El Cric nº 109 desembre - Ajuntament de Riudellots de la Selva

DESEMBRE 2006
núm. 109

SERVEIS
TELÈFONS HORARIS
Ajuntament 972 477 005 / Fax 972 477 375
http://www.riudellots.com a/e: info@riudellots.com
Biblioteca municipal 972 477 491
Bombers 972 182 400 / 085
CAP de Cassà 972 463 882 / 972 463 883
Consorci d’ambulàncies 972 410 010 / Urgències 061
Consultori mèdic 972 477 529
Enher (Servei d’avaries) 972 011 200
Escola Pública de Riudellots 972 477 133
Funerària Poch (Servei permanent) 972 202 335
Gossera comarcal 972 340 813
Guàrdia Civil Girona 972 208 650
Jutjat de Pau 972 478 161
L’Estació 972 478 205
Llar d’infants 972 477 136
Llar de jubilats 972 478 221
Menjador Escola Pública 972 478 094
Mossos d’Esquadra:
Sta. Coloma de Farners 972 181 675
Urgències 088
Parròquia de St. Esteve 972 477 319
Pavelló 972 477 471(despatx) / 972 477 512 (públic)
Piscina Municipal 972 478 209
Prodaisa 972 202 078
(Servei Municipal d’Abastament d’Aigües)
Servei de recaptació 972 840 178
(Consell comarcal de la Selva)
Taxis:
Antoni Farreras 972 478 147 / 606 595 094
Glòria Brossa 616 404 102 / 616 404 103
Francesc Coll 616 490 630
CRÈDITS
Edita: Ajuntament de Riudellots de la Selva
Consell de Redacció: Mateu Guitart (ACER), Martí Ribas (Agrupació
Sardanista), Carles Tulsà (Ajuntament), Josep Sais (AMPA CEIP Riudellots), Glòria
Cabarrocas (AMPA Llar d’Infants), Àngels Bosacoma (Ateneu de la Dona), Emma
Llach (Biblioteca), Fina López (CEIP Riudellots), Benito Díaz (C.F. Riudellots),
Sandra Ferrer (L’Esplai), Anna Vinyes-Miralpeix (Llar d’Infants), Engràcia Guixeras
(Llar de Jubilats), Angelina Quintana (Parròquia), Carles Peradalta (Penya
Barcelonista Riudellots), Carles B. Gorbs (JJ Comunicació).
Col.laboradors: Marta Beltran, Màrian Fernàndez, Emma Llach i Palmada,
David Pagès i Cassú, Lluís Pons, Josep Ramos, Josep Sais.
AJUNTAMENT
Atenció al públic: Juny i setembre: de dilluns a divendres de les 8.00 a les 14.00 h.
Els dijous de les 16.00 a les 18.00 h.
BIBLIOTECA
Horaris d’hivern (d’octubre a maig):
Matins: dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 10 h.
Tardes: dilluns, dimarts i dijous, de les 17.00 a les 20.00 h.
dimecres i divendres, de les 16.30 a les 20.00 h.
CEMENTIRI MUNICIPAL:
Obert tota la setmana, de 8.00 a 20.00 h.
CORREUS:
De 8.00 a 10.00 h, de dilluns a divendres. Dissabte de 9.00 a 11.00 h.
CONSULTORI MÈDIC MUNICIPAL:
Horari d’atenció al públic: Dilluns i dimecres de les 14.30 a les 20.00 h.
Dimarts, dijous i divendres de les 8.30 a les 14.00 h
El primer dijous de mes, fins a les 13.00 h
Cal demanar hora de visita tant per la metgessa com per la infermera
al telèfon 972 477 529.
Horari d’urgències: Dilluns i dimecres de les 14.00 a les 21.00 h
Dimarts, dijous i divendres de les 8.00 a les 15.00 h
El primer dijous de mes, fins les 13.00 h.
Quan les urgències siguin fora de l’horari, s’haurà de trucar
al Cap de Cassà de la Selva, al telèfon 972 463 882.
Horari de Pediatria: Divendres, de 9 a 14 h.
EDUCADORA SOCIAL:
Sra. Neus Valls: el segon dimarts de cada mes, de 16.00 a 18.30 h.
El tercer i quart dimecres de cada mes, de 8.00 a 11.30 h.
Cal trucar abans a l’Ajuntament per demanar hora.
JUTJAT:
de 9.00 a 13.00 h, els divendres
LLAR DE JUBILATS:
Els dilluns i dijous, de les 10.30 a le 11.30 h.
PARRÒQUIES DE RIUDELLOTS I FRANCIAC:
De 17.00 a 18.00 h, dissabte i hores convingudes
TÈCNICS MUNICIPALS:
Tècnics municipals: Arquitecte, Sr. Gerard Carreras:
dilluns de 13.00 a 15.00 h (cal hora de visita)
Arquitecte tècnic, Sr. Pere Batllori:
dijous de 9.30 a 12.00 h (cal hora de visita)
Arquitecte tècnic, Sr. Robert Guàrdia:
dijous de 9.00 a 12.00 h, visites, i de 12.00 a 14.00 h,
sol·licitud i tramitació de llicències d’obres menors.
Enginyer, Sr. Joan Ribas:
dilluns de 12.00 a 14.00 h (cal hora de visita)
TREBALLADORA SOCIAL:
Sra. Maite Boldú: el primer dimecres de cada mes, de 12.00 a 14.30 h.
Els altres dimecres, de 8.00 a 14.30 h.
Cal trucar abans a l’Ajuntament per demanar hora.
RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS:
El segon i quart dimarts de mes.
S’ha de trucar abans a l’Ajuntament, al telèfon 972 477 005.
Foto portada:
Biblioteca Municipal Anna Nadal i Serra (Carles B. Gorbs)
Coordinadora: Emma Llach
Redacció i Infografia: JJ Comunicació
Tel. 972 21 30 87. 17002 Girona
Fotocomposició: Casas Serveis Gràfics
Tel. 972 21 60 66. 17005 Girona
Impressió: Gràfiques German
Tel. 972 47 72 36. 17457 Riudellots de la Selva
Dipòsit Legal: GI-922-1983
El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb la opinió que expressen els articles signats.
Prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia.
EL CRIC núm 109
2

SUMARI
SERVEIS 2
EDITORIAL 3
TEMA 4
PARLEM-NE 9
INFORMACIÓ
MUNICIPAL 13
BIBLIOTECA 20
EDUCACIÓ 24
ESPORTS 32
COLLA
GEGANTERA 35
AGRUPACIÓ
SARDANISTA 36
PARRÒQUIA 39
CASAL
DE JUBILATS 40
L’ATENEU
DE LA DONA 42
L'ESPLAI 44
SALUT 45
HISTÒRIA 46
ECONOMIA 48
LLETRES 49
GASTRONOMIA 50
PASSATEMPS 51
EDITORIAL
L’aniversari
de la biblioteca
Molts dels números anteriors de El Cric els hem dedicat a algun
aniversari de les diverses entitats i associacions del nostre
poble. Això vol dir que el nostre és un poble actiu amb una
vitalitat cultural i associativa molt per sobre de la mitjana, si ho
comparem amb d’altres localitats demogràficament similars a la nostra.
I tot just ara se celebra també el 15è aniversari de la Biblioteca Municipal Anna
Nadal Serra. Aquesta és, i ha de ser, una celebració de la qual tots ens hem de
congratular, ja que hem estat tots els que hem fet possible que avui es pugui
celebrar aquest 15è aniversari.
Si l’Ajuntament, com a representant dels ciutadans del poble, no hagués tingut
aquella iniciativa l’any 1991; si les persones responsables que han participat, treballat
i col·laborat no haguessin tingut la dedicació i la il·lusió que sempre han
demostrat i, sobre tot, si la afluència de usuaris no hagués augmentat i s’hagués
estabilitzat, tot aquest projecte no hagués estat possible.
La biblioteca, a més a més de funcionar com a un lloc de coneixement, estudi
i lectura, ha estat un centre dinamitzador d’activitats culturals com exposicions,
xerrades, concursos, etc. Ha estat, doncs, un centre de referència cultural que
ha ajudat a promoure i a donar a conèixer diversos i variats esdeveniments
socioculturals de Riudellots.
En aquest nou número de El Cric, doncs, us presentem un reportatge sobre la
història de la biblioteca de Riudellots i, alhora, sobre les biblioteques en general
i sobre tot allò que les envolta: des dels seus objectius i principis, fins a alguna
pinzellada històrica.
Aquest reportatge es complementa amb una entrevista amb l’Emma Llach, que
ens explica i amplia, a més d’alguns aspectes de la seva vida personal, algunes
dades i fets que ens ajudaran a entendre i conèixer més tot allò referent a les
biblioteques públiques en general i a la Biblioteca Municipal Anna Nadal Serra
en particular.
Felicitem-nos tots plegats per aquesta fita i sentim-nos orgullosos d’haver tingut i
consolidat en el nostre poble una biblioteca com la nostra en què, tal com diuen
les dades estadístiques tant en nombre de registres com d’usuaris, demostra l’alt
grau de civisme i sensibilitat sociocultural si tenim en compte les dades de la
biblioteca, així com de les entitats existents a Riudellots.
Desitgem a tots que tingueu unes bones festes nadalenques i un millor any
2007.
Els veïns i veïnes de Riudellots que vulguin participar en la revista a través dels seus escrits per al
proper número els poden entregar a l’Ajuntament fins al dia 7 de febrer de 2006.
EL CRIC
núm 109
3
El Consell de Redacció

TEMA
Inauguració de la biblioteca l’any 1991.
El terme biblioteca ve del grec (biblion
= llibre i thekes = caixa). Literalment,
doncs, seria “caixa de llibres”, o de
guardar llibres. Per extensió i/o deformació,
però, se substitueix “caixa” per
edifici, departament, o habitació. També
es dóna aquest nom a una col·lecció de
llibres o al moble que els guarda.
L’existència de biblioteques es remunta
a l’imperi assiri (més de 30 segles aC),
segons es va descobrir en les investigacions
i exploracions arqueològiques
portades a termes en la Mesopotàmia. El
Museu Britànic alberga diversos maons
amb inscripcions de les seves ruïnes.
Possiblement la més cèlebre i coneguda
és la descoberta en Koyundjik entre les
ruïnes del palau de Senaquerib.
A l’edat mitjana i, sobretot, amb la irrupció
dels bàrbars, la ciència i les lletres i, per
tant, els llibres, es van refugiar en catedrals
i monestirs com a únics llocs de saber
i culte d’aquella època en què l’església
4
15 è aniversari
de la Biblioteca Municipal
Anna Nadal i Serra
monopolitzava el patrimoni de la literatura,
i també d’altres ciències. A partir del
segle XIII també van començar a tenir
importància les biblioteques ubicades als
palaus reials i als pontificis i episcopals.
Amb la invenció de la impremta tant el
nombre de llibres com el de biblioteques
ha anat creixent i s’ha expandit per
a tota la població.
En l’època de la
revolució francesa,
per exemple,
només París disposava
de més de
1.000 biblioteques
públiques, entre les
quals cal ressaltar la
Biblioteca Nacional.
Amb el pas de la
història les biblioteques
s’han anat
estenent i popu-
laritzant amb més
rapidesa i quantitat segons els països i els
règims polítics imperants en cada país i en
cada època.
Amb la plena consolidació de la democràcia
i la recuperació de les nostres
institucions, les biblioteques públiques
es van anar desplegant al llarg de la
nostra geografia.
A Riudellots, encara i que per llei no
s’estava obligat, es va optar per obrir
la Biblioteca Municipal, avui Biblioteca
Municipal Anna Nadal i Serra.
L’any 1991, amb la remodelació de
l’edifici de l’Ajuntament, i com segons
en diu el llavors alcalde, Josep Micaló:
“els serveis bàsics del poble ja estaven
coberts i es va voler donar un altre ús a
la sala que periòdicament s’utilitzava per
a exposicions”. Aquesta remodelació de
l’Ajuntament, segons comenta en Josep
Micaló, ja es va fer pensant en què en un
futur tot l’edifici aniria destinat a Casa de
Cultura. Per tant, es va anar remodelant
l’edifici i es va començar a adequar i a
equipar la sala que posteriorment seria
la Biblioteca Municipal.
La mare de l’arquitecte José Maria Torres
Nadal, que feia les reformes, Anna Nadal
Josep Micaló i en Josep Tulsà, durant la inauguració de la Biblioteca
l’any 1991.
EL CRIC núm 109

TEMA
Visió general de la biblioteca sense ordinadors. Xè aniversari de la Biblioteca. Xerrada de Maria Mercè Roca.
i Serra, va fer donació d’un important
volum de llibres, com també ho vàrem
fer d’altres particulars i, gràcies a tots, va
ser possible el tenir el primer nombre
important de registres de la biblioteca, a
més, també, es va comptar amb l’ajut de
la Diputació i la Generalitat.
En principi, per tal que els veïns anessin
familiaritzant-se i coneixent la biblioteca,
es van fer diverses activitats com, per
exemple, cursos de català. L’objectiu
principal era incentivar que la gent anés
a la biblioteca, l’anés coneixent i, de mica
en mica, anés utilitzant els seus serveis.
I la Biblioteca Municipal de Riudellots
va començar a caminar, al principi, amb
poques activitats i serveis, no gaires llibres
en el seu fons i ben pocs usuaris. Però,
com diu una cèlebre frase: “per fer un
Acte de descobriment del nom de la biblioteca, el dia 21 de juliol de 2006.
camí de milers de quilòmetres, sempre cal
donar el primer pas”, i és aquest primer
pas el més difícil i el més important, ja que
és el que permet iniciar el camí i arribar
al destí previst.
Dins d’aquest camí s’han hagut d’aplicar
diverses polítiques i anar oferint noves
activitats i nous serveis. En aquest sentit,
l’any 1998, segons ens comenta la
llavors tinent d’alcalde, Laia Fàbregas:
“l’Ajuntament es va plantejar que la biblioteca
havia de ser un espai obert per a tothom
(petits i grans); un centre d’informació amb
diaris, revistes, catàlegs i fullets d’espectacles,
cursos, concursos, tallers, xerrades, etc; una
aula d’autoformació (amb dos ordinadors,
impressora i programes) a la disposició de
tothom; una sala d’exposicions (un cap
de setmana al mes “divendres, dissabte i
EL CRIC núm 109
5
diumenge); i un lloc on l’estiu els grans expliquen
contes els petits”.
Segons la mateixa Laia Fàbregas, tot plegat
va tenir un concepte nou del que es volia
que fos un espai ple d’idees, d’informació
i, sobretot, que tothom tingués al seu
abast l’oportunitat d’aprendre, ja fos per
mitjà dels llibres, per a la nova tecnologia
amb l’aula d’autoaprenentatge (dos ordinadors,
una impressora i programes) o bé
a través de les exposicions que ofereixen
a tots l’oportunitat de veure conceptes
nous d’art i fotografia (un cop cada mes
encara es fan exposicions “divendres, dissabte
i diumenge”) i que gràcies al vernissatge
que es fa el dia de la inauguració
ens acostumem a fer tertúlia, a parlar de
l’exposició sigui de pintura, de fotografia,
de vidre,… i això és molt positiu perquè
Els nens i nenes visiten les exposicions acompanyats de l’artista.
Exposició de fotografia estenopeica (31 març, i 1 i 2 d’abril de 2006).

