Wolter, 1994

PRODUCCIÓ DE CAVALLS DE
SELLA I D’ESPORT (II)
R. Casals
UAB

CAVALLS D’ESPORT:
CLAUS DEL RENDIMENT ESPORTIU
(Wolter, 1994)

TECNIQUES OBJECTIVES PER MESURAR EL
DESENVOLUPAMENT I EL POSSIBLE VALOR
ESPORTIU DELS POLLINS (Wolter, 1994)
• Controls radiològics:
• Verificació del grau de maduresa de l’esquelet dels “yearlings” (tancament de
cartílegs de creixt.).
• Exàmen dels cartílegs articulars per descobrir possibles osteocondrosis
• Detecció de possibles problemes ossis, com deformacions en cas de
raquitisme, o problemes d’osteofibrosi.
• Alerta, per que no detecten bé els possibles problemes de mineralització.
• Ecografies: detecció de possibles lesions de tendons i muscles
• Biòpsies musculars per determinar les proporcions dels principals tipus de
fibres musculars (I, IIA i IIB) i possibles aptituds esportives (fiabilitat?)
• Tests d’aptitud esportiva en pista o sobre cintes rodants: Vel., FC, La.

METODOLOGIES EN FISOLOGIA ESPORTIVA DEL CAVALL
(Wolter, 1994)

TIPUS D’ESFORÇ
VELOCITAT: CURT i INTENS

TIPUS D’ESFORÇ
CAMINADES/RAID:
POC INTENS, PERÒ LLARG i SOSTINGUT

COMPARACIÓ DEL CAVALL ATLETA
AMB L’HOME I EL GOS LLEBRER
(Wolter, 1994)

FIBRES MUSCULARS
(Wolter, 1994)
Els diferents tipus es caracteritzen pel seu patrimoni enzimàtic,
que condiciona el metabolisme energètic i la rapidesa de la
contracció muscular:
Fibres Tipus I:
• Gran capacitat de metabolisme aerobi, amb combustió
complerta dels substrats energètics, sense acumulació d’àcid
làctic.
• Poden cremar glúcids i també lípids, que permeten l’estalvi
dels primers, i per tant, la prolongació de l’esforç.
• Contracció lenta: bon rendiment a cabal energètic baix, que
limita la intensitat de treball: OK per a raid/endurance

Fibres Tipus II A :
FIBRES MUSCULARS (cont.)
(Wolter, 1994)
• Gran capacitat de metabolisme aerobi
• Gairebé nomes cremen glúcids (fins a gas
carbònic, sense acumulació d’àcid làctic).
• Aprofiten molt bé el glucògen, i faciliten el
manteniment d’un esforç intens (velocitat).
• Contracció molt ràpida
• Són molt importants en un “esprint llarg”.

Fibres Tipus II B :
FIBRES MUSCULARS (cont.)
(Wolter, 1994)
• Baix potencial aerobi.
• Combustió exclusiva de glúcids, bàsicament anaeròbia
acumulació d’àcid làctic.
• El rendiment en ATP és baix (molt ineficient, amb moltes
pèrdues de calor).
• Contracció molt ràpida, ideal per a esforços de potència i
d’esprint curt.
• Amb entrenament i edat poden evolucionar cap a tipus IIA, i a
vegades tipus I.

FIBRES MUSCULARS (% del total) EN
FUNCIÓ DE LA RAÇA (adaptat de Wolter, 1994)
I
(Lentes,
Aerob.)
II A
(Ràpides,
Aerob.)
II B
(Ràpides,
Anaerob.)
II A +II B
(Ràpides)
Quarter Horse 9 51 40 91
P.S.I. 10 59 31 90
Àrab 14 48 38 86
Trotador Fr. 21 52 27 79
Poney 22 40 38 78
Cheval de
Chasse
31 37 38 75
Home 63 34 4 38

RESPOSTA DE LES DIFERENTS FIBRES MUSCULARS
(Wolter, 1994)

RESPOSTA FISIOLÒGICA SEGONS TIPUS D’ESFORÇ
(Wolter, 1994)

CARBURANTS I CAPACITAT DE TREBALL MUSCULAR
SEGONS VELOCITAT I TEMPS
(Wolter, 1994)

FREQÜÈNCIA CARDÍACA MITJA DELS CAVALLS
SEGONS EL TIPUS DE TREBALL
(Wolter, 1994)
≈Llindar anaeròbic

FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA EN FUNCIÓ DE
L’ENTRENAMENT DELS CAVALLS
(Frape, 1979, 2002)

EFECTE DE L’ENTRENAMENT I DE LA VELOCITAT SOBRE
LA CONCENTRACIÓ DE LACTAT EN CAVALLS
(Frape, 1979, 2002)

PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT (1):
(Wolter, 1994)
A L’INICI I AL FINAL DE L’ENTRENAMENT:
• Fase prèvia d’escalfament obligatòria (10-12
minuts; freq. cardíaca max: 150 b/m).
• Acabar amb una fase similar a la d’escalfament
per accelerar l’eliminació ràpida de l’àcid
làctic residual (recuperació activa).

PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT (2):
(Wolter, 1994)
Objetius bàsics:
1) Augmentar la resistència, millorant l’eficàcia cardio-respiratòria i
biomecànica (ossos, lligaments, tendons), per un treball de fons lent
i llarg (f.c.: 150-160 b/m).
2) Augmentar i reforçar la capacitat aeròbia, treballant a freq.
cardíaques properes al llindar anaeròbic (uns 160-180 b/m,
segons especialitat i grau d’entrenament).).
3) Estimular la potència anaeròbia o tolerància a làcid làctic amb
exercicis curts i repetits a 200-220 b/m, fins a un màxim de
230-240 b/m.

ENTRENAMENT: CAMINADOR
MOVIMENTS ALTERNATS

ENTRENAMENT: CONTROL DELS RESULTATS

METODOLOGIES EN FISOLOGIA ESPORTIVA DEL CAVALL
D’ESPORT: TREBALL SOBRE CINTA RODANT
(Wolter, 1994)

APRECIACIÓ DE LES APTITUDS ESPORTIVES:
METODOLOGIA SOBRE “CINTA RODANT”
(Wolter, 1994)
• Permet reproduir tot tipus d’esforç controlant la velocitat
(fins a 54 km/h), el grau d’inclinació (0-10%), i el
moment d’arrancada i parada.
• Disposa d’equips complementaris (mesurador de freqüència
cardíaca, analitzador de lactat, electromiògraf, etc…) que
permeten estudiar paràmetres biomecànics, fisiològics,
nutricionals i metabòlics.
•
• Es recomanen series d’esforços curts (3 min.) a velocitat
creixent, amb descansos intercalats (1 min), i control de
la freqüencia cardíaca i del nivell d’acid làctic a la sang, per tal
d’esbrinar el “llindar anaerobi” (o “velocitat llindar”)
• Permet contrastar test simplificats efectuats en pistes reals.

EFECTE DE L’ENTRENAMENT I DE LA VELOCITAT SOBRE
LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA EN CAVALLS
(Frape, 1979, 2002)

EVOLUCIÓ DEL RECOMPTE D’ERITRÒCITS EN CV ÀRABS
DURANT UN RAID EN FUNCIÓ DE L’ENTRENAMENT
(Frape, 1979, 2002)

GLUCOSA EN PLASMA SEGONS DISTÀNCIA,
VELOCITAT I ENTRENAMENT DEL CAVALL
(Frape, 1979, 2002)

LÍMITS FISIOPATOLÒGICS
DEL TREBALL MUSCULAR
(Wolter, 1994)
• Esgotament de les reserves de glucógen:
1) Muscular Cansament físic
2) Hepàtic hipoglucèmia.
• Hiperproducció d’àcid làctic: cansament, rampes, etc.
• Deshidratació:
• Hipomagnesèmia i hipocalcèmia latents, amb predisposició a
espasmes musculars, i major risc de rabdomiolisi.
• Possible hiperexcitació nerviosa (p.e.: batecs accelerats del
flanc o “bategs diafragmàtics síncrones”).
• Baix nivell de potasi: feblesa muscular i cansament
• Baixos nivells de Cl i Na (manca de sal)

OXIDACIÓ DE GLÚCIDS I DE LÍPIDS DURANT UN
EXERCICI PROLONGAT
(Wolter, 1994)
Els cavalls de raid han de menjar racions amb més greix

PROBLEMES METABÒLICS PER EXCÉS DE
CONCENTRAT I MANCA D’ACTIVITAT
(Wolter, 1994)
• Ració amb excés de glúcids (p.e. Concentrats):
• Possible excés de reserves de glucògen muscular, afavorint el
catabolisme anaerobi i la superproducció de lactat
• Predisposició a rabdomiolisis agudes (“cop de sang” o malaltia
del dilluns matí), al tornar a treballar després d’un període de
repòs.
• Reduir el conc. en períodes de descans!!!
• Més freqüent en CV hipernerviosos, amb moltes fibres musc.
ràpides, sotmesos a l’estrés del transport i de la competició.
• Els CV tenen bones reserves de glucògen, i en una cursa de veloc.
només n’esgoten la meitat No forçar l’aport de glúcids.
• L’aport de Vits. B i E, i de Se redueix el perill de “cops de sang”.
• Per raid, on es poden esgotar les reserves de glucògen, donar
racions més riques en greixos (10-12%, prèvia adaptació).

