Projecte Sabers Cereals_def_web - Fundació del Món Rural

Sabers Sabers del del cereal. cereal. Cultivant Cultivant cultura 

cultura 

Retalls Retalls Retalls Retalls d’un d’un d’un d’un passat passat passat passat present present present present 

“Sabers del cereal. Cultivant cultura”/ Projecte marc Arrels- Conreu de sabers 

Entitat impulsora: Fundació del Món Rural 

Àrea de Medi Ambient: Gemma Estany Ferrer i Marc Costa Puigpelat 

(gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat) 

Fundació del Món Rural www.fmr.cat, 2009-2010 

Av. Prat de la Riba, 27, 1a 

25008 Lleida 

Tel. 973 22 93 60 

Fax. 973 22 93 65 

Av. Josep Tarradellas, 8-10, A 3a 

08029 Barcelona 

Tel. 93 363 59 88 

Fax. 93 410 92 07

Agraïments 

Volem agrair molt especialment a Sebastià Cherta i a Josep Puig la seva col laboració i 

implicació en aquest projecte. Sense ells aquest treball no hagués estat possible. D’altra 

banda, agraïm a totes les persones que han aportat el seu gra de sorra i a tots aquells 

que segueixen transmeten els sabers populars i treballen per a la seva conservació. 

Fundació del Món Rural/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat 

2

Taula de continguts 

1. Resum/Presentació 

1.1 Antecedents i context 

1.2 Objectius 

1.3 Metodologia 

Selecció casos 

Recollida de dades 

Tractament de la informació obtinguda 

1.4 Presentació dels resultats 

1.5 Estructura cronològica del treball 

1.6 Marc Teòric 

2. Els cereals a Catalunya 

3. Contextualització dels casos d’estudi 

3.1 Veciana 

3.2 Sant Jaume d’Enveja 

4. El cultiu tradicional del cereal de secà 

4.1 El conreu del cereal a secà 

La collita a secà 

La batuda i ventada a secà 

El llaurar a secà 

La sembra a secà 

4.2 Vocabulari 

5. El cultiu tradicional de l’arròs 

5.1 El conreu de l’arròs 

Inundació de les parcel les d’arròs 

La sembra o plantació de l’arròs 

El birbar i la collita de l’arròs 

La batuda, ventada i solejat de l’arròs 

El fangueig de les parcel les d’arròs 



3

6. Passat, present i... futur 

7. Bibliografia 

Annex 

6.1 Valoració final 

6.2 Valoracions del llibre de la jornada Arrels 

I. Guió de l’entrevista 

II. Transcripció de l’entrevista a Sebastià Cherta 

III. Transcripció de l’entrevista a Josep Puig 


4

1. Resum inicial 

1.1 Antecedents i context 

La Fundació del Món Rural treballa per continuar aportant elements de 

conscienciació sobre el valor estratègic de l’entorn rural de Catalunya. La preservació 

de les riqueses naturals del territori és tan important com la conservació dels seus 

valors culturals. Des d’aquesta premissa, aquest projecte vol contribuir a la tasca de 

revaloració social i col lectiva de la cultura rural catalana, que representa un tret 

diferencial i identitari d’aquest món rural català. 

Històricament, l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura han estat quelcom 

més que meres activitats econòmiques i han estat fonts importants de coneixement 

local i de saber popular; una classe de coneixement molt arrelat al territori i al propi 

entorn natural. El desenvolupament d’aquestes activitats també és una forma de viure 

que encara avui segueix representant un dels fonaments més importants per a la 

conformació de la identitat cultural catalana. A Catalunya, algunes de les dificultats 

que viuen aquests sectors suposen un risc per la pèrdua de la riquesa i diversitat 

cultural del territori. 

La cultura rural ha estat basada en un coneixement, bàsicament de transmissió oral, 

adquirit a partir de l’experiència i de l’observació del medi a llarg termini, el qual ha 

estat anomenat per alguns investigadors com el coneixement ecològic local (o 

tradicional). Aquest coneixement és molt divers i comporta un major grau de 

coneixement de l’entorn i de les seves possibilitats, un tret indispensable per l’equilibri 

entre qualsevol societat i el territori que la sustenta. Tot i així, en l’actualitat el 

coneixement local es va perdent per la generalització d’un model socio-cultural més 

aviat urbanitzat i el predomini de la tècnica moderna. Malgrat tot, és necessari 

continuar tenint en consideració aquest coneixement que pot ser una eina útil per a la 


5

gestió dels ecosistemes i revalorar-lo, ja que representa un patrimoni cultural i és un 

element d’identitat que cal preservar. 

Amb aquesta voluntat neix “Arrels. Conreu de sabers”, que és el projecte marc on 

s’engloba “Sabers del cereal. Cultivant cultura”. Els seus objectius són recopilar i 

documentar el coneixement popular de la cultura rural catalana, donar-lo a conèixer 

entre el conjunt de la societat per projectar i facilitar la transmissió cultural i el diàleg 

intergeneracional, necessaris pel desenvolupament sostenible del país. El projecte vol 

reunir experiències, estudiar-ne de noves i servir de plataforma per al treball 

transversal i interdisciplinari dels diferents grups que es dediquen a la recopilació del 

coneixement rural. El resultat d’aquesta tasca permetrà generar un arxiu conjunt del 

saber popular rural català, ordenat per temàtiques, del qual el present projecte n’ha 

estat la prova pilot que configurarà la primera peça. 

A “Sabers del cereal. Cultivant cultura” s’han recopilat els coneixements populars 

ancestrals que envolten el cicle de cultiu d’un dels sectors més característics de la 

tradició agrícola catalana com són els cereals. De fet, el terme “cereals” prové del llatí 

Ceres, que en la mitologia romana era la deessa de l’Agricultura. La producció de 

cereals ha estat un dels cultius més paradigmàtics i representatius de l’activitat agrària 

al llarg de la història del país, així com en molts altres indrets del món, i ha marcat tant 

l’evolució del paisatge com la dels costums i tarannàs de bona part de la societat rural 

fins el dia d’avui. L’objectiu d’aquest treball ha estat el de documentar una part del 

coneixement popular rural en el camp del cultiu dels cereals, per tal de posar-lo en 

valor i difondre’l a la societat mitjançant la publicació d’un llibre. 

Per a la realització d’aquest projecte, s’han seleccionat dos casos d’estudi i s’han 

recopilat les dades a partir de fonts bibliogràfiques, gràfiques i orals, utilitzant el 

mètode de les entrevistes en profunditat i de l’observació participant. El resultat ha 

estat l’edició d’un llibre on es descriuen les tasques agrícoles relacionades amb el cultiu 

dels cereals estructurades a partir de les estacions de l’any, utilitzant també un suport 

visual de fotografies actuals que complementa la descripció de les tasques ancestrals. 


6

Cal tenir en compte la importància d’aquesta tasca en el moment històric actual on 

predomina la mecanització i els avenços tecnològics, i pràcticament la totalitat dels 

mètodes de cultiu dels cereals es basen en sistemes de producció més moderns i 

eficients per respondre a les necessitats actuals. Cal conèixer i saber d’on venim per a 

comprendre on som. 

El conjunt de sabers del coneixement en cap cas estan renyits amb la modernització tècnica que 

caracteritza la majoria del sector agrari en l’actualitat. Es vol remarcar especialment que tan la 

vessant del coneixement tècnic com el que podríem denominar com a popular, tenen una 

evolució constant, paral lela i molt interrelacionada. Així doncs, encara que avui en dia no sigui 

massa comú segar el blat amb la falç, no significa que els sabers del coneixement popular s’hagin 

perdut o hagin esdevingut totalment inútils. Ans al contrari, s’entén que tal i com la cultura és 

dinàmica, conformant-se i enriquint-se contínuament segons la diversitat en que vivim, el 

funcionament dels sistemes de cultiu també és el resultat d’uns coneixements i pràctiques que 

evolucionen constantment al pas del temps. Des d’aquest punt de vista, també representen allò 

que és cultura i en un medi eminentment rural. Per aquest fet, en aquest treball es parla de 

cultura rural. 

1.2 Objectius 

- Recopilar, identificar i documentar una part dels coneixements i sabers 

populars propis de la cultura rural en el cultiu del cereal a Catalunya. 

- Divulgar aquests coneixements a determinats grups de població per a facilitar 

la transmissió intergeneracional i el diàleg urbà- rural. 

- Presentar els resultats com un instrument útil per al coneixement i comprensió 

de l’entorn (educació ambiental/ ecològica) que ajuda a entendre l’evolució i les 

dinàmiques actuals del cultiu. 

- Desenvolupar un mètode de treball basat en la utilització de fonts d’informació 

oral, gràfica i bibliogràfica. 


7

1.3 Metodologia 

El projecte “Sabers del cereal. Cultivant cultura” correspon al desenvolupament d’una 

prova pilot pel projecte marc Arrels- Conreu de sabers (veure “Cronograma de la fase 1 

del projecte marc Arrels”), la qual realitza paral lelament al desenvolupament d’altres 

accions en el si del projecte marc. 

Fase 1 

(2009) 

Taula 1. Cronograma de la fase 1 del projecte marc Arrels- Conreu de sabers. 

Nom de la fase d’acció gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des 

Revisió de la literatura x 

Consulta i contacte experts/ 

Selecció casos locals per a prova 

pilot 

x x x 

Desenvolupament de la prova pilot x x x x x x x x x 

Contactar i presentar el projecte 

Arrels- Conreu de sabers a entitats 

i particulars de la matèria d’estudi 

Jornada presentació resultats i 

iniciativa (Fase 2) 

Selecció de casos: 

Font: Elaboració pròpia. 

x x 

És important ressaltar que el plantejament dels objectius d’aquest treball no persegueix 

uns resultats representatius, sinó testimonials. En aquest cas l’objectiu ha estat la 

recerca d’aquelles pràctiques ancestrals no mecanitzades que encara es portin a terme 

encara en l’actualitat. Així doncs, la selecció de casos ha estat de caràcter intencional. 

La Taula 2 mostra les característiques dels dos casos d’estudi escollits: 

Taula 2. Identificació de casos locals per a l’estudi. 

Tipus cereal Comarca Municipi Contacte Data de l’entrevista 

secà Anoia Veciana (Ca l’Andreu) Sr. Josep Puig Març 2009 

regadiu Montsià Sant Jaume d’Enveja Sr. Sebastià Cherta Maig 2009 



x 

8

En el cas de secà, els mètodes tradicionals no mecanitzats encara es duen a terme 

actualment, mentre que a regadiu, no s’ha trobat cap cas i s’han documentat les tasques 

ancestrals que es mantenen en festivitats que les rememoren. 

