Rates amb Ales. AD Sèrie verda. Llibre del professorat - Baula
Rates amb Ales. AD Sèrie verda. Llibre del professorat - Baula
Rates amb Ales. AD Sèrie verda. Llibre del professorat - Baula
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
• Fer cara de circumstàncies. • Expressar desconcert davant un fet<br />
o una situació.<br />
• Clissar algú. • Veure, enxampar.<br />
• Fer el viu. • Aprofi tar-se de les circumstàncies,<br />
escapolir-se.<br />
• No arribar la sang al riu. • No ser greu.<br />
Pàg. 9<br />
3.<br />
• És «la veïna» (p.64) propietària <strong>del</strong><br />
«husky jove, de pèl gris» (p.63)<br />
• «Una noia grassona, riallera, <strong>amb</strong> un<br />
pentinat <strong>amb</strong> cresta i una anella al<br />
nas» (p.63) «Era baixeta, més aviat<br />
arrodonida i vestia una faldilla molt<br />
estreta» (p.65)<br />
• «--Tenim pressa! Aquest matí m’he<br />
descuidat de treure’l [el gos], i ara,<br />
ja poden comptar…» (p.65)<br />
• « I un cop van obrir la porta, la noia<br />
i el gos van córrer carrer enllà en el<br />
mateix sentit que la família. De sobte,<br />
el gos es va aturar. Si en tenia,<br />
de pressa, pobra bèstia!» (p.66)<br />
4.<br />
F<br />
P<br />
R<br />
E O<br />
L T V<br />
I A V E N T U R A M O N<br />
C G L<br />
I D I N F I N I T A T<br />
T R E U R E A<br />
M A C<br />
T I<br />
D<br />
I<br />
R<br />
<strong>Rates</strong> <strong>amb</strong> ales<br />
20<br />
Pàg. 10<br />
5.<br />
• Dissabte a la tarda la família surt de<br />
casa per anar al centre a comprar i<br />
al cinema.<br />
• Els vigilants <strong>del</strong> metro demanen el<br />
bitllet i documentació als joves que<br />
s’havien colat.<br />
• La mare comenta que cada colom<br />
deixa anar uns excrements que malmeten<br />
edifi cis i monuments.<br />
• El gos pigall <strong>del</strong> noi cec <strong>del</strong> metro<br />
s’aixeca just quan entra el comboi a<br />
l’estació.<br />
6.<br />
Quan ells dos, l’Anna i en David<br />
gran, eren més joves, la gent les<br />
passava molt magres i no hi havia<br />
ningú que volgués ser pobre ni<br />
semblar-ho, i només ho eren<br />
aquells als qui la desgràcia havia<br />
deixat sense casa, sense família,<br />
sense feina. Què passava, doncs,<br />
avui, que hi ha tant de tot -cotxes<br />
de primera, jocs i joguines a<br />
dojo, electrodomèstics, restaurants,<br />
discoteques a tot gas, i les<br />
botigues a vessar-, que t<strong>amb</strong>é hi<br />
ha uns joves que volen viure de<br />
la caritat, o de petits robatoris,<br />
o d’unes feines marginals sense<br />
cap futur? O és, precisament, que<br />
tota aquesta abundor provoca el<br />
refús d’uns que tenen ganes de<br />
portar la contrària?