GIMBERNAT 46.p65 - Acadèmia de Medicina de Catalunya

cosa la part que comunament s’anomena Tramuntana mira cap a l’est i, per
tant, podria ser que per aquest motiu el cirurgià l’hagués considerada com a
oriental; el mateix es podria dir per a la part sud, que ell anomena occidental. Si
fos així, no hi hauria cap error, sinó una interpretació poc freqüent del nom de
cada meitat de Menorca no atenent a la seva situació, sinó a la seva orientació
(Rosell; Obrador; Llompart).
Un punt interessant que demostra que Horner no era un principiant amb temes
de geologia o que tenia bons informadors és que, quan parla del port de Maó,
distingeix que la part emergida dels illots que hi ha en el seu interior pertanyen
geològicament a la riba sud, la qual cosa és certa, però a partir d’aquí enuncia
una hipòtesi segons la qual el port de Maó seria una gran esquerda en el territori
de l’illa originada per un terratrèmol gegantí, la qual cosa no concorda amb les
teories actuals. També resulta interessant la descripció que fa de l’ús del marès
per a la construcció de les cases menorquines i de les característiques de les
pedreres de l’illa, descripció que, encara que superficial, és la primera que
coneixem d’aquests importants elements etnològics.
La història natural a Menorca
Com en totes les topografies mèdiques, Horner dedica una part del treball a
estudiar el medi natural de Menorca i, en particular, a descriure les seves produccions
vegetals i animals. Pel fet que en aquest article volem destacar els
aspectes mèdics de l’escrit del cirurgià nord-americà, no ens entrentindrem
gaire en aquest temes, però, tanmateix, volem ressenyar alguns dels seus aspectes
que creiem mereixen una atenció especial.
En el camp de la botànica, Horner estudia primer les plantes medicinals i les
divideix en indígenes i exòtiques, és a dir, les que ell creu que formen part de la
vegetació de l’illa d’una manera natural i les que han estat dutes per l’home,
encara que després s’hagin naturalitzat. Entre aquestes darreres es refereix al
Solanum brutosum, que, per la descripció que fa, sembla que no hi ha dubte
que es tracta del Solanum sodomeum L., anomenat popularment metzines o
pomera del dimoni, planta que actualment es considera al·lòctona naturalitzada
introduïda com a planta medicinal (Fraga Arguimbau, P., et al., 2004). El que
resulta interessant de la cita de Horner és que, si açò darrer és una hipòtesi
suggerida pel coneixement botànic de l’illa, s’ens explica la història i la data
d’aquesta introducció, perquè el nord-americà diu que un farmacèutic menorquí
anomenat Venent (el nom real era Vinent), que tenia entre vuitanta i noranta
116