Recollida de dades: 

La informació oral s’ha obtingut de la realització d’entrevistes en profunditat semi- 

estructurades 1 a Josep Puig de Ca l’Andreu (Veciana, Anoia) i a Sebastià Cherta 

arrossaire de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), les qual han estat enregistrades en àudio i 

han estat transcrites. D’altra banda, per a la recollida de dades també s’ha procedit a 

l’observació participant, on l’investigador ha participat activament en les tasques 

relacionades amb el cultiu dels cereals. Aquest tipus de treball, juntament amb les 

converses informals durant el recorregut pel territori, nodreix la qualitat de la 

informació a partir de la pròpia experiència. En aquestes sessions, programades segons 

el moment clau del cicle del cultiu, s’ha realitzat el reportatge gràfic, el qual 

complementa la descripció de les tasques ancestrals amb imatges actuals. S’ha ampliat 

la informació amb fonts bibliogràfiques per tal de completar la descripció de les 

tasques agrícoles. 

Tractament de la informació obtinguda: 

S’ha realitzat una anàlisi de contingut, per tal d’extreure la informació relacionada amb 

la pràctica tradicional de cultiu dels cereals, i una anàlisi de discurs, per valorar la 

percepció que els entrevistats tenen sobre aquesta temàtica. La informació referent a la 

descripció de les tasques de cultiu, s’han dividit i ordenat segons l’estació de l’any en 

què tenen lloc. La divisió temporal per estacions recorda l’estret lligam entre l’activitat 

agrària i les condicions ambientals. El pas del temps s’escenifica com un cicle de vida, i 

permet fer-se una idea de les formes de viure al món rural. 

1 Consultar el guió de l’entrevista oral als Annexes d’aquest treball. 


9

1.4 Presentació dels resultats 

Els resultats de la recerca es presentaran en el format d’un llibret de divulgació, que 

destaca els elements més visuals de la recerca. La seva difusió serà necessària per 

incidir en la conscienciació social. La presentació del material donarà el tret de sortida a 

l’inici de la Fase 2 del projecte Arrels- Conreu de sabers, el 22 de desembre de 2009. 

1.5 Estructura cronològica del treball: 

L’estructura del projecte “Sabers del cereal. Cultivant cultura” segons la 

temporalització de les seves activitats es representa en l’esquema adjunt. 

Taula 3. Cronograma de treball. 

Accions gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des 

Consulta amb professionals 

experts i revisió bibliogràfica 

Identificació de casos locals x x 

Disseny de les eines/ 

instruments d’investigació 

Realització del treball de camp 

(entrevistes i recopilació) 

Interpretació, anàlisi i 

documentació dels resultats 

Elaboració del material 

divulgatiu 

Jornada presentació resultats i 

iniciativa (Fase 2) 

1.6 Marc teòric 

x 

x 

x x x x x 

x x 

x x 

x x x x x x 


x x x x 

En aquest apartat es farà una breu descripció dels conceptes teòrics, per tal de millorar 

la comprensió de la recerca desenvolupada en aquest projecte. 


x 

10

Descripció de conceptes: 

- Coneixement ecològic local (tradicional): “conjunt de coneixements, pràctiques 

i creences, que evoluciona a través de processos adaptatius i és comunicat per 

transmissió cultural durant generacions, sobre la relació dels éssers vius 

(inclosos els humans), d’un amb l’altre i amb el medi ambient” (Reyes-García i 

Martí, 2007). Es genera a partir de determinants de caràcter biofísic i socials de 

caràcter sobretot local, per això la seva contextualització és molt important. 

Normalment la via d’aquest coneixement és oral i la identitat i la memòria 

juguen un paper clau en la configuració i transmissió d’aquest coneixement. Tot 

i que alguns autors han fet servir la paraula tradicional per descriure’l, cal 

esmentar que altres autors troben més apropiat no utilitzar-la ja que pot 

semblar que es defineixi com un coneixement rígid i estàtic enlloc de dinàmic i 

evolutiu, tal com és en realitat. També s’utilitza el mot “popular” per designar 

aquest coneixement perpetuat per la transmissió oral i no verificat per la ciència 

moderna. 

- Memòria: és la representació selectiva del passat construïda a partir de 

determinants individuals i col lectius com el context familiar, social o polític. El 

passat evocat per la memòria no és purament la realitat passada sinó una 

interpretació subjectiva de la manera com l’ha viscut un individu o un col lectiu 

i evoluciona cada vegada que és evocada. La memòria pot ser construïda i 

reconstruïda en actes públics de recordatori com les festivitats (Nazarea, 2006). 

- Cultura: “conjunt de percepcions, actituds i creences compartides a partir de la 

interacció entre individus i amb el medi ambient, que es pot utilitzar per donar 

sentit al món que ens envolta” (Proctor, 1998, citat per Boada i Saurí, 2006). 

- Món rural: construcció social sobre la relació dels humans i la naturalesa/terra 

que desenvolupen un conjunt d’activitats productives i de consum sobre un 

territori poc dens, on destaca especialment l’agricultura. 


11

- Medi natural: “és una construcció social històrica producte de la interacció 

entre unes forces socials i unes forces naturals o biofísiques” (a partir de 

Swyngedouw i Heyden, 2004, per Boada i Saurí, 2006). 

- Coneixement ecològic local vs. Coneixement científico-tècnic: El saber o 

coneixement és un concepte molt ampli. Es podria definir com la manera com 

un individu o col lectiu entén i interpreta el món que l’envolta i això li dóna 

significat a les seves experiències (Arce & Long 1992 citat a Calvet et al., 2008). 

Segons aquesta definició hi haurien diferències entre el coneixement ecològic 

local i el saber tècnic, més propi de l’evolució científica i tecnològica. Mentre 

que el primer s’ha generat de l’experiència i de l’adaptació de la societat als 

determinants naturals a partir d’una estreta relació entre l’home i la natura, el 

segon es basa en el mètode científic experimental i en la compartimentació dels 

camps científics, que ha donat lloc a una dualització entre la natura i cultura. 


12

2. Els cereals a Catalunya 

Els cereals són espècies cultivades pel seu gra, ric en midó i constitueixen la 

base de les dietes d’humans i animals. Tots els cereals pertanyen a la família de les 

gramínies i es subdivideixen en subfamílies: els cereals d’hivern de la subfamília dels 

Festucoides (blat, ordi, civada i sègol), els cereals d’estiu de les subfamílies dels 

Panicoidees (blat de moro, sorgo, panís i mill) i dels Oryzoidees (arròs). El cultiu dels 

cereals es remunta al neolític i són els responsables del sedentarisme i del 

desenvolupament de les principals civilitzacions (Pujol, 1998). 

Són el conreu que major superfície ocupa a Catalunya. Un 44% de les terres agrícoles 

estan conreades per cereals, el qual és el cultiu més destacat amb diferència al principat 

(Figura 1). A nivell econòmic, el sector agrícola dels cereals genera el 5.78% dels 

ingressos produïts pels sectors agroramaders, essent el segon cultiu en importància per 

darrera de la fruita fresca (12,94%) (DAR, 2008). 

Figura 1. Distribució de la superfície agrícola a Catalunya. Any 2008. 

Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). 


13

La Taula 5 mostra la comparativa de dades de superfície i producció dels principals 

cultius de cereals, inclòs l’arròs. L’ordi és el que ocupa major superfície seguit pel blat, 

mentre que les dues espècies que produeixen més són l’ordi i el blat de moro. L’ordi és 

més resistent que el blat a les temperatures extremes, és més productiu i té un mercat 

més diversificat, destinat bàsicament a la indústria del pinso i de la cervesa (Pujol, 

1998). A part del blat, ordi, blat de moro i arròs, a Catalunya també es conreen altres 

cultius minoritaris com la civada, el sègol, el triticale i el sorgo. 

Taula 5. Dades de superfície i producció dels principals cereals a Catalunya (2008). 

Tipus de cereals Superfície 

(ha) 

Producció 

(Tn) 

Blat 89.253 199.119 

Ordi 199.695 313.645 

Blat de moro 32.827 318.705 

Arròs (closca) 21.290 120.701 

Total cereals per gra 377.932 1.011.872 

Font: DAR. 

En l’actualitat, el blat, l’arròs, el sègol, el blat de moro, el mill i el sorgo tenen una 

finalitat en l’alimentació humana, mentre que el blat de moro, l’ordi, la civada i d’altres 

cereals secundaris s’utilitzen per a l’alimentació animal. D’altra banda, el blat de moro, 

el blat i l’ordi també s’utilitzen en processos industrials per l’extracció de midó, la 

fabricació de begudes alcohòliques i l’obtenció d’energia (agrocombustibles) (Pujol, 

1998). 

En termes generals, la producció de cereals a Catalunya, excloent l’arròs, ha 

experimentat un descens des de 1997 (Figura 2) i només les comarques gironines, 

algunes comarques pirinenques (Pallars, Solsonès, Berguedà, Ripollès) i Osona han 

detectat increments de conreus herbacis, relacionats amb l’impuls de la ramaderia 

(Guerro et al., 2009). L’any 2005 va ser especialment poc productiu. L’arròs, en canvi, 

manté una producció molt constant en la última dècada situada al voltant de les 

130.000 tones l’any. Els cereals de secà ocupen una superfície major respecte als de 


14

egadiu (Figura 3). Entre 1997-2006, el cultiu de cereals de secà ha experimentat un 

lleuger descens en superfície a favor del cultiu de regadiu. El pes relatiu dels cereals 

d’estiu respecte al total de cereals a Catalunya és del 26,5% (Pujol, 1998). 

Figura 2. Evolució de la producció de cereals i d’arròs en tones a Catalunya. 

Font: Estadística i Informació Agrària. Gabinet Tècnic. DAR. 

Figura 3. Evolució de la superfície de cereals i de d’arròs en hectàrees a Catalunya. 

Font: Estadística i Informació Agrària. Gabinet Tècnic. DAR. 

La Figura 4 mostra la distribució de les superfícies conreades per cereals a Catalunya 

segons cada municipi. Gairebé tots compten amb un mínim d’hectàrees amb cultiu de 

cereals, tot i que els municipis que tenen majors superfície cobertes per aquest conreu 


15

es concentren a la gran Depressió Central Catalana, que per les seves condicions 

climàtiques i geogràfiques que fan que sigui una zona idònia per al cultiu de cereals. 

En aquesta zona els cereals se solen cultivar a mode de monocultiu. Són explotacions 

grans i força mecanitzades (Pujol, 1998). 

Figura 4. Distribució de la superfície de cereals per municipi a Catalunya (2008). 

. 

Font: DAR. 

Per al cultiu de l’arròs, el sistema de camps inundats és el més estès arreu del món, si 

bé també existeixen varietats que creixen en terres eixutes, tot i que només en zones 

molt plujoses. A Catalunya, l’arròs es cultiva en zones d’aiguamolls (Figura 5). 

Bàsicament, la seva producció es troba molt localitzada a gairebé tot el Baix Ebre- 


16

Montsià, molt especialment al Delta de l’Ebre, i en alguns punts de les comarques de 

l’Alt i el Baix Empordà. La producció d’arròs al Delta de l’Ebre, el qual ocupa unes 

22.000 ha, representa el 20% de la producció espanyola d’arròs (Pujol, 1998). 

Figura 5. Distribució de la superfície d’arròs per municipi a Catalunya (2008). 

Font: DAR. 


