Projecte Sabers Cereals_def_web - Fundació del Món Rural
Projecte Sabers Cereals_def_web - Fundació del Món Rural
Projecte Sabers Cereals_def_web - Fundació del Món Rural
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Sabers</strong> <strong>Sabers</strong> <strong>del</strong> <strong>del</strong> cereal. cereal. Cultivant Cultivant cultura<br />
cultura<br />
Retalls Retalls Retalls Retalls d’un d’un d’un d’un passat passat passat passat present present present present<br />
“<strong>Sabers</strong> <strong>del</strong> cereal. Cultivant cultura”/ <strong>Projecte</strong> marc Arrels- Conreu de sabers<br />
Entitat impulsora: <strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong><br />
Àrea de Medi Ambient: Gemma Estany Ferrer i Marc Costa Puigpelat<br />
(gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat)<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong> www.fmr.cat, 2009-2010<br />
Av. Prat de la Riba, 27, 1a<br />
25008 Lleida<br />
Tel. 973 22 93 60<br />
Fax. 973 22 93 65<br />
Av. Josep Tarra<strong>del</strong>las, 8-10, A 3a<br />
08029 Barcelona<br />
Tel. 93 363 59 88<br />
Fax. 93 410 92 07
Agraïments<br />
Volem agrair molt especialment a Sebastià Cherta i a Josep Puig la seva col laboració i<br />
implicació en aquest projecte. Sense ells aquest treball no hagués estat possible. D’altra<br />
banda, agraïm a totes les persones que han aportat el seu gra de sorra i a tots aquells<br />
que segueixen transmeten els sabers populars i treballen per a la seva conservació.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
2
Taula de continguts<br />
1. Resum/Presentació<br />
1.1 Antecedents i context<br />
1.2 Objectius<br />
1.3 Metodologia<br />
Selecció casos<br />
Recollida de dades<br />
Tractament de la informació obtinguda<br />
1.4 Presentació <strong>del</strong>s resultats<br />
1.5 Estructura cronològica <strong>del</strong> treball<br />
1.6 Marc Teòric<br />
2. Els cereals a Catalunya<br />
3. Contextualització <strong>del</strong>s casos d’estudi<br />
3.1 Veciana<br />
3.2 Sant Jaume d’Enveja<br />
4. El cultiu tradicional <strong>del</strong> cereal de secà<br />
4.1 El conreu <strong>del</strong> cereal a secà<br />
La collita a secà<br />
La batuda i ventada a secà<br />
El llaurar a secà<br />
La sembra a secà<br />
4.2 Vocabulari<br />
5. El cultiu tradicional de l’arròs<br />
5.1 El conreu de l’arròs<br />
Inundació de les parcel les d’arròs<br />
La sembra o plantació de l’arròs<br />
El birbar i la collita de l’arròs<br />
La batuda, ventada i solejat de l’arròs<br />
El fangueig de les parcel les d’arròs<br />
5.2 Vocabulari<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
3
6. Passat, present i... futur<br />
7. Bibliografia<br />
Annex<br />
6.1 Valoració final<br />
6.2 Valoracions <strong>del</strong> llibre de la jornada Arrels<br />
I. Guió de l’entrevista<br />
II. Transcripció de l’entrevista a Sebastià Cherta<br />
III. Transcripció de l’entrevista a Josep Puig<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
4
1. Resum inicial<br />
1.1 Antecedents i context<br />
La <strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong> treballa per continuar aportant elements de<br />
conscienciació sobre el valor estratègic de l’entorn rural de Catalunya. La preservació<br />
de les riqueses naturals <strong>del</strong> territori és tan important com la conservació <strong>del</strong>s seus<br />
valors culturals. Des d’aquesta premissa, aquest projecte vol contribuir a la tasca de<br />
revaloració social i col lectiva de la cultura rural catalana, que representa un tret<br />
diferencial i identitari d’aquest món rural català.<br />
Històricament, l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura han estat quelcom<br />
més que meres activitats econòmiques i han estat fonts importants de coneixement<br />
local i de saber popular; una classe de coneixement molt arrelat al territori i al propi<br />
entorn natural. El desenvolupament d’aquestes activitats també és una forma de viure<br />
que encara avui segueix representant un <strong>del</strong>s fonaments més importants per a la<br />
conformació de la identitat cultural catalana. A Catalunya, algunes de les dificultats<br />
