l_oracio_classes-r_doc.pdf

1
segons l’actitud del parlant o
modalitat
-enunciatives
Informen(afirmant o negant)
d’un fet.
-interrogatives
Formules una pregunta directa
o indirecta.
-exclamatives
Expressen admiració,
sorpresa,emoció,dolor…
-desideratives
Expressen desig.
-dubitatives o de
possibilitat
Expressen dubte, incertesa.
-exhortatives o
imperatives
Expressen ordre, mandat,
prec o prohibició.
Potser et cride aquella xica.
Tant de bo es veja l’eclipsi.
Ix de la cambra ara mateix !
Visca l’estiu !
¿Quina edat té la mestra ?
Necessitem demà els informes
No crec res del que diu.
2
CLASSES D’ORACIONS
segons la seua estructura
-bimembres. Tenen S i P.
Ex:Ella diu sempre la veritat.
-unimembres.Sense S o P.
Ex:El xiquet,de mariner.Que
lleig! Nevà tota la setmana.
-simples. Si tenen una
sola estructura Subjecte +
Predicat.
Ex: Porta’m un café.
-compostes. Més d’una
estructura Subjecte+ predicat.
Ex: Porta’m un café que estiga
calentet.
Tres per tres,nou.
Hui he fet jo el dinar.
Abril és un mes atractiu.
Eh,tu! El del fons!
Jo propose que ho deixeu ja.
Ho he portat per a tu.
Pensa per què t’ha castigat.
3
segons la classe de predicat
-atributives(o de Predicat
Nominal)
Ex: Lluïsa és de València.
-predicatives(les de Predicat
Verbal)
Ex: Lluïsa va nàixer a València.
Les de predicat verbal poden
(predicatives) poden ser:
1.actives:
Ex.El meu avi va adquirir
aquesta finca fa vint anys.
passives:
Ex.Aquesta finca fou adquirida
pel meu avi fa vint anys.
2.transitives:
Ex: el meu avi adquirí la finca.
intransitives:
Ex: el meu avi suava en la finca.
3.reflexives:
Ex: el meu avi s’afaita cada dia
recíproques:
Ex: el meu avi i la meua mare
s’estimaven molt.
4.de verb pronominal:
Ex:El meu avi no es penedeix
de res.
de verb impersonal:
Ex: Mai no es veié irritat el
meu avi.
La guitarra és un instrument
Pep menja la carn amb els dits
El meu amic està nerviós
El viatge és impossible
Compraré fruita al mercat.
Carme es vesteix ja.
La teua amiga passeja molt.
Es viu bé en aquesta ciutat
Es tiren els trastos al cap.
El lector llegeix el diari.
L’ordinador fou instal.lat per ell
No m’he desfet encara del cot-
xe.

4
Segons si aquestes estructures estan unides
per un nexe(sindètiques) o no(asindètiques o
iuxtaposades)
-sindètiques
Ex:Mariam visqué un temps a París i
ara viu ací.
-asindètiques o iuxtaposades
Ex:Unes vegades m’avorrisc, altres em diver-
tisc. Carme para la taula, els seus germans
escuren.
5
Segons el tipus de relació establida entre elles
(grau d’importància significativa)
Tant si estan unides amb un nexe, com si estan
iuxtaposades, poden ser:
-coordinades
Si les estructures Subjecte-Predicat tenen la
mateixa importància significativa i són inde-
dependents l’una de l’altra.
Ex:Ferran vingué cansat i es va gitar de se-
guida.
Viu a Picassent però treballa a València.
Ací unes voltes fa fred, altres t’ofegues.
Alguns dies entrene, altres descanse.
Els meus cosins anaren a la platja; jo
vaig anar a la muntanya.
coordinades amb nexe:
1.COPULATIVES
-nexes: i,ni.
-significat. Oracions que sumen els seus
significats.
-Ex: Joan estudia i Lluís treballa. Joan ni
estudia ni treballa.
2.DISJUNTIVES
-nexes: o, o bé.
-significat. Una oració exclou l’altra.
-Ex: Escolta l’explicació o vés-te’n al
carrer.
3.DISTRIBUTIVES
-nexes: ara,ara.Tan prompte…com…
-significat. Les oracions no són exclo-
ents, sinó que s’alternen.
-Ex: Ara se’n ve amb nosaltres, ara
se’n va amb ells. Tan prompte plou
com ix el sol.
4.ADVERSATIVES
-nexes: però, tanmateix, sinó (que)
-significat. Una oració corregeix, restrin-
geix el sentit o s’oposa a l’altra.
-Ex: Estigué en la reunió però no digué
res. No es va comprar un pis, sinó
que el va llogar.
se’n va amb ells. Tan prompte plou
com ix el sol.
5.EXPLICATIVES
-nexes: és a dir, o siga
-significat. Una oració aclareix el sentit
de l’altra.