17

3. Contextualització dels casos d’estudi 

Tal i com s’ha esmentat en la metodologia del projecte (apartat 1.3), s’han 

escollit dos casos d’estudi de manera intencional per descriure el conreu dels cereals a 

secà i a regadiu amb mètodes tradicionals. En el cas del conreu de secà, s’ha escollit la 

finca de Ca l’Andreu, al municipi de Veciana, on el propietari encara utilitza mètodes 

tradicionals no mecanitzats per al cultiu del cereal. Per al conreu del cereal a regadiu 

ens hem centrat en el cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre. En aquest cas no s’ha pogut 

localitzar cap cas on el conreu es faci amb mètodes tradicionals però s’han documentat 

aquestes tècniques a partir de les festes populars que rememoren l’activitat agrícola 

tradicional. 

A continuació descriurem les principals característiques dels dos casos d’estudi. 

3.1 Veciana 

El municipi de Veciana té una extensió de 38,89 km 2 i es troba situat al límit nord-oest 

de la comarca de l’Anoia. L’any 2008 tenia 170 habitants censats, distribuïts en sis 

nuclis de població i diverses masies disseminades pel terme municipal (Figura 6). El 

nucli de població principal és Veciana, situat al centre del municipi i és on es troba la 

casa consistorial. Dalt d’un turó proper s’hi troba l’església romànica de Santa Maria de 

Veciana, construïda el segle XII. A l’oest d’aquest nucli central trobem el nucli de 

Monfalcó el Grós, el qual s’estén al voltant de les restes del que havia estat un castell. 

Prop del nucli es troba l’església romànica de Sant Pere que data del segle XIII. A 

l’extrem oest del terme municipal, limitant amb Sant Guim de Freixenet, es troba el 

nucli de la Rubiola, nascut al voltant del casal de la família Riera. La capella de Santa 

Llúcia de Rubiola es troba situada en aquest nucli. Al nord del municipi, es troba el 

nucli de Segur i, proper a aquest, el santuari de la Mare de Déu del Puig del Ram. A 

l’est de Veciana s’hi troba el nucli de Sant Pere del Vim format per algunes cases i 

l’església romànica del segle XI que porta el mateix nom. Al sud i aïllat de la resta del 


18

terme municipal es troba el nucli de Santa Maria del Camí, on es troba l’església 

romànica del segle XII amb el mateix nom. 

Figura 6. Mapa topogràfic del municipi de Veciana. 

Font: Diputació de Barcelona (http://www.diba.cat/ortofotos/08297/08297.htm) 

Des de mitjans dels segle XX la població ha patit un despoblament constant passant 

dels 500 habitants de la dècada dels 50 als 170 actuals (Figura 8). Té una taxa 

d’envelliment lleugerament superior a la comarcal (26,6% respecte al 17% de l’Anoia i 

Catalunya) (IDESCAT, 1999). 


19

Figura 7. Nombre d’ocupats segons el sector d’activitat. 

Font: IDESCAT. 

Figura 8. Evolució de la població de Veciana (1940-2008). 


De les 75 persones ocupades al municipi, un 33% es dediquen al sector dels serveis 

(Figura 7). L’agricultura (23%) també té un pes específic important respecte al total 

d’activitat econòmica a la que es dediquen els habitants de Veciana, tot i que ha perdut 

importància en les darreres dècades a favor dels serveis. Finalment, un 18,7% de la 

població es dedica a la indústria i un 6,7% a la construcció (IDESCAT, 2001). 

Veciana és un municipi de tradició agrícola de secà, com la resta de la comarca. Segons 

el cens agrari de 1999, un 39% de la superfície municipal està destinada a l’agricultura, 

i la resta de sòl rústic està recoberta de bosc (30,7%) i matollars (5%). Mentre que la 

superfície conreada ha disminuït lleugerament entre 1982 i 1999 de 1.595 a 1.517 ha, el 


20

nombre d’explotacions agràries s’ha reduït gairebé a la meitat (de 65 a 38 pel mateix 

període). El tipus d’agricultura predominant al municipi és de secà, principalment per 

al cultiu dels cereals (Taula 6). També s’hi cultiven algunes hectàrees de fruiters, 

oliveres i vinya. 

Taula 6. Tipus de conreus de la Superfície Agrària Utilitzada (SAU) (hectàrees). 

Herbacis 1 Fruiters Oliverar Vinya Total SAU Percentatge 

municipal 

Secà 1506 6 2 1 1514 38,9% 

Regadiu 4 0 0 0 4 0,1% 

Total 1510 6 2 1 1517 39,0% 

1 Inclou guarets i hortes familiars 


L’ordi és el cereal que ocupa major extensió (Figura 9), malgrat que ha patit un retorcés 

en les últimes dècades. De les 1.259 ha conreades a principis de la dècada dels 80, l’any 

1999 se’n van censar 825. El blat també ocupa una extensió considerable que ha 

augmentat en els darrers anys. L’any 1999 ocupava 532 ha, el doble de les hectàrees 

cultivades el 1982. Com a conreu minoritari, es cultiven una trentena d’hectàrees de 

civada. 

Figura 9. Percentatge del tipus de cereals conreats a Veciana (Any 1999). 



21

Es comptabilitzen 62.189 caps d’aviram i 1.384 conilles mare, ambdós en augment en 

les darreres dues dècades, sobretot l’aviram (uns 3.000 caps el 1982). L’any 1999 també 

s’hi van censar 4.396 caps porcins, un equí i 767 ovins, malgrat que no hi ha pastures 

censades dins del terme municipal. 

3.2 Sant Jaume d’Enveja 

El municipi de Sant Jaume d’Enveja es troba situat al bell mig del Delta de l’Ebre, a la 

comarca del Montsià. Té una superfície de 60,8 km 2 i el 2008 comptava amb una 

població de 3479 habitants distribuïda entre els nuclis de població de Sant Jaume 

d’Enveja, Balada i els Muntells i en masies disseminades pel terme. El municipi limita 

al nord amb el riu Ebre que coincideix amb el límit de comarca, al sud amb la sèquia 

del Riet i a l’est amb la Mediterrània. Tal i com s’observa a la ortofotografia (Figura 10) 

la major part del terme està parcel lada per al conreu d’arròs. El Parc Natural del Delta 

de l’Ebre, creat el 1983, afecta una part del terme municipal. A la Figura 10 s’assenyala 

en verd l’extensió de la protecció especial del parc i en ratllat la protecció que afecta a 

l’espai PEIN (Paratge d’Especial Interès Natural). El Parc protegeix espais com l’illa de 

Sant Antoni, l’illa de Buda i les platges i llacunes de l’Alfacada i la Platjola, en una 

franja que s’estén al llarg de la zona marítima. 

Inicialment, l’escassa població de la zona depenia de la pobra activitat econòmica que 

oferia un delta d’erms i aiguamolls, com eren les salines i la ramaderia transhumant. 

L’any 1860 es construeix el Canal de la dreta de l’Ebre i el 1912 el Canal de l’esquerra, 

els quals feren possible la introducció del cultiu d’arròs que va canviar per complet les 

característiques de la zona i ha esdevingut una de les grans bases econòmiques del 

Delta de l’Ebre. La progressiva construcció de canals de reg i assecament dels 

aiguamolls durant els últims 150 anys ha permès l’expansió del conreu de l’arròs a tot 

el Delta. Els nucli de població del municipi daten d’aquesta època d’expansió dels 

arrossars. 


22

Figura 10. Ortofotografia del terme municipal de Sant Jaume d’Enveja. 

Deltebre 

Sant Jaume d’Enveja 

Font: Consorci Administració Oberta de Catalunya 

(http://delta.icc.es/ideLocal/IdecServ?codi=439023&tipus=v). 

En l’actualitat, la població del municipi s’està recuperant després d’un període de 

despoblament en la dècada dels 90 (Figura 11). De les taxes vegetatives negatives de 

principis del 2000, l’any 2004 s’inicia un creixement demogràfic positiu. El sector del 

serveis és l’ocupació principal de la població activa del municipi, seguida per la 

construcció (Figura 12). Un tant per cent important es dediquen a l’agricultura (26,3%), 

i l’ocupació minoritària és la industrial (IDESCAT, 2001). 


23

Figura 11. Evolució de la població de Sant Jaume d’Enveja (1981-2008). 


Figura 12. Percentatge d’ocupats segons el sector d’activitat. 


Segons el cens agrari de 1999, un 81% del terme municipal són conreus i pastures i un 

10,5% són erms. Gariebé la totalitat de la superfície agrària està dedicada al conreu de 

regadiu, concretament als conreus herbacis, excepte algunes hectàrees d’olivera (Taula 

7). La superfície agrària dels cereals per gra, que són el conreu majoritari, ha 

augmentat des de 1982 de 3.081 a 3.917 ha l’any 1999, tot i que el nombre 

d’explotacions s’ha reduit gairebé a la meitat (de 554 a 349). L’augment en superfície es 

deu, sobretot, a l’increment d’hectàrees dedicades al conreu d’arròs. 


24

Taula 7. Tipus de conreu de la Superfície Agrària Utilitzada (SAU) (hectàrees). 

Herbacis1 Fruiters Oliverar Altres Total 

Percentatge 

municipal 

Secà 1 0 62 3 67 1,1% 

Regadiu 4030 55 5 0 4090 67,3% 

Pastures permanents 765 12,6% 

Total SAU 4922 81,0% 

1 Inclou guarets i hortes familiars 


Tal i com s’ha esmentat, el cultiu principal al municipi i a tot el Delta de l’Ebre és 

l’arròs. A Sant Jaume d’Enveja es cultiven 3.817 ha d’arròs, que són el 62,8% del total 

del municipi. També es conreen altres cultius de regadiu com el blat de moro (96 ha) i 

altres cereals minoritàris com el sègol o l’ordi. 

Les pastures ocupen un 12,6% del terme municipal (Taula 7). El 1999 es van censar 159 

caps de bovins i 124 d’ovins. Aquesta última espècie ha patit un fort retrocés des de 

1982, any en què es comptabilitzaven 1.292 caps. Els equins també han patit un retorcés 

per al període 1982-1999 de 45 a 15 caps, així com les conilles mares, de 108 a 3. D’altra 

banda, el porcí (1.861 caps el 1999) i l’aviram han augmentat considerablement, 

especialment aquest últim passant dels 7.255 als 126.373 caps d’aviram el 1999. 


25

4. El cultiu tradicional del cereal de secà 

A continuació es descriuen les tasques relacionades amb el cultiu tradicional 

dels cereals a secà (apartat 4.1), entenent tradicional no com quelcom estàtic sinó com 

allò que esdevé de la cultura popular. Tal i com s’ha esmentat, les feines del cultiu 

estan molt relacionades amb les estacions i la seva variabilitat climàtica. Així, es 

descriuran les diferents fases del cultiu segons aquesta cronologia. La Figura 13 mostra 

la cronologia dels estadis del cultiu al llarg de l’any. L’apartat 4.2 descriu el vocabulari 

propi relacionat amb el conreu tradicional del cereal a secà 

Figura 13. Calendari de les tasques tradicionals per al conreu dels cereals a secà. 