que viuen aquests sectors suposen un risc per la pèrdua de la riquesa i diversitat<br />
cultural <strong>del</strong> territori.<br />
La cultura rural ha estat basada en un coneixement, bàsicament de transmissió oral,<br />
adquirit a partir de l’experiència i de l’observació <strong>del</strong> medi a llarg termini, el qual ha<br />
estat anomenat per alguns investigadors com el coneixement ecològic local (o<br />
tradicional). Aquest coneixement és molt divers i comporta un major grau de<br />
coneixement de l’entorn i de les seves possibilitats, un tret indispensable per l’equilibri<br />
entre qualsevol societat i el territori que la sustenta. Tot i així, en l’actualitat el<br />
coneixement local es va perdent per la generalització d’un mo<strong>del</strong> socio-cultural més<br />
aviat urbanitzat i el predomini de la tècnica moderna. Malgrat tot, és necessari<br />
continuar tenint en consideració aquest coneixement que pot ser una eina útil per a la<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
5
gestió <strong>del</strong>s ecosistemes i revalorar-lo, ja que representa un patrimoni cultural i és un<br />
element d’identitat que cal preservar.<br />
Amb aquesta voluntat neix “Arrels. Conreu de sabers”, que és el projecte marc on<br />
s’engloba “<strong>Sabers</strong> <strong>del</strong> cereal. Cultivant cultura”. Els seus objectius són recopilar i<br />
documentar el coneixement popular de la cultura rural catalana, donar-lo a conèixer<br />
entre el conjunt de la societat per projectar i facilitar la transmissió cultural i el diàleg<br />
intergeneracional, necessaris pel desenvolupament sostenible <strong>del</strong> país. El projecte vol<br />
reunir experiències, estudiar-ne de noves i servir de plataforma per al treball<br />
transversal i interdisciplinari <strong>del</strong>s diferents grups que es dediquen a la recopilació <strong>del</strong><br />
coneixement rural. El resultat d’aquesta tasca permetrà generar un arxiu conjunt <strong>del</strong><br />
saber popular rural català, ordenat per temàtiques, <strong>del</strong> qual el present projecte n’ha<br />
estat la prova pilot que configurarà la primera peça.<br />
A “<strong>Sabers</strong> <strong>del</strong> cereal. Cultivant cultura” s’han recopilat els coneixements populars<br />
ancestrals que envolten el cicle de cultiu d’un <strong>del</strong>s sectors més característics de la<br />
tradició agrícola catalana com són els cereals. De fet, el terme “cereals” prové <strong>del</strong> llatí<br />
Ceres, que en la mitologia romana era la deessa de l’Agricultura. La producció de<br />
cereals ha estat un <strong>del</strong>s cultius més paradigmàtics i representatius de l’activitat agrària<br />
al llarg de la història <strong>del</strong> país, així com en molts altres indrets <strong>del</strong> món, i ha marcat tant<br />
l’evolució <strong>del</strong> paisatge com la <strong>del</strong>s costums i tarannàs de bona part de la societat rural<br />
fins el dia d’avui. L’objectiu d’aquest treball ha estat el de documentar una part <strong>del</strong><br />
coneixement popular rural en el camp <strong>del</strong> cultiu <strong>del</strong>s cereals, per tal de posar-lo en<br />
valor i difondre’l a la societat mitjançant la publicació d’un llibre.<br />
Per a la realització d’aquest projecte, s’han seleccionat dos casos d’estudi i s’han<br />
recopilat les dades a partir de fonts bibliogràfiques, gràfiques i orals, utilitzant el<br />
mètode de les entrevistes en profunditat i de l’observació participant. El resultat ha<br />
estat l’edició d’un llibre on es descriuen les tasques agrícoles relacionades amb el cultiu<br />
<strong>del</strong>s cereals estructurades a partir de les estacions de l’any, utilitzant també un suport<br />
visual de fotografies actuals que complementa la descripció de les tasques ancestrals.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
6
Cal tenir en compte la importància d’aquesta tasca en el moment històric actual on<br />
predomina la mecanització i els avenços tecnològics, i pràcticament la totalitat <strong>del</strong>s<br />
mètodes de cultiu <strong>del</strong>s cereals es basen en sistemes de producció més moderns i<br />
