L'orde de la Mercé i Jaume I a Borriana - ajuntament de burriana

Mira és un luxe de la nostra literatura que tenim ben a
prop, ja que des de fa molts anys viu a Castelló. És per això
que l’ABC va considerar convenient portar-lo a Borriana
per a què ens parlara d’un tema genèric que vam titular
“Literatura i compromís”. Mira va aprofitar la seua xarrada
per a desmarcar-se del títol, ja que segons ell això del
“compromís” està un poc passat d’ona. Ell prefereix parlar
de “responsabilitat de l’escriptor”, en el benentés que no es
pot fer literatura sense un mínim de connexió amb la societat
que fa possible l’obra literària. De tota manera, per a ell una
obra literària només es justifica des del punt de vista estètic:
d’haver de triar entre un llibre necessari, amb gran difusió i
eco social, però mal escrit i un altre impecable estèticament,
però de nul·la difusió, sempre preferiria el segon. Per a ell
l’escriptor es deu, sobretot, a la seua pròpia tradició literària
i, en aquest sentit, la seua màxima responsabilitat és fer
llibres bons.
Amb aquests plantejaments va suscitat un viu col·loqui amb
el públic, que va voler estendre les seues argumentacions a
altres camps artístics, com ara la pintura, la fotografia o la
música.
Aspecte del públic el dia de la xarrada de J. Daniel Bezsonoff
17 de maig
El segon dissabte va ser el torn de Joan Daniel Bezsonoff.
Nascut a Perpinyà, al cor de la Catalunya d’administració
francesa, és actualment l’escriptor nordcatalà més
destacat. Ell mateix es va encarregar de recordar-nos la
seua trajectòria: quan van aparéixer els seus primers llibres
va tindre un eco molt escàs. Els va publicar una editorial
rossellonesa i se’n van vendre molt pocs exemplars. Només
amb els anys, quan va passar a publicar a Barcelona, va
arribar a ser un escriptor unànimement elogiat per la crítica,
que l’ha considerat un dels nous valors de la literatura
catalana. De fet, és un estilista fi, que ha aconseguit
l’equilibri exacte entre un model de llengua fidel a les formes
pròpies del seu país i, alhora, perfectament intel·ligible en
la resta de l’àrea lingüística.
Ningú com ell era més adequat per a parlar del tema que
li va encarregar l’ABC: “Literatura europea i literatures
nacionals”. De fet, Bezsonoff està absolutament convençut
que tots compartim diferents identitats simultànies. Es
pot ser, per exemple, ciutadà francés, escriptor en llengua
catalana i provindre, familiarment, d’uns ancestres russos
-als quals ha dedicat la seua última novel·la Els taxistes del
tsar (editorial Empúries).
Precisament la connexió russa va ser un dels temes que més
va interessar l’auditori. De fet, l’avi de Bezsonoff va ser un rus
blanc que va fugir de Rússia en temps de la revolució leninista.
Com molts altres russos antirevolucionaris, va acabant fent
de taxista a París. Interessat a bussejar en aquesta branca
enfonsada de la seua família, Bezsonoff ha arribat a aprendre
rus. D’ací li ve, d’alguna manera, una empatia evident cap a
tota mena de perdedors en la Història.
Sobre la seua –i nostra- llengua, ell és moderadament
optimista. És coneguda la tradicional política francesa
en contra de totes les llengües de França que no siguen
el francés. En els darrers anys, però, això està canviant, i
s’endevina un temps de més tolerància.
En l’aspecte humà, vam poder comprovar l’extraordinària
humanitat de Bezsonoff –i també la seua (per dir-ho a la
manera francesa) joie de vivre. Va estar encantat d’haver
conegut Borriana i va elogiar molt el País Valencià, que
considera molt pròxim al seu propi país. De fet, va contar
l’anècdota segons la qual un dia va llegir en una pàgina
d’internet una proclama blavera que afirmava que les
diferències entre el “valencià” i el “català” eren clares i es
podien xifrar en vint característiques. Ràpidament Bezsonoff
va enviar un comentari confessant que, després de llegir això,
estava convençut que a la Catalunya Nord es parlava “valencià”,
perquè de les vint característiques (com ara dir “meua” en lloc
de “meva” o usar paraules com “eixir” en lloc de “sortir”) n’hi
havia 18 que s’usaven al Rosselló. I és que les coses de la
llengua no deixen de portar-nos sorpreses hilarants.
J. Daniel Bezsonoff, amb una admiradora
Un Maig molt literari
buris-ana 205
coses de casa
5