Unitat 10 - McGraw-Hill

Sismograma
ones P
a c t i v i t a t s
juntes, són les causants del efectes més perceptibles dels terratrèmols en l’àrea epicentral:
les ones R (Rayleigh) fan descriure òrbites el·líptiques a les partícules rocoses,
mentre que les ones L (Love) les mouen en un vaivé horitzontal.
ones S
ones superficials (L + R)
Actualment hi ha una extensa xarxa de sismògrafs per tota la Terra. L’estudi comparatiu
de tots els sismogrames obtinguts d’un mateix terratrèmol permet ubicar-ne
l’hipocentre i avaluar-ne la magnitud. A més, l’anàlisi dels sismogrames ha permès
deduir aspectes importantíssims de les zones internes del nostre planeta, tal com hem
vist en la unitat anterior, i ha esdevingut un recurs de gran vàlua en la predicció dels
terratrèmols.
9. Digues quins graus de l’escala de Mercalli tindrien els terratrèmols que produïssin, com a efectes màxims, els efectes
següents:
a) Un escapament de gas incendia una casa nova. c) Un petit quadre es despenja de la paret.
b) Tota la gent surt cridant, espaordida, al carrer. d) Ningú no nota res de particular.
10.8. Els volcans i terratrèmols al món
3
1
Divisió de la península Ibèrica en tres
zones atenent a la freqüència en què
s’hi produeixen els terratrèmols. La zona
1 és la de major freqüència, la
zona 2 té una freqüència intermèdia i
la zona 3 és la de menor freqüència.
2
i a Catalunya
Es calcula que a la Terra hi ha 1342 volcans actius, dels quals uns 47 fan erupció aproximadament
un cop l’any. La major part són submarins. A les Filipines n’hi ha més de
90, als Andes 42, al Japó 33 i a Islàndia 30. Tots aquests volcans, i també els ja extingits,
estan distribuïts per àmplies regions del planeta que es coneixen amb el nom de
cinturons de foc.
En realitat, tal com hem vist en la unitat anterior, aquesta distribució dels volcans,
i també la dels terratrèmols, no és casual: es correspon majoritàriament amb la disposició
de les dorsals oceàniques, les fosses submarines i les grans serralades continentals;
és a dir, amb els límits entre les plaques litosfèriques.
Així, el cinturó de foc que passa entre Àfrica i Europa i que, a través del mar
Mediterrani, s’endinsa per Àsia fins arribar al Pacífic, correspon als límits entre les plaques
africana, euroasiàtica, iraniana, aràbiga i indoaustraliana. Aquí trobem, entre
molts altres, els grans volcans actius d’Itàlia, i també les notables zones volcàniques
extingides de Ciudad Real, el cap de Gata i Girona.
A la comarca gironina de la Garrotxa tingué lloc el darrer episodi volcànic de la
península Ibèrica. Es va iniciar fa uns 300 000 anys i va acabar fa prop d’11500 anys,
quan possiblement la zona ja era habitada pels éssers humans.
203