TEMA
Pàgina web del catàleg col·lectiu de les biblioteques de la Cellera,
Riudellots i Vilobí d’Onyar.
fem agafar el costum d’entrar a la biblioteca
a persones que si no fos per l’excusa
de l’exposició no hi entrarien.
Aquesta opinió també és avalada pel
regidor de cultura, Joan López, que ens
comenta la voluntat de l’Ajuntament
i de la seva regidoria de modernitzar
la biblioteca, motiu pel qual es van
incorporar les noves tecnologies i, més
recentment, des de fa 6 anys, la bibliopiscina,
que segons ens confirma: “Ha
estat una nova forma de portar oci i
cultura a la piscina i ha estat tot un èxit”.
Joan López, a més, ens confirma l’aprovació
de convertir l’antic Ajuntament en una
Casa de Cultura i, consegüentment, en
una ampliació de la pròpia biblioteca que
a més tingui en compte les barreres arquitectòniques.
En aquest sentit, també està
previst i pendent l’adaptació dels ordinadors
per a persones que tinguin discapacitat
en disminució de visió i mobilitat. Per
al regidor de cultura, la biblioteca ha de
ser un centre modern, on no descarta la
incorporació de videoconsoles amb jocs
pedagògics. “La biblioteca ha de ser un centre
per aprendre a aprendre”, ens afirma.
A causa de tot aquest pla es va fer del
tot necessari la plaça d’una persona i
uns horaris d'atenció al públic. Aquesta
persona és en l’actualitat l’Emma Llach,
que en l’apartat de parlem-ne ens
ampliarà i complementarà alguns aspec-
tes sobre les seves
característiques i
funcionament. La
biblioteca, però, ha
tingut al llarg del seu
recorregut d’altres
responsables. El primer,
l’any 1991, va
ser l’Elvis Mallorquí,
després hi van estar
la Mònica Camps,
en David Mallorquí,
en Dani Gil, l’Emma
LLach, en Carles
Pujolar i, finalment,
altra vegada i fins al dia d’avui, l’Emma
Llach. Tots ells han contribuït a tirar
endavant aquesta iniciativa portada a
terme per l’Ajuntament que ha fet possible
que una població com Riudellots
no només tingui un centre d’estudi i
lectura, sinó que, a més a més, sigui un
centre dinamitzador de cultura. Cal tenir
en compte que a través de la Biblioteca
es fan xerrades, cursets i tallers, recitals
de poesia, presentacions, exposicions,
narració de contes..., sense oblidar-nos
del concurs anual literari que progressivament
s’ha consolidat i és un concurs
conegut i reconegut a tota la comarca i
a tot el país, si tenim en compte la quantitat
i qualitat de les obres presentades.
La biblioteca, a partir de l’any 2004,
forma part de la Xarxa de Telecentres de
Catalunya, per tant, els seus serveis tenen
un major abast. En l’actualitat es disposa
de 4 ordinadors amb connexió a internet
i amb impressora làser més un ordinador
servidor. També es disposa d’una fotocopiadora
per facilitar aquella documentació
que els usuaris demanin. Si a tot
això hi afegim que, en aquests moments,
té enregistrats 8.610 volums, 91 vídeos,
11 cassets, 12 disquets, 186 Cd’s roms,
601 Cd’s de música i 464 Dvd’s fa que
aquesta nostra Biblioteca Municipal Anna
Nadal i Serra de Riudellots, que aquest
any celebra el seu 15è aniversari, sigui una
EL CRIC núm 109 107
6
institució que enorgulleixi el poble i tots
els seus habitants.
En definitiva, la consolidació i el creixement
de la biblioteca es deu, a més de
la voluntat i la dedicació de l’Ajuntament
i de les persones que s’han responsabilitzat,
als usuaris. Sense aquests usuaris,
sense la participació en les diverses i
diferents activitats que es realitzen avui a
la biblioteca, no hagués estat possible la
celebració d’aquest aniversari. Uns usuaris
que, per exemple, l’any 1997, van ser
1.777, mentre que el 2005 van ser 3.144,
cosa que demostra que la seva demanda
ha anat en augment.
Després d’aquests anys, doncs, la biblioteca
de Riudellots ha assolit els objectius que
s’havien programat i, sobretot, ha ajudat a
crear i fomentar hàbits de lectura, possibilitant
l’alfabetització i l’educació i, oferint,
alhora, un centre local d’informació que
facilita tot tipus de coneixement i informació
als seus usuaris.
És en aquest sentit que la biblioteca de
Riudellots coincideix i s’adhereix al Manifest
de la Unesco de Biblioteca Pública de l’any
1994 i que en l’apartat de “Missions de la
Biblioteca” declara el següent:
Les següents missions clau, referents a
la informació, l’alfabetització, l’educació i
la cultura, haurien de ser l’essència dels
serveis de la biblioteca pública:
1 -Crear i fomentar els hàbits de lectura
en nens i nenes des dels primers anys.
2- Donar suport tant a la formació
individual i a la formació autodidacta
com a la formació acadèmica en tots
els nivells.
3- Donar oportunitats per al desenvolupament
personal i creatiu.
4- Estimular la imaginació i la creativitat
dels nens i de les nenes i dels joves.
5- Fomentar el coneixement del llegat
cultural, la valoració de les arts, els descobriments
científics i les innovacions.
6- Facilitar l’accés a les expressions
culturals de totes les manifestacions
artístiques.

TEMA
7- Encoratjar el diàleg intercultural i
afavorir la diversitat cultural.
8- Donar suport a la tradició oral.
9- Garantir l’accés dels ciutadans a tota
mena d’informació de la comunitat.
10- Proveir serveis informatius adients
a les empreses, a les associacions i als
grups d’interès d’àmbit local.
11- Facilitar l’aprenentatge en l’ús de la
informació i dels mitjans informàtics per
accedir-hi.
12- Potenciar i participar en les activitats
i els programes d’alfabetització
per a totes les edats i iniciar aquestes
activitats quan sigui necessari.
Aquest manifest ens apropa als objectius
i funcions que tota biblioteca pública
ha d’intentar assolir per, tal i com
també recull aquest manifest, possibilitar
“l’accés local cap al coneixement, proporcionant
les condicions bàsiques per
aprendre al llarg dels anys, per decidir
lliurement i per al desenvolupament cultural
de l’individu i dels col·lectius. Aquest
Manifest declara que la UNESCO creu
en la biblioteca pública com a força viva
per a l’educació, la cultura i la informació,
i com a agent essencial per aconseguir la
pau i el benestar espiritual a través del
pensament d’homes i dones”.
Un dels serveis i valor afegit de la biblioteca
ha estat, sens dubte, la creació de
la bibliopiscina, ja que a través d’aquest
servei, a més de distreure i crear l’interès
per la lectura, molta gent ha passat a ser
usuari de la biblioteca.
Cal recordar que la biblioteca ens obre
una porta infinitament àmplia al món de
la cultura, de l’estudi i del coneixement.
Tant amb el servei de consulta com amb
el de préstec, així com també amb la
connexió a internet, ens facilita de forma
gratuïta el poder llegir i consultar tot allò
que volem i necessitem.
El servei de préstec ens facilita el veure,
escoltar o llegir un important fons de
registres documentals. Així doncs, els
Dvd’s i els Cd’s es presten per a una
Acte de lliurament de premis del 3r concurs literari.
Sant Jordi 2005. Taller de punts de llibre.
setmana, mentre que per als llibres el
termini s’amplia a 3 setmanes. Això sí,
tothom ha de ser responsable de la
bona utilització del material prestat i
de tornar-lo en el temps previst per no
perjudicar d’altres usuaris que l’estant
esperant.
Aquest any, doncs, s’ha celebrat aquest
15è aniversari des de la seva creació
amb una sèrie d’actes, entre els quals cal
ressaltar el d’escollir el seu nom. Després
d’estudiar i valorar tots els noms suggerits
per a tots aquells que han volgut participar,
a través d'una votació popular, es
EL CRIC núm 109 107
7
va triar el de Biblioteca Municipal Anna
Nadal i Serra.
En definitiva, la biblioteca que ara compleix
els seus 15 anys d’existència ha tingut
un important paper per tal de facilitar
la lectura dinamitzant, alhora, la cultura en
diverses i diferents manifestacions artístiques,
socials i culturals que han fet de
Riudellots un poble que ha fomentat
la literatura, l’estudi, el coneixement i la
informació.
Carles B. Gorbs

TEMA
L'activitat de la biblioteca
en xifres (1997 - 2005)
ESTADÍSTICA D'USUARIS DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL
ANNA NADAL I SERRA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Gener 131 148 142 117 254 449 280 244 244
Febrer 156 177 140 151 299 318 310 275 341
Març 140 157 170 137 305 330 366 302 348
Abril 188 137 158 181 241 403 320 311 383
Maig 117 234 131 251 328 332 301 226 319
Juny 132 197 155 175 147 203 163 167 211
Juliol 75 102 86 83 111 222 187 181 182
Agost 14 20 25 44 66 147 129 127 133
Setembre 184 151 124 94 155 179 164 147 206
Octubre 194 285 107 234 344 254 338 324 270
Novembre 247 261 163 245 343 350 286 394 323
Desembre 199 131 131 207 249 185 150 189 184
TOTAL 1777 2000 1532 1919 2842 3372 2994 2887 3144
ESTADÍSTICA DE PRÉSTECS DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL
ANNA NADAL I SERRA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Gener 53 83 26 54 104 197 108 115 154
Febrer 72 87 30 36 145 148 140 182 246
Març 57 71 51 81 132 170 212 204 243
Abril 72 78 33 85 98 214 216 218 217
Maig 68 58 31 92 119 178 204 116 145
Juny 79 70 36 89 71 124 86 95 104
Juliol 91 68 68 46 80 148 133 113 117
Agost 26 18 8 36 42 119 57 104 113
Setembre 153 62 41 33 105 67 99 100 90
Octubre 109 80 38 112 173 128 155 180 157
Novembre 118 70 42 105 202 248 115 235 207
Desembre 57 37 33 116 112 89 90 183 152
TOTAL 955 782 437 885 1383 1830 1615 1845 1945
EL CRIC núm 109
8

PARLEM-NE
Emma Llach, una historiadora
riudellotenca envoltada de llibres
Emma Llach i Palmada ha estat sempre
una persona vinculada al poble. D’una o
altra manera ha participat en diverses
activitats i entitats que s’han desenvolupat
en el nostre municipi. Així doncs,
ha participat en el patinatge, l’escola
esportiva, com a monitora de l’Esplai,
l’Ateneu de la Dona, com a sòcia dels
joves de l’Estació... i, finalment, com a
responsable de la Biblioteca Municipal
Anna Nadal Serra.
Per tant, coincidint amb el 15è aniversari
de la biblioteca municipal, així com
també per apropar-nos una mica més i,
consegüentment, conèixer millor alguns
aspectes d’aquella persona que normalment
trobem asseguda davant d’una
pantalla d’ordinador a la biblioteca, hem
fet petar la xerrada amb ella per tal
de saber alguns elements més sobre la
biblioteca de Riudellots, les biblioteques
en general i sobre la seva vida.
Emma Llach i Palmada (de cal Carreter,
tal i com ens apunta) va néixer a
Riudellots de la Selva, un 15 de juny
de 1976, filla de Josep Maria Llach i
Eugènia Palmada. El seu pare, com a
molts riudellotencs de l’època, treballava
a l’ACEBSA, mentre que la
seva mare ha compaginat la seva vida
laboral fent les feines de la casa amb
d’altres treballs esporàdics com el de
cartera o cangur, entre d’altres. L’Emma
és la petita de tres germanes. Les altres
dues són la Lídia i l’Olga i, ens diu amb
un tímid orgull, que ja té 4 nebots.
També comenta que aviat farà un any
que s’ha independitzat del domicili
patern i que viu a Riudellots mateix
amb la seva parella, en Joan Llinàs, historiador
com ella.
L’any 2001, l’Emma, es va llicenciar en
Història i, a partir d’aquest mateix any,
va iniciar els estudis de la llicenciatura
EL CRIC núm 109
9
en Documentació per la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC). L’any
2004 va obtenir la titulació progressiva
d’Iniciació a la Gestió Documental de
la llicenciatura de Documentació per
la UOC. En l’actualitat, doncs, a més a
més de ser historiadora és tècnica auxiliar
de biblioteca i, si tot va bé, a finals
d’aquest any també serà llicenciada en
Documentació. No obstant, donades
les circumstàncies d’una biblioteca com
la Riudellots, acaba per exercir totes
les fases de la cadena documental: des
de la selecció i adquisició dels llibres,
cd’s..., i la seva corresponent classificació
i catalogació, fins a posar tot aquest
material a disposició dels usuaris, a
banda d’atendre els usuaris i realitzar
els préstecs.
La gestió de la informació de qualsevol
organització i/o entitat, com per
exemple una biblioteca o un arxiu,
recau en els professionals d’aquesta
mateixa organització. L’evolució de les
tecnologies i les necessitats canviants
han portat a la creació de nous perfils
de professionals lligats a la gestió de
la informació. Així doncs, pel que fa
als professionals que treballen en les
biblioteques, bibliotecaris-documentalistes,
hi ha diverses tasques professionals
que va des de l’analista-indexador
– catalogador, fins al referencista,
expert en la recerca d’informació, passant,
evidentment, pel bibliògraf, arxiver,
bibliotecari, documentalista, etc.
No obstant, tal com ens resumeix l’Emma,
només hi ha dues titulacions: “Hi ha la
diplomatura de Biblioteconomia, que són
3 anys i la llicenciatura de Documentació,
que són dos anys i a la qual s’hi pot

PARLEM-NE
Presentació del llibre "Memòria gràfica 1939-1979. riudellots de la Selva. D'esquerra a dreta: Emma
Llach, autora del llibre, Monserrat Roura, alcaldessa, i Miquel Borrell, coordinador de la col·lecció.
accedir a través d’una diplomatura, d’un
primer cicle d’una llicenciatura, o bé, amb
una llicenciatura sencera. Si s’hi accedeix
per una via que no és la diplomatura de
Biblioteconomia, s’ha de fer un curs pont”.
L’Emma va iniciar el seu treball a la
biblioteca, en un primer període, del
mes d’octubre de 1994 a l’agost de
1995, quan va substituir Daniel Gil.
“Encara recordo que hi havia un ordinador
MS-DOS, però encara no hi havia res informatitzat.
També hi havia uns 3.000 llibres
de fons. Ara hi ha més de 9.500 registres
entre llibres, enciclopèdies, cd’s. Eren pràcticament
els inicis de la biblioteca i en
aquell temps hi havia dies en què no venia
absolutament ningú. Cal tenir en compte
que encara no hi havia ni diaris ni revistes.
La gent venia puntualment a demanar un
préstec”, ens afirma.
Després d’aquest primer període,
l’Emma s’hi va reincorporar l’octubre de
1996 i fins ara. Aquests són molts anys
per ser testimoni dels canvis que dia a
dia ha anat fent la biblioteca.
El canvi més gran que es va produir
a la biblioteca, segons ens explica, va
ser “Entre els anys 1996 i 1999. Molta
gent no sabia com era una biblioteca.
Es pensaven que era un lloc per fer els
deures, quan el concepte de biblioteca és
molt més ampli. A partir d’aquests anys
es van incorporar noves activitats i serveis.
La gent, de mica en mica, va entendre la
biblioteca com un lloc on tothom pot trobar
alguna cosa que li pugui interessar”.
Quan hom entra en una biblioteca el
primer que nota és el silenci i el respecte
per les altres persones. Aquesta és, possiblement,
una de les tasques més difícils
de fer complir, ja que cal que vegin en
la persona responsable de la biblioteca
una persona amb una certa “autoritat”,
perquè dins d’aquestes parets folrades
de llibres regni, per sobre de tot, el
respecte per aquells llegeixen, estudien,
escriuen, etc. “Intento que la gent parli
fluixet i que uns no molestin els altres. Dic
les coses parlant i raonant i, normalment,
m’entenen. Alguna vegada, però, ve algun
grup de joves a fer gresca i t’has de posar
més seriosa”, ens comenta.
És en aquest sentit, sobretot al principi,
que calen unes certes normes per fer
complir aquest respecte. “Recordo d’un
EL CRIC núm 109
10
nen que es va enfilar en una cadira i es
va posar a cantar i, per tant, has de posar
un cert ordre perquè hi conviuen tant els
grans com els petits. Cal buscar un terme
mitjà en el qual tothom es trobi a gust. A
aquells que no es comportaven correctament
els feia un avís i el que tenia 3 avisos
en un dia eren tants dies que no podia
entrar a la biblioteca”, ens recorda.
Ara les coses ja han canviat, la gent,
sobretot la mainada, ja s’han sensibilitzat
que a la biblioteca cal estar en silenci
i mantenir un respecte cap als altres,
però com tot en aquesta vida, el més
difícil és començar.
I com qualsevol vida d’una persona la
biblioteca va anar creixent, madurant i
canviant. Així, l’any 1998 es van començar
a instal·lar els ordinadors amb connexió a
internet i, per tant, a oferir un servei més.
Segons la llei, tal i com ens recorda
l’Emma, els pobles amb menys de 5.000
habitants no estan obligats a tenir biblioteca
pública, tot i que darrerament la
ràtio ha baixat a 3.000 habitants. “Jo no
estic del tot d’acord amb aquest requisit,
ja que em sembla una normativa un tant
centralista en benefici de les comarques
barcelonines. Si pensem en les comarques
gironines potser hi haurà uns 50 municipis
amb dret a tenir una biblioteca, del total
de 221 municipis. Una cosa és Barcelona i
l’altra la resta de Catalunya. En els pobles
petits una biblioteca és fonamental, ja que
a més del préstec, la lectura, o internet,
també es fan activitats culturals que ajuden
a dinamitzar la cultura en el poble”.
Des de l’inici de la biblioteca i fins
ara, és a dir, al llarg de la seva vida, la
biblioteca ha anat incorporant serveis,
activitats i, sobretot, ha anat creixent
en nombre d’usuaris. Tot això ha estat
possible per uns certs canvis conceptuals
i d’infraestructura, però un dels

PARLEM-NE
desencadenants més importants que
ha produït aquest canvi ha estat, en
opinió de l’Emma, El Cric. “Sens dubte,
el que ha ajudat a donar a conèixer la
biblioteca i a obrir-la a tot el poble, que
és per a grans i petits, on es diu que hi
ha material per a tothom, etc., ha estat
El Cric. Des de l’any 2000, a través de la
secció de Biblioteca d’El Cric, es donen a
conèixer les activitats i les noves adquisicions
i això ha estat fonamental per al
coneixement i ús de la biblioteca”.
Dins de la biblioteca hi ha molta feina
que no és a la vista per a la gent, la
part interna, la cadena documental. “Hi
ha l’adquisició, la catalogació i després
l’accés al públic. Quan catalogues un llibre
et mires l’índex i la contraportada per
saber de què va el llibre, per catalogar-lo
has de saber la matèria i classificar-lo en
el seu lloc correcte”, ens explica. “A més,
aviat hi haurà una nova feina: gràcies
a la Central de Biblioteques de Girona,
disposarem d’un programa que permetrà
la creació d’un catàleg informatitzat que
serà accessible a través d’internet. Aquest
catàleg serà col·lectiu amb la Cellera de
Ter i Vilobí d’Onyar. Properament també
disposarem de préstec interbibliotecari,
fet que afegirà noves tasques i nous serveis”
, afegeix.
Molts som els que, en diverses ocasions,
ens adrecem a la “bibliotecària”
per demanar-li assessorament sobre
el contingut d’un llibre, o el seu títol, i
això significa que s’ha de tenir un gran
coneixement literari. Una de les formes
d’adquirir aquest coneixement és
l’intercanvi d’informació i opinió. “Quan
la gent em torna un llibre agraeixo que
em facin el seu comentari perquè així jo
tinc un major coneixement i també puc
assessorar d’altres usuaris. De vegades és
millor i més fàcil que un llibre te’l suggereixi
algú del poble que coneguis que no
pas un crític d’un diari”, ens confessa.
Una instantània de la bibliopiscina.
Per tal de facilitar la recerca i la classificació
dels llibres, aquests es cataloguen
segons la CDU (Classificació
Decimal Universal), que es fa servir
pràcticament a totes les biblioteques.
Per la seva part, les noves adquisicions
es fan tenint en compte els suggeriments
dels usuaris, del regidor de
Cultura, de bibliografia de novetats per
a biblioteques que fa la Generalitat
de Catalunya... “Et va bé anar veient
què és el que demana dia a dia la gent.
Darrerament es demana molt sobre
informàtica, viatges, ser pares,... Per tant,
cal prestar una especial atenció a allò
que demanen i necessiten els usuaris”,
aclareix l’Emma.
Des de fa un temps la biblioteca
ha incorporat un nou servei: el de
la bibliopiscina. Aquest és un servei
que en el seu dia va ser proposat i
promogut per l’Emma, encara que,
fent gala de la modèstia que sempre
l’acompanya, ens ho confirma de la
següent manera: “Quan vaig a algun
poble el primer que faig és anar a visitar
la biblioteca i vaig veure que en d’altres
pobles ja tenien bibliopiscina. Per tant, un
dia ho vaig proposar a la llavors tinent
EL CRIC núm 109
11
d’alcalde, Laia Fàbregas, i al regidor de
cultura, Joan López, i després de presentar
un projecte es va aprovar”. Durant
aquest original servei la biblioteca no
queda tancada, i així, doncs, a primera
hora de la tarda hi ha la bibliopiscina, i
tot seguit, la biblioteca. “A través de la
bibliopiscina hi ha gent que després han
vingut a la biblioteca”, ens reconeix.
Dins de les seves funcions per responsabilitzar-se
de la biblioteca, l’Emma ha
hagut de reciclar-se i aprendre noves
tecnologies per poder, després, transmetre-ho
als usuaris. Així, per exemple,
també ha ensenyat a més d’un a configurar-se
el correu electrònic. De tots és
conegut que internet ens pot aportar
una gran coneixement informatiu, però
alhora també, en ser una finestra oberta
absolutament a tot i a tothom, ens pot
aportar més d’una dependència i a xatejar
amb gent anònima i desconeguda de
la qual mai no podem saber del tot els
seus interessos. En aquest sentit, l’Emma
ens aclareix que: “els pares han de signar
una autorització per als menors de 14 anys
que es vulguin connectar a internet. Són els
pares els que eduquen i, per tant, és el pare
qui decideix i té l’autoritat.

