Unitat 10 - McGraw-Hill

10.2. Què són els magmes?
Erupció del volcà Etna (Sicília)
A l’antiguitat es creia que el cràter
del Vulcano, un important volcà situat
a les illes Eòlies, prop de Sicília,
era l’entrada del regne de Plutó. Allà
hi havia la forja de Vulcà, que treia
guspires fabuloses mentre forjava els
raigs de Júpiter.
Anomenem erupció volcànica l’expulsió de materials
sòlids, líquids i gasosos a grans temperatures procedents
de l’interior de la Terra.
Les erupcions volcàniques són les mostres més espectaculars
de l’activitat interna de la Terra. La bellesa i
la força imparable, l’origen profund i els temibles efectes
de les erupcions han impressionat des d’antic la imaginació
dels humans.
En el decurs del temps, aquests fenòmens han adquirit,
a més, un gran interès en les investigacions científiques,
ja que proporcionen molta informació respecte
dels processos que tenen lloc a les inaccessibles
zones de l’interior del planeta.
Bona part d’aquesta informació l’aporta l’estudi dels
magmes que surten durant les erupcions. Un magma
és qualsevol matèria mineral fosa, a elevada temperatura
(més de 600 ºC), que es troba dins o per sota de la litosfera i que en refredar-se
origina una massa rocosa.
El més corrent és que els magmes es refredin i es transformin en roca de manera
lenta i a alguns quilòmetres de fondària, i així queden integrats directament en la litosfera.
Però de vegades, els magmes troben una via de comunicació directa amb l’exterior.
Quan succeeix això es desencadena l’erupció: els magmes surten a la superfície,
es refreden i, en bona part, se solidifiquen.
La formació dels magmes
Ens podem preguntar per què la litosfera, si és sòlida, conté
dins seu materials fosos. O, dit d’altra manera, per què es fonen
les roques?
Per entendre’n les causes cal recordar que la temperatura
de la Terra augmenta progressivament des de la superfície
cap a l’interior. A partir de certa profunditat, doncs, el
manteniment de l’estat sòlid dels materials rocosos sols és
possible gràcies a la pressió regnant (pressió de confinament),
que també augmenta, i molt, amb la profunditat. És
per això que qualsevol procés que desequilibri aquesta relació
entre la temperatura i la pressió podrà ser causa d’una
fusió de roques; és a dir, de la formació d’una massa
magmàtica.
En refredar-se, els magmes originen masses rocoses.
L’espectacular columnata rocosa de Castellfollit de la Roca es
va formar a partir de les laves que van emetre els volcans de
la Garrotxa.
191