GIMBERNAT 46.p65 - Acadèmia de Medicina de Catalunya

En general es pot dir que les informacions que dóna Horner sobre el món vegetal
menorquí estan d’acord amb les informacions que tenim actualment, però en
altres casos existeixen diferències significatives, principalment quan es refereix
a l’abundància de determinades plantes. Així, trobam que considera
Solanum nigrum escàs, quan avui és considerat comú, i Phytolacca americana
molt comuna, quan actualment és molt rara (Fraga Arguimabu, P. et al.).
És evident que aquestes apreciacions poden tractar-se d’errors d’identificació
per part del cirurgià, però també a canvis d’estatus d’alguna planta o, el que és
més probable, a que Horner, pel que escriu el seu llibre, no es va allunyar mai
del port de Maó i, per tant, devia tenir una visió molt esbiaixada de la flora
menorquina, encara que, com hem vist, no li van faltar bons informadors.
En darrer terme, hem de destacar que en aquest capítol sobre el món vegetal
de Menorca Horner inclou una molt detallada descripció de l’elaboració del vi.
Aquesta pràctica que s’ha recuperat recentment, però s’havia abandonat des
de final del segle XIX, quan la fil·loxera destruí les vinyes menorquines i, sobretot,
quan van deixar d’arribar esquadres al port de Maó, que eren la principal
clientela del vi produït a l’illa en temps del cirurgià. D’aquest tema, a part de la
descripció dels procediments tradicionals per produir el vi, hem de destacar dos
aspectes. En primer lloc, assegura que amb l’arribada del setembre la verema
donava lloc a una incessant bullícia a l’illa: les carreteres i els carrers anaven
plens de bestiar transportant senalles i coves de raïm i els paviments dels carrers
quedaven entapissats de pellofes de raïm i descolorits pel most. Fins i tot,
diu Horner, l’aire s’omplia de les aromes del vi novell i tothom cooperava amb
la verema amb els seus barrils vells i els seus recipients per mesurar. Per bé
que aquesta descripció del nord-americà pugui semblar i ser una mica exagerada,
creiem que correspon, en part, a una realitat i, per poca que sigui aquesta
part que respon a fets reals, ens pinta un quadro de l’illa molt difícil d’imaginar
en els nostres dies.
La segona informació que ofereix Horner i que era totalment desconeguda és
que, quan parla de l’elaboració del vi, es refereix a l’existència d’una factoria
que és la més gran de totes les que existien a l’illa per produir el vi i que
realitzava els processos de fermentació dins d’uns tancs immensos excavats
en la roca damunt la qual s’assentava l’edifici de la factoria. Aquests tancs
estaven impermeabilitzats amb guix per evitar que el most fos absorbit per la
roca porosa.
118