PARLEM-NE
L'Emma llach, fa poques setmanes, a la bniblioteca.
Hi havia nens i nenes de 8 i 9 anys que
volien xatejar i això de xatejar mai no se
sap segur amb qui es fa”.
L’Emma, a més de l’horari d’atenció al
públic, té un horari laboral. Els matins,
per exemple, són per fer la feina interna
que no es veu: coordinar El Cric, organitzar
totes les activitats (exposicions,
concurs literari, xerrades, l’hora del
conte, presentacions,...), reunions puntuals
de la Central de Biblioteques i/o
del consell comarcal, catalogar els llibres,
etc; i d’altres feines que li encarreguen
de l’Ajuntament.
A més, l’Emma, dona inquieta per la cultura
i la història, també ha estat autora,
coautora i col·laboradora de diversos
llibres, estudis i articles. Pel que fa a la
història, matèria que l’apassiona, ens
explica com es va treure la llicenciatura
i, alhora, ens desvela alguns dels seus
principis: “Vaig estudiar història simplement
perquè m’agradava, sense tenir
en compte si tenia sortida o no. Mentre
estudiava història sempre he treballat,
compaginant, així, els estudis amb la feina.
A casa meva, de ben petita, sempre m’han
ensenyat a valorar les coses. Si t’ho donen
tot fet no ho valores i, en canvi, quan ho
vas fent tu mateix estàs molt més content
i satisfet. Així doncs, estudiant i treballant
vaig fer la carrera en 6 anys en lloc dels
4. També anava a l’escola oficial. Sempre
que he tingut una estona lliure m’ha
agradat fer coses d’història i encara ho
continuo fent.
I com tot necessita un aprenentatge va
anar posant en pràctica, mica a mica,
els coneixements apresos durant la
seva carrera universitària: “Al principi
de començar la carrera no coneixia gaire
els mètodes de fer recerca i gràcies a la
col·laboració en el llibre “Riudellots de
la Selva”, coordinat per l’Elvis Mallorquí,
vaig tenir l’oportunitat de conèixer la
documentació de l’arxiu municipal i realitzar
una part del buidatge d’El Cric, de
manera que en vaig anar aprenent. Però
el meu contacte amb els arxius no es va
acabar aquí, sinó que després vaig tenir
l’oportunitat de treballar un any a l’Arxiu
EL CRIC núm 109
12
d’Hostalric iniciant l’inventari del fons
documental del “Vescomtat de Cabrera
i Bas”, corresponent al fons dels Ducs
de Medinaceli. Professionalment, sempre
m’han interessat tant les biblioteques com
els arxius”.
Per altra part, en una altra de les seves
facetes, ens recorda un dia un tant
especial en què va contribuir a formar
part d’un esdeveniment històric
d’abast mundial: l’acte d’obertura els
Jocs Olímpic de Barcelona’92, en el
qual ballant la sardana va participar en
una de les anelles dels jocs olímpics.
“Per a mi va ser molt significatiu, ja que
vaig participar ensenyant la dansa del
meu país a tot el món. Això sí, hi va
haver un diari alemany que deia que
ballàvem el típic ball de la sardana amb
castanyoles”.
I amb aquesta inquietud històrica, professional
i vocacional, de la qual hem fet
esment, l’Emma continua il·lusionada,
plena d’iniciatives i projectes de futur:
“Una de les coses que vull fer és treballar
sobre la memòria oral, ja que en l'últim
segle hi ha hagut moltes transformacions:
de la manera de viure, del treball... Hi
ha coses que si no s’expliquen es van
perdent. Abans, quan no hi havia televisió,
la gent després de sopar, al voltant del
foc, s’explicaven coses, a les quals no se li
donen importància, però que realment sí
que la tenen. A mi això m’encanta”, ens
diu per acabar.
L’Emma Llach ens ha dibuixat, amb algunes
pinzellades de la seva vida personal,
el màgic món del funcionament d’una
biblioteca que aquest any ha celebrat
el seu 15è aniversari. Ens ha mostrat,
doncs, una part de la vida d’una historiadora
riudellotenca envoltada de llibres.
Carles B. Gorbs

INFORMACIÓ MUNICIPAL
Ple de 12 de juny
Rectificació de l’inventari municipal
de béns a 31/12/05.Aprovació
S’ha aprovat la rectificació de l’Inventari
Municipal de Béns referit al dia 31 de
desembre de 2005.
Pressupost municipal de l’exercici
2006
S’ha aprovat definitivament el pressupost
municipal de l’exercici 2006.
Compte general del pressupost de
l’exercici 2005
S’ha aprovat el compte general corresponent
a l’exercici de 2005.
Departamentd’Educació–Direcció
General de Centres Educatius.Subvenció
per a centres d’educació
preescolar. Curs 2005 – 2006
S’ha acceptat la subvenció de 43.200,00 €,
concedida pel Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya, destinada
a minorar les despeses derivades
del manteniment del centre d’educació
preescolar de Riudellots de la Selva,
curs 2005 – 2006.
Modificació puntual de les normes
subsidiàries de planejament UA-18
S’ha aprovat provisionalment la modificació
puntual de les NS de planejament
del municipi, pel que fa al sector
UA-18, segons el projecte redactat per
l’arquitecte Joaquim Figa Mataró i aportat
per la companyia POLINGESA.
Parcel·la municipal sector PP9 – CIM
La Selva
S’ha adjudicat la parcel·la municipal del
sector PP9 a la companyia CENTRALS
D’INFRAESTRUCTURES PER A LA
MOBILITAT I LES ACTIVITATS LOGÍS-
TIQUES SAU, pel preu de 505.080,00
€, més 80.812,80 € d’IVA.
Televisió digital local
S’ha acordat sol·licitar davant la Direcció
General de Mitjans i Serveis de Difusió
Audiovisuals del Departament de
la Presidència de la Generalitat de
Catalunya la concessió d’un programa
de televisió local, amb tecnologia digital
dins del canal múltiple, i encarregar al
Consell Comarcal de la Selva la realització
de les gestions necessàries.
Ordenança de sorolls i mapa acústic
del municipi
S’ha aprovat definitivament l’ordenança
municipal de sorolls i vibracions i l’estudi
de capacitat acústica.
Bandera municipal
S’ha aprovat el projecte de bandera
municipal amb la descripció següent:
“Bandera apaïsada, de proporcions dos
d’alt per tres de llarg, dividida verticalment
en dues peces blau clar al costat
de l’asta i blanca al del vol, la primera
amb tres faixes ondades blanques,
cadascuna de dues i mitja crestes de
gruix 1/16 de l’alçària del drap, posades
a 1/16 de la vora de l’asta i la de baix a
1/8 de la vora inferior, i la segona amb
tres faixes ondades blau clar, cadascuna
de mitja i 1 crestes, del mateix gruix
de les blanques i posades naixent de la
divisòria entre els dos campers, amb la
de baix a 1/16 de la vora inferior; amb
els tres còdols vermells malordenats de
l’escut, cadascun d’alçària 1/16 de la del
drap i llargària 1/12 de la del mateix
drap, el de dalt posat a 1/8 de la vora
superior i a 7/24 de la del vol i els altres
dos, separats l’un de l’altre per una distància
d’1/32 i del de dalt per la d’1/32,
posats de costat i a 7/32 de la vora
del vol, tot el conjunt sobremuntant la
EL CRIC núm 109
13
palma vermella de l’escut, de llargària
1/12 de la del drap, posada horitzontalment,
amb la base del tronc a 1/16
de la vora del vol i a 5/64 dels còdols
inferiors.”
Declaració de suport als municipis
afectats pels robatoris a domicilis
S’ha acordat expressar el suport
d’aquesta corporació als veïns i veïnes
afectats per robatoris i als consistoris
on s’han produït aquests actes delictius,
acompanyats en ocasions de l’ús de la
violència.
Junta de Govern Local
de 23 de juny
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 211.279,70 €.
Certificació d’obres.Aprovació
S’han aprovat les certificacions d’obres
números 2 i 3 dels acabats de la planta
inferior de l’edifici polivalent, a l’empresa
TEYCO SL, per un import de 35.409,20
i 97.310,81 euros, respectivament.
També s’ha aprovat la certificació
d’obres referent a la construcció del
col·lector d’aigües residuals i plujanes
del sector Polingesa – Can Calvet, a
l’empresa CONSTRUCCIONS FUSTÉ
SA, per un import de 109.444,00 €.
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
4.042,68 €.
Pla parcial del Polígon Industrial
del Sector Ponent
S’ha acordat disposar la recepció definitiva
i immediata de les obres d’urbanització
corresponents al sector Pla parcial
Polingesa Ponent i, concretament, les

INFORMACIÓ MUNICIPAL
relatives als serveis de vialitat, enllumenat
públic, xarxa elèctrica, xarxa telefònica,
xarxa d’abastament d’aigua potable i
xarxa d’aigües residuals i plujanes.
Campanya de compostatge
S’ha acordat promocionar el compostatge
casolà al municipi amb la voluntat
d’adquirir 50 unitats de compostadors
domèstics i donar suport a la sol·licitud de
subvenció per promoure el compostatge
casolà acollint-se a la convocatòria d’ajuts
de l’Agència de Residus de Catalunya.
També s’ha acordat delegar al Consorci
Mediambiental de la Selva la tramitació
i la sol·licitud dels ajuts corresponents
per a les actuacions de promoció del
compostatge casolà, la responsabilitat de
l’elaboració del document tècnic on es
descriguin les actuacions per a la seva promoció
i la del disseny de la campanya.
Servei de recollida i tractament
de residus urbans
L’Ajuntament de Riudellots s’ha acollit a
la convocatòria d’ajuts de l’Agència de
Residus de Catalunya per implantar la
recollida selectiva de la fracció orgànica
de residus municipals en el municipi.
També s’ha delegat al CMED la seva
tramitació i altres gestions.
Subvencions als esportistes joves
d’elit de Riudellots de la Selva.
Atorgament de subvencions
S’ha atorgat una subvenció de 1.000,00
€ a Carles Mestres Ciurana pel desenvolupament
de la seva modalitat esportiva
durant la temporada 2006.
Fons de subvencions. Atribució de
subvenció 2006
S’ha acceptat una subvenció de 15.025,00€
concedida per la Diputació de Girona,
que es destinarà al finançament parcial de
les actuacions de pavimentació parcial del
polígon industrial.
Projecte de pavimentació parcial
del Polígon Industrial
S’ha aprovat inicialment el projecte
titulat PAVIMENTACIÓ PARCIAL DEL
POLÍGON INDUSTRIAL (POLINGESA),
redactat pels serveis tècnics municipals,
amb un pressupost total d’execució per
contracte de 193.011,98 €.
També s’ha convocat la licitació pública
per adjudicar les obres d’aquest projecte.
Canvi de sistema d’actuació i projecte
d’urbanització de la UA-17
S’ha aprovat definitivament el canvi de
modalitat del sistema d’actuació de la UA-
17, que passa de reparcel·lació per cooperació
a ser de reparcel·lació per compensació
bàsica, i el projecte d’urbanització de
la UA–17, redactat pels arquitectes Enric
Boadas i Joaquim Roura.
Conveni per a la cessió d’un terreny
particular per a la seva utilització
com a aparcament
L’Ajuntament de Riudellots va subscriure
amb la senyora Núria Baldoira
Viñolas un conveni mitjançant el qual
aquesta cedeix l’ús d’un terreny de la
seva propietat, de 6.599 m 2 de superfície,
amb l’objecte de destinar-lo a aparcament
públic municipal.
Ple extraordinari
de 7 de juliol
PUOSC 2005. Obra de connexió de la
xarxa municipal d’abastament d’aigua a
l’artèria Costa Brava Centre. Sol·licitud
de traspàs de subvenció a favor de la
Mancomunitat de la Conca de l’Onyar
S’ha acordat sol·licitar al Departament de
Governació i Administracions Públiques
que atribueixi a la Mancomunitat de la
Conca de l’Onyar, formada pels ajuntaments
de Riudellots de la Selva i
Campllong, la subvenció atorgada amb
càrrec al PUOSC 2005, per un import de
EL CRIC núm 109
14
191.936,54 euros, amb el compromís que
serà destinada al finançament de l’obra
núm. 2005/777, de connexió de les xarxes
d’abastament d’aigua a l’artèria Costa
Brava Centre i, concretament, a la part de
l’aportació que li correspon d’efectuar a
l’Ajuntament de Riudellots de la Selva.
Junta de Govern Local
de 28 d’agost
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 207.956,06 €.
Certificació d’obres.Aprovació
S’ha aprovat la certificació d’obres número
4 dels acabats de la planta inferior de
l’edifici polivalent, a l’empresa TEYCO
SL, per un import de 63.698,67 €.
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
4.482,75 €.
Concurs per al servei de neteja
d’edificis municipals
S’ha adjudicat el contracte del servei de
neteja d’edificis municipals a l’empresa
CATALUNYA NETA SL pel preu anual
ofert de 81.341,46 €.
Pavimentació parcial del polígon
industrial
S’ha adjudicat el contracte de l’obra de
pavimentació parcial del polígon industrial
a l’empresa AGUSTÍ MAS OLIVER SA
(AMSA) pel preu ofert de 163.000 €,
IVA inclòs.
AMPA IES Cassà de la Selva.
Sol·licitud de col·laboració
S’ha atorgat a l’AMPA de l’IES de Cassà
de la Selva una aportació de 1.900 € en
concepte de col·laboració municipal per

INFORMACIÓ MUNICIPAL
contractar els serveis d’una bibliotecària i
d’una psicòloga durant tot el curs escolar
2005–2006.
Subvenció de la Diputació de
Girona per a la prevenció d’incendis
forestals 2006
S’ha acceptat la subvenció de 2.800 €
concedida per la Junta de Govern de la
Diputació de Girona per finançar l’activitat
de prevenció d’incendis forestals.
Acceptació de la subvenció pels
treballs de neteja,desbrossament i
adequació dels marges dels camins
d’accés al municipi
S’ha acceptat la subvenció de 1.500 €
concedida per la Diputació de Girona per
finançar els treballs de neteja, desbrossament
i adequació dels marges dels camins
d’accés al municipi per a l’any 2006.
Acceptació de la subvenció per a
inversions i millores d’ampliació o
reforma en equipaments esportius
S’ha acceptat la subvenció de 15.000 €
concedida per la Diputació de Girona
Diada Nacional de Catalunya
Els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya
varen començar el dissabte dia 9 de setembre amb un concert
de sardanes a càrrec de la Cobla Cadaqués.
El dilluns dia 11, a partir de les 10 del matí, els Gegants i
Grallers de Riudellots varen oferir una ballada a la població
assistent i, seguidament, els representants del Casal de Jubilats
varen llegir el manifest de la Diada.
L’acte va acabar amb el cant dels Segadors.
destinada al finançament de la reforma
del parquet del pavelló.
Conveni per a la recollida i el control
dels animals de companyia
abandonats o perduts
S’ha aprovat l’esborrany del conveni
per a la recollida i control dels animals
de companyia abandonats o perduts
entre el Consell Comarcal de la Selva i
l’Ajuntament de Riudellots de la Selva.
Ple de 18 de setembre
Aprovació inicial de la modificació
del pressupost núm. 2/2006
S’ha aprovat inicialment l’expedient
de modificació de crèdits pressupostaris
núm. 2/2006 per un import de
256.811,49 € amb càrrec al romanent
líquid de tresoreria resultant de
l’exercici anterior.
Modificació puntual de les normes
subsidiàries de planejament UA-16
S’ha aprovat inicialment la modificació
puntual de les normes subsidiàries
DIVERSOS
EL CRIC núm 109
15
de planejament, pel que fa al sector
UA-16, segons el projecte redactat
per l’arquitecte Sr. Xavier Frigola i
Mercader.
Conveni entre el Consell Comarcal
de la Selva i l’Ajuntament de
Riudellots de la Selva, per a la recollida
i control d’animals de companyia
abandonats o perduts
S’ha ratificat el contingut de l’acord
adoptat per la Junta de Govern del dia
28 d’agost de 2006 i en conseqüència
delegar al Consell Comarcal de la Selva
les facultats i competències atribuïdes
a aquesta corporació per a la recollida
i posterior manteniment d’animals
de companyia (gossos i gats) abandonats,
perduts o ensalvatgits, en l’àmbit
d’aquest municipi.