Segar a secà 

Batre i ventar a secà 

Llaurar a secà 

Sembrar i abonar a secà 

Hivern Primavera Estiu Tardor 

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des 

4.1 El conreu del cereal a secà 

La collita a secà 


Entre els mesos de juny i juliol els cereals de secà arriben al seu punt òptim de 

creixement i maduració, i es procedeix a la recollida de la collita a partir de la sega. 

Anteriorment es segava amb falç, volant o dalla. En les finques més grans 

s’organitzaven colles de segadors assalariades que treballaven a jornal. Durant la 

dècada dels anys 20 del segle passat apareix maquinària especialitzada en la 

recol lecció del cereal com la gavelladora. El seu funcionament és el següent: la 

màquina s’enganxa a una bèstia de tir, que pot ser una mula o un matxo, que el pagès 

va guiant tot pentinant el camp de cereals (Figura 14). A un extrem una barra dentada 


26

afilada, disposada horitzontalment arran de terra, sega les espigues que van quedant 

apilades en gavelles. Per facilitar el transport i emmagatzematge de les tiges i espigues 

es fabriquen les garbes, tot relligant un conjunt de gavelles amb la mateixa tija. Un cop 

lligades les garbes, s’apilen en construccions verticals disposades per tal de protegir el 

gra de les espigues de l’aigua i del vent. Romanen així uns quants dies per tal que el 

gra s’acabi d’assecar abans de la batuda. Aquestes construccions es coneixen amb el 

nom de garberes. 

Figura 14. La imatge mostra com es prepara la màquina gavelladora. L’acció de la 

palanca de ferro allibera la barra dentada que queda fixada horitzontalment arran de 

terra. A peu dret al costat de la mula o assegut al seient de ferro de la pròpia màquina, 

el pagès guia l’animal de tir que arrastra la gavelladora per la sega del cereal. 

Font: Autor Jordi Serarols i Fajas. 

La construcció de garberes requereix d’una bona tècnica ja que si no es fa correctament, 

l’aigua de la pluja s’hi acumula dins i es podreix la collita. Aquesta tasca es feia 

manualment fins que van aparèixer les màquines lligadores. La sega amb gavelladora 

no va durar gaires anys, ja que poc després de la seva aparició van arribar els motors i 

la maquinària es va anar especialitzant fins les actuals màquines segadores-batedores. 


27

“Se sol segar al juliol i depenent de l’any, si la calor no s’avança massa, es pot 

segar fins a l’agost. Abans quan era més jove hi solia haver més pluges al maig 

i llavors al juny encara granava... fins a ben entrat l’estiu no es segava.” 

La batuda i ventada a secà 

La batuda és el procés pel qual es separa el gra de la palla. Primer de tot, cal desfer les 

garbes i disposar-les de forma circular a l’era o algun altre lloc pla. Llavors s’hi passa 

repetidament un rodet de pedra lleugerament cònic anomenat “corró” que és 

arrossegat per un animal de tir com una mula o un matxo (Figura 15). El “corró” 

presenta un eix al centre fixat per dos troncs que el permeten girar. El batedor es situa 

al mig del cercle que formen les garbes i guia a la mula que arrossega el corró (Figura 

16). El pes del corró i el trepig de l’animal actuen desgranant les espigues i aixafant la 

palla. Després de cada passada cal girar les garbes perquè vagi caient tot el gra. 

Figura 15. Per batre el cereal cal preparar el corró de pedra tot lligant-lo a l’animal de 

tir. El batedor guia la mula que es mou de forma circular aixafant les garbes. 


A mesura que les espigues van quedant sense gra es retira la palla més grossa. Quan 

tot el gra s’ha desprès s’hi passa el trill per acabar d’aixafar i trinxar la palla, fent que 

aquesta sigui més comestible pel bestiar. Més endavant, per a aquesta funció es va fer 

servir el “diable” i, després, les màquines trilladores. Després de retirar la palla més 

gran, a l’era hi resta el residu del gra i el boll. Per poder fer aquesta última separació, 

s’apila el material i es venta. Ventar consisteix en llençar enlaire la barreja de boll i gra i 


28

que, amb l’ajuda del vent, es separin els dos materials, ja que tenen diferent pes. Per 

fer-ho cal que faci prou vent ja que sinó el procés és dificultós i poc eficient. El 

ventador es col loca d’esquena al vent per evitar que el boll li caigui a sobre. Primer fa 

el procés amb una forca i després ho repeteix amb una pala. Finalment, es garbella el 

gra acabat de ventar perquè quedi totalment net i llest per ensacar. Amb la 

generalització de les màquines de batre a mitjans del segle XX el mètode de la batuda i 

ventada tradicional s’ha anat abandonant. Tot i així, en algunes localitats encara se 

celebren diades festives que recorden el procés. 

“Antigament es feia la festa del batre amb un dinar familiar i amb la gent que 

havia col laborat amb la feina de la collita.” 

Figura 16. El batedor observa atent el moment en què hagi caigut tot el gra de les garbes 

i finalitzi la batuda. 

El llaurar a secà 


A la tardor, després de la sega, es llauren els camps. Amb l’ajuda de bèsties de tir es 

passa una arada guiada pel pagès que forma solcs longitudinals al llarg del camp. 

D’aquesta manera s’arrenquen les males herbes, s’aireja el sòl i es deixa preparat per la 

sembra o pel guaret (Figura17). Normalment, l’acció de llaurar va lligada a la mateixa 

sembra i els solcs que es creen serveixen per plantar-hi la llavor. 


29

Tradicionalment els camps es deixen a guaret un any sí i un any no. El guaret 

consisteix en deixar reposar la terra, sense sembrar, i així mantenir la seva 

productivitat. Quan el camp està a guaret es torna a llaurar a la primavera i també s’hi 

pot passar el tallant per treure les herbes que hagin crescut, de manera que el camp 

quedi net per l’estiu. 

“A l’estiu el guaret ha d’estar net perquè així la terra està solejada i no hi ha 

cap arrel. Així es diu que reposa la terra i llavors no cal abonar-la tant” 

Figura 17. El pagès dirigeix les mules amb una mà. L’altra guia l’arada amb el mànec, 

mentre es van dibuixant solcs al sòl i s’aireja la terra. 



30

La sembra a secà 

Normalment, el cereal de secà se sembra entre els mesos de setembre i novembre, 

depenent de les condicions climàtiques. També es poden sembrar varietats tardanes 

cap als mesos de gener i febrer, tot i que en aquest cas, si el bon temps s’avança, 

l’espiga no haurà crescut suficientment a l’època de al collita. 

“De la collita reservo alguns sacs per llavor. Quan bufa marinada la vento a 

l’era” 

Tradicionalment, la sembra es realitza escampant manualment la llavor dels cereals 

prèviament seleccionada. Aquestes llavors es distribueixen uniformement pels camps 

acabats de llaurar. També es fa servir una altra tècnica de sembra que consisteix en 

sembrar les llavors ordenadament a mesura que es llaura el camp. Una o dues persones 

segueixen l’arada i van espargint les llavors en els solcs que aquesta forma (Figura 18). 

En l’actualitat, la sembra està totalment mecanitzada. 

Figura 18. Amb el cabàs sota el braç, es van dispersant les llavors per sobre dels camps 

recentment llaurats (esquerra). Per cada solc que crea l’arada es van dipositant 

ordenadament les llavors. La següent passada de l’arada enterrarà les llavors que 

s’acaben de sembrar (dreta). 



31

Normalment, els camps s’abonen dues vegades durant el cicle de la planta: a la tardor, 

al mateix temps que es fa la sembra i, més tard, cap al mes de febrer. L’adob està 

constituït per fertilitzants orgànics d’origen animal (fems). Actualment, també s’hi 

afegeixen fertilitzants minerals. 


Arada: eina, tradicionalment de tracció animal, que serveix per obrir solcs a la terra. 

Boll: restes de l’espiga trinxada en la batuda i de la pellofa del cereal. 

Dalla: eina usada per segar constituïda per una fulla tallant més llarga i menys corbada 

que la falç, fixada per un mànec llarg. 

Diable: espècie de trill de tracció animal format per un cilindre de fusta amb dues 

rodes i alguns tallants de ferro. 

Garba: feix d’espigues tallades i lligades, composat per varies gavelles. 

Garbera: conjunt de garbes disposades en construcció vertical. 

Gavella: manat o falcada d’espigues que el segador pot abastar amb la mà. 

Guaret: sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un 

terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat. 

Tallant: fulla de vora tallant de un o dos mànecs. 

Trill: taula o corró amb tallants de ferro emprat en la batuda per trinxar la palla. 

Volant: falç grossa de tall llis. 


32

5. El cultiu tradicional de l’arròs 

Seguint la mateixa estructura que l’apartat anterior, es descriuen les diferents 

fases del cultiu de l’arròs i les seves tasques tradicionals relacionades (apartat 5.1). La 

Figura 19 mostra la seva cronologia. A l’apartat 5.2 s’inclou el vocabulari. 

Inundar les parcel les d'arròs 

Sembrar o plantar l'arròs 

Birbar, seleccionar llavor i segar l'arròs 

Batre, ventar i solejar l'arròs 

Fanguejar les parcel les d'arròs 

Figura 19. Calendari de les fases del conreu d’arròs. 

5.1 El conreu de l’arròs 

Inundació de les parcel les d’arròs 

Hivern Primavera Estiu Tardor 

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des 


A la primavera, un cop finalitzades les tasques de preparació de les parcel les 

s’inunden els “quadros”. Normalment, els camps són estrets i allargats i consten d’una 

boquera d’entrada a un extrem, que connecta la sèquia amb la parcel la, i una de 

sortida a l’altre extrem connectada al canal de desguàs (Figura 20). L’aigua hi és 

sempre circulant i, segons el cicle de la collita, es regula el nivell dins la parcel la. El 

nivell de l’aigua òptim per al creixement de la planta són entre 10 i 15 cm, mentre que a 

l’època de sega es rebaixa. Inicialment, es fa una primera inundació perquè hi creixin 

les males herbes, també anomenades “arròs salvatge”. Llavors es “revolen” les 

parcel les per arrencar-les i deixar preparat el llit de sembra. S’hi passa una màquina 

per revoldre, la qual consta d’un rodet metàl lic de pales amb una plataforma on es 

situa la persona que va guiant la bèstia de tir que la porta (Figura 21). 


33

Figura 20. Moment en què s’obre la boquera per on entra l’aigua que inundarà la 

parcel la (esquerra). Sèquia i, a l’extrem, la boquera d’entrada, pocs minuts després de 

la seva obertura (dreta). 


Figura 21. Acció de revoldre. Les pales del rodet giren contínuament gràcies a l’animal 

de tir, deixant preparat el llit de sembra. 


L’arròs és un cultiu de regadiu que requereix de força aigua per créixer però la 

inundació dels camps també permet regular altres aspectes del cultiu. Per un cantó, 

l’aigua que arriba pels canals de reg ve carregada de sediment que permet la 


34

fertilització dels camps. D’altre cantó, les condicions anaeròbies d’un nivell d’aigua 

elevat eviten el creixement de males herbes. 

