i llepafi ls.
Pàg. 12
1.
• Estén la roba i dóna menjar als
coloms.
• Els nens acompanyen el seu pare a
comprar el diari i ensaïmades.
• Que torna a ser a l’arbre perquè li
van caure bé els nens tot i que no
tingui la mateixa actitud del dia
anterior.
• Avui van a dinar a casa dels avis.
• Tenen un gat, però és vell i té mal
geni.
• És atacat pel gat.
• La Mercè se sent trista i dolguda.
21
• L’avi guanya la partida perquè la
seva fi lla el deixa guanyar.
• La família troba un ratolí.
• Provoca que han de netejar tot el
pis.
• A l’hora de dormir, la Mercè té un
malson.
2.
Gat: 4
Canari: 4
C A N A R I
A C A T G C
N A G A T A
A G A T O N
R I T R C A
I N G A T R
C A N A R I
Pàg. 13
3.
Resposta oberta.
4.
Estava convençuda que el colom no
s’havia mogut. / Per la Mercè la cosa
pinta malament. / Se li encongia el
cor.
5.
E L S A V I S T E N E N
1a 3b 1c 2b 2a 3c 1c 1b 1a 2c 1a 2c
U N G A T P E R Ò É S
5b 2c 3a 2b 1b 4b 1a 5a 4a 1a 1c
V E L L I T É M A L
2a 1a 3b 3b 3c 1b 1a 4c 2b 3b
G E N I
3a 1a 2c 3c
Llibre del professorat

Pàg. 14
6.
SINÒNIMS ANTÒNIMS
encongir disminuir eixamplar
moure agitar estacionar
conversa xerrada silenci
teoritzar suposar constatar
optimista alegre pessimista
llest astut badoc
acabar fi nalitzar comença
aturar-se romandre prosseguir
caçar capturar alliberar
intenció fi nalitat causa
batre vèncer perdre
cansat cruixit animat
7.
Resposta oberta.
Pàg. 15
8.
• La Mercè està emmurriada perquè
ha perdut dues partides d’escac
seguides.
• Hagués preferit que l’haguessin
deixat guanyar.
• Donar peixet.
• A poc a poc comença a pensar en
una altra cosa.
9.
El ratolí havia fet molt mal, a la cuina,
sobretot al rebost . Ho van poder
comprovar tots plegats: la bestiola,
que devia ser prou tastaolletes, havia
rebentat a queixalades de les seves
dentetes totes les bosses d’arròs,
cafè i sucre que eren al seu abast.
Havia rosegat un parell de pomes.
I, el pitjor de tot, havia deixat anar
cagaradetes pertot arreu.
Rates amb ales
22
Pàg. 16
1.
4 / 2 / 3 / 1
2. Mots encreuats.
P O B L E
L L I B R E R I A
M O S S E G A R
C O N T R A C O R
C O L O M
D O R M I L E G U E S
T A R D O R
R E T A L L A R
Pàg. 17
3.
Els premiava per ser tan fidels.
I, sobretot, tenia moltes atencions
amb aquell pigallat que, a l’inrevés
del que feien els altres, cada matí
l’esperava enfi lat a la barana. I ella
li ho agraïa: després d’escampar
una mica de gra pel terra, anava
cap a la barana amb la mà plana,
plena de mill, s’hi acostava i el
colom no es feia pregar, al contrari,
que s’estarrufava, com si estigués
satisfet per aquell servei a domicili i
menjava directament d’aquella mà.
Això va durar unes quantes setmanes.
La mare de la Mercè no hi estava
gaire d’acord, perquè el terra de
la terrassa feia fàstic, ple d’aquelles
cagarades tan llefi scoses.
4.
L’endemà, que era dissabte, quan
tornaven de la llibreria, la Mercè
va insistir a passar altra vegada pel
carrer d’abans. I el pare, que recordava
molt bé per què havia decidit
canviar de ruta tants mesos enrere,
va dubtar una mica, però hi va estar

d’acord quan va veure que la Mercè
se’l mirava fi xament, com si allò que
li demanava fos tan important com
necessari.
Pàg. 18
5.
4 / 3 / 6 / 8 / 1 / 7 / 9 / 2 / 5
6.
pare parer precaució precaució
saludo saludo fàstic màstil
preguntant repugnant intempèrie intempèrie
parlar garlar color olor
ocasió posició deduir deduir
7.
Resposta oberta.
Pàg. 19
8.
L A M E R C È
1a 1b 2c 2d 2a 1d 2d
C O M P R O V A V A Q U A N
1d 4a 2c 1c 2a 4a 2b 1b 2b 1b 3d 5b 1b 3a
T O R N A V A D’ E S C O L A
3b 4a 2a 3a 1b 2b 1b 4b 2d 4d 1d 4a 1a 1b
Q U E E L C O L O M
3d 5b 2d 2d 1a 1d 4a 1a 4a 2c
S E G U I A A L’ A R B R E
4d 2d 4c 5b 3c 1b 1b 1a 1b 2a 5a 2a 2d
9.
• p.128
• p.129
• p.130
• p.131
• p.135
• p.137
23
Pàg. 20
1.
F / V / F / V / V / F /F
2.
Resposta oberta.
Llibre del professorat

Pàg. 21
3.
D E F G P A T E A
M S K L A N R T V
H J M E R C E E I
U I H G E O H R S
S Q P V E I N A O
K X W U V M T Q P
Y R T E D A V I D
A Z B F C R S R U
J U L I V E R T S
4.
Resposta oberta.
Pàg. 22
5.
Resposta oberta.
6.
Resposta oberta.
Rates amb ales
24
Pàg. 23
Fitxa de lectura
Rates amb ales
Joaquim Carbó
Maria Espluga
141 pàgines
Ala Delta
Sèrie Verda
Baula
2011
1a edició
Sobre la història
Narrador omniscient.
Els fets succeeixen a l’actualitat.
Barcelona.
Respostes obertes.
Pàg. 24
Respostes obertes.

Competències bàsiques
Competències bàsiques
Competència en comunicació lingüística
i audiovisual
25
p. 2-24
Competència artística y cultural p. 2-24
Tractament de la informació
i competència digital
p. 2, activitat 1, 2
p. 3, activitat 3
p. 4, activitat 1
p. 7, activitat 9
p. 8, activitat 1
p. 9, activitat 3
p. 10, activitat 5
p. 11, activitat 8
p. 12, activitat 1
p. 14, activitat 7
p. 16, activitat 1
p. 18, activitat 7
p. 20, activitat 1, 2
p. 21, activitat 4
Competència matemàtica p. 7, activitat 7
p. 13, activitat 5
p. 19, activitat 8
Competència per aprendre a aprendre p. 2-24
Competència d’autonomia
i iniciativa personal
Competència en el coneixement
i la interacció del món físic
p. 2-24
p. 18, activitat 7
p. 22, activitat 5, 6
Competència social i ciutadana p. 9, activitat 3
p. 22, activitat 5, 6
Aquesta proposta ha estat feta per Edicions Baula.
Llibre del professorat