apunts 5 - IES Guillem Cifre de Colonya

10
3 L’ÀCID RIBONUCLEIC (ARN)
L ' àcid ribonucleic o ARN està constituït per nucleòtids de ribosa, amb les bases adenina, guanina,
citosina i uracil. Per tant, no té timina com l'ADN. Aquests ribonucleòtids s ' uneixen entre si amb
enllaços fosfodiester en sentit igual que en l'ADN. A diferència d'aquest, l'ARN és gairebé sempre
monocatenari, excepte en els reovirus, que és bicatenari.
S'ha observat l ' existència d'ARN amb funció biocatalitzadora, per això s'ha suggerit que, en l'origen de
la vida, els ARN van poder ser les primeres molècules capaces d ' autoduplicar-se. Després, seria
l'ADN l ' encarregat de guardar la informació genètica, ja que té la cadena més estable.
L'ARN es troba en molts tipus de virus i a les cèl · lules procariotes i eucariotes.
Els ARN es classifiquen en:
- ARN bicatenari (en els reovirus)
- ARN monocatenari, com l'ARN soluble o de transferència (ARNs o ARNt), el missatger
(ARNm), el ribosòmic (ARNr) i el nucleolar (ARNn).
El fet que les cèl · lules que fabriquen grans quantitats de proteïnes siguin riques en ARN va ser una de
les pistes per desvetllar la transmissió de la informació genètica.
3.1 ARN MISSATGER (ARNm)
Característiques::
És monocatenari, bàsicament lineal
Té un pes molecular que oscil . la entre 200.000 i 1.000.000.
Té la funció de transmetre la informació continguda en l'ADN i portar-la fins als ribosomes, perquè
s'hi sintetitzin les proteïnes à partir dels aminoàcids que aporten els ARNt.
L' ARNm té una estructura diferent en procariotes i en eucariotes.
L'ARNm eucariòtic
Presenta poques zones en doble hèlix (estructura secundària), a causa de la complementarietat de
les bases entre diferents segments, i zones lineals (estructura primària) que donen lloc als anomenats
llaços en ferradura.
Es troba associat a proteïnes i forma les partícules ribonucleoproteiques missatgeres.
L'ARNm eucariòtic es forma a partir del transcrit primari (pre-ARNm), també anomenat ARN
heterogeni nuclear (ARNhn), nom que fa refència a la variabilitat de la mida. Aquest presenta una
sèrie de segments amb informació, anomenats exons, alternats amb d'altres sense informació
anomenats introns, que després són suprimits i no apareixen en l'ARNm. Aquest procés s'anomena
maduració i es produeix al nucli.
A l'extrem 5' una guanosina trifosfat invertida i metilada en el nitrogen 7 (m' Gppp-...). Aquesta
molècula, que rep el nom de caputxa, bloqueja l'acció dels enzims exonucleases que poden destruir
l'ARNm, i constitueix el senyal d ' inici en la síntesi de proteïnes. A continuació, hi ha un segment
sense informació, seguit d'un altre segment amb informació que sol començar amb la seqüència
«AUG».
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau