6 - Reial Acadèmia de Bones Lletres

la dolor de les dents. E tol los scynals blancs dels huyls. E
degaste la carn de les plagues veylles e val en los colliris que
aguen la visio. E mate I verme que es en les horcylles can es
iiiesclat a11 lo vinagre. E val contra la mordedura de la serp
e val contra les plagues del polmo can es dat a beure. E es . -C
calent e mal a 1 estomac. E val conta la tos. E contra 1 reteniment
de la horina. E can lo pebre es dat a beure inolt o picat
ah est oly solte la flor e deffila.
Cenisa es de .moltes qualitatz. Dix .G. que la .j." es freda e
secha e 1 altra en guisa de * fum e 1 altra de .j." pocha d umiditat. [cl
E la differencia de la cenra es segons la lar en que s es feita per
que n i a que es constrictiva axi com la cenra de la holsina e del
lcntiscle e les altres que son en lur semblant estreynen n~olt. E la
cenra de les figeres es fort e. pus aguda e escure molt. E les metzines
quan son cremades an maior agudea per lo cremat. E can 'j
son lavadesson mes simples e meyns de coytura., El lexiu de
la cenrra podreix e creme meyns de dollor per siinplea que ha
e segons la forca dela cenra sera la simplea. E totz los lexius
escuren e conforten. E la cenra dels titimals es pus fort que
la altra, e es mesa en les metziues cremantz e en les plagues
veylles per que degaste la caru podrida, e fan ne suppositori
en les nafres dels budels e el corer de les humiditatz de les
plages veylles. E can es mesclat ab lo holy val contra la dolor
dels nervis *'e del paralis e contra la mordedura de la araynna. IdJ
E quan nan feit lexiu. 2s
Esula.
Dix .D. que axihran a nom en lati la esula e es erba que fa
branques e fuylles menudes axi com lo titimal e la flor blava e
grans com a lentylles e la rrayu blancha e grossa e plena de
leyt. E can es dada ab aygua a beure alargue 1 ventre e la 30
fuylla fa atrehl. E fa Ia hobra .de la laureola. E can es dada
a beure sie mesclada ab ensens e ab les rrosec o ab aygua me1
'.
de me1 cuita o ab los bletz de pes d un diner tro a .iij. E aqiiesta
porque 1 aiguá noz quan es dada a benre e la inalenconia e
la flegma. E la esuk es calent e secha el segoo grau e en la 3-C
sabor aspra. E can es dada a beure sola estreyn la bocha e la
lengua e fa mal per la calor que y es. E can molt es dada a
menut a beure soniou les febres e es niala al fundament e a les
emorroydas per que afluxe les venes que y son. E la esula cla
laureola obren per la gran agudea que es en eles axi con1 es 40