-Ex: És un xic molt extravertit, és a dir,
parla amb tots. Ens veurem dijous,
o siga, ens veurem demà.
6.CONTINUATIVES
-nexes: a més, a més a més,fins i tot
-significat. Una oració afegeix informa-
ció i completa l’altra.
-Ex: No sols els ho va advertir,a més, els
ho va prohibir.
7.CONSECUTIVES O IL.LATIVES
-nexes: per tant,doncs…
-significat. Una oració és resultat o con-
seqüència de l’altra.
-Ex: Em deus diners.Per tant, me’ls has
de pagar.
- principal i subordinada
Si n’hi ha una estructura Subjecte-Predicat que
té major importància i pot funcionar separada-
ment(principal), mentre que l’altra depén tant
de l’altra que no pot funcionar sense la principal
(subordinada). Si no porten nexe, se separen
normalment per (:) dos punts.
Ex:
Arribí tard: hi havia trànsit.
principal subordinada
Tinc calor: em trauré el jersei.
principal subordinada
He estudiat molt: espere aprovar.
principal subordinada
subordinades amb nexe:
1.CONDICIONALS
-nexes: si...
-significat. La subordinada posa una
condició a la principal.
-Ex: Si no et dutxes no eixiràs de casa.
2.CAUSALS
-nexes: perquè...
-significat. La subordinada explica el
motiu de la principal.
-Ex: Demà no treballe perquè és festa.
Com que és festa, demà no treballe
3.FINALS
-nexes: perquè…
-significat. Explica la finalitat de l’ora-
ció principal.
-Ex: Hem vingut perquè sapieu la veritat
4.TEMPORALS
-nexes: quan, abans que, mentre
-significat. La subordinada ens dóna el
moment en què ocorre,ocorregué o ocor-
rerà la principal.
-Ex: Quan parla, tots l’escolten.
.

EXERCICIS
5.COMPARATIVES
-nexes: més…que…
-significat. Compara una oració amb
l’altra.
Ex: Núria és més llesta que Teresa.
6.CONCESSIVES
-nexes: encara que, tot i que…
-significat. La subordinada expressa al-
guna cosa que podria impedir l’acció de
l’oració principal, que, no obstant això,es
realitza.
Ex: Per més que m’insultes no et faré
cas.
7.DE LLOC
-nexes: on...
-significat. La subordinada diu on té
lloc l’acció de la principal.
Ex: La vaig trobar on la vaig conéixer.
7.DE MODE
-nexes: com...
-significat. La subordinada indica la ma
nera de realitzar-se la principal.
Ex: Penjaré el quadre com tu vols.
1.Indica si aquestes oracions compostes són, per com estan unides, amb nexe o iuxtaposades,
o Després, digues si, per la seua importància significativa són les dues iguals d’importants
(coordinades) o tenen diferent grau d’importància(principal i subordinada).
Exemples:
-Joan estudia i Lluïsa treballa. Per com estan unides sindètiques.
Per la seua importància coordinades
-Quan vingues a València, fes-me una visita. Per com estan unides asindètiques.
Per la seua importància subordinada + principal.
1.Encén la llanterna:no hi veig.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
2.El corral l’havien obert, les ovelles havien fugit.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
3.Uns anireu amb cotxe, altres viatjareu amb tren.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
4.Anàrem a la piscina però no vam prendre el bany.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
5.Alceu-vos: són les vuit i mitja.
Per com estan unides _____________________________

Per la seua importància ____________________________
6.T’he regalat una ploma perquè no en tenies cap.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
7.Encara que jo ho sabera, no t’ho contaria.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
8.Si haguera nascut en aquesta època, no haguera hagut d’emigrar.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
9.¿Em dius tota la veritat o m’amagues alguna cosa?
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
10.Em va dir que arribaria hui.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
11.Aquesta és la casa en què viuen els meus avis.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
12.Ordena els llibres com ho faig jo.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
13.Et vaig donar els diners perquè et comprares unes sabates.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
14.No ha portat diners, és a dir, segueix sense treball.
Per com estan unides _____________________________
Per la seua importància ____________________________
2.Indica quin tipus d’oracions coordinades són les següents:
-Ma germana estudia i Isabel treballa.
-Ara plou, ara neva.
-Ni estudie alemany els dissabtes ni vaig a nadar els diumenges.
-Rubén és molt nerviós,és a dir,s’altera per qualsevol cosa.
-O véns tu o anirem nosaltres.
-Elena és llicenciada en Belles Arts, però dirigeix un hotel.
-Tan prompte riu com es posa a plorar.
-No és sols una persona culta sinó que és simpàtica i ben educada.