eficients per respondre a les necessitats actuals. Cal conèixer i saber d’on venim per a<br />
comprendre on som.<br />
El conjunt de sabers <strong>del</strong> coneixement en cap cas estan renyits amb la modernització tècnica que<br />
caracteritza la majoria <strong>del</strong> sector agrari en l’actualitat. Es vol remarcar especialment que tan la<br />
vessant <strong>del</strong> coneixement tècnic com el que podríem denominar com a popular, tenen una<br />
evolució constant, paral lela i molt interrelacionada. Així doncs, encara que avui en dia no sigui<br />
massa comú segar el blat amb la falç, no significa que els sabers <strong>del</strong> coneixement popular s’hagin<br />
perdut o hagin esdevingut totalment inútils. Ans al contrari, s’entén que tal i com la cultura és<br />
dinàmica, conformant-se i enriquint-se contínuament segons la diversitat en que vivim, el<br />
funcionament <strong>del</strong>s sistemes de cultiu també és el resultat d’uns coneixements i pràctiques que<br />
evolucionen constantment al pas <strong>del</strong> temps. Des d’aquest punt de vista, també representen allò<br />
que és cultura i en un medi eminentment rural. Per aquest fet, en aquest treball es parla de<br />
cultura rural.<br />
1.2 Objectius<br />
- Recopilar, identificar i documentar una part <strong>del</strong>s coneixements i sabers<br />
populars propis de la cultura rural en el cultiu <strong>del</strong> cereal a Catalunya.<br />
- Divulgar aquests coneixements a determinats grups de població per a facilitar<br />
la transmissió intergeneracional i el diàleg urbà- rural.<br />
- Presentar els resultats com un instrument útil per al coneixement i comprensió<br />
de l’entorn (educació ambiental/ ecològica) que ajuda a entendre l’evolució i les<br />
dinàmiques actuals <strong>del</strong> cultiu.<br />
- Desenvolupar un mètode de treball basat en la utilització de fonts d’informació<br />
oral, gràfica i bibliogràfica.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
7
1.3 Metodologia<br />
El projecte “<strong>Sabers</strong> <strong>del</strong> cereal. Cultivant cultura” correspon al desenvolupament d’una<br />
prova pilot pel projecte marc Arrels- Conreu de sabers (veure “Cronograma de la fase 1<br />
<strong>del</strong> projecte marc Arrels”), la qual realitza paral lelament al desenvolupament d’altres<br />
accions en el si <strong>del</strong> projecte marc.<br />
Fase 1<br />
(2009)<br />
Taula 1. Cronograma de la fase 1 <strong>del</strong> projecte marc Arrels- Conreu de sabers.<br />
Nom de la fase d’acció gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des<br />
Revisió de la literatura x<br />
Consulta i contacte experts/<br />
Selecció casos locals per a prova<br />
pilot<br />
x x x<br />
Desenvolupament de la prova pilot x x x x x x x x x<br />
Contactar i presentar el projecte<br />
Arrels- Conreu de sabers a entitats<br />
i particulars de la matèria d’estudi<br />
Jornada presentació resultats i<br />
iniciativa (Fase 2)<br />
Selecció de casos:<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
x x<br />
És important ressaltar que el plantejament <strong>del</strong>s objectius d’aquest treball no persegueix<br />
uns resultats representatius, sinó testimonials. En aquest cas l’objectiu ha estat la<br />
recerca d’aquelles pràctiques ancestrals no mecanitzades que encara es portin a terme<br />
encara en l’actualitat. Així doncs, la selecció de casos ha estat de caràcter intencional.<br />
La Taula 2 mostra les característiques <strong>del</strong>s dos casos d’estudi escollits:<br />
Taula 2. Identificació de casos locals per a l’estudi.<br />
Tipus cereal Comarca Municipi Contacte Data de l’entrevista<br />
secà Anoia Veciana (Ca l’Andreu) Sr. Josep Puig Març 2009<br />
regadiu Montsià Sant Jaume d’Enveja Sr. Sebastià Cherta Maig 2009<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
x<br />
8
En el cas de secà, els mètodes tradicionals no mecanitzats encara es duen a terme<br />
actualment, mentre que a regadiu, no s’ha trobat cap cas i s’han documentat les tasques<br />
ancestrals que es mantenen en festivitats que les rememoren.<br />
Recollida de dades:<br />
La informació oral s’ha obtingut de la realització d’entrevistes en profunditat semi-<br />