SÍNDROME DE MIOGLOBINEMIA PARALÍTICA
O RABDOMIOLISIS (cont.)
Síndrome de Mioglobinèmia Paralítica (Powell & Jackson, 1994)
Identificat ara fa uns 100 anys en cavalls de tir que és
negaven a moure’s el dilluns, després de 1 dia de descans
Sinònims:
-Azoturia
- Rabdomiolisis (Exertional Rhabdomyolysis Syndr., ERS)
- Malatía del dilluns al matí (o del dilluns de Pàsqua, F)
-Miositis
- Paràlisis
- Mioglobinúria paroxística

SÍNDROME DE MIOGLOBINÚRIA PAROXÍSTICA
(INRA-Aedos, 1993)
Es manifesta per una gran impotència,
d’aparició brusca, al reiniciar el treball
sobtadament després de un dies de descans
en que no s’ha limitat el concentrat.

SÍNDROME DE MIOGLOBINEMIA PARALÍTICA,
RABDOMIOLISIS o ERS (cont.)
(Powell & Jackson, 1994)
• Es produeix destrucció o degeneració aguda o subaguda
del muscle esquelètic ( és un tipus de miopatía o
malaltia que causa lesions a les fibres musculars).
• Sintomatologia variable:
• Des de lleugers canvis en la marxa fins a una intensa desgana
o incapacitat per a moure’s degut a “rampes” o tremolors
musculars.
• En casos extrems l’animal segueix tombat i pot morir.
• Afecta CV de tots els sexes i edats, però en particular als
animals selectes de qualsevol tipus d’esport, i mes
femelles joves sotmeses a entrenament.

SÍNDROME DE MIOGLOBINEMIA PARALÍTICA,
RABDOMIOLISIS o ERS (Cont.)
(Powell & Jackson, 1994)
• Afecta més les extremitats posteriors que les anteriors.
• En casos greus els muscles apareixen durs,inflamats i
dolorosos.
• A causa de les lesions fibrilars, hi ha destrucció cel·lular,
sortida dels seus components cap a la circulació
sanguínia, i excreció de mioglobina a través de l’orina
orina de color castany fosc.
• Les fibres m. de contracció ràpida son les més afectades.
• Els cavalls suen, i augmenten la seva temperatura
corporal i les freqüències cardíaca i respiratòria.

SÍNDROME DE MIOGLOBINEMIA PARALÍTICA,
RABDOMIOLISIS o ERS (Cont.)
(Powell & Jackson, 1994)
• No es coneixen amb exactitud les causes per les que es
produeix, però s’accepta que afecta més als animals que
tornen a entrenar després de ser sobrealimentats amb
concentrat en els dies de descans.
• El problema es pot repetir periòdicament (Recurrent ERS) en
un mateix animal, i sembla haver-hi també factors genètics,
així com ambientals (p.e. post rino-pneumonitis equina).
• A l’inici de la malaltia (4-24 h) augmenten els nivells en
sèrum dels enzims creatina kinasa (CK o CPK) i aspartat
aminotransferasa (AST o ASAT) .

SÍNDROME DE MIOGLOBINEMIA PARALÍTICA,
RABDOMIOLISIS o ERS (Cont.)
(Powell & Jackson, 1994)
Orientar el tractament a reduir el dolor i limitar una
posterior lesió muscular:
• Restaurar l’equilibri de fluids i d’electròlits
(fluidoteràpia amb electròlits i.v. i/o oral).
• Reiniciar l’activitat a mesura que sigui possible.
• Modificar les pautes generals d’entrenament
(menys intens, més llarg i freqüent, més
escalfament previ, et..).

SÍNDROME DE MIOGLOBINEMIA PARALÍTICA,
RABDOMIOLISIS o ERS (Cont.)
(Frape 2002)
Recomanacions per reduir el risc de ERS:
• Horses always “warmed-up” slowly.
• Concentrate “halved” (1/2) at weekends or not working.
• Work reinstated gradually
• Gradual increase in consumption of starch and high-protein
feeds.

