pozoti per $0 que es<strong>de</strong>ven <strong>de</strong>ls menjars quan venen a encontra <strong>de</strong> la calor <strong>de</strong>l cors, axi cok, 1 ep e 1 vidrio1 vert e lo vermell, e l orpinient, .e 1 argent viu e altres coses inoltes <strong>de</strong> les medisines que sson grosses e que han forca <strong>de</strong> calor. 4/ E eles iio po<strong>de</strong>n trespassar ssobrament per lur grossea. E afolen <strong>de</strong> poc 5 en poc la ssotil con~plicio, e afi~len quan passcn .j.' partida <strong>de</strong> la complifio sotil. E no s pot vedar el solvre quan es aturadanignt en alguna partida <strong>de</strong>l cors per forsa a a fer mal, axi com la ssageta quanentra pcr la carn e majorment quan es la co~ii~licio terrenal, axi com la calz e les cuques e 1 al-anya <strong>de</strong> fo mar. E aquestes sson ~iledicines que ss al$a el fui11 al fedge, e algunes <strong>de</strong> les que passen e van a la vexiga. E per alen o11 passen escalfen se. Mas la cstorogila * e 1 liri so11 pus ssimples [f. 31 que acluestes en la coiiiplicio huinida. El senyal d aso es que no <strong>de</strong>ssequen tant ni no sson tan creinantz axi com fa 1 alborac i e la ssal tiiti'e pcr $0 car lur coniplirio noes uniida ni ssimple. qi Alas les medisines amargues e les medicines que estrenyen, eles sson pus grosses en la complicio e per aso no po<strong>de</strong>n trespas- sar a les humors grosses e viscoses, axi coin passeu aqueles que sson ssotils e ssimples e trestalle11 les humors grosses. E per aquesta rrao fan v&ir la flor e ajuda a gitar $0 que es en los pitz e e11 los leus <strong>de</strong> la humor que i ssera ajustada a ab a$o val a*la opileiissia e tendan al gitar <strong>de</strong> la ssang per co cor hi a mester medicines viscoses e les coses amargues laven e escuren e ne<strong>de</strong>ien co que es en les plages <strong>de</strong> les hiiniors 7 axi com fa la 2s cstorogila, e la rrail <strong>de</strong>l liri, e 1 popanac, e estafisacria, per $0 cor eles <strong>de</strong>gasten la carn per po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> calor e <strong>de</strong> gran amargor 7, axi con1 la mirra, e l alborac e la ssal nitre, e 1s vins viells, e la laor <strong>de</strong> la rruda, e <strong>de</strong> la carcena, e l amela, e les amenles amai-ges, c la laor <strong>de</strong>ls cogombres, e la laor <strong>de</strong>ls poncirs e $0 que 30 es en lur sse,mblant. 4 E les coses ssala<strong>de</strong>s sson en la obra e *: en la forp axi com les amarges, per $0 cor eles <strong>de</strong>ssequen e ibl aiusfeii e estrenyen e exugen la humiditat. 7, E !es coses agu<strong>de</strong>s eil la lengua son fortz e agu<strong>de</strong>s encara mes que totes les altres e per a10 son cremantz e quan les posen sobre el cuir cremen lo 7s- e ssolven la carn e q an entren al cors afolen tot $0 que troben per po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> calor e fan plaga <strong>de</strong> part <strong>de</strong> dins. E ssi i avia .j." poca d umiditat ssolten la urina e la. flor e la ssuor. E axi com fan les coses amarges, axi fan les agu<strong>de</strong>s, axi corii lo pebre, e i sseiiap, c 1s alls, e les cebes. 7 E les coses qui estrenyen en la 40
oca e eri la ssabor sson fre<strong>de</strong>s e aspres e sseques fortment axi coiii les belotes, k les garrofes e totes les fruites qui estrenyen, axi cotii lo gra <strong>de</strong> la murta, e les peres dures, e .les castanyes per $o cor eles son <strong>de</strong> coiiiplicio freda e sseca e ajusten e estre- 5 iiyeu, axi con1 la gala, e balaustia, e clovolls <strong>de</strong> malgranes, e ipocasti<strong>de</strong>s, e morela vera, e lapa~ia aguda, e acacia, e surnac, e qo que es eii lur sseiiil~laiit. q[ E les coses agres sson humi<strong>de</strong>s - 1~1 e rrefre<strong>de</strong>n, axi con1 les