“L’arròs vol foc al cap i aigua als peus” 

En comptades ocasions, quan s’inunden els camps es forma boira baixa. El fenomen es 

produeix quan existeix una diferència de temperatures molt acusada entre els camps 

escalfats al sol, l’aigua d’inundació i la temperatura ambient. El procés comença quan 

l’aigua freda contacta amb la terra calenta i s’evapora format una massa d’aire 

escalfada que es condensa en ascendir a l’atmosfera formant la boira. 

La sembra o plantació de l’arròs 

Inicialment, la sembra directa era la tècnica més estesa. Aquesta consistia en sembrar 

directament les llavors de l’arròs manualment, escampant-les uniformement als camps 

prèviament inundats (Figura 22). Tot i així, aquest sistema era poc eficient ja que també 

hi creixien males herbes que feien competència a la planta d’arròs. 

Figura 22. Sembra directa segons el mètode 

manual als camps d’arròs prèviament inundats. 


A principis del segle XX es va introduir el sistema de trasplantar, que suposà un avenç 

important en la tècnica del cultiu en aquells moments. Aquest sistema tradicional 


35

consisteix en sembrar prèviament les llavors en un planter o camp de cultiu més 

protegit, enlloc de fer-ho directament sobre les parcel les. La sembra als planters 

s’avança, per tal d’evitar que la collita es retardi massa. Els planters se solen distribuir 

al voltant del riu per aprofitar-ne l’aigua i, sovint, estan envoltats de canyissars que els 

protegeixen del mestral i de la tramuntana. Un cop els “plançons” de l’arròs han 

crescut prou -al voltant d’uns 20 cm- s’arranquen del planter en manyocs i són 

transportats als arrossars, a mà o amb l’ajuda d’un animal de tir. La plantació es fa a 

mà, enterrant les arrels d’un grapat de 2 o 3 plançons al fang dels arrossars, prèviament 

“birbats” i inundats (Figura 23). Durant la plantació s’organitzen colles de jornalers 

dirigides pel cap de colla com a figura tradicional. Mentrestant, també és important el 

paper del “tallador” que s’encarrega de guiar els plantadors per a que els plançons es 

plantin en línies paral leles, i el “garber” que s’ocupa d’anar repartint les garbes als 

plantadors (Figura 24). 

“Les collites més tardanes tenen més risc de plagues” 

Figura 23. La plantació es realitza als arrossars inundats d’aigua. Cada treballador duu 

un grapat de plançons (o garba) subjectat entre l’avantbraç i la cama, destriant-ne petits 

manolls per a la plantada. El garber ha de procurar que tots els plançons tinguin garbes, 

repartint-les quan es reclama el crit de “garba!”. 



36

Figura 24. Com es mostra en la imatge, els plantadors es col loquen entre el marge de la 

parcel la i el tallador. A la part posterior s’observa la figura tradicional del talldor guiant 

als plantadors. 


El sistema tradicional de plantar els plançons d’arròs es va començar a perdre als anys 

seixanta amb la reintroducció de la sembra directa a partir de tècniques mecanitzades i 

de l’ús de productes fitosanitaris. 

Breu recull de varietats d’arròs conegudes: 

Varietats antigues: Francès, Bahia, Sénia, Montsianell, 

Matusaca, etc. 

Varietats d’arròs llarg: Lemon, Thaibonnet, Skylomen, 

Marisma, etc. 

Varietats més noves: Fonsa i Gleba. 

El birbar i la collita de l’arròs 

Després de la sembra, l’arròs creix i madura a les parcel les inundades. Per tal 

d’eliminar les males herbes que creixen als marges i entre les plantes d’arròs, es birben 

els camps. La tècnica de birbar es fa manualment, identificant i eliminant les males 

herbes de les plantes d’arròs de les parcel les o bé, amb l’ajuda d’una falç o corbella, 

eliminant les herbes dels marges i dins dels mateixos camps, quan aquestes són molt 

abundants. Quan les espigues d’arròs estan prou madures i han assolit una 

determinada mida es deixen de birbar els camps ja que fer-ho podria perjudicar la 

collita. Just abans de la sega, al mes d’agost, es procedeix a la selecció de llavor, és a 

dir, escollir aquell gra que ha crescut en condicions més òptimes per perpetuar-lo en la 


37

collita de l’any següent. Els agricultors seleccionen el gra d’aquelles zones de la 

parcel la conreada on hi hagi poca presència de males herbes. 

Figura 25. Les tiges s’apilen en garbes i es lliguen posteriorment. La imatge de la dreta 

mostra la tècnica del procés de lligar garbes. 


L’època de sega començava a finals d’agost i s’allargava tot el mes de setembre, tot i 

que actualment comença al mateix setembre i dura fins l’octubre. Uns dies abans de la 

sega es rebaixa el nivell de l’aigua perquè el gra vagi perdent humitat i també per 

evitar el contacte del gra amb l’aigua durant la sega. Es seguen les tiges que contenen 

les espigues amb una falç o amb una corbella i s’apilen en garbes. Es seguen les tiges a 

cop de corbella i s’apilen fins que n’hi ha prou per fer una garba (Figura 26). Llavors 

s’agafa un grapat de tiges de proporcions similars que el segador farà servir per llogar 

la garba més o menys per la meitat. La tècnica requereix destresa ja que les garbes es 

relliguen utilitzant aquestes mateixes espigues (Figura 25). Un cop lligada la garba es 

parteix amb el sorrac, just per sota del lligat, de manera que quedi, d’una banda, la 

palla o empall, i de l’altra, la garba amb el gra. Immediatament es col loca l’empall a la 

part inferior i la garba a la superior per evitar que les espigues entrin en contacte amb 

l’aigua. Una humitat excessiva del gra podria malmetre la collita. Després de la sega, es 

retiren les garbes que es portaran a l’era i s’abandonen els empalls a la parcel la. 

Actualment, la sega de l’arròs es realitza majoritàriament amb segadores mecanitzades. 


38

Figura 26. Amb els peus al fang i encorbats, poc a poc, els segadors van segant la 

parcel la i fent les garbes organitzats en colles de jornalers sota la direcció del cap de 

colla. 

La batuda, ventada i solejat de l’arròs 


De la mateixa manera que es fa la batuda dels cereals a secà, les garbes es transporten a 

l’era i es col loquen per ser batudes amb un rodet de pedra de tracció animal. La 

batuda serveix per separar el gra de la palla. Quan s’ha tret el palla més gran, s’apila el 

residu en “grives” i es procedeix a ventar. Amb unes pales, els ventadors llencen el 

material enlaire i el vent en separa el gra –més pesat- de la part fina que és la palla. 

Finalment, es “criba” el gra que ja s’ha ventat amb un sedàs per acabar-lo de netejar 

d’impureses. Més endavant es van utilitzar màquines trilladores que facilitaven el 

procés de batre i, en l’actualitat, la sega i batuda es fa amb les màquines segadores- 

batedores. 

Abans d’ensacar, cal que el gra sigui assecat, per això es soleja l’arròs. Primer s’estén el 

gra a l’era o als sequers (Figura 27). Per repartir-lo bé per tota la superfície de l’era 

s’utilitza una trisella de tracció animal o, en el seu defecte, es fan servir pales de fusta. 


39

Llavors es solca el gra, és a dir, s’hi fan solcs amb una solcadora i/o amb els peus per 

tal d’airejar-lo i que vagi perdent humitat. Per afavorir l’assecatge, el solcat es realitza 

seguint l’orientació del sol per evitar que es projectin ombres sobre l’arròs o seguint la 

direcció del vent i que aquest penetri bé en els solcs. No cal dir que per solejar l’arròs es 

depèn directament de les condicions meteorològiques, ja que és una tasca que es 

realitza a l’aire lliure, i en cas de pluja el gra es tornaria a mullar i el procés hauria estat 

envà. La instal lació de màquines assecadores a mitjans dels anys 50 del segle passat va 

permetre deixar de dependre del temps per solejar l’arròs. 

Figura 27. La imatge mostra com estenen el gra a l’era els segadors després de la collita. 

El fangueig de les parcel les d’arròs 


Després de la sega es tanquen els canals d’inundació de les parcel les i, mica en mica, 

els arrossars i les sèquies es van assecant. És en aquest moment que comencen les 

tasques de preparació de les parcel les. 

D’una banda es netegen els canals i regs, es restauren els talussos i es retiren les noves 

aportacions de sediments que s’hi han dipositat. D’altra banda, comença el que 

popularment es coneix com el fangueig. Aquesta activitat consisteix en enterrar les 

restes de la collita (empalls i altres restes orgàniques) que han quedat després de la 

sega i, alhora, llaurar els camps. Actualment la tasca es fa amb un tractor mentre que 

tradicionalment es feia amb pales i arades de tracció animal. Una altra de les tasques de 


40

fangueig és anivellar el terreny de les parcel les que, a causa dels sediments dipositats 

procedents de l’aigua dels canals d’inundació, han desnivellat el terreny. D’aquesta 

manera es podrà controlar millor el nivell de l’aigua durant el cicle del cultiu. 

Finalment, abans de la inundació s’abonen els camps amb fertilitzants orgànics. En 

l’actualitat, es tornen a abonar una o dues vegades entre finals de maig i principis de 

juny i al juliol i s’utilitzen fertilitzants minerals. 

Cal tenir en compte que en el cultiu de l’arròs no existeix el guaret. Precisament aquest 

cultiu ha estat utilitzat per reposar la terra d’altes cultius agrícoles més intensius. 

“Abans, al Delta, la gent tenien horta i per fer descansar la terra aprofitaven 

per fer arròs” 


Birbar: acció que consisteix en arrencar les males herbes dels sembrats. 

Boquera: obertura que connecta el canal d’inundació i la parcel la d’arròs. 

Cribar: terme local que es refereix al garbellat del gra després de la batuda i ventada. 

Corbella: tipus de falç de curvatura més suau. 

Empall: retall de la garba de palla sense batre. 

Fanguejar: enterrament de les restes de la collita per preparar les parcel les d’arròs. 

Griva: mot utilitzat localment per denominar les piles de gra i palla generades després 

de la batuda a punt per ser ventades. 

Quadro: terminologia local per denominar la parcel la o camp de cultiu de l’arròs. 

Revoldre: terminologia local per denominar la preparació de parcel les i l’eliminació 

de males herbes abans de la sembra. 

Solcadora: eina de fusta formada per un mànec llarg i un suport perpendicular sobre el 

qual s’adossaven entre quatre i sis peces de fusta per solcar el gra en el procés de 

soleig. 

Sorrac: falç grossa usada a mode de serra. 

Tiràs o barquet: vehicle sense rodes arrossegat per un animal de tir que s’empra per al 

transport de les garbes. 


41

Trisella: eina de tracció animal que consta d’una pala rectangular de fusta que era feta 

servir per anivellar al terra i apilar o escampar el gra. 


42

6. Passat, present i… futur 

A continuació es presenta un capítol de tancament on es farà una valoració de la 

recerca a mode de conclusions (apartat 6.1) i s’inclouen les valoracions derivades de la 

jornada de presentació del projecte el dia 22 de desembre de 2009 (apartat 6.2). 