INFORMACIÓ MUNICIPAL
Inauguració dels baixos de l’Ajuntament
El dia 22 de setembre es varen
inaugurar els locals dels baixos
de l’Ajuntament. Aquest espai,
que també estarà a disposició
de les entitats del municipi
que ho sol·licitin, acollirà el
Casal de Jubilats.
En el transcurs d’aquesta inauguració,
també es va presentar
l’exposició “Castells de la
Selva” que va anar a càrrec de
l’arqueòleg local, Joan Llinàs.
Presentació del DVD
“Coneguem Riudellots”
EL CRIC núm 109
16
Amb motiu de la festa major 2006, l’Ajuntament de Riudellots
va editar el DVD “Coneguem Riudellots” que es va presentar
a la població el passat 17 de setembre.
Recordem a totes aquelles famílies que encara no el tenen, que
poden passar per l’Ajuntament a recollir-ne un exemplar.

INFORMACIÓ MUNICIPAL
30 anys del Polígon Industrial de Riudellots
El dia 7 d’octubre es varen celebrar els 30 anys del Polígon
Industrial de Riudellots.
POLINGESA va voler obsequiar a la població amb un grup
escultòric de l’artista Quim Domene. Aquesta obra, que es va
ubicar dins l’espai enjardinat de la façana de l’Ajuntament, consisteix
en un conjunt de peces de ferro que simbolitzen elements
vegetals i industrials amb una línia abstracta titulat “La Selva”.
Aquesta celebració va continuar l’endemà amb una bicicletada
que portà el nom de Poli – poble. El seu recorregut, que va
enllaçar el poble amb el polígon, va acabar amb un esmorzar
a la plaça de Mas Joals.
Algunes de les empreses ubicades al polígon van oferir una
mostra dels seus productes a tots els participants.
Resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya
Cens electoral 1444
Nombre de votants 984
CiU 431
ERC 238
PSC – CpC 154
ICV – EUiA 61
PPC 34
Altres 25
Vots en blanc 24
Vots nuls 17
EL CRIC núm 109
17
Personal municipal
El dia 19 de setembre es varen fer
les proves corresponents per a la
provisió dels llocs de treball que
constaven com a vacants a la plantilla
de personal municipal.
Amb data 1 d’octubre, les persones
seleccionades que es relacionen a
continuació, varen incorporar-se als
respectius llocs.
Albert Figueras i Puig
Auxiliar pràctic
Albert Lleopart i Xifre
Cap de manteniment
Maria Ribas i Vidal
Administrativa

INFORMACIÓ MUNICIPAL
Festa Major 2006
La Festa Major d’enguany va començar
el divendres 22 de setembre amb la
inauguració dels baixos de l’Ajuntament
i la presentació de l’exposició “Castells
de la Selva”.
La comissió de festes, formada pel
jovent, entitats del poble i la regidoria
de festes, va oferir una gran varietat
d’actes per a tots els gustos i totes
les edats: campionat de botifarra, III
concentració de motos històriques, cercavila,
pregó de Festa Major, sardanes,
jazz en viu, teatre, actuació de grups
musicals, dibuix al carrer, burricada, trobada
gegantera, havaneres, sardanes, IV
caminada popular, etc.
EL CRIC núm 109
18

EL CRIC núm 109
19

BIBLIOTECA
Biblioteca Municipal Anna Nadal i Serra
XV Aniversari de la Biblioteca Municipal de Riudellots
La nova imatge de la Biblioteca de Riudellots continua
amb la línia gràfica del logotip identificatiu del municipi
Riudellots comunica, senyal que ja s’identifica plenament
Un llibre és una recepta feta a la mida de cada lector,
una medicina que, com poques, es pot compartir –s’ha
de compartir– i que té efectes secundaris, però que mai
no són perjudicials per a la salut. És un xarop que cura la
soledat davant de les grans respostes de la vida.
Els llibres:
-Desenvolupen la imaginació i el coneixement del món, de
la gent que l’habita, els seus costums i sentiments.
-Estimulen la curiositat pel que ens envolta i ens apropa a
móns llunyans. Els llibres conviden a buscar, a comparar i
a comprendre.
-Eduquen els sentiments, ens ajuden a conèixer-nos i a
identificar-nos amb els altres.
-Enriqueixen el llenguatge i augmenten la nostra capacitat
d’expressió. Les paraules ens ajuden a pensar i a relacionar
idees.
-Ens vinculen amb una comunitat cultural i ens posen en
contacte amb altres visions del món.
Per què l’interès dels més menuts pels llibres sempre sorprèn?
Si els infants tenen curiositat per tot, per què no per
les imatges?
El cervell comença a desenvolupar-se des del moment del
naixement. Als nadons els encanten els llibres, si esperem
EL CRIC núm 109
20
amb la nostra població. Manté els tres signes superiors que
responen al dinamisme, a l’esclat de tot tipus d’activitat:
pagesia, indústria i vitalitat, símbols que representen els
eixos de comunicació d’entrada i sortida del poble. Tot i
així el disseny és més sobri, més seriós, respon a la voluntat
d’identificar-lo amb un equipament cultural; aquest és
el motiu de l’elecció dels colors que configuren la nova
identitat gràfica: els tons marrons i grisos. Al centre de la
imatge un llibre, objecte emblema de la biblioteca i també
homenatge explícit al personatge que li dóna nom: Anna
Nadal i Serra. Nadal, propietària de la Torreponsa, va fer
una important donació de llibres que havia heretat del seu
pare i de la seva mare l’any que es va inaugurar la biblioteca
de la població. Riudellots, batejant la biblioteca i amb
aquest nou logotip, continua agraint aquesta aportació.
Llegir per lleure, llegir per viure: la importància dels contes en la infància
al primer dia d’escola farem tard perquè el nen comenci a
aprendre a llegir.
Abans dels tres anys, són massa petits per entendre històries?
Sabem que no poden captar la cronologia, les etapes,
etc. En canvi són sensibles a la musicalitat del llenguatge. I
el comprenen més bé del que el parlen. La prova és que
ens porten la cullereta que els hem demanat però són
incapaços de pronunciar la paraula.
Als nens a qui no es parla, canta o llegeix en veu alta amb
regularitat des del naixement tenen moltes més dificultats
a l’escola.
Així com mai no ens oblidem de fer-li l’esmorzar, no ens
hem d’oblidar dels contes. És molt senzill. Llegir-li contes.
Res més que això. Prova-ho. A partir dels sis o set mesos el
nadó ja gaudeix amb un exemplar adequat a la seva edat.
Hi ha tres moments en què explicar un conte és una
activitat especialment útil: mentre el nen menja, quan se’n
va a dormir i quan està disgustat, trist, enfadat o té una
enrabiada.
Preparar-lo per llegir és preparar-lo per pensar. Ens preguntem
què és necessita per aprendre a llegir? I la lògica ens
diu que és necessari estar familiaritzat amb el text escrit.
Per això els llibres de la primera infància faciliten l’entrada
a la lectura.

BIBLIOTECA
És cert que els infants que arriben a preescolar sense haver
tingut un llibre a les mans estan en desavantatge. Seria com
voler aprendre a nedar des de fora de l’aigua.
No cal considerar-nos intel·lectuals ni erudits. Els pares,
alguns amb aficions lectores i d’altres menys, busquen el
millor per als seus fills. Així que els hem d’obrir pas als llibres,
a les biblioteques i al meravellós món que hi ha dins seu.
El més important que pots ensenyar al teu fill és que llegir
és passar-ho bé. Les activitats associades amb la incipient
capacitat lectora haurien de ser entretingudes i agradables.
Perquè els nens aprenguin que els llibres són amics.
Mai no és tard però tampoc aviat, alguns experts faciliten
les claus per a pares desorientats que confessen que el seu
fill no llegeix:
- Llegir-los contes des del bressol
La narració oral és important, però també ho és que sàpiguen
que aquella narració meravellosa surt d’un llibre.
- Que l’infant aprengui a llegir no és (l’únic) objectiu. Encara
que ja en sàpiga s’ha de continuar llegint amb ell, interessarnos
pel que llegeix, si entén o no la lectura.
- No imposar-los segons quines lectures, per molt clàssiques
que siguin, ni exigir-los que acabin les que no els agraden.
Proposa-li lectures alternatives.
- No tot val. Informa’t del que li proposes. Cada etapa de la
seva infància necessita unes obres diferents. De tota manera,
mai no és tard ni aviat per llegir segons quins títols.
- Predica amb l’exemple. Tots els punts anteriors no serveixen
de gaire si a casa ningú no llegeix. Si llegir costa, però pot ser
tan divertit, per què no llegeixen el pare i la mare?
Utilitzar el servei de préstec de la biblioteca és una forma
d’acostar la lectura al teu/la teva fill/a. A cada edat, els nens
solen mostrar els mateixos gustos i nivells lectors:
De0a5anys:
-És el moment de portar-los a la biblioteca i començar la seva
adaptació.
-Els llibres han de tenir moltes imatges i s’han d’explicar.
-Colors, formes, animals,... només paraules o temes que es
puguin desenvolupar tot explicant les il·lustracions.
-Als 5 anys, comencen a llegir i el seu esforç es recompensa
si és possible confegir les paraules.
-Lletra de pal i alguns ja comencen a llegir lletra lligada.
De6a8anys:
-Els temes preferits són els següents:
· Llibres d’imatges.
BIBLIOGRAFIA
Biblioteca de Montornès (Montornès del Vallès)
Guia: Encomaneu aquest virus als vostres fills.
Aquesta biblioteca participa en la prova pilot
del projecte “Nascuts per llegir”
http://www.nascutsperllegir.org
Biblioteca Can Roscada (Vilobí d’Onyar)
Guia per als pares
EL CRIC núm 109
21
· Històries de l’entorn familiar.
· Narracions amb animals humanitzats.
· Faules i contes de fades senzills.
-En els llibres d’aquesta edat, les il·lustracions han de ser predominants,
però no exclusives.
De8a10anys:
-Els temes preferits són els següents:
· Llibres que responguin als seus “perquès” amb senzillesa.
· Animals que parlen o forces de la naturalesa personificades.
· Contes meravellosos i tradicionals.
· Narracions reals o fictícies no molt complexes.
· Contes humorístics.
· Llibres d’imatges.
· Poemes i cançons.
· Llibres informatius.
-És el moment d’iniciar la biblioteca personal. Establir hàbits
de compra de llibres en dates assenyalades, implicar-los en la
selecció i animar-los a què expressin els seus gustos.
De11a14anys
-En aquesta edat, els temes preferits són els següents:
· Aventures: detectius, colles, por,...
· Contes fantàstics i narracions mitològiques.
· Relats humorístics.
· Llibres de poesia.
· Històries de la vida real: família, escola, conflictes personals
i de grup.
· Llibres informatius: d’animals, esports, pobles, països diversos,
ciència, manualitats, cuina, història,...
-Quan comencen els deures escolars és important facilitar-los
temps i espais per a la lectura.

BIBLIOTECA
XV Aniversari
El divendres 29 de setembre, dins de les
activitats de la Festa Major de Riudellots,
va tenir lloc a la Biblioteca Municipal Anna
Nadal i Serra un dels actes de celebració
del XV Aniversari de la biblioteca. Primer
de tot es va presentar el nou logotip de
la biblioteca i seguidament va tenir lloc
la xerrada “La feina i altres putades” a
càrrec de Matthew Tree, escriptor i autor
del llibre La puta feina i presentador del
programa Passatgers, de TV3.
Continuant amb les activitats del XV
Aniversari, i dins dels actes de la Festa
Major de Riudellots, el divendres 6 d’octubre,
grans i petits varen poder gaudir
d’una nova sessió de l’hora del conte
“En el País de Xauxa”, a càrrec del grup
País de Xauxa.
Activitats de la biblioteca
Reactiva’t:
ara tens una oportunitat
Durant els mesos d’octubre, novembre
i desembre s’han realitzat, al telecentre
ubicat a la biblioteca, dos cursos d’informàtica
per a joves i dones (grup A-
matins i grup B- tardes).
Aquests cursos gratuïts adreçats a mares
amb nens en edat escolar, i a joves amb fracàs
escolar sense el graduat escolar, s’han
pogut realitzar gràcies a l’organització del
Consell Comarcal de la Selva i a la subvenció
de la Secretària de Telecomunicacions i
Societat de la Informació, del Departament
de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Aquests cursos s’han realitzat simultàniament
a diferents poblacions selvatanes:
Arbúcies, la Cellera de Ter, Lloret de Mar,
Riudellots de la Selva, Sant Hilari Sacalm,
Santa Coloma de Farners i Vidreres.
En els cursos, de 24 hores de durada, s’ha
utilitzat el programari lliure i s’han tractat els
temes bàsics d’introducció a les noves tecnologies:
introducció al maquinari, ofimàtica
(Open Office: word, calc,...), navegadors
(Mozilla), correu electrònic i webmail.
Exposició
a càrrec d’Imma Pont
Instants de la inauguració de l’exposició
Entre olis i collage, a càrrec d’Imma Pont,
que es va celebrar els dies 20, 21 i 22
d’octubre a la Biblioteca Municipal Anna
Nadal i Serra.
EL CRIC núm 109
22
L’hora del conte
Per celebrar l’entrada de la tardor, aquest
any un xic endarrerida, el divendres 3
de novembre va tenir lloc a la biblioteca
una nova sessió de l’hora del conte
“Castanyes bullides i castanyes torrades”,
a càrrec de la Cia. del Borinot Groc.
Xerrada:
Teràpia de Flors de Bach
El divendres 3 de novembre es va
portar a terme la xerrada “Teràpia
de Flors de Bach”, a càrrec de Harm
Valentín.

BIBLIOTECA
Noves adquisicions
a la Biblioteca
SECCIÓ DE LLIBRES
Ficció
Autor Títol
CAPDEVILA, Llorenç Ànima de llop
(història d’un remença)
CARNER, Josep Arbres
CONAN DOYLE, Arthur El món perdut
ESPRIU, Salvador Narracions
GALCERAN, Jordi El mètode Grönholm
GUIMERÀ, Àngel Terra baixa
LIENAS, Gemma Bitllet d’anada i tornada
LLULL, Ramon Llibres de les bèsties
MARTÍ I POL, Miquel La Fàbrica
MARTORELL, Joanot Tirant lo blanc
MARAGALL, Joan Visions i cants
MONZÓ, Quim Olivetti, Moulinex,
Chaffoteaux et Mauri
QUIGNARD, P. Tots els matins del món
BRU ROVIRA Africas.
Cosas que no pasan tan lejos
RODOREDA, Mercè La plaça del diamant
RUIZ ZAFON, C. El príncipe de la niebla
RUIZ ZAFON, C. Les llums de setembre
RUYRA, Joaquim Marines i boscatges
No ficció
Autor Títol
Un enfermo en casa: cómo
convivir y actuar con un enfermo
crónico: alcoholismo, alzheimer,
anorexia...
Manual básico del atletismo
ÁLAVA, M. Jesús Amar sin sufrir: ni los hombres
son imposibles, ni las mujeres
incomprensibles
ALBAIGÈS, Josep M. El gran llibre dels cognoms catalans
ALDECOA, Josefina La educación de nuestros hijos:
de 0 a 14 años
ANGUERA, Mercè I ara què ve?:
costumari per a nens i nenes
BAJRAJ, Graciela Recetas para escolares: menús
equilibrados y platos nutritivos
para niños a partir de los 3 años
BALLENATO, Guillermo Técnicas de estudio:
el aprendizaje activo y positivo
BALLESTEROS, Severino Juegos de mesa del mundo
BANÚS, Maria del Carme; El secreto de la seducción:
MARTÍN, Àlex cómo ser irresistible desde el
primer día hasta el último
BARRENECHEA, J.; El estatuto de los trabajadores:
FERRER, M. A.. texto comentado y concordado
con legislación complementaria
y jurisprudencia
BERCOFF, Maurice A El arte de la negociación: el método
Harvard en 10 preguntas
BLANCO, Cecilio Fundamentos de electrónica digital
EL CRIC núm 109
23
BOSQUED, Marisa Mobbing: cómo prevenir y superar
el acoso psicológico
BURILLIER, Hervé Observar las constelaciones a
simple vista
CARBALLAL, Manuel El secreto de los dioses: ¿qué se
oculta tras los misterios de las
grandes civilizaciones del pasado?
CASTELLÀ, Ramón Tuning: el fenómeno del siglo XXI
CATUCCI, Stefano La historia de la música: sonidos,
instrumentos, protagonistas
CIOTTI, Donatella Macramé: las más bellas creaciones
con el arte de hacer nudos i flecos
CYMERMAN, Henrique Voces desde el centro del mundo:
el conflicto entre árabes e israelíes
contado por sus protagonistas
DABNER, David Diseño gráfico:
fundamentos y prácticas
DALMAU, Antoni Les festes tradicionals
que no hem de perdre
DEAN, Liz El misterio del tarot: conoce el
tarot y descubre el significado real
de sus cartas.
DESROCHES C.; ELOUARD, D. Símbolos de Egipto
ESPARGARÓ, Alba; GASSÓ, Magda Aventureres de la història:
els altres noms propis de la
Història de Catalunya
GAVIN, Mary L. [et al] Niños en forma: guía práctica para
evitar el sobrepeso infantil
GIL, María Pilar Cuidados de la piel: conductas y
SÁNCHEZ-CARPINTERO, Dignació hábitos para mantenerla joven y sana
KÖTTER, Engelbert El huerto en casa: rápido y fácil
FERNÁNDEZ, J. A.; NAVARRO, I. Cómo interpretar un balance
LÓPEZ, Elvira Iniciación al derecho
MADRID, Juan Controla tu colesterol
MANS, Claudi La truita cremada.
24 lliçons de química
MARTÍNEZ, Margarita;
SALVADOR, Maribel Aprender a trabajar en equipo
MONKS, Jonathan Yoga-Pilates: una combinación
única para alcanzar el equilibrio
MUSGRAVE, Toby Jardines cerrados: patios, terrazas
y espacios exteriores
NIELÄNDER, Peter Tot sobre el futbol
PARKER, J.; STANTON, J. Mitología: todos los mitos
y leyendas del mundo
PARKINSON, Mark Cómo dominar los cuestionarios
de personalidad
PUCHADES, Miguel; Fonaments d’economia política:
MONTORO, Juan de Dios una introducció per a no
economistes
QUINTANA, Miguel Ángel Principios de márketing
RAMALHO, José Antonio Fotografía digital
SAENZ, José Luis Instalaciones eléctricas: soluciones
a problemas en baja y alta tensión
SANDERS, Michael Cómo pintar paisajes al óleo
SCHOR, Juliet B. Nacidos para comprar: los nuevos
consumidores infantiles
STEERS, Kirk Actualiza y repara tu PC
TORRES, Joan Consumo, luego existo: poder,
mercado y publicidad
VALLÉE, Jean-Louis Guía técnica de meteorología
WILLS, Pauline Manual de reflexología: una guía
práctica para cuidar tu cuerpo a
través de las manos y los pies
WOOLFSON, Richard Hermanos: guía práctica para educar
las relaciones afectivas infantiles

EDUCACIÓ · LLAR D’INFANTS
El món del nen del voltant de l’any
és relativament reduït, però alhora li
és força conegut. Se sent segur quan
veu al seu voltant allò que acostuma
a trobar-hi: uns objectes determinats i
unes persones determinades.
No ens ha d’estranyar que un infant
que és traslladat de cop a un context
no conegut pugui tenir diferents
manifestacions com plor desesperat,
intranquil·litat...
No tots els nens s’adapten amb la
mateixa facilitat o dificultat a les situacions
noves. En el cas que arribi el
moment de començar a l’escola el
més imprescindible és fer que se sentin
còmodes i s’hi trobin bé i a gust.
Aquesta és la base que els ajuda a
superar aquest període tan dur per
a alguns.
Només cal que veieu, una vegada
adaptats, que feliços estan en els diferents
moments del dia:
L’adaptació a la Llar
A l’hora de jugar lliurement a la classe.
Treballant asseguts a la taula. Utilitzant els diferents materials de psicomotricitat a la sala gran.
EL CRIC núm 109
24

EDUCACIÓ · LLAR D’INFANTS
A l’hora d’escoltar un conte o una explicació de l’educadora.
Tot dinant. I,... al pati.
EL CRIC núm 109
25

AMPA · LLAR D’INFANTS
Benvolguts lectors,
La tardor ja és aquí i els nostres petits
ja han començat el nou curs. L’Ampa de
la llar us desitja bon començament de
curs escolar a tots.
Aquest començament de curs ens bé
acompanyat també amb la renovació
de la nostra junta, del que aprofitem
l’avinentesa per agrair la participació
d’enguany, ja que tenim 7 pares nous disposats
a dedicar un xic del seu temps per
a les activitats que l’Ampa s’organitza.
Una de les primeres activitats extraescolars
que ja s’han iniciat són les classes
d’anglès, les quals són a càrrec d’
“INTERLINGUA” i són adreçades als
nens i nenes de “P2”.
L’objectiu del Curs és afavorir les condicions
per a l’adquisició de la segona/tercera
llengua es doni de manera totalment
natural, mitjançant tota mena d’activitats
en les que els nens gaudeixen.
L’Ampa ha subvencionat un part del curs,
així el fem més assequible per a tots els
pares i mares que els hi interessi.
No ens oblidem que també els nostres
menuts també celebraran com cal “La
Castanyada”, que amb les educadores
visitaran l’escola dels més grans i així
podran veure com torren i fins i tot tastar
les castanyes (huuummm que bones
que són!!) i amb tanta xerrameca segur
que es divertiran de valent!
I tot seguit tornaran cap a la Llar on
allà els hi esperarà el gran berenar que
l’Ampa els hi haurà preparat (croissants,
xocolata, sucs...) Ostres aquí sí que se’n
lleparan els dits!
Per acabar esperem que tots s’ho passin
d’allò més bé. Arreveure a tothom!
AMPA de la llar d'infants Imatges de la castanyada 2006
EL CRIC núm 109
26

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
Després de molts anys, el juny passat es va jubilar una mestra
de l’escola: la Maria Rosa Suárez.
Feia catorze anys que estava a l’escola, on ha desenvolupat
tasques de tutora de Cicle Inicial i Cicle Mitjà i, també, de Cap
d’Estudis (durant set anys).
Quan va arribar va estar en els “barracons” que hi havia a
la pista. Llavors, el que ara és pista esportiva separada de
l’escola, era part del pati.
Amb el seu caràcter afable i rialler sempre ha estat amiga de
tothom. El seu esperit jove sempre l’ha animat a posar en
pràctica qualsevol proposta (teler, truites de botifarra negra
per Dijous Gras, escultures de Gaudí…). I era, com a ella li
agrada de dir: “la iaia de l’escola”.
I, ves per on, sense esperar-s’ho ella, ni tampoc nosaltres, se’ns
ha jubilat la Maria Rosa! Companya de feina i amiga. I va ser
de la manera que ella deia que li agradaria: “Jubilar-me en un
poble petit”.
Va ser una jubilació imprevista, la seva intenció era jubilar-se
anticipadament, però li faltaven alguns requisits… I de cop i
volta, a començaments de juny, van modificar la llei i es va
poder acollir a la jubilació.
Tot van ser corredisses per tal d’oferir-li un mínim comiat.
Ens hagués agradat poder-lo preparar amb més temps i no
fet a corre-cuita. Ella ha treballat molt per l’escola i tothom
se l’estima.
Tots ho vam celebrar amb il·lusió, la mateixa que ella tenia
esperant gaudir de la família sense les obligacions que imposa
la feina. El destí ha volgut que la deixés el marit, de cop, per
sorpresa, va ser cosa d’uns instants i…
Aquest cop tan fort l’ha encaixat amb serenor i diu que, dintre
de tot, se sent forta, valenta… Com sempre ha estat ella
que davant les dificultats i entrebancs es creix i ajuda als qui
té al seu voltant a enfrontar i a superar les situacions.
I amb el seu tarannà inquiet, no us penseu, continua igual, fent
activitats: tallers, gimnàstica, fang… També ens ha assegurat
que de tant en tant vindrà a veure’ns… (com ens ho farem
els mestres ara sense les seves dietes?).
Gràcies, Maria Rosa, gràcies pel teu bon humor i companyonia.
Saps que sempre seràs benvinguda.
I ja ho saps: a reveure!
Fins sempre, Maria Rosa
Magdalena Seguí i Margarita Pagès
Missatges dels alumnes
EL CRIC núm 109
27
Els alumnes de segon
Els alumnes que ha tingut i encara són a l’escola li volen fer
arribar alguns missatges:
Els de segon li han fet uns dibuixos i li volen fer arribar aquests
pensaments:
Algun dia vindràs aquí, al col·legi?
Maria Rosa, com estàs?, et trobem a faltar.
Maria Rosa, torna!
Maria Rosa, mala sort que no puguis venir aquest any, sento
que no se m’acudeixi res més.
Fer invents em va agradar molt.
Ets molt “guai”.
El que recordo és que tenies arrugues.
Els alumnes de segon.

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
Els alumnes de quart
Els alumnes de quart li volem fer arribar
aquesta carta que hem fet entre tots:
Hola Maria Rosa!
Malgrat haver estat tan sols un any junts,
et trobem a faltar, sense tu les classes no
tenen gràcia, ens ho passàvem molt bé.
Et volem dir que eres molt bona professora,
ens ho explicaves tot molt
clar. Gràcies per ensenyar-nos tantes
coses. Has sigut una gran mestra i no
t’oblidarem mai, estem molt contents
d’haver-te tingut.
Pensem que et mereixes un regal molt
gros, la veritat és que et faríem milions
de petons, i ens sap molt de greu que
s’hagi mort el teu home, sempre et
venia a buscar.
Ens agradaria que ens vinguessis a veure
i així et podríem presentar la Noèlia,
que és nova d’aquest any.
Esperem que estiguis descansada, ara
que no has de venir a treballar amb
nens voltant per aquí i per allà.
EL CRIC núm 109
28
Nosaltres sí que érem uns bons marrecs!
oi?
Tots t’estimem molt.
Molts petons, a reveure i gràcies.

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
Els alumnes de sisè volem dir:
EL CRIC núm 109
29
Estimada Maria Rosa
Sempre recordarem els anys que vam tenir la Maria Rosa de
professora, les excursions que fèiem amb ella, perquè eren
molt especials. I, sobretot, una en què vam anar a Barcelona.
Ens va comprar un gelat a cadascú perquè només érem sis i
ens tenia molt d’afecte com nosaltres a ella.
Era difícil tenir-nos d’alumnes, però ella ho duia molt bé. Quan la
trobàvem més a faltar era quan es posava malalta i havia de venir
algú a substituir-la, “però no tenia tant de nivell”.
“Com que anàvem tan avançats” a vegades ens deixava jugar
a botiguetes per practicar les matemàtiques.
Quan plovia, a l’hora del pati, ens deixava fer cabanes amb els
paraigües o mirar pel·lícules.
En definitiva, la Maria Rosa ha sigut una gran professora.
Aquest escrit ens ha fet recordar vells records i esperem que
a la Maria Rosa també.
De part dels nens de 6è.
Sempre al nostre cor.

EDUCACIÓ · AMPA CEIP RIUDELLOTS
Abans de contestar la pregunta que
serveix de títol a aquest article, deixeu
que el que escriu aquestes línies us
faci una petita confessió. Per escriure
l’article que esteu llegint, recorro al
recurs següent quan no hi ha notícies
d’estricta actualitat, miro l’article corresponent
a la mateixa època de l’any
anterior. En aquest número tocaria parlar
del Supermercat de l’Educació i de la
castanyada. El cas és que el Supermercat
va ser un altre cop un èxit i es consolida
com una eina molt útil per als pares
Per a què serveix l’AMPA?
que permet concentrar
en un sol
dia bona part de
la preparació del
nou curs. La castanyada,
aquest any,
va una mica tard
i no tenim fotos.
Vist que poc suc
es pot treure dels
temes de “repertori”
aprofitem
aquesta oportunitat
per contestar
una pregunta que
potser tots ens hem fet alguna vegada i
que vam sentir en unes quantes ocasions
durant el Supermercat de l’Educació.
En realitat, la pregunta que venien a fer
alguns pares era: val la pena pagar els
30€ de la quota? La resposta, en aquest
cas, és senzilla: amb aquests diners
s’està col·laborant en totes les activitats
que organitza l’AMPA. Hi ha també
uns avantatges immediats, el primer, un
important descompte en el preu dels
llibres. La venda dels llibres de text és, a
EL CRIC núm 109
30
més a més, una font de finançament de
l’AMPA. Un altre benefici per als socis és
la rebaixa en el preu dels autocars de
les excursions.
Però, si realment volem saber quines són
les funcions de l’AMPA, hem de consultar
l’article 6è dels estatuts. Allà hi podem
llegir que el primer fi de l’Associació és
promoure la participació de pares, mares
i eventualment alumnes en la gestió del
Centre. És a dir, assumint que els pares
podem i tenim l’obligació de participar
en la gestió de l’Escola (mitjançant
el Consell Escolar), tenim un instrument
que es diu AMPA, que s’ocupa de
fomentar-ho.
Hi ha després tot un seguit de funcions
que acostumen a ser les més conegudes
perquè es fan de cara al públic. La
Castanyada, els Reis, el Carnaval, el Sopar
de la Festa de Fi de Curs... són activitats
en les quals l’AMPA col·labora.
L’organització d’activitats extraescolars
també està recollida en els estatuts. Són
el que s’anomenen activitats pròpies

EDUCACIÓ · AMPA CEIP RIUDELLOTS
de l’Associació, que poden anar dirigides també a adults i
a persones de fora de l’àmbit de l’escola. A l’apartat g) de
l’esmentat article 6è es fa esment a un objectiu a aconseguir:
“Fer de nexe entre el Centre d’ensenyament i el seu entorn,
facilitant la col·laboració del Centre en l’àmbit social, cultural,
econòmic i laboral del seu àmbit”.
És missió de l’AMPA informar els socis. Per això col·laborem
en la revista que teniu a les mans, tenim la web, fem cartells i
circulars i, aquest any, editem un butlletí.
Un altre aspecte en el qual l’AMPA intervé és en el d’ajudar
l’Escola quan es presenten “serrells”. Poden ser necessitats
materials o necessitats de mà d’obra que no figuren en cap
pressupost, però que són imprescindibles per al funcionament
de l’Escola, com ara mobiliari, eines educatives, ajudes per fer
trasllats, material informàtic i un llarg etcètera. L’AMPA dóna
un cop de mà, compra, recicla o el que sigui necessari per
resoldre cadascun d’aquests problemes.
Resumint el que diuen els estatuts i el que pensem l’actual
Junta, podríem dir que volem que l’AMPA sigui una associació
que faci que els pares col·laborem amb l’Escola.
EL CRIC núm 109
31
I finalment, i com sempre, volem fer una crida a tots els pares
recordant-los que tot el que aquí s’ha esmentat no es fa sol.
Calen unes hores de dedicació que hem de robar d’allà on
podem. És per això que, una vegada més, us demanem la vostra
col·laboració. Tota aportació és benvinguda, gran o petita,
dedicació plena o a temps parcial. Parleu amb els membres de
la Junta, oferiu la vostra col·laboració i les vostres idees.
Gràcies.

ESPORTS · PENYA BARCELONISTA
Ens agrada el futbol perquè és un
paradigma de la realitat que ens
envolta. Ens sentim fàcilment identificats
amb uns equips, amb uns
personatges que són projecció de
les nostres il·lusions. Com la realitat
en què vivim, també el futbol ha anat
evolucionant, i molt, des de la seva
invenció. Tant en els aspectes que
l’envolten, l’estètica, les instal·lacions,
el seguiment dels mitjans de comunicació,
la repercussió en la societat,
com en els més essencials, els que
pertoquen directament als futbolistes:
força física, tècnica, preparació
mental, i al joc de conjunt, la disposició
dels efectius, la tàctica…
Els entesos ens diuen que el futbol
que es practica a Sudamèrica és molt
diferent al que es juga a Europa. Més
cadenciós i preciosista el primer, i
més físic i ordenat el segon. Si més
no, són reflex de les societats en
què conviuen i han anat evolucionant
amb elles.
Ens agrada el futbol.
Ens agrada el Barça
Els entrenadors, que han de ser coneixedors
de l’estil de club i de la societat
on desenvolupen la seva feina (Van
Gaal, per exemple, mai no va entendre
on estava treballant) han d’adaptar les
seves idees a la manera de ser dels
jugadors, han de construir una casa
amb els materials de què disposen, o
han de comprar els materials (si el club
té prou diners) per fer la casa al seu
gust. Difícilment sobreviuria un equip
d’estil anglès, per posar un exemple, en
una lliga no britànica, i encara menys un
equip brasiler en la lliga espanyola. Per
això, també, els temps d’adaptació que
necessiten els jugadors que canvien de
continent responen a la necessitat no
només d’aprendre un nou estil de futbol,
sinó també un nou estil de vida
Afortunadament, al cap i a la fi, els que
decideixen el desenvolupament d’un
partit són els jugadors/persones que
han d’interpretar en cada jugada la tàctica
preparada per l’entrenador. Per molts
d’aquests entrenadors, com menys
pensi i actuï individualment el jugador,
i com més s’adapti al sistema preparat
i actuï mecànicament, més fidel serà
EL CRIC núm 109
32
al sistema treballat, i majors seran les
possibilitats d’èxit del conjunt. Com més
s’ajusti al guió establert i menys marge
quedi per a la improvisació, major serà
també la previsibilitat de l’espectacle, i
aquest deixarà de ser-ho. En una tàctica,
en un equip, sempre hi ha d’haver
lloc per al factor humà, i en la mesura
que els futbolistes, a més d’interpretar
correctament la tàctica dissenyada per
l’entrenador, siguin capaços d’inventar,
de descobrir nous camins per invalidar
l’adversari i arribar a la porteria contrària,
més gran serà l’espectacle i el goig
de l’espectador. Aquest factor humà que
moltes vegades decanta els partits, i que
és virtut de les grans estrelles, el podem
gaudir aquests anys en el Barça. I això és
el que l’està fent encara més gran.
Només cal recordar que perquè brillin
les estrelles cal tenir uns bons fonaments,
i sense aquests no hi hauria una
bona trajectòria, un seguit d’anys bons,
que són els que distingeixen els grans
equips. I quan hi hagi algun daltabaix,
quan les figures no brillin tant, sempre
és bo recordar la tàctica, l’essència de
l’equip,... i tornar a començar.

ESPORTS · ACER
Comença de nou
la temporada
Un altre cop iniciem el cicle esportiu, ja
que, com és habitual amb el final de la
calor, comencen les activitats esportives.
Com ja sabeu, l’ACER compta amb
dues disciplines diferents: el futbol sala i
l’atletisme.
En aquestes alçades de la temporada,
quan s’escriu l’article és a finals d’octubre,
només han començat dos equips, els
sèniors. Fer un balanç és massa prematur
perquè amb poques jornades disputades
no ens podem fer una idea de com serà
la temporada. Per tant, aquest aspecte
el deixarem per a un futur article, com
també tot el referent a la base perquè
encara no han començat. D’igual forma,
en l’atletisme tampoc no s’ha començat
a disputar la temporada de cros.
Ara bé, sí que podem parlar sobre el
gran esdeveniment atlètic de l’ACER: la
Sant Silvestre. La Sant Silvestre, com el
seu propi nom indica, és una cursa que
es corre el dia de cap d’any. Aquest any,
a diferència de les anteriors edicions,
ho farem al matí, aprofitant que la data
ha caigut en diumenge. Aquesta serà
ja l’edició número vuit. Aquest fet ens
obliga a reflexionar una mica sobre la
significació de la cursa dins el poble.
Ara per ara, Riudellots és conegut
per moltes coses, però una d’elles és,
sens dubte, per la Sant Silvestre. Una
cursa modesta que, any rere any, vol
millorar per fer-se més gran. Així, a tall
d’exemple, l’any passat es van introduir
les curses infantils. Ara bé, potser la gran
assignatura pendent és que el poble es
bolqui cap a la cursa. N’hi ha de moltes
maneres per fer-ho, però en destacarem
dues: participant-hi (que sincerament és
la millor opció) o bé sortir a la vora del
carrer per animar a tots els corredors i
corredores que hi participen. Recordem
que la Sant Silvestre és una cursa
urbana i, per tant,
és molt important
el caliu que
es genera entre
el/la corredor/a
i el públic que hi
participa (sí, usem
deliberadament
aquest verb en
comptes del mirar
perquè hi cal una
interacció, positiva
és clar!). En fi,
només demanem
que aquesta cursa
no sigui d’un grup,
sinó de tot el poble
de Riudellots. L’any
passat gairebé hi
van participar 500
persones. Una xifra
difícil d’aconseguir
per a moltes curses, però Riudellots ho
va aconseguir!!! Però, el més important
és mantenir-se... i per què no, créixer
encara més. Des de l’organització estem
fent ja esforços per fer-ho, però ens cal
la teva ajuda. Des d’aquí ens agradaria
incidir en una sèrie d’aspectes que considerem
claus:
• Participar-hi, o com a mínim donar-hi
suport.
• Si es circula amb vehicle, fer-ho amb
precaució a l’itinerari marcat.
Aquest any ens agradaria arribar als 650
participants. És una xifra important, però
creiem que Riudellots realment s’ho
val. Aquesta pròxima edició donarem a
cada participant una samarreta tècnica
New Balance. Creiem que és un regal
força atractiu. I per aconseguir-ho només
caldrà suar una mica i prou. El circuit és
atractiu, curt i completament assequible
per a qualsevol persona. Només hi calen
EL CRIC núm 109
33
s
u
s 10.45h
u
d'
Se ja diversos
Zones de pàrquing
les ganes de participar-hi i passar-s’ho
bé. Ah!!!, ens oblidàvem d’un detall força
interessant. Com que sol ser un dia força
fred, hem pensat recompensar a tots el
participants amb una bona xocolatada. Ja
sentim l’oloreta... que bona!!!
No t’ho pensis més. El dia 31 de desembre
tens una cita al matí: La Sant Silvestre.
L’edat no importa, la forma física tampoc
(hi ha cursa i caminada). Només has de ser
cap a les 10 del matí al pavelló. Inscriure’t...
i a participar. Segur que t’agradarà.
A part de la Sant Silvestre, durant el
mes de febrer, es correrà el cros de
Riudellots, una altra cursa emblemàtica.
Aquí es donaran cita els millors atletes
gironins. Un altre moment per gaudir
l’atletisme a Riudellots.
Per acabar, només ens resta desitjar un
BON NADAL I UN FELIÇ ANY 2007.

ESPORTS · CF RIUDELLOTS
Iniciada la temporada 2006-2007 ens trobem ja en la
jornada vuitena i la situació de l’equip ha anat millorant
amb respecte a la temporada anterior:
16 punts, amb cinc partits guanyats, dos perduts i un
empatat, ens situen en la part alta de la classificació,
complint de moment amb els objectius fixats per la
Junta per a l’actual temporada.
S’han produït canvis importants en l’equip. Amb la incorporació
de nous jugadors i la renovada il·lusió de tots els
que treballem per al Club, esperem poder aconseguir la
consolidació de l’equip en la 2a Regional, i per què no,
situar l’equip entre els millors de la categoria.
Els propers partits que jugarem a casa són els següents:
6-6-06 C.F. Riudellots – C.E. Besalú
6-6-06 C.F. Riudellots – A.E. Cornellà de Terri
6-6-06 C.F. Riudellots – P. Santa Pau
7-7-07 C.F. Riudellots – Ath. Silenc
La plantilla de l’actual temporada.
La nova temporada
2006-2007
EL CRIC núm 109
34
Esperonem des d’aquí tots aquells aficionats al futbol de
Riudellots perquè s’apropin al camp per animar l’equip i,
com no, com diem en cada escrit, el Club està obert a
tots els que vulguin col·laborar amb el C.F. Riudellots.
Recordem que el Club disposa de la pàgina web “www.
cfriudellots.es” des d’on es poden seguir les cròniques dels
partits, classificació, incorporacions, etc.
Aprofitem aquestes línies per donar el nostre agraïment a
tots els que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan
possible que el C.F. Riudellots continuï creixent.
Una cordial salutació.
La Junta del C.F. Riudellots

COLLA GEGANTERA
Malmö-2006: una esperada
i treballada sortida
Desprès de mig any llarg de preparatius i de lligats tots els
ets i uts, el passat 5 i 6 d’agost la nostra colla va participar,
molt activament, en el 19è Aplec Internacional de la Sardana
i Mostra de Grups Folklòrics.
La participació dels diferents grups ha estat molt àmplia:
d’arreu de Catalunya arribàrem a Malmö 22 grups, en representació
de tot el ventall d’expressió de la nostra cultura
popular catalana.
La nostra participació va començar el dissabte al migdia amb
el cercavila i va acabar amb el ball de plaça del diumenge i,
certament, creiem que, amb tota honradesa, vàrem oferir una
actuació molt digna. I, per sobre de tot, cal remarcar l’actuació
dels més joves de la colla que, amb la música de gralla i tambor,
oferiren un molt bon espectacle i que causaren admiració
entre el públic nòrdic. Aquest aspecte té molt de mèrit, ja que
la societat nòrdica és molt inexpressiva, gens acostumada a la
gresca i diversió de la nostra cultura llatina. Perquè ens entenguem,
és, senzillament, comparar la nit amb el dia.
Ha estat una experiència molt gratificant i enriquidora alhora,
amb la voluntat de tornar-la a repetir en un futur. Hem d’admetre
que l’estada a Suècia en general, i a Malmö en particular, no se’ns
va fer gens estranya; en cap moment ens vam sentir desorientats
o deixats de la mà de Déu. I tot això gràcies al guia que
ens acompanyà durant tota la nostra estada: el Sr. Pascual, una
excel·lent persona amb tots els sentits, amb un bagatge i amb
una professionalitat fora de tot dubte fruit de tota una vida dedicada
a la seva professió de guia turístic. Ha estat una persona que
no tan sols es dedicà a la seva tasca, sinó que, a més, s’integrà al
nostre grup com si fos un company o amic més.
Per últim, volem agrair el suport institucional que hem rebut,
tant per part d’ADIFOLK com a entitat organitzadora de
l’esdeveniment, com per part de les nostres institucions locals,
i en particular a la nostra alcaldessa, Montserrat Roura, que en
EL CRIC núm 109
35
tot moment s’oferí a ajudar-nos en tot el que fos necessari, i
que va participar activament, com una persona més del grup,
en el desenvolupament dels diferents actes de l’Aplec.
Colla Gegantera Riudellots de la Selva

AGRUPACIÓ SARDANISTA
Salutació
En temps del gran novel·lista Jules Verne, fer la volta al món
en vuitanta dies era una gran aventura, gairebé impossible.
Actualment, amb els mitjans de transport moderns, es pot fer
en vuitanta hores encara no.
Nosaltres no pretenem, ni de bon tros, fer la volta al món. Ens
conformem en transmetre, dia rere dia, “generació en generació”,
si és possible, la vitalitat de la nostra dansa, la sardana.
Enguany arribem al XXIè aniversari. És evident que, per a la
nostra entitat, suposa un llarg camí recorregut, i que, de ben
segur, encara ens queda corda per anar treballant i, alhora, gau-
Francesc Camps i Comellas
EL CRIC núm 109
36
dir del món de la sardana i dels seus mestres compositors.
Com ja és tradicional per aquestes dates tan entranyables,
homenatjarem un mestre que tenim “a un pas de casa”: en
Francesc Camps i Comelles.
Convidem tots els sardanistes en particular, i tothom en
general, a participar d’aquest homenatge i d’aquesta festa. Us
hi esperem a tots.
Bones Festes!
Agrupació Sardanista Riudellots
El mestre Camps va néixer a Granollers
el dia 28 de juny de 1934. Comença
els seus estudis de solfeig amb Josep M.
Ruera quan tenia set anys. Després se’n
va a viure a Cassà de la Selva perquè
el seu pare, que era músic, ingressa a
les files de la cobla orquestra Selvatana.
Això no li impedeix continuar estudiant
música i ho fa amb Martí Juliol, un dels
components de la cobla del seu pare,
que li continua donant lliçons de solfeig.
Als 11 anys comença a estudiar piano
amb Pere Mercader i Terrades, fill del
compositor Pere Mercader Andreu.
El 1953 entra a la Principal de Cassà
juntament amb el seu pare com a pianista,
director i trombó. Hi està tres anys,
ja que ha de fer el Servei Militar. Tornant
de la “mili” passa dos anys tocant el piano
en diversos espectacles a Barcelona fins
que ingressa en un conjunt i se’n va a
tocar a Suïssa i a Alemanya.
Després d’això funda el conjunt “Camps
y su Ritmo” i durant quatre anys es passa
els estius tocant a Tossa i els hiverns a
Suïssa. A continuació toca setze anys amb
el conjunt “Els Súpers” del quals en va ser
un dels fundadors i també director.

AGRUPACIÓ SARDANISTA
El 1981 torna al món de la cobla i ingressa a la Ciutat de
Girona com a trombó substituint a Pere Cortada, que per
motius de salut ha de deixar la formació. Mentre és a la Ciutat
de Girona, compagina la feina de músic amb les classes al
Conservatori Isaac Albéniz de Girona. Això ho pot fer gràcies
a què els estius, que és quan hi ha més feina a la cobla, ell
té vacances del Conservatori. Allà hi dóna lliçons de solfeig
i piano.
A partir de la temporada 1985-86 passa a ocupar el lloc de
segon fiscorn a la cobla substituint a Josep Mercader i el 1987
n’agafa la direcció.
El 1996 es jubila prematurament del món de la cobla per motius
de salut, però segueix amb la tasca de compositor. Parlant
d’aquesta faceta del mestre Camps hem de dir que va escriure la
seva primera sardana quan tenia només quinze anys. La va titular
“El Primer Brot”.
Tot just estrenat com a director de la cobla Ciutat de Girona,
l’any 1987, Francesc Camps dedica una sardana a l’Agrupació
Sardanista de Riudellots titulada “Sardanistes de Riudellots” i
el 1990 una altra: “Rius, rieres i rierots”.
Amb totes aquestes mostres d’afecte per part d’aquest compositor,
l’Agrupació Sardanista ha cregut que tenia un gran
deute amb el mestre Camps, i la manera d’agrair-li la seva
generositat és fer-li un merescut homenatge que, de ben
segur, serà compartit amb tots els sardanistes que vinguin el
dia de sant Esteve a Riudellots i amb tots els que no puguin
venir i que han compartit algun moment de la seva vida amb
una persona tan noble com en Francesc. Una persona fami-
EL CRIC núm 109
37
liar, engrescada, riallera, optimista, ferma, sempre acompanyat
de la seva estimada esposa que també es mereix l’estima de
tots nosaltres per la seva dedicació, com totes les dones dels
músics, que sempre tenen una paciència espectacular.
Felicitats a tots dos i ens felicitem tots els que us coneixem
perquè som uns afortunats.
Moltes gràcies!
PS.- No podia ser d’altra manera. Sabent com és Francesc
Camps estàvem segurs que hi hauria una manera ben natural
en ell de donar les gràcies a l’Agrupació Sardanista de
Riudellots per l’homenatge, i aquesta manera especial és
l’estrena d’una nova sardana seva, amb un títol ben especial:
“A un pas de casa”. Així ho diu tot, perquè ja sabem la poca
distància que separa Cassà de la Selva de Riudellots.
I ja només ens queda que gaudir de la companyia de l’amic,
del mestre i de la seva música!!!
M. Mercè Planas i Esqueu

A 2/4 d’11 DEL MATÍ:
Ofici en honor al nostre patró Sant Esteve.
A 2/4 DE 12 DEL MATÍ:
Baixos de l’Ajuntament, Concert de Sardanes i Música per
a cobla a càrrec de la cobla LA PRINCIPAL DE LA
BISBAL. Durant el concert és farà un homenatge al mestre
i compositor FRANCESC CAMPS i COMELLAS.
Presentarà l’acte: MERCÈ PLANAS
1a PART
•La pedregada Juli Garreta (1875–1925)
Sardana
•Pau en el món Narcís Paulís (1908–1988)
Sardana basada en la nadala “Santa nit”
•Amics de Mataró Conrad Saló (1906–1981)
Sardana
En homenatge al centenari del naixement del compositor
•A Guissona Joaquim Serra (1907–1957)
Sardana
En homenatge al proper centenari del naixement del compositor
•Glossa per a cobla núm. 1
(La meva família) Francesc Camps (1934)
Obra lliure
Acte d’homenatge a Francesc Camps
2a PART
•A un pas de casa Francesc Camps (1934)
Sardana d’estrena de l’autor homenatjat
NOTES
AGRUPACIÓ SARDANISTA
DIMARTS, 26 DESEMBRE 2006,
FESTA DE SANT ESTEVE
Hi haurà servei de bar.
La comissió es reserva el dret de modificar el programa si
causes imprevistes obliguessin a fer-ho.
•Riudellots és una festa Jaume Cristau (1940)
Sardana d’estrena de l’autor homenatjat l’any anterior
•El camioner Josep Cassú (1941)
Sardana d’estrena
•Com un passerell Ricard Viladesau (1918–2005)
Sardana amb variacions
Flabiol solista: Pere Rabasseda
•Bisbalenc Max Havart (1924)
Vals-jota
En homenatge a l’autor recentment traspassat
Direcció: Francesc Cassú i Jordi
A LES 4 DE LA TARDA:
Al Pavelló, audició de sardanes núm. 413
a càrrec de la cobla LA FLAMA DE FARNERS
EL CRIC núm 109
38
REPERTORI
Sart ‘Anna Anna Serra i Roquet
En Lluís de Casa Josep Cassú i Serra
Sardanistes de Riudellots Francesc Camps i Comellas
A un pas de casa Francesc Camps i Comellas
Trenca timons Francesc Camps i Comellas
Fermina Francesc Mas i Ros
A LES 6 DE LA TARDA:
Al Pavelló, gran CONCERT
a càrrec de l’orquestra LA PRINCIPAL DE LA BISBAL
Seguidament gran sessió de BALL
per l’orquestra LA PRINCIPAL DE LA BISBAL
Les 3 sardanes de la tarda són en homenatge
al mestre i compositor Francesc Camps i Comellas.
Organitza: Agrupació Sardanista Riudellots
Patrocina: Agrupació Sardanista Riudellots
Ajuntament de Riudellots de la Selva

PARRÒQUIA
20 anys de
Pelegrinatge
a Montserrat
Com cada any al mes d’octubre vàrem
fer el nostre pelegrinatge a Montserrat.
De la nostra parròquia érem 35 persones
i tot l’arxiprestat de la Selva
superàvem les 330 persones, que vàrem
omplir 6 autocars.
La novetat d’aquest any va ser que després
de dinar, en lloc d’anar a l’església a
fer la pregària, vàrem anar tot caminant pel
camí dels “Degotalls” i allí vàrem cantar i
resar enmig del bosc i en plena natura, tot
i acompanyats d’un molt bon dia.
Bon Nadal
D’aquí a pocs dies estarem a Nadal. És
una festa antiga, anterior al cristianisme,
que celebrava l’allargament del dia, tot
i que sigui encara d’una manera ben
inicial i poc constatable. Els romans en
deien el naixement de sol invicte.
Els cristians dels primers segles, convençuts
que per a ells Jesucrist és
la vertadera llum que il·lumina amb
plenitud les seves vides, comencen a
celebrar-hi el naixement de Jesús a Betlehem.
Perllonguen aquesta celebració
afegint-hi la festa de l’Epifania (el dia de
Reis), manifestació de Jesús a tots els
pobles no jueus, fins arribar a la festa del
Baptisme de Jesús.
Nadal, Reis, Baptisme de Jesús, són els
tres moments inicials de la vida de Jesús
i, en el transcurs dels dies del nostre any,
hi celebrem la seva plena manifestació
com a Messies, Salvador.
Els costums del nostre poble n’han
subratllat Nadal i Reis, fent-ne unes festes
de les més entranyables i familiars,
dedicades d’una manera molt especial
als més petits de la família.
Notícies de tardor
Aquests dies inclouen també el canvi
d’any, que celebrem pregant d’una manera
especial per la pau arreu del món.
Tot celebrant aquests dies, ens farà bé
recordar que són també unes festes
que ens conviden a celebrar la dignitat
de la naturalesa humana, de la qual el Fill
EL CRIC núm 109
39
de Déu no menystingué de formar-ne
part, i a viure i fomentar la pau i l’amor
entre tots els homes i les dones d’arreu
del món.
En pau i germanor, tinguem tots un Bon
Nadal.
El Consell Pastoral

CASAL DE JUBILATS
Acte de trasllat del Casal
el 10 d’octubre de 2006
Intervencions de les autoritats assistents. Públic assistent a l’acte de trasllat del casal.
Presentació d’un estudi sobre la gent gran de Riudellots a càrrec de
Berta Pintre, sociòloga, i Maite Boldú, treballadora social.
Finalment, l’acte es va concloure amb un refrigeri a la nova sala del bar.
Actuació del grup Clau de Lluna.
EL CRIC núm 109
40

CASAL DE JUBILATS
El passat 19 d’octubre es va celebrar
l’Assemblea General Extraordinària de
la nostra associació. Va ser un bon
moment per retrobar-nos molts socis
i sòcies.
El motiu principal d’aquesta assemblea
era el canvi del local del Casal.
L’Ajuntament havia fet l’acte de trasllat
al nou local dels baixos de l’Ajuntament
el dia 10 d’octubre i, abans de fer
el trasllat, vàrem convocar a tots els
socis i les sòcies a fi i efecte de poder
modificar els estatuts de l’Associació
i comentar les diferents activitats que
es van realitzant durant tot l’any. En el
torn obert de paraules, tots el assistents
varen tenir l’oportunitat d’expressar la
seva opinió.
Una vegada acabada l’assemblea, es va
retre un homenatge a la primera Junta
Directiva formada, segons consta en el
llibre d’actes del Casal, l’1 d’agost de
l’any 1990.
La Sra. Montserrat Vilar ens va llegir un
emotiu escrit que havia fet l’11 de maig
de 1991, amb motiu de la 5a Diada del
Jubilat, en la qual l’Ajuntament d’aquell
any va cedir el local del Casal que fins
ara hem utilitzat.
La nostra alcaldessa, Sra. Montserrat
Roura, ens va acompanyar per fer el
lliurament del trofeu que el Casal havia
preparat per a cada un dels components
d’aquesta primera Junta Directiva.
Finalitzats aquests emotius moments,
vàrem accedir al que serà el lloc diari de
reunió per a tots per tal de poder llegir,
mirar la tele, fer jocs de taula, etc.
Assemblea General
Extraordinària
Tot seguit, d’una forma molt participativa
i optimista, va tenir lloc un berenar
informal on tots els socis i les sòcies
vàrem tenir l’oportunitat de compartir
experiències i vivències per tal de reafirmar
els lligams d’amistat i germanor que
sempre ens han unit.
Ens dirigim a totes les persones pensionistes,
jubilades i prejubilades del nostre
poble que encara no sou socis del Casal,
EL CRIC núm 109
41
perquè us en feu, i us recordem que
quants més siguem més força tindrem
per defensar els nostres drets que
tenim com a persones grans que som.
Ens agradaria que tothom vingués a
gaudir d’aquestes noves instal·lacions i
de les moltes activitats que organitzem
durant tot l’any.
La Junta

L'ATENEU DE LA DONA
Viatges, pastissos, presentacions...
Una mica de tot
Tot seguit us presentem les activitats realitzades els darrers mesos,un cop més,
ben variades i interessants.Volem remarcar el canvi d’emplaçament, ja que els
propers actes es realitzaran a la sala polivalent dels baixos de l’Ajuntament.
Viatgem a l’Índia:
Tamil Nadu i Kerala
La Isabel Pont, una vella coneguda del
poble de Riudellots, ens va relatar la
crònica del seu viatge per l’Índia, ens
va explicar els costums, la cultura i la
forma de vida de la gent de Tamil Nadu
i Kerala, i ens va mostrar imatges dels
nens, sempre riallers, dels mercats, dels
edificis, dels déus, dels carrers...
L’Índia, un país tan gran, evidentment, té
molts contrastos: pots trobar la misèria
més aferrada, on la gent sobreviu o
malviu el dia a dia, sense casa, sense
menjar, sense família, sense feina, sense...
on fins i tot la meteorologia i el clima
La Isabel amb el públic, durant la presentació de diapositives.
els maltracta; però també pots trobar
grans extensions de plantacions de flors,
on les olors i els colors es barregen i es
confonen amb un paradís sense fi.
La Isabel va voler contrarestar les dues
vivències, vivint amb intensitat els dos
móns tan propers i tan llunyans alhora,
barrejant-se amb la gent, escoltant-los,
aprenent d’ells i, sobretot, gaudint cada
instant. Amb nosaltres va tornar a reviure
aquests moments, per la qual cosa li
agraïm molt la seva bona disposició, a
més, ens va oferir una mostra d’espècies
i un tast de diferents productes de la
zona que ens van fer viatjar a tots nosaltres
a la mateixa Índia.
Concurs de coques
de la Festa Major
EL CRIC núm 109
42
Un any més, l’Ateneu va organitzar el tradicional
concurs de coques i pastissos de
la Festa Major, amb una participació més
que notable i un alt nivell culinari.
El jurat, format per Jaume Juher, Toni
Noguera, Joaquim Cebrià, Josep Maria
Ramos, van tenir molta feina a decidir
els guanyadors, però després de les
deliberacions, van acordar:
Primer premi degustació coques:
per a la Mònica Palacios.
Primer premi degustació pastís:,
per a la Berta Tubert.
Primer premi presentació:
per a la Maria Àngels Simón.
L’Ateneu vol agrair la participació a tots
els participants i, sobretot, als membres
del jurat, que van col·laborar desinteressadament
i han fet possible el concurs.
Coques i pastissos presentats.

L'ATENEU DE LA DONA
Trobada d’associacions de
dones de les comarques
gironines
El passat 7 d’octubre, l’Ateneu de la
Dona de Riudellots va participar en la
trobada d’associacions de dones de les
comarques gironines que se celebra cada
dos anys. Enguany s’ha celebrat a Calella
de Palafrugell, i les organitzadores van
convidar a la senyora Mònica Geronès,
directora del Pla d’acció i desenvolupament
de les polítiques de Dones a
Catalunya. Les diferents associacions
vam tenir l’oportunitat de debatre els
principals problemes que ens afecten:
la manca de recursos econòmics, però
sobretot la manca de personal voluntari
que s’impliqui i treballi amb les associacions
de cada barri o cada poble, aquest
va ser el punt que més preocupa a
les diferents associacions, moltes d’elles
formades per gent d’una certa edat,
que ja porta molts anys en el càrrec.
Sortosament, l’Ateneu de la Dona de
Riudellots disposa d’una junta renovada
Durant la presentació de la revista Gavarres.
i un alt nombre de sòcies i socis que
col·laboren fermament, per la qual cosa
podem estar molt satisfetes de la bona
salut de la nostra associació. Que sigui
per molts anys.
Presentació de
la revista Gavarres
El passat 27 d’octubre, l’Àngel i l’Eloi
Madrià i en Xavier Cortadelles ens
van presentar el núm. 9 de la revista
Gavarres, amb el dossier central de
l’aigua, que és un bé escàs (i cada dia
més) imprescindible per a la vida.
L’Elvis Mallorquí, col·laborador de la
revista, va ressaltar la importància històrica
de l’aigua a Riudellots; tal com
indica el seu nom, és un poble, o més
ben dit, havia estat un poble de molta
aigua, amb molts rius, alguns ja desapareguts
i d’altres ben secs, amb un estany,
desaparegut fa molts anys, i terres de
llots, ja que a Riudellots l’aigua hi arribava
i s’hi quedava.
L’economia també girava al voltant de
l’aigua, hi havia diversos molins que
EL CRIC núm 109
43
treballaven amb la força de l’aigua, en
Miquel Xifra, nét de moliner, ens va
explicar com funcionava el molí d’en
Bosch.
Ara bé, l’aigua també ha provocat
més d’un desastre a Riudellots, diverses
inundacions que van deixar cases,
horts... vedats d’aigua. Com va ser el
cas de la casa de l’Eugènia, amb més
de 2 metres d’aigua a l’interior, es van
afanyar a dur cap a la segona planta
de la casa tot el que van poder, com
un garrí que els va quedar de la Festa
Major. Per la finestra de casa seva va
veure passar de tot: una panera (amb
tota una fornada de pa de Can Nadal),
caixes de porrons, gallines... la Júlia
Nadal ens va comentar que els bocois
de vi de la botiga van anar a parar a
Celrà.
Es van explicar un munt d’anècdotes i
vivències, curioses i divertides d’escoltar,
però amargues i plenes de temor per
als que els hi va tocar viure-les.
La Junta de l’Ateneu

L'ESPLAI
Hola, hola!!! Ja tornem a començar, ostres,
ostres! Sí que passa ràpid el temps, semblava
ahir quan acabàvem el curs amb
el ja típic sopar de cloenda. Mira que
arribàvem a fer goig tots junts allà a la
Plaça de l’Església! Però també una mica
estretets..., és que la família es fa gran,
segurament haurem de llogar més taules
per a l’any vinent, sinó ens tocarà seure a
terra. Ara, que nosaltres ens ho passaríem
igual de bé, perquè a terra, fent una rotllana
tots junts i amb un bon pa amb tomata,
la cosa canvia molt!!! Si no us ho creieu
proveu-ho. Vinga, no us talleu!
Doncs, com us estàvem dient, l’estiu
ens passa ràpid, no tenim temps ni de
fer vacances, però del que sí que tenim
temps és de marxar gairebé una setmana
amb els nens i passar-nos-ho pipa.
Aquest any vam estar sis dies a la casa
de colònies de la rectoria de Sant Aniol
de Finestres, un paratge increïble, amb
muntanyes a tot voltant, prats verds amb
vaques i tranquil·litat en plena natura;
Excursió a les gorgues de Sant Aniol
Després de l’estiu...
tornem!
EL CRIC núm 109
44
A la casa de colònies de Sant Aniol amb la Glòria (la cuinera).
realment una imatge idíl·lica que tot sovint
es veia trencada pel crit d’un nen que
et demanava jugar més i més (sembla
que portin piles d’aquelles que duren
i duren!!!). Doncs ja us podeu imaginar
com vam acabar els monitors... i el fotut
de tot això és que l’any que ve ja no ho
recordem i hi tornem, és que som massoques!!!
Arribem al setembre i ja tornem a tenir el
curs a punt de començar, escalfem motors
amb la pintura al carrer per la Festa Major
i com que els últims anys el sol ens
acompanya tenim més de cent petits participants
exprimint la seva imaginació per
decorar de maneres ben originals l’asfalt
del carrer Major del poble.
A l’octubre ja tenim el primer dia d’Esplai
a la Plaça, tornem a trobar-nos tots junts
i ens presentem per si ens hem oblidat
del nom dels companys o tenim alguna
incorporació nova, fem grups per edat i
comencem a jugar. A les sis no costa pas
gens d’arribar i fins al següent dissabte no
ens tornarem a trobar!

SALUT
Què és el tètanus?
El tètanus és una malaltia infecciosa produïda per un bacteri
(Clostridium tetani).
Malgrat que tothom sap que aquest bacteri es troba fonamentalment
en la terra, els fems, les escombraries i en el
tracte digestiu de les persones sanes, també cal saber que
pot trobar-se a tot arreu en ser transportat per l’acció del
vent.
Per tant, no s’ha de caure en l’error de pensar que només
quan manipulem fems, ens punxem amb un ferro rovellat o
ens fem ferides brutes, podem contraure la malaltia.
Com et pots contagiar?
La forma més freqüent de contagiar-se és mitjançant lesions
a la pell (ferides, mossegades, etc.) a través de les quals
el bacil tetànic penetra a l’organisme. No cal que les lesions
siguin profundes o brutes, qualsevol lesió és potencialment
perillosa si entra en contacte amb el bacil tetànic.
Com es pot prevenir el tètanus?
El tètanus tan sols es pot prevenir mitjançant la vacunació,
ja que el fet d’haver patit la malaltia no ens protegeix.
La vacuna
La vacuna antitetànica és una vacuna molt eficaç, fàcil
d’administrar i completament inofensiva.
En vacunar per primera vegada de tètanus s’administren
tres dosis (la primera dosi en iniciar la vacunació; la segona
al cap de 1-2 mesos, i la tercera transcorreguts entre 6 i
12 mesos de la primera).
La vacunació antitetànica es fa amb vacuna TD (antitetànica-diftèrica)
que, a més, proporciona protecció en front
la diftèria.
Cal no confondre
La gammaglobulina antitetànica amb la vacuna antitetànica,
ja que la gammaglobulina antitetànica s’utilitza només per a
immunitzacions urgents i té un efecte protector molt curt
(aproximadament 20 dies).
Et recordes del tètanus?
EL CRIC núm 109
45
L’efecte protector de l’antitetànica
L’efecte protector de la vacuna antitetànica (un cop administrades
les tres primeres dosis) dura 10 anys.
Dosi de record
Passat aquest temps s’ha d’administrar una dosi de record,
i així cada 10 anys al llarg de tota la vida.
Fer servir el carnet vacunal
Per tal que coneguis el teu estat vacunal i recordis les properes
vacunes que t’han d’administrar fes servir el carnet
vacunal.
Si tens algun dubte o vols més informació, dirigeix-te al teu
metge de capçalera. T’informarà.
Marta Beltran
Màrian Fernàndez

HISTÒRIA
Aquest any Riudellots de la Selva celebra
els 30 anys del Polígon Industrial
de Riudellots, però també hi ha d’altres
empreses destacades del municipi que
ja feia anys que estaven en plena activitat
i que donaven feina a molta gent de
Riudellots. Una d’aquestes empreses és
Jaume Abras SA.
Ara com ara, desconeixem la data
exacta de la fundació de l’empresa.
La primera dada segura prové de la
matrícula de la contribució industrial de
Riudellots de la Selva corresponent a
l’any 1914, signada el 23 de desembre
de 1913, on trobem que Miquel Boadas
es dedica a la indústria de tocino por
menor, concretament al carrer Major,
núm. 18. Aquesta documentació es pot
trobar a l’Arxiu Municipal de Riudellots
de la Selva (AMRS), on es conserva la
documentació referent a la contribució
industrial d’aquest municipi des de l’any
Una empresa familiar
gairebé centenària
El carrer Major l’any 1965. La façana de ca l’Abras comença després del rètol de Teléfonos, i la carnisseria
estava situada a l’edifici on hi ha el balcó que sobresurt (Foto: Anita Tremoleda).
1914 fins a l’actualitat, exceptuant el
període 1920-1927. A la contribució
industrial corresponent a l’any 1917 hi
trobem la mateixa informació.
Per poder continuar amb la història
d’aquesta activitat industrial és necessari
reconstruir breument la genealogia de
Miquel Boadas Xifra:
En el registre civil de Riudellots de la
Selva trobem que Miquel Boadas Xifra,
fill de Llorenç Boadas Bosch i Antònia
Xifra, va morir el dia 20 de març de
1918 a l’edat de 57 anys. Miquel Boadas
Xifra s’havia casat el 12 d’abril de 1888
amb Francesca Campeny Colomà, i
d’aquest matrimoni varen néixer quatre
fills: Llorenç, Irene, Joan i Miquel.
A més, el fundador de l’empresa tenia
una germana, Àngela, que el 3 de març
de 1886 es va casar amb Francesc
Abras Gibert, el qual va morir el 15
de febrer de 1943 a l’edat de 76
EL CRIC núm 109
46
anys. Francesc Abras i Àngela
Boadas van tenir dos fills: Pere
i Mercè Abras Boadas.
A través d’aquesta breu
genealogia familiar es pot
explicar com es va traspassar
aquest negoci familiar.
Miquel Boadas Xifra va morir
l’any 1918, i en la contribució
industrial corresponent
a aquest any, signada el 2 de
setembre de 1918, el titular
de la indústria venta por tocino
és Pere Abras Boadas, fill
d’Àngela Boadas Xifra i, per
tant, nebot de Miquel Boadas
Xifra.
Del període 1920-1927 no en
tenim notícies, ja que a l’Arxiu
Municipal no s’hi conserva la
documentació corresponent a
aquests anys. A la contribució industrial
de l’any 1928, tanmateix, signada a
Riudellots l’11 de novembre de 1927,
Pere Abras Boadas figura com a titular
de la indústria embutidos mayor, situada
al carrer Major núm. 25. Dos anys més
tard, en la matrícula de la contribució
industrial de l’any 1930, signada el 6 de
novembre de 1929, Pere Abras Boadas
està inscrit en dues activitats industrials:
venta tocino i fábrica conservas, les dues
domiciliades al carrer Major, núm. 39.
Probablement, aquests canvis d’adreça
corresponen a canvis de numeració
del carrer.
Durant la Guerra Civil, Pere Abras va
ser el principal carnisser del poble i
disposava d’un escorxador. Un cop acabada
la guerra, però, va ser empresonat
a l’edat de 45 anys i, segons la memòria
oral familiar, durant aquest període,
que aniria més o menys des de l’any

