festes majors en honor del santíssim crist de la fe 2010 - Alcàsser

ALLA TRINQUET
Un any mes estem ahí, amb les traques i el foc, la música i les flors,
els passacarrers i processons.
La comissió de la falla “EL TRINQUET“, continua treballant amb
il·lusió i esforç per mantindre la festa al nostre poble, tan entranyables
i arraïgades fent l’honor al Santisim Crist de la Fé.
Amb este motiu vos convidem a participar en totes les activitats festives
majors a tots els veïns i veïnes del nostre poble d’Alcasser.
MOLT BONES FESTES I BON ESTIU !!!!
LA COMISSIÓ
alcàsser
2010
ENYA CAVALL
TOMAS GIL ROMAGUERA LI CONTA A PACO AVIÑÓ ALMUDÉVER COM ERA
EL SEU TREBALL DE TRANSPORTISTE A MITAD DEL SEGLE PASSAT.
festesdel
santíssimcristdelafe
Tomas Gil Romaguera va nàixer l’any 1922, a Alcàsser. Ell es casat amb Encarna Martinez Aviñó. Els ascendents del matrimoni
són també d’Alcàsser. Treballà de transportiste des dels 16 anys fins als 30 anys aproximadament. Portava les collites
del camp al grau de València, a l’estació de Silla i al mercat d’abastos.
Al terme d’Alcàsser abundaven les collites de creïlles, cebes, moniatos, dacsa, cotó, tabac, fesols, cacau, blat i un poc d’arròs.
Desprès de segar el blat fanguejaven la terra per a compactar-la i evitar que l’aigua embassada s’infiltrarà, així podien criar
l’arròs.
La producció agrícola d’Alcàsser es comercialitzava, en part, per la Cooperativa Sant Josep que estava al carrer avui anomenat
Vicent Iborra, al costat del llavador; anant cap a les Aigües Potables. La resta dels productes es confeccionaven als
magatzems del Colasero, de Daniel ...
Tomas eixia a la 1 de la nit amb el carro carregat per anar a abastos i estar a primer hora del matí amb el gènere al mercat.
Sempre eixia de nit amb el carro tot carregat, com quan portava 3000kg de creïlles al grau. Conta que completaven vagons
de 10.000 kg per enviar-los a Madrid, que el terme d’Alcàsser matava la fam més que ningun
altre terme.
De tornada del grau portava sacs de guano de 100kg cap a la cooperativa. Li pagaven 3 pessetes
per cada sac. Sacs que freqüentment carregava i descarregava ell mateix per no perdre hores
esperant el servei de la colla. Ja en el poble, quan aplegava al cantó del forn de Lerma eixien els
veïns per vore com el seu rosí s’esforçava en passar el carro amb 3.000kg des del carrer asfaltat
al camí de terra cap a la cooperativa.
El treball de transportiste requeria un cavall de tir valent. Els camins eren difícils amb clots
i carrilades fondes del pas dels carruatges. Quan plovia el fang complicava el transport, l’aca
havia de tirar i arrossegar per traure el carro carregat de l’estacada. Els viatges s’havien de ser
rendibles i el carro el carregaven al màxim. Sacs, caixons o garbes segons el que transportava
havien d’estar ben organitzats i subjectats.
Conta que ha carregat 200 garbes de blat que això no ho fa ningú. També carregava 1000 garbes
de palla de rastoll d’arròs de Silla, palla que es feia servir per construir bardisses al tomatar.
Li pagaven a xavo la garba carregada i portada al lloc. A la marjal d’Almenara carregava 2.000
garbetes de brossa. La brossa creixia silvestre en terra de moll que no valia per plantar arròs. Tardava 11 hores en anar i 2
hores en carregar. Tot el dia ocupat en esta feina per la que cobrava 42 duros. La brossa servia per arreglar el raïm en caixes
a la zona de Montroi. Allí al Pla del Algoder ell i el seu rosí eren capaços de superar la pujada del Cigró.
Per anar a pel raïm cap a Real de Montroi eixia a les 2 de la matinada i en passar per Picassent arreplegava cistelles de menjar
que les famílies preparaven per a les dones que treballaven a la verema. En fer-se de dia ja havia carregat les caixes de raïm
per dur-les a l’estació de Silla, de manera que en 24 hores el raïm anava del camp al mercat de Barcelona.
Als 30 anys deixà l’ofici de transportista, quan vingué la competència dels camions que podien cobrar menys per garba, caixo
o sac i seguir tenint rendibilitat.
Aquest escrit esta basat en els relats que Tomas conta a Paco qui l’entrevista. Amb la meua redacció he intentat recollit un
poquet d’història de la societat rural d’Alcàsser. Es un plaer poder conèixer la nostra història recent de la mà de les persones
grans que encara ens queden d’aquell temps. Gràcies Tomas
Victoria Aviñó Rosaleny.
.51