estructurades 1 a Josep Puig de Ca l’Andreu (Veciana, Anoia) i a Sebastià Cherta<br />
arrossaire de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), les qual han estat enregistrades en àudio i<br />
han estat transcrites. D’altra banda, per a la recollida de dades també s’ha procedit a<br />
l’observació participant, on l’investigador ha participat activament en les tasques<br />
relacionades amb el cultiu <strong>del</strong>s cereals. Aquest tipus de treball, juntament amb les<br />
converses informals durant el recorregut pel territori, nodreix la qualitat de la<br />
informació a partir de la pròpia experiència. En aquestes sessions, programades segons<br />
el moment clau <strong>del</strong> cicle <strong>del</strong> cultiu, s’ha realitzat el reportatge gràfic, el qual<br />
complementa la descripció de les tasques ancestrals amb imatges actuals. S’ha ampliat<br />
la informació amb fonts bibliogràfiques per tal de completar la descripció de les<br />
tasques agrícoles.<br />
Tractament de la informació obtinguda:<br />
S’ha realitzat una anàlisi de contingut, per tal d’extreure la informació relacionada amb<br />
la pràctica tradicional de cultiu <strong>del</strong>s cereals, i una anàlisi de discurs, per valorar la<br />
percepció que els entrevistats tenen sobre aquesta temàtica. La informació referent a la<br />
descripció de les tasques de cultiu, s’han dividit i ordenat segons l’estació de l’any en<br />
què tenen lloc. La divisió temporal per estacions recorda l’estret lligam entre l’activitat<br />
agrària i les condicions ambientals. El pas <strong>del</strong> temps s’escenifica com un cicle de vida, i<br />
permet fer-se una idea de les formes de viure al món rural.<br />
1 Consultar el guió de l’entrevista oral als Annexes d’aquest treball.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
9
1.4 Presentació <strong>del</strong>s resultats<br />
Els resultats de la recerca es presentaran en el format d’un llibret de divulgació, que<br />
destaca els elements més visuals de la recerca. La seva difusió serà necessària per<br />
incidir en la conscienciació social. La presentació <strong>del</strong> material donarà el tret de sortida a<br />
l’inici de la Fase 2 <strong>del</strong> projecte Arrels- Conreu de sabers, el 22 de desembre de 2009.<br />
1.5 Estructura cronològica <strong>del</strong> treball:<br />
L’estructura <strong>del</strong> projecte “<strong>Sabers</strong> <strong>del</strong> cereal. Cultivant cultura” segons la<br />
temporalització de les seves activitats es representa en l’esquema adjunt.<br />
Taula 3. Cronograma de treball.<br />
Accions gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des<br />
Consulta amb professionals<br />
experts i revisió bibliogràfica<br />
Identificació de casos locals x x<br />
Disseny de les eines/<br />
instruments d’investigació<br />
Realització <strong>del</strong> treball de camp<br />
(entrevistes i recopilació)<br />
Interpretació, anàlisi i<br />
documentació <strong>del</strong>s resultats<br />
Elaboració <strong>del</strong> material<br />
divulgatiu<br />
Jornada presentació resultats i<br />
iniciativa (Fase 2)<br />
1.6 Marc teòric<br />
x<br />
x<br />
x x x x x<br />
x x<br />
x x<br />
x x x x x x<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
x x x x<br />
En aquest apartat es farà una breu descripció <strong>del</strong>s conceptes teòrics, per tal de millorar<br />
la comprensió de la recerca desenvolupada en aquest projecte.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
x<br />
10
Descripció de conceptes:<br />
- Coneixement ecològic local (tradicional): “conjunt de coneixements, pràctiques<br />
i creences, que evoluciona a través de processos adaptatius i és comunicat per<br />
transmissió cultural durant generacions, sobre la relació <strong>del</strong>s éssers vius<br />
(inclosos els humans), d’un amb l’altre i amb el medi ambient” (Reyes-García i<br />
Martí, 2007). Es genera a partir de determinants de caràcter biofísic i socials de<br />
caràcter sobretot local, per això la seva contextualització és molt important.<br />
Normalment la via d’aquest coneixement és oral i la identitat i la memòria<br />