malgranes, e les rnaGanes, e ' les pru- nes, e 1s rraims, e .les mores, e les, cireres, e 1 vinagre, per so 10 cor el es mesclat ab huna poca d agu<strong>de</strong>a, e la humor aspra e freda e sseca. E en la agror ha y .j." poca d umiditat, e per gran simplea que a fa perdre el ssentiment e trestalle e assimplex e ub're e ne<strong>de</strong>ge. y/ Mas les medi~ines <strong>de</strong> les herbes que sson tempra<strong>de</strong>s sson aquestes: ponsir, macis, capilis veneris, esparegs, 5 oly, olyves, trevol, liri, sal-iasten, leritilles, cera, magna, cassa fistula, les coses qui sson calentzs e seques en lo prinier grau, arroc, exeof, sarcacola, esponga <strong>de</strong> mar, esticadiis, corona regis, esquinant, gi-a <strong>de</strong> tarnaril, linos, camomilla, veplicon, forment, cols, hieros, celiandre, rrayilis, patisses, cuscuta, correjola, le- 20 dano, serp.entina, sireres salvadges, sandil, estoraga, indi, alfa- bega, cucre, espic, folit, gala moscada, nous <strong>de</strong> cipres, falgera, classa, fostucs, rroja <strong>de</strong> tenyir, peoriia, salssifraga, pinyons, car- <strong>de</strong>moni, alcoto, miliuni ssalis, niela, fuinos terre, papaver vermell; lramuces, malvavisc, olivarda, agarig. 7 Les cozes qui ssoii 25 calentz e liumi<strong>de</strong>s eu lo primer grau sson aquestes: ciurons, [di tiezols, lengua bovi- * na, ainenles, sireres, alegria, cafanaries, canes, seterion. ql Les coses fre<strong>de</strong>s e sseques eri lo primer grau son aquestes : murta, acacia, amblici, baleriqui, tiaves, helotes, es- pinalb, corall, juiic, pauiz, adaca, ffrexe, prunes, rrozes. ql Al- 30 quena, lapaga aguda, cinrons, cpatica, perlas, hipocasticles, pru- iies grosscs, <strong>de</strong>liuin, palina, gfaiii, sscgal, avenes, carca, carda- mena, nciiufar, canes, inalgranes, obriull, ordi, mares, mapnes, codoyiis, vinagre, garrofes, eng¡ut, salze. a Les coses fre<strong>de</strong>s e huini<strong>de</strong>s en lo priiiicr g1-aii, aquestcs sson: $ervcllas, espinacx, '35 violes, indi, cireres salvadges, alnioís, blatz, malves. ql Les coses caleiitz e sseques en lo ssegon g-rau: ortiges, blacta bezan- qia, benuz, herba <strong>de</strong> ssarita Maria, alfabega giroflada, e melica, lentiscle, balssamo, non noscada, nous, avelaries, bomit, poleo tnuntano, visch, pedra fel, estarogila, &oval, ~afra, aljecemin, 40 pegunta grega, eiissens, galocresta, cainedarios, almori, gala
- Page 2: LIBRE, DE LES MEDICINES. PARTICULAR
- Page 5 and 6: El presente Libre de les Medifi+~es
- Page 7 and 8: uinas del denoiiiinado vulgariiient
- Page 9 and 10: época del Renacimiento de un kito
- Page 11 and 12: eptiles, crustáceos y iiio¡uccos
- Page 13 and 14: algún indicio biográfico del auto
- Page 15 and 16: - XVII - bzds nlque de eovunl aksu
- Page 17 and 18: - XIX - tado morbífero de los humo
- Page 19 and 20: ' 1 ;,. l. 4 .,?-;: L >,fi:; 1 ,,:
- Page 21 and 22: T E X T O
- Page 23 and 24: citics e regladcs coin niils pode11
- Page 25: 5 amarg. E 1 calent apurara la leng
- Page 29 and 30: esmeracdc, argent viu, vidriol, pot
- Page 31 and 32: temprades totes en sequetat e en ca
- Page 33 and 34: e calor, axi com 1 oly del liri, e
- Page 35 and 36: e la feinta dels gals, sino que la
- Page 37 and 38: Lc.1 bones a beure, ssino la rrail
- Page 39 and 40: departex sse a .ij. partides: la .j
- Page 41 and 42: - 22 - d aquels qui ati haliaracan
- Page 43 and 44: e afolen e rrefredeii, e son en lur
- Page 45 and 46: s aquestes coses en les atalviiies
- Page 47 and 48: e fa venir la flor e nedeia les, in
- Page 49 and 50: en caldera d araili tant que torn e
- Page 51 and 52: , . 1 e ajusta e estreny e es- * cu
- Page 53 and 54: viscosa iio val tant com la veriiie
- Page 55 and 56: - 36 - dona talent de nienjar. 7 E
- Page 57: - 38 - India e cs seinblant de gran
- Page 60 and 61: Dix Izahac que 1 esquinant es .j."