6.1 Valoració final 

Les estacions de l’any marquen el pas del temps i els humans s’adapten als seus canvis 

de cicle. L’experiència històrica i l’observació del medi ha permès desenvolupar 

coneixements, pràctiques, eines i recursos que han contribuït a facilitar aquesta 

adaptació. Al món rural, el ritme de vida està determinat per les obligacions que 

marquen les tasques agrícoles. Cada cultiu té el seu cicle de creixement, influenciat per 

les estacions i les condicions climatològiques que el caracteritzen. De fet, els 

esdeveniments astronòmics (equinoccis i solsticis) determinen el final i l’inici, i 

tradicionalment, tenen molt a veure amb moments clau dels cicles de cultiu, tot 

recordant-nos l’estret lligam que existeix entre les feines de la terra i els cicles naturals, 

o dit d’un altra manera, entre cultura rural i natura. El fruit d’aquesta relació dóna una 

idea de que ser pagès és molt més que el coneixement d’una professió, també és una 

forma de viure en un entorn. 

La transmissió d’aquests coneixements ha permès la perpetuació d’unes pràctiques que 

generació rere generació s’han anat modificant. Tot i així, aquest flux no és tancat ja 

que també es nodreix de la innovació tecnològica i l’intercanvi d’informació amb altres 

comunitats. Per això, cal comprendre que el coneixement popular no és estàtic sinó que 

està subjecte a una contínua transformació en el temps i l’espai. Tal i com els dos 

entrevistats valoren: 

“Aquest coneixement se transmet pel fet d’aprendre de l’experiència. S’aprèn de la 

mateixa feina de treballar la terra”. Sebastià Cherta. 


43

“Tot canvia i no tot el que em va ensenyar el meu pare ho faig igual, ja que els temps 

canvien i hi ha una part que la vas aprenent tu mateix sobre la marxa”. Josep Puig. 

6.2 Valoracions del llibre de la jornada Arrels 

El llibre editat ha estat avaluat positivament durant la primera jornada d’Arrels per 

part de les entitats invitades. Tot i així, han sorgit algunes qüestions que s’haurien de 

tenir en compte a l’hora d’editar pròxims materials: 

• A Catalunya existeix una variabilitat molt gran de condicions climàtiques i això 

fa que les tècniques de cultiu variïn molt a nivell espaial. Per això, cal tenir en 

compte que si l’escala espacial és més amplia no es descriuen pràctiques més 

locals, com ha estat el cas d’aquest llibre. Tot i així, és difícil abastar la totalitat 

dels sabers populars de tot Catalunya, per tant, aquesta fórmula de descripció 

general no és tant inadequada a l’escala espaial que treballem, sempre i quan 

s’especifiqui que existeixen matisos a nivell local. 

• En pròxims materials es podria centrar més la descripció en el pagès o persona 

que desenvolupa la tècnica enlloc de la tècnica en si, adoptant un punt de vista 

més antropològic. Exemple de les trementinaires: enlloc de centrar al descripció 

del coneixement de les plantes silvestres en les plantes, fer-ho en les 

trementinaires que eren qui tenien i utilitzaven aquest coneixement. 

• Abans de l’edició dels materials divulgatius de pròximes entregues, cal valorar 

a qui va dirigit. Sabers del cereal, està dirigit a la societat en general però si fos 

per una escola o per un públic més tècnic hauria de ser adaptat. 

• El qüestionari emprat ha estat satisfactori per cobrir una gran part de la 

informació proposada a recopilar. Malgrat tot, caldria ampliar la part de les 

pràctiques de cultiu (apartat 7): durada, temporalitat, eines, vocabulari, etc. 


44

• És positiu i entenedor dividir la descripció de les pràctiques agrícoles per 

estacions. 


45

7. Bibliografia 

Fonts bibliogràfiques: 

ARDÈVOL, E.; BERTRÁN, M.; CALLÉN, B.; PÉREZ, C. (2003) Etnografía virtualizada: la 

observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Universitat Oberta de 

Catalunya. Athenea Digital, núm. 3: pàgs. 72-92. 

BINGHAM, W.; MOORE, B. ¿Cómo entrevistar?. Madrid. Ediciones Rialp. 1960 

BOADA, M., SAURÍ, D. (2006): “Sostenibilidad y cultura campesina: hacia modelos 

alternativos de desarrollo rural. Una propuesta desde Cataluña”, Boletín de la A.G.E., 41, pp. 

315- 328. 

BUXÓ, M.J. (2004): “Innovación y formas de ciudadanía comunitaria en la sociedad rural”, El 

futuro de los espacios rurales, Ed. S. Nogués Linares, II Congreso Internacional El Nuevo 

Pueblo sobre “El Futuro de los Espacios Rurales”, 2002. 

CALVET, L., REYES-GARCIA, V., TANNER, S. (2008): “Is there a divide between local 

medicinal knowledge and Western medicine? a case study among native Amazonians in 

Bolivia”. Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 4:18. 

CÀNOVES, G., SAURÍ, D. (1984): “La recuperació recent d’un conreu tradicional: el cas de 

l’arròs al Delta de l’Ebre”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 5. 

FRIGOLÉ, J.: “Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de 

la Vansa i Tuixent”. Alt Urgell. Temes d'Etnologia de Catalunya 12, Departament de 

Cultura. Generalitat de Catalunya. 2007, 3ª edició. 

GRAIN (2009): “La agricultura: sus saberes y cuidados”. Darrera consulta al web 

21/12/2009. Web Portal Ecoportal: www.ecoportal.net. 

GUERRERO, M., MÒDOL, J.R., PANADÉS, G., GUILLÉN, M. (2009): Atles de la nova 

ruralitat. Fundació del Món Rural. Lleida. 

MONTSERRAT, P., FILLAT, F. (1984): “La ramaderia intensiva i la cultura rural: el cas de 

la muntanya santanderina”, Quad. Ecol. Apl., 7; pp. 81- 92. 


46

NAZAREA, V.D.(2006): Local knowledge and memory in biodiversity conservation. Annu. 

Rev. Anthropol. 35:317-35. Extret de: www.anualreviews.org. 

PUJADAS, J., COMAS, D. (1983): “Antropologia catalana o Antropologia a Catalunya: 

Tradicions i nous enfocaments”, Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 2 i Butlletí de la 

Fundació Jaume Bofill (1982), pp. 73- 94. 

PUJOL PALOL, Miquel (1998). Cultius herbacis per a indústries agroalimentàries. 

Capellades. 

REYES-GARCÍA, V., MARTÍ, N. (2007): “Etnoecología: punto de encuentro entre naturaleza 

y cultura”, Revista Ecosistemas, 16 (3), pp. 46- 55. 

ROIGÉ, X., ESTRADA, F.: “Les masies del Montseny”, Col lecció Temes d'Etnologia, 

Departament de Cultura. 

SALVADÓ, J. (1991): “De la falç a la recol lectora: vida i cultiu tradicional al Delta de l’Ebre”, 

Ajuntament d’Amposta i Museu del Montsià. 

SANS, F.X. (2007): “La diversidad de los agroecosistemas”, Revista Ecosistemas, 16 (1), pp. 

44- 49. 

SEYMOUR, John (1976). The Complete Book of Self-Sufficiency. Dorling Kindersley, 

Londres. Versió edició espanyola 1979, La vida en el campo, Editorial Blume. 

SIERRA, Francisco. “Función y sentido de la antrevista cualitativa en investigación social” en 

Jesús Galindo Cáceres, “Técnicas de investigación en sociedad, cultura y comunicación”. 

Mèxic, Addison Wesley Longman. 

SOLÀ, J. (2003): “La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i 

patrimoni etnològic al Montsec”. Barcelona, Centre de Promoció de la Cultura Popular i 

Tradicional Catalana, Generalitat de Catalunya. 

TOLEDO, V., ALARCÓN-CHAIRES, P., BARÓN, L. (2002): “Estudiar lo rural desde una 

perspectiva interdisciplinària: una aproximación al caso de México”, Estudios Agrarios 

Análisis, pp. 55- 89. 


47

TULLA, A.F., PALLARÈS, M.: “El mundo rural en el siglo XXI: un compromiso entre la 

cultura rural, las infraestructuras de comunicación, las nuevas tecnologías y la iniciativa local”, 

Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona. 

VACCARO, I., BELTRÁN, O. (2007), eds. “Ecología política de les pirineos. Estado, història 

y paisaje”. Tremp: Garsineu Edicions. 

ZAPATA, V.M.: “Cultura y desarrollo rural”, Departamento de Geografia, Universidad 

de La Laguna. 

LLIBRE DELS SECRETS DE L' AGRICULTURA, CASA RÚSTICA I PASTORIL, FRA 

MIQUEL AGUSTÍ, Ed. ANDANA, València, 2008, ISBN: 9788496995000 

Fonts orals: 

Sr. Josep Puig i Pujol, Ca l’Andreu, Veciana, Sant Pere del Vim (Anoia) 

Sr. Sebastià Cherta i Gisbert, Sant Jaume d’Enveja (Montsià, Delta de l’Ebre) 

Pàgines web: 

- Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja: http://www.santjaume.org/ 

- Ajuntament de Veciana: http://www.veciana.cat 

- Dades i estadístiques del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 

(http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR) 

- Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.es 

- Museu del Montsià: http://www.museumontsia.org/cat/index.htm 


48

Annexos Annexos 

Annexos 

I. Guió de l’entrevista: 

Lloc: Data: Núm. visita/Codi: 

Presentació: Bon dia. El meu nom és .... i sóc tècnic de la Fundació del Món Rural. Des 

d’aquesta entitat estem realitzant un projecte sobre la cultura rural i el saber popular en la 

producció de cereal a la zona. Ens interessaria poder comptar amb la seva col laboració per 

aprendre algunes coses com..; 

(Prèviament es sol licita una autorització legal i firmada a la persona entrevistada, conforme accepta la captació 

d’imatges i enregistrament de l’entrevista, estant suficientment informada en relació als continguts, característiques i 

finalitat de tal projecte.) 

Informació general 

• Nom 

• Edat 

• Lloc de naixement 

• Lloc de residència 

• Professió 

• Estructura familiar 

o Estat civil: 

o Nombre fills/es: 

o Professió fills/es: 

o Creu que algun continuarà la seva feina? 

Qüestionari de l’entrevista: 

1. Contextualització 

Quants anys fa que treballa en el cultiu d’aquest tipus de cereal? 

Per què continua treballant-hi? 

Coneix molta més gent que es dediqui al mateix? 

Ha canviat molt la zona on viu en els darrers 20 anys? 


49

Com pronostica el futur d’aquí 20 anys? 

2. Transmissió del saber 

Qui li ha ensenyat el que sap? 

A qui li ha ensenyat vostè? 

Creu que algú continuarà la seva activitat? 

Considera important fer conèixer el que sap? 

Creu que seria positiu fer conèixer aquests coneixements a les escoles? 

3. Teixit social 

Quines activitats comunals/associatives hi ha a la zona? 

Es relaciona i intercanvia experiències amb altres pagesos de la zona? 