ORACIONS SUBORDINADES
La subordinació suposa una dependència. L’oració subordinada exerceix un paper dins de
l’oració principal. D’acord amb aquesta funció, distingirem tres tipus d’oracions subordinades:
SUBSTANTIVES,és a dir, les que fan les funcions pròpies d’un substantiu.
ADJECTIVES, és a dir, les que fan les funcions pròpies d’un adjectiu qualificatiu.
ADVERBIALS,o siga, les que fan les funcions pròpies d’un adverbi.
S U B S T A N T I V E S
-Exerceixen totes les funcions pròpies del substantiu.Poden tenir diverses estructures.
funció estructura exemples
Subjecte -Infinitiu
-QUE+ Verb flex.
-Interrogativa indirecta.
-Substantivada.
-Pronom relatiu.
Atribut -Infinitiu.
-QUE+ Verb flex.
CD -Infinitiu.
-QUE+ Verb flex.
-Interrogativa indirecta.
-M’agrada cantar.
-M’agrada que cantes.
-No està clar si cantarà.
-El que canta, els seus mals espanta.
-Qui canta es diverteix.
-Això és cantar bé.
-Joan està que trau foc pels queixals.
-Antoni vol venir.
-David vol que vingues.
-No sé si vindrà Raül.
CI -Amb preposició. -Donaré el premi a qui se’l mereixerà.
C de Règim -Amb preposició latent. -Confie que no m’oblidaràs.(en)
-Em vaig sorprendre que no estiguera
C
Circumstancial
allà (de)
-Amb preposició. -Anna parlà sense saber res de
l’assumpte.
-Maria entropessà per voler córrer massa
Aposició -Aclariment entre pauses -El teu germà, el que es baralla sempre
amb mi, em demanà perdó.
C del Nom -Infinitiu.
-Aquesta és l’ocasió de demostrar el
-QUE + Verb flex
vostre valor. Aquesta és l’ocasió que
demostreu el vostre valor.
C de l’adjectiu -Infinitiu.
-El problema és difícil d’entendre.
-QUE + Verb flex
-Ell se sentirà satisfet que el feliciteu.
C de l’adverbi -Amb preposició. -Estiguérem prop d’agafar l’assassí.
Vocatiu -Entre pauses. -Els que tingueu entre deu i catorze
anys, quedeu-vos un moment ací.
A D J E C T I V E S ( O O R A C I O N S D E R E L A T I U )
-Una altra estructura de l’oració adjectiva és amb participi o amb gerundi:
Col.loca en l’armari la roba ja planxada.
El xiquet, fent-se el graciós, trencà el gerro.
Pronom Tipus d’oració que
introdueix
Funció Exemples
QUE ADJECTIVES Subj La setmana que ve serà llarga.
CD Mira la xica que tens davant.
CC El dia que el veges li ho dius.
QUÈ ADJECTIVES CI La causa per què lluites és no-

(només referit a
coses)
QUI
(només referit a
persones)
CC
Supl
SUBSTANTIVADES Subj
CD
CI
CC
ble. Les eines amb què treba-
lles són deficients. La salut de
què gaudeixes és òptima.
Qui ho sàpia, que ho diga. Ell
estima a qui l’estima. Treballa
per a qui vol. Es reuneix amb
qui prefereix. S’oblida de qui el
va ajudar.
ON ADJECTIVES CC L’autor d’on he tret aquesta
nota és molt conegut. El carrer
EL QUAL,LA QUAL,
ELS QUALS,LES
QUALS
EL QUE,LA
QUE,ELS QUE,LES
QUE
ADJECTIVES Subj
CD
CI
CC
Supl
SUBSTANTIVADES
Subj
CD
CI
CC
Supl
ADVERBIALS
per on passem és el principal.
Tipus Què indiquen Exemples
LLOC -El lloc on es realitza l’acció
principal.
TEMPS -Una acció que es realitza
abans, durant o després de
l’oració principal.
MODE -La manera de realitzar-se
l’acció principal.
FINALITAT -Indica per a què es
realitza l’acció principal.
COMPARATIVES -Serveixen de terme de
comparació de l’oració
principal.
El meu dia preferit,el qual sol
ser el dissabte, el dedique a
reunions. Algunes cançons de
Serrat, les quals m’estime molt,
li han creat problemes. Som
d’un país pel qual cal treballar
molt. Faig un treball amb el
qual no em sent a gust. Hi ha
un munt de problemes dels
quals caldrà parlar més.
Només això és el que hi
compta. El que exigeixen és
l’autogestió. El premi serà per
al que arribarà primer. No tinc
res a afegir sobre el que tu has
dit. S’oblida del que li van fer.
La torní a trobar on la vaig
conéixer. Em vaig dirigir on
em va dir.
Isquí a la finestra quan el
vaig cridar. Baixaré al parc
quan acabaré el treball.
Pengí el quadre com
m’indicares. Feu-ho com
ho va fer ell.
Vaig tancar bé, perquè no
entrara el fred.
Aquesta pel.lícula és
menys entretinguda que
l’altra. Pere és tan simpàtic
com el seu germà. El menú
d’avui ha estat millor que
el d’ahir.

CAUSALS -Indiquen per què passa el
que diu l’acció principal.
CONSECUTIVES -Indiquen una
conseqüència de l’acció
principal.
-Indiquen alguna cosa que
deduïm de l’acció principal.
CONCESSIVES -Expressen alguna cosa
que podria impedir l’acció
principal; no obstant
això,l’acció es realitza.
CONDICIONALS -Expressen una condició
sense la qual no podria
complir-se l’acció principal.
EXERCICIS
1.Indica quin tipus d’oracions coordinades són les següents:
-Ma germana estudia i Isabel treballa.
-Ara plou, ara neva.
-Ni estudie alemany els dissabtes ni vaig a nadar els diumenges.
-Rubén és molt nerviós,és a dir,s’altera per qualsevol cosa.
-O véns tu o anirem nosaltres.
-Elena és llicenciada en Belles Arts, però dirigeix un hotel.
-Tan prompte riu com es posa a plorar.
-No és sols una persona culta sinó que és simpàtica i ben educada.
Joan estudia perquè té un
examen.
No tinc humor, així doncs
em quedaré.
Té el llum encés, per tant,
s’ha quedat.
Tot i que m’han amenaçat,
aniré a la manifestació.
Malgrat el fred que fa, els
xiquets segueixen jugant.
Si plou, ens quedarem
aïllats. Eixirem d’ací si para
de ploure.
2.Assenyala si aquestes oracions subordinades són SUBSTANTIVES,ADJECTIVES o
ADVERBIALS:
-¿T’apeteix que prenguem un café?
-El xic que et regalà el rellotge és Albert.
-Em preguntà si sabia l’hora.
-M’agrada que somrigues.
-M’agrada que balles.
-T’acompanyaré on vages.
-Víctor em preguntà si en volia més.
-Jo llig el diari quan tinc ganes.
-Dubte si vindrà hui a classe.
-Fes-ho com pugues.
-Estudie tot el que puc.
3.Indica la funció que fan aquestes SUBORDINADES SUBSTANTIVES:
-Tinc l’esperança de solucionar encara el problema.
-M’agrada veure’t tan feliç.
-Té por a quedar-se sola.
-Està pendent que li escrigues.
-Em preocupa que no vages al metge.
-Qui sàpia la contestació exacta, que la diga.
-Pregunta-li si l’Ernest ja ha arribat.
-No sé com et dius.
-Ella prefereix anar a la muntanya.
-Tinc la impressió que plourà.

-Em demanà que tornara l’endemà.
-Insistí que l’assistència era obligatòria.
-El director és partidari d’arribar a un acord.
-Virgínia se n’anà abans d’acabar la classe.
-Estem entrenant per millorar les nostres marques.
4.Indica la funció que fan aquestes SUBORDINADES ADJECTIVES(O.de relatiu):
1.Qui encerte la resposta, s’endurà el regal.
2.El llapis amb què escrius l’he comprat jo.
3.El tema de què parles és polèmic.
4.La filla de Jordi, amb la qual vaig parlar ahir, és molt simpàtica.
5.El poble on ens dirigim no és molt lluny.
6.El jersei que vaig comprar el mes passat no és gens car.
7.El dia que plogué tant fou dijous.
8.El cuiner que prepara el dinar té molta experiència.
9.Donaran una recompensa a qui el localitze.
10.Ella parla amb qui vol.
11.Tots ens en recordem de qui ens ajuda.
12.Els que fan això no són bons ciutadans.
13.Els comerciants, els quals se sentiren afectats, van protestar.
14.Aquells caramels, els quals assaborisc sovint, són de menta.
5.Indica de quina classe és cada una d’aquestes SUBORDINADES ADVERBIALS:
-Aniré a París quan acabaré els meus estudis.
-Anàrem on ens havien indicat.
-Marta nada com ens heu explicat.
-Correu com si anàreu a apagar un incendi.
-Hem quedat per anar a l’òpera.
-Si ho haguera sabut, t’ho haguera dit.
-Encara que li ho repetisca una i mil vegades,no em fa cas.
-Vaig fer el treball tan bé com vaig poder
-Cantà tan fort que es va quedar afònica.
-He arribat tard perquè he tingut una avaria.