L'orde de la Mercé i Jaume I a Borriana - ajuntament de burriana

Quant al Molí del Palau (del Baró o Ginero), afegirem al que
hem comentat més amunt (Buris-ana núm. 203) que s’ubicava
sobre la séquia del mateix nom, a frec de l’actual carretera de
Vila-real. En condicionar la séquia les restes del molí es colgaren.
Posteriorment, en les excavacions de finals de 2000 i principis
de 2001 se’n descobrien els fonaments, les parets esmotxades i
alguns elements com el cup, carcau i restes d’una de les canaletes
de fusta de les botanes. 25
Per a situar-nos, ens hem d’aturar en la primera rotonda que
trobem eixint de Borriana camí cap a Vila-real. A mà dreta hi
ha l’Alqueria del Batle i a mà esquerra hi ha la senyalització
«Sedeny del Molí de Palau». Fixant-nos-hi bé, vorem que la
carretera travessa el sedeny i podem imaginar que antigament
la senda unia l’Alqueria del Batle amb el molí.
A Borriana circula la llegenda de l’existència de passadissos
subterranis que comunicaven la vila emmurallada amb l’exterior.
L’Alqueria del Batlle també forma part de la creença popular. Roca
i Alcaide (1932) 26 ens dóna fe d’un camí que partix d’una casa del
carrer de la Puríssima i passa per l’Alqueria del Batle. Diuen que
els orígens de les llegendes es basen en esdeveniments reals. De
fet, més recentment hom observà que, quan regaven els tarongers
que envolten l’Alqueria del Batle, en un determinat punt la terra
s’engolia una quantitat gran d’aigua, just darrere de l’edifici. El
procurador dels horts explica que hi van descobrir un forat i
l’investigaren. Els encarregats de la investigació, membres del
grup Operació Rescat, van entrar-hi. Segons la llegenda, el túnel
passaria per davall del riu i arribaria a l’església del Salvador.
Les expropiacions per a construir carreteres noves han anat reduint
i dividint els terrenys de conreu de cítrics de la partida del Palau.
Actualment podem observar la porta d’entrada de l’hort del Palau
a la ronda del 16 de juliol, amb uns taulellets que ho indiquen.
25 BARBERÀ, B. (2002): Catàleg dels molins fariners d’aigua de la província de Castelló.
Vinaròs. Editorial Antinea.
26 ROCA, F. (1932): Historia de Burriana. Castelló de la Plana, Fill de F. Armengot.
L’Alqueria del Batle i el baró de Terrateig (II)
Com es veu en l’arbre genealògic número 3, Josepa Cucaló de
Montull i Luís Manglano tingueren set fills (només n’hem posat
el nom de tres per manca de lloc). El primogènit, Joaquín, fou
el XVIII baró de Llaurí i XV baró de Càrcer. Joaquín Manglano
va ser batejat el 25 d’agost de 1899 i fou el primer alcalde
de València després de la guerra civil. Es va casar amb María
Baldoví i Miquel, de família d’antics hisendats de Sueca. Dels
cinc fills del matrimoni, Joaquín heretà la baronia de Llaurí i
Luis la baronia de Càrcer 27 .
Quant a la baronia de Terrateig, es concedí a Jesús Manglano
i Cucaló de Montull, casat amb Ángela de la Lastra i Mesia.
Dels cinc fills de Jesús i Ángela, Fernando posseïx el títol de
baró de Terrateig 28 .
L’Alqueria del Batle fou heretada per Ma Carmen Manglano
i Cucaló de Montull, casada amb Benigno Aguirre i Erdocia.
Actualment, la societat mercantil ATITLAN SA és la titular de
l’alqueria i de la finca que l’envolta. Els tres fills de Ma Carmen
i Benigno eren socis de l’empresa i ara en són els néts.
L’Alqueria del Batle és un edifici protegit pel valor històric.
La intenció de la família Aguirre i Manglano ha sigut sempre
conservar-la i restaurar-la. Tanmateix, la seua voluntat de
moment no es pot satisfer pels impediments burocràtics.
Mentrestant, les plogudes i inclemències de l’oratge van
corcant a poc a poc una alqueria senyorívola i augusta que
ens albira des del segle XVII.
Agraïments: Norbert Mesado, Vicent Calpe, Dolores Ferrandis,
José Manuel Melchor, Vicente Planelles, José Luis Aguirre, Fèlix
Leal, Pere Maria Orts, Armand de Fluvià, Pilar Argenter, Luis
Vidal, Martín de Oleza i Vicent Abad.
27 CARUANA I REIG, J. BARÓ DE SAN PETRILLO (1946): Los Cruïlles y sus alianzas:
nobiliario valenciano. València, Centre de Cultura Valenciana.
28 Ibídem
buris-ana 205
arguments
17