4. Varietats de cereal 

Quin tipus de varietats coneix? 

Quines són comunes a la zona on viu? 

Quines sembra normalment? 

5. Llavors 

Sol conservar la seva llavor cada any? 

Qui ho fa? 

Si compra llavors cada any, on? Per què? 

Com les aconsegueix? 

6. Estacionalitat/ calendari d’activitats 

Quan comença a sembrar? 

Quan sega/ fa la collita? 

A quina època fertilitza/abona? 


50

7. Pràctiques de cultiu 

Quines són les principals labors que fa? 

Què fa per preparar la terra? Com i quan? 

Fa servir algun tipus de fertilització? Com i quan? 

Què fa amb les males herbes que creixen al cultiu? 

Fa rotacions de cultiu? Cada quan? 

Cultiu mixt: realitza algun tipus de cultiu associat al cereal? Quin? Per què? 

Sol fer cremes de rostolls? 

Rep alguna ajuda tècnica i/o econòmica des d’alguna entitat pública o privada 

(DAAR, fons europeus, etc..) per gestionar l’explotació? 

8. Creences 

Em sabria dir alguna creença popular sobre aquest cultiu? 

9. Enfermetats o plagues 

Quines plagues ha viscut el seu cereal? 

Què fa per tractar-les? Ha rebut alguna ajuda institucional per combatre-les? 

Quins productes/eines fa servir? 

10. Destí producció i estructura econòmica 

Quin és el destí de la seva producció? (%autoconsum, % venda)? 

Quins canals de distribució utilitza? 

Quina és l’activitat econòmica predominant a la comarca? 

Participa a alguna cooperativa? 

11. Unitats treball 

Qui treballa a la seva finca? Fent què? 

Qui espera que el continuï treballant? 


51

12. Pràctiques col laterals de diversificació 

Quines altres activitats treballa a la seva finca? 

Com ho fa? 

13. Serveis 

Al lloc on viu, hi ha algun tipus d’infraestructura i/o servei que creu que hauria 

de millorar (transport escolar, aigua, llum, gas, comunicacions, etc.)? 

En quin tipus de material li agradaria que resultés aquest treball gràfic i 

documental (llibre/ book fotogràfic, informe, calendari informatiu del cultiu, 

etc..)? 

14. Agraïments 

Demanar si coneix o sap d’alguna persona que ens pugui ser d’interès per 

entrevistar. Per coneixedor- expert en la temàtica o perquè practica el cultiu 

amb mètodes ancestrals. 

Agrair la col laboració. 


52

II. Transcripció de l’entrevista a Sebastià Cherta 

Lloc: Sant Jaume d’Enveja 

(Delta de l’Ebre) 

Informació general 

Data: 12 maig 

2009 

Nom Sebastià Cherta Gisbert 

Edat 41 anys 

Lloc de naixement Sant Jaume d’Enveja 

Lloc on viu Sant Jaume d’Enveja 

Professió Agricultor de l’arròs 

Estructura 

familiar 


1. Estat de la qüestió 

Estat Civil: Casat 

Nº fills/es: 1 filla de 6 anys 

A què es dediquen: - 

Núm. visita/codi: 1 arròs (2a visita) 

Creu que algun d’ells continuarà la seva feina? A ella li agrada 

però d’aquí a allà.. 

Quants anys fa que treballa en el cultiu de l’arròs? 

Farà uns 25 anys. No tenia carnet i ja anava amb maquinària.. 

Per què continua treballant-hi? 

Forma part de la vida. Vaig fer Agrònoms per poder treballar en això, el que 

passa és que no vaig poder acabar...és una forma de viure. Si vius aquí o treballes al 

camp en l’arròs o has de guanyar-te la vida d’una altra manera. 

Coneix molta més gent que es dediqui al mateix? 

Sí, aquí el poble coneixo pràcticament a tothom que es dedica en l’arròs. Del 

poble els coneixo a tots. Aquí el que passa és que amb molt poca gent es treballa molta 


53

superfície i tens molta relació amb els companys de feina. Entre nosaltres no hi ha 

competència. 


Sí que ha canviat sobretot a nivell de comunicació, carreteres noves, etc. Ha 

canviat pràcticament tal com avança la manera de viure. Encara que estem en un poble 

tampoc no estem abandonats. 


D’aquí 20 anys suposo que el sector de l’arròs estarà igual. Hi haurà més 

problemes perquè els productes canviaran, això s’està ficant molt al dia, hi haurà 

menys zona per cultivar, etc. però tampoc veig un canvi molt gran. Si no és un 

abandonament forçós de l’Administració no crec que ningú abandoni les seves terres. 



Això és el dia a dia. A casa pràcticament vam començar al mateix temps i 

portar arròs sempre se n’havia portat però des de que ens hi vam posar el meu germà i 

jo ho hem anat fent més com a empresa. Però els coneixements és el dia a dia i 

preguntant.. 


De moment a ningú i a un munt de gent, perquè jo faig coses a vegades la gent 

no ho fan i de vegades jo copio coses dels altres. Això és més del dia a dia que no... 


Si, suposo que si. Més que res per les inversions en maquinària i això. Ha de 

seguir amb algú o altre. Aquí se fa molt que quan algú es jubila i no vol seguir, ho 

traspassa a algú i li dóna les terres i els treballs. 


Si que és important, però aquest coneixement se transmet pel fet d’aprendre les 

coses a base d’errors teus o dels altres. Com que hi ha molt bona relació amb els altres, 

de vegades alguns t’indiquen algunes coses, i al revés. 

Creu que seria positiu fer conèixer aquests coneixements a les escoles? 

Si perquè per exemple la gent jove no sap distingir una herba de l’altra. 

S’hauria de fer almenys una xerrada o dos a l’any. 


54



Les cooperatives i comunitats de regants. En acabat hi ha un percentatge molt 

petit d’associacions de productors independents però això és un cas puntual. Es tracta 

de tres o quatre propietaris que es posen d’acord alhora de vendre el producte. Però 

això és molt puntual. El més important són les cooperatives i les comunitats de 

regants. Aquestes últimes no tenen cap ànim de lucre, és una eina de gestió de l’aigua 

molt important perquè sinó seria un desastre. 


Si, aquest punt és importantíssim. Hi ha qui no vol preguntar però a mi no em 

preocupa. El que passa que de vegades has de saber com és la teva terra i que el que 

amb un li funciona no té perquè ser bo per a tu. No tot funciona a tot arreu. 



Conec pràcticament totes les varietats des de les antigues que ja no es cultiven 

fins algunes de modernes que encara no estan al mercat. A veure, a mi m’agrada saber 

coses i procures estar una mica al dia. Algunes de les més antigues que conec són; 

“Francès”, “Bahia”, “Sénia”, “Montsianell”, “Matusaca”, etc. Però veus, per exemple, 

aquests varietat tan antiga “Matusaca” és molt semblant a la varietat actual que fem 

nosaltres. Si et mires la fitxa tècnica de l’una i l’altra pràcticament no hi ha cap 

diferència. Llavors hi ha les d’arròs llarg; “Lemon”, “Thaibonnet”, “Skylomen”, 

“Marisma”, etc. I les més noves que hi ha ara i donen més rendiment; “Fonsa”, i 

“Gleba”. I les que no en venen encara; “Guardiamar”. I llarg hi ha el “Gladio”, 

“Libero”, etc. “Libero” és una varietat una mica estranya. 

Quines són comunes a la zona on viu? 

Aquí el Delta les varietats més comunes són el “Montsianell” i “Gleba” que són 

gra rodó (aquí en diem semillarg). I com a arròs llarg, el poquet que es fa és “Gladio”. 

Els primers estem parlant del 95% de la superfície total conreada i d’aquest un 

70% és “Gleba”. 


Nosaltres fem un arròs especial per un mercat concret (japonès) i en acabat 

l’altra varietat és el “Gleba” que la portem a la cooperativa. 


55

5. Llavors 

Sol conservar la seva llavor cada any? 

Fins ara si, però fa un any que no. L’any passat vam tenir problemes amb una 

mala herba i vam decidir que no en faríem per netejar el camp. Ho hem donat a 

l’empresa de llavors i ells se n’encarreguen. 

Qui ho fa? 

L’empresa de certificació, classificació i empaquetat al sac de les llavors. 

Si compra llavors cada any, on? Per què? 

Hi ha dos maneres: directament a les empreses productores de llavors o per 

mediació de les cooperatives. Tu fas una comanda i llavors la cooperativa fa la 

comanda a l’empresa. 

Com les aconsegueix? 

Fem una previsió per nadal de quants kg consumirem de tal varietat i llavors 

les comprem. Llavors també, entre pagesos ens avisem si tenim algun excedent. 



A finals d’abril- principis de maig. 


Durant el mes de setembre. 


Se fa un bon fondo abans de sembrar i llavors es fa una “cobertera” que ha de 

ser a finals de maig- principis de juny. Si sembres a l’abril és a finals de maig i si 

sembres al maig és primers de juny. I hi ha gent que fa una segona “cobertera” i tot, 

que va cap a primers de juliol. 

Amb això també s’ha de mirar la manera de treballar, perquè abans se tirava 

tot de fondo i necessitaves una quantitat de fertilitzant increïble. Ara se n’han donat 

compte que val la pena donar-ho en tres vegades que no en dos, perquè com menys 

aportacions fas més quantitat i com més aportacions redueixes la quantitat. Així la 

quantitat s’ha aprofitat millor pel cultiu. Com més aportacions menys quantitat 

d’abono total necessites. 



56


El primer treball que es fa és “fanguejar”, que és l’enterrament de la collita 

anterior. Llavors hi ha l’acondicionament i preparació del terreny amb anivellacions. 

Després es prepara “el llit de sembra”, deixar la terra en condicions per sembrar que 

se’n diu “revoldre”. Llavors toca sembrar la llavor i fas les aplicacions d’herbicides i/o 

fitosanitaris necessaris. Després l’aplicació d’adob i després ja ve la collita. 


Pots deixar llest per sembrar directament i llavors ja sembres o sinó ho tens de 

revoldre. Revoldre més que res té doble sentit ja que aprofitant que deixes la terra 

llesta per sembrar ja combats la mala herba o “arròs salvatge” que en diem. De fet es 

sembra el mateix. Si has d’aplicar herbicida ja tens que deixar el terreny preparat 

abans de tirar l’aigua. Les màquines pràcticament són les mateixes, o vas pel sec o vas 

pel fang, utilitzant una “fresadora” o un “rulo” que és un “rodillo” d’aquells mecànics. 


Si, normalment els químics. Lo més normal és el sulfat amoni (sal que diem), 

urea i complexes formalitzats. Això se sol fer cap al juny. 


(ídem) 


No, de fet abans el Delta la gent que feia arròs ho feia per deixar descansar la 

terra perquè tenien horta. Per fer descansar la terra aprofitaven per fer arròs. 


No. 


Pels marges i com a cosa molt puntual. Estan prohibides i només es poden fer 

controlades i a l’època que toca. 



Rebem les subvencions de la PAC, i la del pagament de cultiu únic que se’n diu. 

