Unitat 10 - McGraw-Hill

Dom és una paraula originària de
l’alemany, que significa ‘cúpula’.
Com que és evident la semblança
entre aquesta part d’una esglèsia
i els edificis peleans, la paraula ha
estat adoptada per designar-los.
Cúmul
de lava
Les erupcions peleanes poden emetre
núvols ardents molt perillosos. El
8 de maig de 1902, un núvol ardent
procedent del volcà Mont Pelé, a l’illa
caribenya de la Martinica, va arrasar
la ciutat de St. Pierre. Dels 26 000
habitants només va sobreviure L. A.
Ciparis, un perillós delinqüent que
en aquell moment estava tancat en
un calabós subterrani.
Sovint, però, aquestes erupcions se situen damunt llargues esquerdes de la litosfera
(els rifts), de manera que presenten diverses boques eruptives arrenglerades
(erupcions fissurals). Aleshores les colades se superposen en grans extensions i
creen enormes plataformes volcàniques.
Les erupcions hawaianes produeixen pocs piroclastos i de petites dimensions, ja
que la poca viscositat dels magmes bàsics afavoreix una fuita de gasos sense grans
explosions.
• Erupcions peleanes: tenen lloc a partir magmes àcids, que produeixen laves molt
viscoses que surten amb molta dificultat per les xemeneies. Damunt la boca eruptiva,
més que no pas un con, es forma un amuntegament compacte de lava, de forma
arrodonida, que es coneix com a dom.
Sovint l’edifici arriba a obstruir la boca eruptiva i provoca un gran augment de
pressió sota terra. Quan això succeeix, el volcà pot obrir una nova boca eruptiva
sobtadament i deixar anar un núvol ardent de gasos i cendres, que sepulta i crema
tot allò que troba al seu camí. Altres vegades, pot passar que l’augment de pressió
sigui de tanta magnitud que provoqui una enorme explosió, amb forts
terratrèmols i, si té lloc a prop del mar, que origini tsunamis (‘onades gegants’) associats.
Núvol
ardent
Piroclastos
Capes
de lava
Erupció peleana i dom d’un antic volcà peleà (Auvèrnia) Erupció estromboliana (illes Lipari, Itàlia)
Entre aquests dos models eruptius, però, podem trobar moltes variacions intermèdies.
Això és degut, entre altres factors, al fet que hi ha moltes variables influents en
la dinàmica de les erupcions.
• Així, els volcans estrombolians alternen erupcions de laves molt fluïdes amb
erupcions de laves una mica més viscoses, que originen explosions moderades i
amb força piroclastos. Per això, aquests volcans edifiquen cons de bastant alçada
i relativament poc amples, que estan fets de capes de piroclastos superposades
amb intercalacions de colades.
197