28.04.2013 Views

Rates amb Ales. AD Sèrie verda. Llibre del professorat - Baula

Rates amb Ales. AD Sèrie verda. Llibre del professorat - Baula

Rates amb Ales. AD Sèrie verda. Llibre del professorat - Baula

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

• Fer cara de circumstàncies. • Expressar desconcert davant un fet<br />

o una situació.<br />

• Clissar algú. • Veure, enxampar.<br />

• Fer el viu. • Aprofi tar-se de les circumstàncies,<br />

escapolir-se.<br />

• No arribar la sang al riu. • No ser greu.<br />

Pàg. 9<br />

3.<br />

• És «la veïna» (p.64) propietària <strong>del</strong><br />

«husky jove, de pèl gris» (p.63)<br />

• «Una noia grassona, riallera, <strong>amb</strong> un<br />

pentinat <strong>amb</strong> cresta i una anella al<br />

nas» (p.63) «Era baixeta, més aviat<br />

arrodonida i vestia una faldilla molt<br />

estreta» (p.65)<br />

• «--Tenim pressa! Aquest matí m’he<br />

descuidat de treure’l [el gos], i ara,<br />

ja poden comptar…» (p.65)<br />

• « I un cop van obrir la porta, la noia<br />

i el gos van córrer carrer enllà en el<br />

mateix sentit que la família. De sobte,<br />

el gos es va aturar. Si en tenia,<br />

de pressa, pobra bèstia!» (p.66)<br />

4.<br />

F<br />

P<br />

R<br />

E O<br />

L T V<br />

I A V E N T U R A M O N<br />

C G L<br />

I D I N F I N I T A T<br />

T R E U R E A<br />

M A C<br />

T I<br />

D<br />

I<br />

R<br />

<strong>Rates</strong> <strong>amb</strong> ales<br />

20<br />

Pàg. 10<br />

5.<br />

• Dissabte a la tarda la família surt de<br />

casa per anar al centre a comprar i<br />

al cinema.<br />

• Els vigilants <strong>del</strong> metro demanen el<br />

bitllet i documentació als joves que<br />

s’havien colat.<br />

• La mare comenta que cada colom<br />

deixa anar uns excrements que malmeten<br />

edifi cis i monuments.<br />

• El gos pigall <strong>del</strong> noi cec <strong>del</strong> metro<br />

s’aixeca just quan entra el comboi a<br />

l’estació.<br />

6.<br />

Quan ells dos, l’Anna i en David<br />

gran, eren més joves, la gent les<br />

passava molt magres i no hi havia<br />

ningú que volgués ser pobre ni<br />

semblar-ho, i només ho eren<br />

aquells als qui la desgràcia havia<br />

deixat sense casa, sense família,<br />

sense feina. Què passava, doncs,<br />

avui, que hi ha tant de tot -cotxes<br />

de primera, jocs i joguines a<br />

dojo, electrodomèstics, restaurants,<br />

discoteques a tot gas, i les<br />

botigues a vessar-, que t<strong>amb</strong>é hi<br />

ha uns joves que volen viure de<br />

la caritat, o de petits robatoris,<br />

o d’unes feines marginals sense<br />

cap futur? O és, precisament, que<br />

tota aquesta abundor provoca el<br />

refús d’uns que tenen ganes de<br />

portar la contrària?

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!