EL TALLAROL DE CASQUET - Recercat

More documents

Recommendations

Info

5-CONCLUSIONS Finalitzada aquesta investigació, he pogut constatar que les tècniques de representació de sons ens permeten estudiar amb detall les propietats físiques del so. Pel que fa a l’aplicació a la bioacústica, a través d’aquestes propietats físiques es pot comprovar que: - Efectivament, les diferències que sentim als sons produïts per individus de diferents espècies són clarament observables mitjançant la representació de les ones. - Efectivament, existeixen diferències individuals entre subjectes d’una mateixa espècie i aquestes diferències tenen causes físiques. - Efectivament, es poden deduir característiques morfològiques o d’hàbitat a través dels sons que produeix un animal. Després de realitzar l’estudi sobre el tallarol de casquet, les conclusions concretes que he extret són: - Des del punt de vista de la sistemàtica: El tallarol de casquet pertany a l’ordre dels passeriformes, les aus “cantores”. Com a tal té un cant fluït i melodiós. La seva família és la de les sylvies i, com totes elles (fet relacionat amb la mida de totes) canta a unes freqüències bastant altes. (2000-4500 Hz) - Des del punt de vista de l’etologia: el cant està compost per dues parts; una primera més feble i rasposa, típica dels tallarols, i una segona més musical. El grau de simplificació de la primera part és indicadora de l’època de l’any a la que pertany l’enregistrament perquè aquesta simplificació es va fent més patent a mida que avança l’estació reproductora. En el cas de les meves gravacions, fetes a l’estiu; la primera part ja és pràcticament inexistent i al llarg del treball només he analitzat la segona. - Des del punt de vista de les diferències individuals: En aquest treball he comparat el cant de 5 individus sense possibles diferències dialectals. Dins la semblança general, hi ha certs paràmetres que varien. Allò que jo he pogut comparar amb més detall és la distribució freqüencial en funció del temps; ja que la intensitat no és comparable en gravacions fetes al camp. Per acabar voldria valorar que, tot i que aquest treball ha sigut elaborat amb pocs mitjans, poc temps i sense el suport d’altres branques d’estudi; els resultats són prou vàlids per valorar la bioacústica com una eina imprescindible en el camp de la biologia i l’etologia. 43
6-BIBLIOGRAFIA ESTÉVEZ, Francisco. Acústica musical, Madrid, Opera 3, 1990. FERNÁNDEZ, Julian; PUJAL, Marcos; Iniciación a la fisica, Barcelona, Ed.Reverté, 1981 CROMER, Alan; Física para las ciencias de la vida. Barcelona. Ed. Reverté 1978 ESCOBAR, Diana; Sons i ressons. Barcelona. Ed. La Magrana 1995 CASADELLÀ, Josep. Analisi fisica del so del fagot, Barcelona 2006 PETERSON, MONTFORT, HOLLOM, Guia de campo de las aves de España y Europa, Barcelona, Ed.Omega 1987 JUTGLAR, Francesc; MASÓ, Albert. Aves de la Península Ibérica. Barcelona. Ed. Planeta 1999 BEAMAN, Mark; MADGE, Steve. Aves de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Barcelona, Ed. Omega 1998 EHRLICH, Paul; DOBKIN, David; WHEYE, Darryl; PIMM, Stuart. Guía del observador de aves. Barcelona, Ed. Omega 1997 PERRINS, Christofer. Aves de España y de Europa, Barcelona, Ed. Omega, 1987. MALUQUER, Joaquim. Els ocells de les terres catalanes, Barcelona, Ed. Barcino, 1981 LLIMONA, Francesc; MATHEU, Eloïsa; ROCHÉ. Guia sonora de las aves de España, Barcelona, Alosa, 1995 RASPALL, Alfons; LLIMONA, Francesc; NAVARRO, Màrian; TENÉS, Anna. Guia de la natura del Parc de Collserola. Barcelona. Consorci del Parc de Collserola. Novembre 2004 MATHEU, Eloïsa; Guies d’educació ambiental: Ocells de Barcelona, Barcelona Ajuntament de Barcelona, 2005 Història natural dels Païssos Catalans vol.12. Barcelona. Ed. Enciclopedia Catalana 2001 DEL HOYO, Josep; ELLIOTT, Andrew; CHRISTIE, David; Handbook of the birds of the world vol.11. Lynx editions PODULKA, Sandy; ROHRBAUG, Ronald; BONNEY, Rick; Handbook of bird biology Cornell Lab. Of Ornitology 44
Page 2 and 3: “Cuando los cronopios cantan sus
Page 4 and 5: ÍNDEX D’IL.LUSTRACIONS Figura 1:
Page 6 and 7: 1-FÍSICA DEL SO 1.1- EL SO El so
Page 8 and 9: (incrementar 10dB=x10) El llindar d
Page 10 and 11: 1.4-COM AFECTA EL MEDI A LES EMISSI
Page 12 and 13: 2-BIOLOGIA DEL TALLAROL DE CASQUET
Page 14 and 15: Existeixen regions especifiques al
Page 16 and 17: 2.4- EL TALLAROL DE CASQUET: (Sylvi
Page 18 and 19: 3-METODOLOGIA: 3.1-PUNTS DE MOSTRAT
Page 20 and 21: 3.5.2-Anàlisi de freqüència (Fre
Page 22 and 23: - Quan el so emès no té una sola
Page 24 and 25: 4-RESULTATS: ANÀLISI DELS ENREGIST
Page 26 and 27: Oriol.WAV Figura 15: Sonograma d’
Page 28 and 29: en hores de trenc d’alba i capves
Page 30 and 31: 4.2.1-Semblances en els sonogrames
Page 32 and 33: Sonograma i anàlisi freqüencial d
Page 36 and 37: 100.WAV gravació 100; Individu 1.
Page 46: TUBARO, Pablo Luis; Bioacústica ap

EL TALLAROL DE CASQUET - Recercat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?