En el segle XX - Revista Eina

ENTORNS
TERRITORI
EL PAISATGE DE L’ESPECULACIÓ
Tan sols cal observar el territori per
entendre que als terrenys on s’ha especulat
quasi sempre hi havia un ús del sòl
agrícola. Entre altres coses, l’agricultura
es manté als paisatges valencians gràcies
a moltíssimes persones que hi treballen a
temps parcial, perquè a temps complet hi
ha molt poca gent, i menys encara jove,
que s’atrevisca amb tants factors com
n’hi ha en contra. Tot i les complicacions
de la situació, per sort hi ha persones
valentes i compromeses que hi continuen, i
xarxes de distribució directa que sembren
l’esperança als nostres camps.
En aquest context, quan un especulador
ha adquirit un terreny no ho fa precisament
per a seguir cultivant, és més, no té cap
interés en continuar-hi l’ús agrícola. La
conseqüència més visible d’una compravenda
especulativa és l’abandonament del
conreu, cosa que contribueix a disminuir
la qualitat d’uns paisatges ja de per si amb
moltes dificultats, alhora que s’elimina un
ús més sostenible que el generat per la
construcció.
Els bancals abandonats proliferen allà
on s’han planejat desenvolupaments que
gràcies a alguna xamba no han arribat a
realitzar-se. Ha passat més a sovint del
que pensem, les presses per presentar
plans i projectes duien els equips redactors
a tallar i enganxar moltes coses, fet que en
alguns casos facilitava enormement la feina
de presentar-hi al·legacions i ralentitzar
el procés. Processos lents per si mateixos
que amb una mica d’ajuda han quedat
atrapats en les teranyines de la crisi.
22
També ha succeït que s’han desenvolupat
grans àrees de sòl i una vegada
urbanitzades no hi ha hagut qui edifique
ni construïsca res de res, com al voltant
de l’autovia d’Ademús. O s’han deixat
les obres a la meitat, com esquelets de
ciment. La crisi, malaguanyada per a
tants, ha estat afortunada per un territori
valencià molt malbaratat, que ha vist com
en menys de 20 anys la seua superfície
artificial es duplicava, són dades oficials de
l’Observatori de la Sostenibilitat.