- Page 62 and 63: e purga 1 aygua iiuq fortrneiit. E
- Page 64 and 65: hom que lo troba verme11 [le part d
- Page 66 and 67: tire e soluu per $0 cor el es feyt
- Page 68 and 69: que les cols desequen c 1 brou alar
- Page 70 and 71: E dix que 1 celiandre es de ssotil
- Page 72 and 73: ab lo natro e ab 1 oly soven e rrau
- Page 74 and 75: . , no afola tant los nervis e no s
- Page 76 and 77:
com aquela de la% blanca e la fulla
- Page 78 and 79:
Dix que 1 ledan es de .ij. maneres
- Page 80 and 81:
Dix que 1 almea a iioiii en lati es
- Page 82 and 83:
e ssalssifraga; e espic salvadge. 7
- Page 84 and 85:
vellosaiiient séns posar desus. 7
- Page 86 and 87:
val al mal del demoni. E quanes don
- Page 88 and 89:
- 69 - la rronya e a les vexiges qu
- Page 90 and 91:
lant d exenc e conforte el fedge e
- Page 92 and 93:
de les maiis e dels peus. E la aleg
- Page 94 and 95:
, ' E dix .Gal. que la ssabor del c
- Page 96 and 97:
es ciiyta la rrailab 1 aygua e posa
- Page 98 and 99:
ab 1 aygua tebea, e l aygiia rros v
- Page 100 and 101:
dolor de la vexiga e a 1 estrenymen
- Page 102 and 103:
16 cap, e quan hom ne mcnge moltz e
- Page 104 and 105:
Dix .D. que les canes son de grossa
- Page 106 and 107:
e ineses en los merijars tallen la
- Page 108 and 109:
Dix .Gal. que lesprunes son menudes
- Page 110 and 111:
a 1 estomag e valen als budeis e a
- Page 112 and 113:
la colera e quaii iiiolta 11 tnenje
- Page 115 and 116:
Zeraonde es en lati estorogila. Dix
- Page 117 and 118:
plaustre val a la dolor de la melsa
- Page 119 and 120:
. vora e dona boiia olor eii la boc
- Page 121 and 122:
donat solten la orina, e la ssemeil
- Page 123 and 124:
ges. El ssuc es de .ij. maneres: es
- Page 125 and 126:
posteines que son de fleunia e ssol
- Page 127 and 128:
per sobrafluytatz d umors e soluu l
- Page 129 and 130:
tcl ' * Dix Johan Demacen que 1 bem
- Page 131 and 132:
E la iiienor a iiieiiors fulles que
- Page 133 and 134:
e la flor fa atretal. E la obra de
- Page 135 and 136:
dona Gentositat e es calda e uniida
- Page 137 and 138:
tdl .la iresca e es en la ssa- * bo
- Page 139 and 140:
, . S Dix .D. que la gen~iana es he
- Page 141 and 142:
aytal olor com castor e la ssabor a
- Page 143 and 144:
[ci * Dix Gal. que la flor d aquest
- Page 145 and 146:
anchcs e quan es donat a inenjar o
- Page 147 and 148:
. . flor blanca e es en la ssabor a
- Page 149 and 150:
iicra d api que es iiiajor que aque
- Page 151 and 152:
ab 1 aloen e ab la iniri-a, e aCo f
- Page 153:
- 154 - -., . u.,.-. Dix .D. que 1
- Page 156 and 157:
de casa no s i pot acostar- sserp.
- Page 158 and 159:
I aygua nuz f anxe lo racga. L)ix .
- Page 160 and 161:
Dix Gal. que la centauria niajor a
- Page 162 and 163:
e mcsclen hi de la rrail de 1 ala e
- Page 164 and 165:
e quan es doiiat a beure ab la niel
- Page 166 and 167:
algiins dies solta la orina e la fl
- Page 168 and 169:
dona bona olor en la boca e escalfa
- Page 170 and 171:
ah amargor c el trestalla c escura
- Page 172 and 173:
me1 val a la dolor de les orelles e
- Page 174 and 175:
del pitz, e val a la iiiordedura de
- Page 176 and 177:
hiiinirlitat
- Page 178 and 179:
la dolor de les dents. E tol los sc
- Page 180 and 181:
' siga es dada a beure fa dormir. E
- Page 182:
la arena e a la dolor dels flancs e
- Page 185 and 186:
i e *a les plagues de la boca. E de
- Page 187 and 188:
Borraix es natura de sal e retrau u
- Page 189 and 190:
Caragol. Dix .G. que 1s caragols ca
- Page 191 and 192:
lavadura dels draps. E can pus cale
- Page 193 and 194:
aly e val contra 1 ayga noz. E can
- Page 195 and 196:
INDICE ALFABETICO DE LA MATERIA FAR
- Page 197 and 198:
Bennz Rerberis Bleda Drange NohrenE
- Page 199 and 200:
Figues (atlin) F6lit (cedig) Fonoll
- Page 201 and 202:
Mu Murta (ez) Nap (gilgiam) Nenufa
- Page 203 and 204:
NOMBRES CATALANES Y ÁRABES Albezaf
- Page 205 and 206:
RESUMEN NUMERICO Reino vegetal . .
- Page 207 and 208:
. , AKIT. - Eneldo. APAFOL. - Ababo
- Page 209 and 210:
- 192 - , FEEGAIIA. - Co~ijunto, ca
- Page 211 and 212:
POPA (del lat. pzrpil.s, ppirpa, cr
- Page 213 and 214:
TABLA ONiOMASTZCA DE AUTORES CITAll
- Page 215 and 216:
Costania. Erminia. Mequa. Quebal. Q