ALGUNS PARÀMETRES SANGUINIS DE SIGNIFICACIÓ
NUTRICIONAL, ESPORTIVA O SANITÀRIA
(Wolter, 1994)
CPK o CK
Creatina
Fosfokinasa (iu/l)
ASAT o AST
Aspartat Amino
Transferasa (iu/l)
GGT
Gamma Glutamil
Transferasa
PSI Sella
Fran.
Trot.
Fran.
Valors
Inf.
Valors superiors

Deshidratació en CV de raid
(Wolter, 1994)
Pèrdues de suor:
• En clima atemperat un CV perd 7-8 l/hora
(x 5 h = 35-40 l, 8% PV)
• Amb calor i alta Veloc.: 10-15 l/hora (50-75 l en 5 h)
• Predisposa a una greu deshidratació, que pot reduir la
sudoració i augmentar el risc de hipertèrmia.
• Suor CV “hiperiònica” deshidratació “hipoiònica”
• Descens del Cl, Na, K, Ca, i Mg de la sang
• Augment del P Aportar H 20+ electròlits.
• Pèrdues de proteïna: 10 g de proteïna/1 litre de suor

COMPARACIÓ DE LA COMPOSICIÓ EN ELECTRÒLITS (mg/l)
DE LA SUOR DEL CAVALL AMB LA DE LES PERSONES
(Snow, 1984, citat per Wolter, 1994)

COMPOSICIÓ DE SOLUCIONS D’ELECTRÒLITS
(Rose, 1981, citat per Frape, 2002)

PREPARACIÓ DE CAVALLS PER A RAID
Diverses categories:
• Raid P (Promoció, cavalls joves): (20)-40-60 km
• Segons l’edat del genet: 10 anys (alevins): 20 km
12 anys (infantils): 40-60 km,
CV de 4 anys
• Raid C: 80-90 km (cavalls de > 6 anys)
• Raid B: 120- 130 km
• Raid A: 160-200 km (100 km/día)
• (Campionats del Món i/o d’Europa: 160 km en 1 día)
• Controls veterinaris obligatoris (Vet Gate):
• Control cardiovascular
• Grau de deshidratació
• Possibles lesions...

PREPARACIÓ DE CAVALLS PER A RAID:
RAIDS de PROMOCIÓ
L’objectiu és preparar, “madurar” CV i genets:
• Desenvolupar capacitat per a resistència i velocitat.
• La velocitat “mata” els animals que no estàn
preparats.
• Al principi és més important fer km. que anar ràpid.
Problemes amb CV joves “forçats” a 18-20 km/h:
• Lesions, coixéres.
• Manca de recuperació per poder competir cada 2-3
setmanes

RAIDS de PROMOCIÓ
Fan falta al menys 1-2 anys de “Promoció” abans de
competir a velocitat lliure:
• Fer 10-20 raids de 40-60 km (a 10-15 km/h).
(equival a fer de 500 a 1.000 km en 1-2 temporades)
• El pas següent són raids de 80-90 km, a > V i < puls./m.

Objectius:
INTERVENCIÓ VETERINÀRIA EN
COMPETICIONS EQUINES
• Impedir i descobrir fraus i/o trampes.
• Garantir la salut dels animals
Fases:
• Identificació del CV inscrit (nom/raça/edat)
Registre-Matrícula i/o Passaport
• Reconeixement del ferratge (mides, fer. patològiques, etc)
• Reconeixement de l’estat general de l’animal (p.e. Raid):
Pulsacions, possible deshidratació i/o traumatismes.
Control anti-doping

CONTROLS ANTIDOPATGE
(Real Federación Hípica Española, 2004)
• La RFHE acuerda con el laboratorio francés LCH la
realización de nuevos controles antidopaje para caballos.
• Este laboratorio realiza los controles para la Federación
Ecuestre Internacional, y cuenta con todos los medios de
vanguardia aplicados al control de sustancias prohibidas
en caballos.
• Se definirán protocolos de actuación adecuados.
• Se destinará 1 euro del importe de la matrícula de cada
caballo en las competiciones oficiales de ámbito estatal, a
la financiación del desarrollo de los controles antidopaje.

CARTA GENEALÒGICA D’UN CAVALL
(Stud-Book, exemple cara A)

CARTA GENEALÒGICA D’UN CAVALL
(Stud-Book, exemple cara B)

PASSAPORT D’UN CAVALL
FEDERACIÓ HÍPICA

PASSAPORT D’UN CAVALL (cont.)
FEDERACIÓ HÍPICA

PASSAPORT D’UN CAVALL (Cont.)
FEDERACIÓ HÍPICA