L'orde de la Mercé i Jaume I a Borriana - ajuntament de burriana

Lluís Prades i el mateix Rodríguez Culebras, va atorgar la medalla d’or i les 30.000 pta del
primer premi a l’oli ‘Naturalesa morta’, de José Quero, i la medalla de plata i 20.000 pta a una
figura humana robòtica de Vicente Traver Calçada, les quals es van depositar en l’ajuntament.
Va haver-hi tres mencions honorífiques per a diverses obres de Manuel Vivó, Fernando Peiró
i Amat Bellés, més una altra per a un artista jove local, Manuel Bodí. En aquesta exposició,
que es va instal·lar en els locals de l’edifici sindical del Raval, es van seleccionar 32 obres i,
a més, es va exposar una mostra del ceramista Manuel Safont com a invitat especial.
La ‘III Setmana d’Art’ que, com la segona, va tenir un destacat caràcter pictòric, es va
celebrar el sant Blai de 1974 en un ambient més obert. Després del magnicidi del cap
del govern, l’almirall Carrero Blanco, ocorregut el desembre anterior, Arias Navarro, el nou
president del gabinet, es disposava a proposar la llei d’associacions polítiques que s’havia
de conéixer com “l’esperit del 12 de febrer” i la premsa en parlava a bastament. Semblava
que alguna cosa havia començat a canviar i alguns joves estudiants ens hi vam implicar.
En el Buris Ana núm. 139, el pintor Traver Calzada publicà una crònica d’aquesta ‘III
Setmana d’Art’ en què deia: “Y así, sin pretender agotar las reservas de excelentes artistas
provinciales y ni siquiera sin pretender seleccionar ni excluir a unos u otros, se reunió un
grupo de profesionales de la escultura, el grabado, el cine y la poesía, que trabajan en
esta línea de búsqueda pura, que ha sido la idea central sobre la que se pretendió basar
la tercera Setmana d’Art. Así, se consiguió presentar al público la obra de doce artistas
plásticos, de un grupo de poetas y de un realizador de cine independiente. Se abrieron
las puertas de una digna y representativa exposición de pintura, escultura y artes gráficas.
Se realizaron dos sesiones de cine independiente; una conferencia, acompañada de
un fogoso coloquio, y un recital de poesía enriquecido con la colaboración de un grupo
de poetas catalanes que redondearon lo que, a nuestro parecer, es la más importante
manifestación cultural en nuestra ciudad.”
L’exposició que menciona Traver, que ja no va ser competitiva, es va exhibir en la primera
galeria d’art que s’havia obert en la ciutat, “Quatre cantons”, al carrer sant Agustí núm.
4, propietat del col·leccionista Ramón José Vicent. Hi va participar un ampli grup dels
artistes que, amb les seues obres, van aportar una renovació fonamental a la pintura
castellonenca dels 70: Pepe Agost, Pilar Dolz, José María Doñate, Fernando Peiró
Coronado, Wenceslao Rambla, Manolo Rodríguez, Manolo Safont, Manuel Vivó, més
els borrianencs Manuel Bodí, Lola Torres, Traver Calzada i Amat Bellés. En les dos
sessions de cine independent es van projectar unes pel·lícules de Rafael Menezo. El
conferenciant a què Traver al·ludeix era Rodríguez Culebras. En el recital de poesia
participaren Miquel Peris, Jesús Huguet, José Félix Escudero i Josep Palomero, més
un grup de joves poetes barcelonins amics d’aquest últim.
Grup de joves poetes que el 3 de febrer de 1974 van participar en la III Setmana d'Art, més Joan
Ripolles, Miquel Peris i Manolo Safont. (Foto: Rafael Menezo).
Teníem vint anys i una ànima de vidre
Aquella ‘III Setmana d’Art’ va culminar
amb un dinar de germanor que es va
celebrar al Morro, probablement el mateix
3 de febrer. Després del dinar, un grup
va pujar a la terrassa del restaurant on,
al costat del far de l’escullera de ponent,
Miquel Peris (que llavors tenia 57 anys) va
llegir un dels seus poemes més reeixits,
“Marineret d’ulls blaus”. Rafael Menezo va
fer fotos. En aquesta apareixen, drets, dos
dels artistes plàstics que havien participat
en aquella tercera Setmana d’Art: Manolo
Safont (que llavors tenia 46 anys) i Joan
Ripollés (que en tenia 41). La resta dels
fotografiats són els joves poetes catalans
que havien vingut a Borriana a llegir els
seus versos, i els amfitrions locals.
Les onades de la vida han dut aquells
joves a deixar d’escriure versos i, com
és natural, a exercir professions menys
espirituals. En la fotografia, drets
d’esquerra a dreta, veiem: Josep Lillo,
metge; Doménec Marzà, borrianenc,
professor a Barcelona; Toni Batista,
periodista, actualment director de l’àrea
de comunicació de l’institut Ramon Llull;
el malaguanyat Josep Solé Fortuny, fill
de l’advocat Solé Barberà, el qual va
actuar com a defensor en el procés de
Burgos; Margarida Arboix, catedràtica
de Farmacologia i actualment directora
del Servei de Salut de la Generalitat a
Barcelona; un servidor; els ja citats
Ripollés, Peris i Safont. Asseguts,
d’esquerra a dreta: Rosalia, Xavier
Vidal-Folch, director de El País, edició
de Barcelona; Amat Bellés, pintor i
dissenyador de la UJI; Jesús Huguet,
secretari del Consell Valencià de Cultura,
i Lluís Meseguer, catedràtic de Literatura
de la UJI, company meu d’estudis a
l’Autònoma de Barcelona i amic també
d’aquella colla de barcelonins. En aquella
època teníem vint anys i una ànima de
vidre, i ni tan sols Ripollés rosegava un
brot de romer com si fóra el primer fill
d’Adam i Eva escapat del paradís.
Durant els primers anys del
postfranquisme, l’aleshores anomenada
‘Setmana de l’art i de la cultura’ va ser
assumida per l’ABC. El 1976, durant
la presidència de Vicent Franch, es va
organitzar la quarta edició i, el 1977,
durant la presidència de Vicent Abad, la
quinta i última.
buris-ana 205
29
galeria