HISTÒRIA
1940 fins al 1945, qui es va fer càrrec
del negoci va ser la seva filla, Paquita
Abras Bagudanch. També segons fonts
familiars, quan va sortir de la presó,
Pere Abras Boadas no va poder tornar
de seguida a Riudellots, sinó que
durant un temps va residir a Cervera.
En tornar a Riudellots, a conseqüència
d’una malaltia de la qual se’n desconeix
l’origen, Pere Abras va morir el 7 de
setembre de 1946.
L’1 de novembre d’aquell mateix any
es va sol·licitar la seva baixa de la
contribució industrial per carnes por
menor. Així mateix, la seva esposa,
Maria Bagudanch Busquets, en donar
de baixa l’activitat del seu difunt marit,
el mateix dia en va sol·licitar l’alta en
nom seu. Per tant, l’activitat carnes por
menor y tocino continuava en la mateixa
família. En aquestes dates, el seu fill,
Jaume Abras Bagudanch, complia el
servei militar, que s’allargà aproximadament
entre els anys 1944 i 1947 i, per
tant, no es pogué encara fer càrrec del
negoci.
En la matrícula de la contribució industrial
de 1947, aprovada el 15 de novembre
de 1946, es pot observar que encara
figura inscrit Pere Abras Boadas, el
nom del qual, però, ha estat tatxat
amb llapis. Sobreinscrit, hi trobem el
nom de Maria Bagudanch Busquets, la
qual, com dèiem, havia estat donada
d’alta per carnes por menor y tocino. En
canvi, l’activitat fábrica de embutidos va
continuar donada d’alta fins a la matrícula
industrial de l’any 1955 a nom de
Pere Abras Boadas, moment en què
va ser donat de baixa, i en el qual el
seu fill, Jaume Abras Bagudanch, es va
donar d’alta. Tot i això, Jaume Abras ja
s’ocupava de l’empresa familiar des que
va tornar del servei militar, l’any 1947.
Així doncs, Maria Bagudanch Busquets,
esposa de Pere Abras Boadas i mare
de Jaume Abras Bagudanch, l’any 1955
exercia la titularitat de venta mayor
tocino, activitat domiciliada al carrer
Generalísimo Franco, nom amb el qual
s’havia rebatejat el carrer Major acabada
la Guerra Civil. Igualment, Jaume
Abras Bagudanch exercia la titularitat
de la Fca. Embutidos, també domiciliada
al carrer Generalísimo Franco. Durant
els anys successius, Jaume Abras va
estar al capdavant de l’empresa ajudat
pel seu germà Robert.
L'any 1985, l’empresa es va constituir en
societat anònima i es va denominar formalment
“Jaume Abras SA”. Els accionistes
de “Jaume Abras SA” són els següents:
Jaume Abras Bagudanch, Elena Abras
Dalmau, Roser Abras Dalmau, Guillem
Burcet i Jordi Gruart. Actualment, el
Consell d’Administració està presidit per
Jaume Abras Bagudanch, soci majoritari,
i Roser Abras i Jordi Gruart s’ocupen
de l’administració de l’empresa. Els principals
productes són la carn fresca
(pernils, espatlles, llonzes,...) i els embotits
(llonganissa, fuet, xoriç,...). La carn
procedeix de l’escorxador Frigorífics
Costa Brava SA, situat a 1 km de la sala,
i del qual “Jaume Abras SA” té el 33%
de l’empresa, que es va iniciar l’any 1969
amb quatre socis: Jaume Abras, Joan
Bosch Planas, Joan Canyigueral i Joaquim
Planagumà.
EL CRIC núm 109
47
Interior de les instal·lacions de l’empresa Jaume Abras S.A. (Foto procedent del llibre: Elvis
Mallorquí (coord.) Riudellots de la Selva dins la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona,
núm. 89”, Girona, 2000).
Els embotits s’elaboren a la fàbrica
annexa i a les noves instal·lacions
d’Especialitats Pirineus, a Berga, el 98%
de les accions de la qual són de Jaume
Abras SA, i el 2% restant de les germanes
Elena i Roser Abras.
Resumint, Jaume Abras SA és una
indústria de Riudellots de la Selva amb
més de 90 anys d’antiguitat. Segons
consta en el llibre Riudellots de la Selva,
l’empresa Jaume Abras SA es va fundar
l’any 1947 però, un cop contrastada la
documentació de l’Arxiu Municipal de
Riudellots de la Selva, es pot assegurar
que l’empresa va ser creada força
abans per Miquel Boadas Xifra.
L’any exacte de creació es desconeix
per no conservar-se la documentació
de la contribució industrial anterior a
l’any 1914. Donat que sí que es pot
assegurar que l’empresa està documentada
des de la matrícula de la contribució
industrial de 1914, signada el
23 de desembre de 1913, es pot parlar,
com a mínim, de 93 anys d’activitat
continuada, durant 59 dels quals, Jaume
Abras Bagudanch ha estat al capdavant
de l’empresa.
Emma Llach i Palmada
Historiadora

ECONOMIA
Impost sobre la renda (IRPF)
L’habitatge habitual (entès com l’edificació en la qual resideixi
el contribuent de manera continuada durant un termini
mínim de tres anys) té diverses implicacions en l’IRPF, que
exposaré a grans trets:
- L’habitatge habitual està exempt de les rendes immobiliàries
imputades (són les rendes que s’han d’incloure pel sol fet
de ser propietari d’un immoble urbà, i que són el resultat
d’aplicar el percentatge del 2% al valor cadastral, o 1,1% si el
valor cadastral ha estat revisat).
- Estarà exempt el guany patrimonial (entès com la diferència
positiva entre el valor de transmissió i el valor d’adquisició)
que es produeixi per la transmissió de l’habitatge habitual
quan el contribuent tingui més de 65 anys.
També estarà exempt el guany patrimonial que es produeixi
per la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent sempre
que l’import obtingut per la transmissió es reinverteixi
en l’adquisició d’un nou habitatge habitual. Aquesta exempció
serà total o parcial, depenent de si la reinversió de l’import
obtingut per la transmissió és total o parcial. La reinversió de
l’import obtingut en la transmissió s’ha de realitzar (ja sigui
en una única vegada o successivament) en un termini que no
pot superar els 2 anys, amb el benentès que també s’admet
que primer s’adquireixi el nou habitatge habitual i després, en
els dos anys següents, es transmeti l’anterior habitatge habitual
(sempre que l’import obtingut per aquesta transmissió
es destini a pagar el nou habitatge habitual comprat amb
anterioritat).
- Hi ha una deducció a practicar sobre les quantitats satisfetes
per l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge que hagi de ser
l’habitual del contribuent (també s’hi assimilen a efectes de la
deducció la construcció i l’ampliació). La base de la deducció
serà la suma de les quantitats satisfetes per aquests conceptes
amb un límit de 9.015,18 €.
Quan s’adquireix un habitatge habitual i s’ha gaudit de deducció
per adquisició d’habitatges habituals anteriors, s’exclou
de la base de deducció les quantitats invertides en el nou en
tant que no superin les quantitats invertides en els anteriors
que varen ser objecte de deducció. També si la transmissió de
l’habitatge habitual ha generat un guany patrimonial exempt
L’habitatge habitual
(II part)
EL CRIC núm 109
48
per reinversió, l’import d’aquest guany patrimonial exempt
tampoc no pot generar el dret a deducció.
El percentatge general de deducció es podrà veure incrementat
si en l’adquisició de l’habitatge habitual s’utilitza finançament
aliè: perquè sigui aplicable aquest percentatge incrementat cal
que l’import finançat suposi almenys el 50% del total valor
d’adquisició o rehabilitació, i que durant els 3 primers anys
del préstec no s’amortitzin quantitats que superin en el seu
conjunt el 40% de l’import sol·licitat.
- Finalment, aquells contribuents que paguin un lloguer pel
seu habitatge habitual potser es podran acollir a alguna de
les següents possibilitats (incompatibles entre si): per un costat
una compensació fiscal sempre que es compleixin alguns
requisits com, per exemple, que el contracte de lloguer sigui
anterior al 24 d’abril de 1998; i per altre costat, una deducció
autonòmica (fins a un màxim de 300 € en declaració individual)
per lloguer de l’habitatge habitual sempre que es compleixin
alguns requisits.
Lluís Pons
Economista

LLETRES
En complir-se el centenari de la publicació
de l’obra La Nacionalitat Catalana,
d’Enric Prat de la Riba, el record se’ns
en va cap a la seva figura, l’obra i el
pensament.
Enric Prat de la Riba nasqué a Castellterçol
(Vallès Oriental) el 29 de novembre de
1870. Cursà els estudis de Dret a la
Universitat de Barcelona. El 1892, l’any
en què esdevé un dels impulsors de les
Bases de Manresa, és elegit secretari de
la Unió Catalanista. Ens trobem davant
l’inici d’una carrera meteòrica que tingué
com a punts culminants la presidència
de la Diputació Provincial de Barcelona
(1907) i, sobretot, la presidència de la
Mancomunitat (1914).
Prat de la Riba fou un home de doctrina,
de partit i de govern: tres dels
atributs que defineixen els millors perfils
polítics. Com a home de doctrina, a més
dels articles periodístics, els missatges
i els manifestos, l’any 1906 publica la
seva obra fonamental, La Nacionalitat
Catalana, on precisa de manera clara i
concreta el reconeixement de la realitat
nacional de Catalunya; com a home
de partit, funda la Lliga Regionalista, i
com a home de govern desplega una
activitat intensa, eficaç i ben encaminada
que possibilita que el país avanci i es
modernitzi de manera formidable. Tot
plegat va fer que Eugeni d’Ors, Xènius,
amb total mereixement, el qualifiqués
de Seny ordenador de Catalunya, i que
Joan Maragall el reivindiqués com a figura
cabdal del catalanisme.
Respecte a la seva condició de dirigent,
sempre s’ha subratllat la capacitat de
donar un gran impuls al país en els
Enric Prat de la Riba
seus aspectes bàsics, malgrat disposar
de pocs recursos i de poc temps i,
també, l’habilitat de saber-se envoltar
de persones que, independentment
de la seva ideologia i sensibilitat, anteposessin
de manera generosa el seu
saber i les seves capacitats al servei de
Catalunya.
En pocs anys funda l’Institut d’Estudis
Catalans, des del qual Pompeu Fabra
normativitza la llengua, i crea un conjunt
d’institucions que vertebren i dinamitzen
el país: la Junta Autònoma de
Museus, l’Escola Superior d’Agricultura,
l’Escola Catalana d’Art Dramàtic,
l’Escola Elemental de Treball, el Consell
d’Investigació Pedagògica, la Biblioteca
de Catalunya, les Biblioteques Populars,
l’Escola de Funcionaris d’Administració
Local, l’Escola Superior de Bells Oficis,
l’Estació Aerològica de Barcelona…
EL CRIC núm 109
49
La seva obra fou extraordinària i ens és
de grat ressaltar-la, però en aquest centenari
del seu llibre cabdal, nosaltres volem
posar especial èmfasi en la seva condició
d’home de govern, de generador
de confiança, de creador d’autoestima,
d’ordenador del país i, sobretot, de líder
que, amb la seva exemplar tasca al capdavant
de la Mancomunitat, ens retornà
als catalans la confiança de governar-nos
nosaltres mateixos, tal i com havia estat,
de manera plena, segles enrere.
Morí l’1 d’agost de 1917, a la mateixa
casa on havia nascut, avui convertida
en Casa-Museu. Tenia només 46 anys.
La seva vida fou breu, massa breu, però
ens queda el consol que pogué oferir al
seu poble el màxim rendiment d’unes
qualitats excepcionals.
David Pagès i Cassú

GASTRONOMIA
Crema d’ametlles
Ingredients (per a 4 persones):
• 3 litres d’aigua
• Una safata de verdures
( ja preparada per fer brou)
• Un os de vedella sense greix
• Una patata trossejada
• 100 grams de farina d’ametlles
• 25 grams de blat
• Maizena
• 4 ametlles senceres pelades
• 125 grams de mantega
• ¼ de litre de nata líquida
• 3 rovells d’ou
• Nou moscada
• Sal
Preparació:
Es fa el brou i es redueix fins que només ens quedi un
litre i mig. Tots seguit, es passa pel xino. En una altra olla
fonem la mantega i afegim la farina d’ametlles i la de blat i
remenem perquè no quedin grumolls. Ha de quedar com
una pomada (en tendes especialitzades ja venen pasta
d’ametlla per a aquesta crema).
A continuació afegirem el brou, el remenem i hi posem la
nata líquida. Tirem sal i ratlladura de nou moscada i deixem
coure cinc minuts. Mirem si està bé d’espessa. Si està clara
es pot espessir amb una mica de Maizena desfeta en aigua.
Finalment, es passa per un colador fi amb l’ajut d’un cullerot
(seria ideal passar-ho per una estamenya, que és una
tela de fil).
Abans de servir, segons el gust de cadascú, afegim els rovells
d’ou batuts i la juliana d’ametlles per sobre.
(Si afegim els rovells a la crema no ha de bullir perquè es
tallaria).
Terrina
de gall dindi
Ingredients:
• 500 grams de carn de gall dindi
• 200 grams de carn de porc
• 125 grams de cansalada grossa
• Tires de cansalada viada tallada (pel folrar el motlle).
• Trufes
• Vi de Porto i conyac
• 4 ous de gallina i un altre per pintar
• 1 fulla de llorer
• Pistatxos, pinyons, prunes seques i panses de Corint
• 4 o 5 ous de guatlla
• Molles de pa mullades amb llet
• Tires de carn de gall dindi
(Tallades molt fines, amples i llargues)
• 1 pastanaga cuita
EL CRIC núm 109
50
Preparació:
Es couen els ous de guatlla, es pelen i es reserven. Es marinen
totes les carns juntes amb el conyac i el vi de Porto,
llorer i sal i es passa per la màquina de picar carn, menys el
llorer, les tires de gall dindi i les tires de cansalada viada per
folrar el motlle. S’afegeix el pa mullat amb llet i els 4 ous.
Es remou amb les mans per barrejar. Amb aquest farcit
muntem el motlle de la següent manera: folrem el motlle
amb el la cansalada, posem una capa de “farse” i, a sobre,
les panses de Corint; els pinyons i els pistatxos; una tira de
carn de gall dindi lligada com un caneló i farcida de panses
de pruna; altra tira lligada amb una pastanaga al llarg; altra
capa de “farse” (farcit), panses, pinyons i pistatxos i, en
centre, els 4 o 5 ous de guatlla. Als costats hi posem unes
tires de cansalada rectangular. Acabem el motlle amb més
pasta i làmines de cansalada i tapem el motlle i posem les
fulles de llorer per sobre.
Cal coure al bany maria. Una vegada cuit es deixa en el
motlle perquè es refredi amb un petit pes a sobre, es
desmotlla i se serveix calent, o fred. Si és fred, amb unes
torrades com un paté, i si és calent amb un puré de castanyes
i bolets al Porto.
Josep Ramos

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
PASSATEMPS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
MOTS ENCREUATS per Josep Sais
HORITZONTALS
1. Cognoms de la personalitat que dóna nom a la Biblioteca de Riudellots.
2. Femella de l’elefant. Fruit de la noguera. Antic distintiu dels cotxes de
Tarragona. 3. Agruparàs formant gremi. A l’inrevés, article. 4. Geni femení dels
rius, les fonts i els llacs. Arbustos o petits arbres de fulles simples i de flors
liles i oloroses. Nou romà. 5. Sigles angleses de l’àcid desoxiribonucleic. Que
té la propietat de produir coloracions semblants a la de l’iris. 6. A l’inrevés,
situo amb accent valencià. Cent. Capital d’estiu de l’antic Imperi Mongol. 7.
Lletres de carro. Lligadura alta, semblant a la barretina. Dirigir-se. 8. A l’inrevés,
tipus de bolet. A l’inrevés, gènere de cianofícies de l’ordre de les hormogonals.
9. A l’inrevés, acció de tondre o tallar arran el pèl, la llana. Secs. A l’internet,
extensió que fan servir els noms de domini alemanys. 10. A l’inrevés, nom
d’home. Prendre terra l’avió. Sensació que perceben els òrgans auditius dels
animals. 11. Sofre. Nom escandinau. Sigles de Tecnologies de la informació.
Sigles d’Information Technologies. Bor. 12. La teva. Lletra de valor normalment
desconegut. Content. 13. Vocal repetida. A l’inrevés, part terminal del braç. A
l’inrevés, negació. Societats religioses, a les novel·les de Harry Potter es popularitza
la del Fènix. 14. Bandoler de les Guilleries que va inspirar una caminada
del Grup Excursionista de Riudellots. Saludable.
VERTICALS
En plural, espècie del gènere homo que va viure a Europa i a parts de l’Àsia
occidental durant la darrera edat de gel. La carta que duu el número u. 2.
Micció dolorosa. Sigles del valor indicatiu del grau de martiri que les entitats
financeres infligeixen als seus clients. 3. Estudi de les malalties de la pell.
Consonant. 4. Association Française des Enseignants de Français. Iode. Art
sense vocal. Nitrogen. A l’inrevés, divinitat egípcia. 5. Seguidor d’una forma
particular del budisme. A l’inrevés, unida per l’amistat amb algú. 6. Níquel.
Acabament verbal. A l’inrevés, mamífer marí. Cinquanta. 7. Península europea.
Nota musical. Astre. 8. Sec. A l’inrevés, escollir. Negació. 9. Sofre. Seu d’una
famosa biblioteca. Nitrogen. 10. Família gironina per a la qual l’arquitecte
Rafael Masó projectà un magatzem i una casa coneguts amb el seu cognom.
A l’inrevés, ruc. A l’inrevés, la salsa del futbol. 11. Lletra de l’alfabet grec. A
l’inrevés, seients estrets i llargs. Curs d’aigua de cabal inferior a un riu. 12.
Natural d’un país de l’Est d’Europa. A l’inrevés, filla d’Acrisi i Eurídice i mare de
Perseu. A l’inrevés, Dirección General de Tráfico. 13. Primera vocal. En plural,
insecticida constituït per la mescla de les tres formes isòmeres. Cap cosa. 14.
Disposició i ordre dels fils i passades d’un teixit. Grassa.
SOPA DE LLETRES per Emma Llach
Troba 7 tipus d’arbres presents a Riudellots
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1 S F R E I X E N A T
2 A P G R O R O N U A
3 P T O K X M I V R X
4 I S E L E Z F E A I
5 A T I R L E L Q I P
6 R A V A I A I Y X R
7 E M E U C T N P O E
8 R B P I G A O C N R
9 O U G A R O N I R A
10 M A O E R U O R U E
Solucions als passatemps del número anterior
SOPA DE
LLETRES:
A R N
Troba 7
carrers de
Riudellots:
Arn,
Migjorn,
Cellera,
Major,
Avets,
Palmeres,
Joan Miró.
MOTS ENCREUATS
C P
N E A
R L S L
O L T M
J E E E
G M A J O R V R
I A E
M S
O R I M N A O J
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
1 I N D U S T R I A T A L C
2 N E R I I N N O V A C I O
3 C I A I C E R R I N
4 O C U T C L A R E D A T
5 N E O F I T P E D F A
6 D I N R E S M A O C I M
7 I S I V E R E L I M I N I
8 C E A P A S T U N E N
9 I N I P O L I N G E S A
10 O H A D I L A V A R S C
11 N O A U G P E A V I I
12 A W A N I K O S F O N O
13 L E B A H C A P I L
14 R A V E E S T O C O L M
EL CRIC núm 109
51