Per part de l’IRTA s’organitza una jornada a l’any, però el més habitual és 

l’assessorament tècnic per part dels enginyers de les cases comercials dels 

productes. 


57

8. Creences 

Em sabria dir alguna creença popular sobre el cultiu de l’arròs? 

Els vells deien que “L’arròs vol foc al cap i aigua als peus”. 

El vent de llevant és molt dolent perquè aixeca el fang. 

L’arròs del Delta té alt contingut de midó. 



El “Xilo” (“lo cuc” o barrinador) i atacs de fongs a l’espiga en el moment 

d’espigar l’arròs. 

Què fa per tractar-les? Ha rebut alguna ajuda institucional per combatre-les? 

Per combatre el “Xilo” se n’encarrega l’Associació de Defensa Vegetal (ADV), 

posant trampes fenhormones a cada parcel la i fent el seguiment d’aquesta plaga en 

concret. Pels fongs s’apliquen tractament de fungicides un cop a l’estiu com a mínim. 

Quins productes/eines fa servir? 

Per aplicar fungicides es fa per tractaments aeris. Pels insecticides està prohibit 

tirar-ne i es fa amb trampes de fenhormones. Només n’apliquen ells puntualment en 

algun punt en concret quan hi ha algun focus “una mica bèstia”. 



La gent de vegades algú se’n guarda una mica. Hi ha gent que encara té algun 

molient petit per moldre’l. Però pràcticament tothom ho ven. 

Quins canals de distribució utilitza? 

Ho vens directament als comercials de cada casa o ho portes a la cooperativa. 

Més o menys cada casa comercial té un representant aquí el Delta i ja se sap qui és qui. 

Hi ha un que compra per una marca, un altre que compra per a dos, etc. Normalment hi 

ha tres compradors. 


El sector de l’arròs. 



58

Si, la Càmara Arrossera del Montsià, que és la fusió de la Cooperativa de Sant 

Jaume d’Enveja i la Cooperativa d’Amposta. Llavors, a la banda esquerra de l’Ebre hi 

ha l’Associació de Cooperatives Arrossaires del Delta. 



Som 3 persones fixes. Un noi assalariat, el meu germà i jo. Llavors hi ha 

moments puntual com el mes de la recol lecció de l’arròs que en som una o dues 

persones més. 


Home nosaltres som una empresa familiar, espero que algú o altre ho 

continuarà. 


Quines altres activitats treballa a la seva finca? 

No, nosaltres no. Altres finques fan aprofitament cinegètic o agroturisme però 

és minoritari. 

Com ho fa? - 

13. Serveis 

Al lloc on viu, hi ha algun tipus d’infraestructura i/o servei que creu que hauria 

de millorar (transport escolar, aigua, llum, gas, comunicacions, etc.)? 

Home aquí ha de millorar molt més l’estat dels camins. Pel demés no podem 

pretendre viure com a Barcelona sobretot per l’accessibilitat als serveis. 

En quin tipus de material li agradaria que resultés aquest treball gràfic i 

documental (llibre/ book fotogràfic, informe, calendari informatiu del cultiu, 

etc..)? 

No ho sé, ja em va bé lo del llibre fotogràfic. 


59

III. Transcripció de l’entrevista a Josep Puig 

Lloc: Finca Ca l’Andreu 

Informació general: 

Nom Josep Puig Pujol 

Edat 55 anys 

Data: 26 de març 2009 

Lloc de naixement Ca l’Andreu, municipi de Veciana 

Lloc on viu Ca l’Andreu, municipi de Veciana 

Professió Pagès 

Estructura 

familiar 

Estat Civil: 

Nº fills/es: 2 filles 

Núm. visita/codi: 1secà (2a visita) 

A què es dediquen: Una treballa en el sector del turisme (Calaf) i 

l’altra en una empresa tèxtil (Igualada). 

Creu que algun d’ells continuarà la seva feina? Els agrada però 

tenen altra feina i per continuar-ho hi ha masses dificultats. 


1. Estat de la qüestió 

Per què continua treballant amb mètodes tradicionals? 

Bàsicament perquè m’agrada treballar amb les bèsties i els animals de tracció. 

M’entusiasmen les fires de bestiar i en general tot el que envolta aquest món, i per això 

encara em dedico a treballar amb aquests mitjans. 

Coneix més gent que faci el mateix? 

Actualment per aquesta zona no, tot i que fa un temps hi havia un senyor de per aquí 

la vora que també s’hi dedicava però ara ja està jubilat. 


Sí, abans hi havia molts pagesos treballant amb animals i en això ha canviat molt. El 

paisatge també ha canviat perquè s’han fet alguns camps de cultiu més grans i han 


60

desaparegut les feixes més petites ja que no hi pot entrar la maquinària tan fàcilment. 

Els aerogeneradors del parc eòlic d’aquí al costat no em molesta. 


Tal com està la situació actualment i amb tot això de la crisi, crec que hi haurà canvis 

importants. 



Això s’aprèn de la mateixa feina. Jo fa molts anys que treballo. Als 14 anys vaig 

començar a treballar amb el meu pare i d’ell en vaig aprendre la manera de llaurar i 

treballar la terra. Tot canvia i no totes les tècniques que em va ensenyar el meu pare 

les faig, ja que hi ha una part que la vas aprenent sobre la marxa. 


No perquè ningú s’hi ha interessat. 


No ho crec. Ja hi havia molta gent abans meu que al final ho han deixat perquè s’han 

jubilat o per altres oportunitats de negoci. 


La majoria de la gent no hi està massa interessada. La producció d’aliments és un 

sector que viu masses dificultats. La gent valora més l’aspecte i forma dels aliments 

que no pas el procés que s’ha seguit per a produir-lo. En aquest sentit sí que és 

important fer conèixer aquest tipus de processos. 

A qui creu que se li hauria d’ensenyar? 

Potser a les escoles ja que la majoria d’aquestes coses només s’aprenen si les vius 

directament de casa teva. 



Estem en contacte i xerrem molt amb els veïns però no participo en cap activitat 

associativa de lucre ni esbarjo. Tampoc vaig al bar. 


Parlem sobretot del temps o de notícies.. 


61



Jo planto ordi, blat (seixons), vesses, erp (producte pels xais), civada (també cigrons). 

Quines són comunes a la comarca? 

Ordi i blat (i també el cigronet des de fa pocs anys que ha guanyat empenta). 


Ordi i Blat. Aquest any he sembrat més blat. 

5. Llavors 

Sol conservar la seva llavor cada any? Qui ho fa? Com les aconsegueix? 

Sí, conservo la llavor cada any. Quan faig la collita reservo alguns sacs per sembrar i 

llavors “la llantio/ vento” a l’era quan bufa marinada perquè marxin una mica les 

llavors. 

De tan en tan també canvio la llavor (cada 2 o 3 anys) i en compro a alguns 

magatzems de per aquí la comarca com Calaf o Prats de Rei. No m’agraden les llavors 

que vénen de massa lluny i prefereixo les varietats de llavor de la zona que estan més 

ben aclimatades. A més hi ha confiança i bona relació amb aquests proveïdors i sempre 

ajuda que et guiïn una mica. 

Si compra llavors cada any, on? Per què? - 



Normalment i en aquesta zona es fa entre els mesos d’octubre i novembre. La data 

exacte pot variar segons si plou i llavors t’endarrereixes una o dues setmanes. Llavors, 

també es pot sembrar varietats tardanes cap als mesos de gener i febrer, tot i que de 

vegades hi ha problemes de que li costa arribar perquè el bon temps s’avança i l’espiga 

queda més raquítica. 


Se sol segar al juliol i depenent de l’any, si la calor no s’avança massa, es pot segar 

fins a l’agost. Abans quan era més jove hi solia haver més pluges al maig i llavors al 

juny encara granava.. fins a ben entrat l’estiu no es segava. 



62

Normalment al temps de sembrar es sol abonar la terra (setembre- octubre). Després 

cap al febrer tiro nitrat. Se sol fer un parell de cops durant el cicle de la planta. Ho faig 

amb fems i abono químic com nitrats o altres compostos. 

Al mateix sembrar la llavor també s’incorpora l’abono a la terra. 



Cuido les gallines i altre bestiar com cabres. A l’hivern també esporgo alguns pins i 

faig llenya per l’any vinent. Sempre s’ha de fer d’un hivern per l’altre perquè cal deixarla 

assecar. 


La llauro cap al mes de març- abril- maig.. i llavors segons si ha plogut gaire a la 

primavera surten moltes herbes i s’hi ha de passar un “tallant” (forma Y, funció dels 

cultivadors). Després la terra queda “oberta” i és bo perquè el sol de l’estiu hi penetra. 


Només l’abono del sembrar i alguna altra vegada. 


Mato les males herbes si n’hi ha amb un carret per ensulfatar que també va amb la 

mula 


Sí, ho faig cada any però no excessivament. 

Faig guaret habitualment i cal llaurar-lo perquè a l’estiu ha d’estar net. “A l’estiu el 

guaret ha d’estar net” perquè així la terra està solejada i no hi ha cap arrel. Així es diu 

que reposa la terra i llavors no cal abonar-la tan. 


No ho faig mai. Antigament hi havia arbres entre les feixes però això ja s’ha perdut. 


Sí, ho faig a l’època que ho deixen fer, del 15 de novembre al 15 de març.. 



No rebo cap ajuda, m’ho vaig espavilant de la manera que puc. 


63

8. Creences 

Quan bufa vent de Manresa és senyal que plourà molt. En canvi quan bufa de 

tramunta és un vent sec i més serè i fa bon temps. 

El bestiar es treu a l’hivern perquè solen néixer a la primavera. 

Antigament es feia la festa del batre amb un dinar familiar i amb la gent que havia 

col laborat amb la feina de la collita. 



No en recordo cap especialment per aquesta zona. 

Què fa per tractar-les? - 

Quins productes/eines fa servir? – 



Gairebé em quedo tot el gra per donar de menjar al bestiar (80% aprox.), perquè no els 

compro pinso. Mengen dos “mostes” al matí i dos al migdia. 

Els anys que hi ha algun excedent ho venc a comerciants que en compren per aquí la 

zona. Ara fa dons anys que no n’he venut gens. 

Com distribueix aquesta producció? 

El mateix que em ve a segar s’ho emporta per distribuir-ho i vendre, cobrant un jornal. 


Els pocs que som ens dediquem a la pagesia. Els pagesos s’han “aclarit” molt (són 

pocs) ja que la majoria no han tingut relleu generacional i els que s’han quedat a viure 

ja no s’hi dediquen. 


No. (amb el cigronet el porto a la COOPAC). 



Hi treballo jo tot sol. 


64


No ho sé, de moment vaig fent jo i el dia que m’avariï ja ho veurem.. 


Quines altres activitats treballa a la seva finca? - 

Com ho fa? - 

13. Serveis 

Quan les nenes eren petites i anaven a l’escola les passava a buscar l’autobús de Calaf. 

L’electricitat la van posar fa uns 40 anys i l’aigua ens arriba de la del poble.. 


65

Projecte Sabers Cereals_def_web - Fundació del Món Rural

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?