EL TALLAROL DE CASQUET - Recercat

Els colors més càlids; groc i taronja [blau fosc i blau clar a les transparències]
representen l’espectre de freqüències que sobresurt amb major intensitat. En tots
els sonogrames que jo he analitzat hi ha un espectre de freqüències que apareix
en color vermell (habitualment entre els 200 i els 3600 Hz) [verd a les
transparències]. Això és degut al soroll ambiental (donat que els meus mitjans
d’enregistrament no són els que utilitzaria un professional). En el cas de
gravacions a cambres insonoritzades el contorn del so analitzat apareixeria més
clarament sobre un fons violeta [groc a les transparències] ja que no hi hauria
soroll ambiental.
Els sonogrames ens permeten analitzar freqüència, organització rítmica i
variacions d’intensitat d’un so a la vegada; però no ens donen cap indicació del
timbre, que és segurament l’atribut que més el caracteritza. Tot i aquesta
carència, els espectrogrames resulten el mètode d’anàlisi més utilitzat en
bioacústica perquè donen una visió global de les característiques del cant.
Veiem alguns exemples de la representació que tindrien determinats sons:
- Un xiulet pur de freqüència constant apareix com un traç
horitzontal a l’espectrograma.
- Un xiulet que puja o baixa de to es diu que es de
freqüència modulada senzilla i apareix com un traç
inclinat.
- Aquestes modulacions també poden ser complexes i
ràpides.
20