juguen un paper clau en la configuració i transmissió d’aquest coneixement. Tot<br />
i que alguns autors han fet servir la paraula tradicional per descriure’l, cal<br />
esmentar que altres autors troben més apropiat no utilitzar-la ja que pot<br />
semblar que es <strong>def</strong>ineixi com un coneixement rígid i estàtic enlloc de dinàmic i<br />
evolutiu, tal com és en realitat. També s’utilitza el mot “popular” per designar<br />
aquest coneixement perpetuat per la transmissió oral i no verificat per la ciència<br />
moderna.<br />
- Memòria: és la representació selectiva <strong>del</strong> passat construïda a partir de<br />
determinants individuals i col lectius com el context familiar, social o polític. El<br />
passat evocat per la memòria no és purament la realitat passada sinó una<br />
interpretació subjectiva de la manera com l’ha viscut un individu o un col lectiu<br />
i evoluciona cada vegada que és evocada. La memòria pot ser construïda i<br />
reconstruïda en actes públics de recordatori com les festivitats (Nazarea, 2006).<br />
- Cultura: “conjunt de percepcions, actituds i creences compartides a partir de la<br />
interacció entre individus i amb el medi ambient, que es pot utilitzar per donar<br />
sentit al món que ens envolta” (Proctor, 1998, citat per Boada i Saurí, 2006).<br />
- <strong>Món</strong> rural: construcció social sobre la relació <strong>del</strong>s humans i la naturalesa/terra<br />
que desenvolupen un conjunt d’activitats productives i de consum sobre un<br />
territori poc dens, on destaca especialment l’agricultura.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
11
- Medi natural: “és una construcció social històrica producte de la interacció<br />
entre unes forces socials i unes forces naturals o biofísiques” (a partir de<br />
Swyngedouw i Heyden, 2004, per Boada i Saurí, 2006).<br />
- Coneixement ecològic local vs. Coneixement científico-tècnic: El saber o<br />
coneixement és un concepte molt ampli. Es podria <strong>def</strong>inir com la manera com<br />
un individu o col lectiu entén i interpreta el món que l’envolta i això li dóna<br />
significat a les seves experiències (Arce & Long 1992 citat a Calvet et al., 2008).<br />
Segons aquesta <strong>def</strong>inició hi haurien diferències entre el coneixement ecològic<br />
local i el saber tècnic, més propi de l’evolució científica i tecnològica. Mentre<br />
que el primer s’ha generat de l’experiència i de l’adaptació de la societat als<br />
determinants naturals a partir d’una estreta relació entre l’home i la natura, el<br />
segon es basa en el mètode científic experimental i en la compartimentació <strong>del</strong>s<br />
camps científics, que ha donat lloc a una dualització entre la natura i cultura.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
12
2. Els cereals a Catalunya<br />
Els cereals són espècies cultivades pel seu gra, ric en midó i constitueixen la<br />
base de les dietes d’humans i animals. Tots els cereals pertanyen a la família de les<br />
gramínies i es subdivideixen en subfamílies: els cereals d’hivern de la subfamília <strong>del</strong>s<br />
Festucoides (blat, ordi, civada i sègol), els cereals d’estiu de les subfamílies <strong>del</strong>s<br />
Panicoidees (blat de moro, sorgo, panís i mill) i <strong>del</strong>s Oryzoidees (arròs). El cultiu <strong>del</strong>s<br />
cereals es remunta al neolític i són els responsables <strong>del</strong> sedentarisme i <strong>del</strong><br />
desenvolupament de les principals civilitzacions (Pujol, 1998).<br />
Són el conreu que major superfície ocupa a Catalunya. Un 44% de les terres agrícoles<br />
estan conreades per cereals, el qual és el cultiu més destacat amb diferència al principat<br />
(Figura 1). A nivell econòmic, el sector agrícola <strong>del</strong>s cereals genera el 5.78% <strong>del</strong>s<br />
ingressos produïts pels sectors agroramaders, essent el segon cultiu en importància per<br />
darrera de la fruita fresca (12,94%) (DAR, 2008).<br />
Figura 1. Distribució de la superfície agrícola a Catalunya. Any 2008.<br />
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció <strong>Rural</strong> (DAR).<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
13
La Taula 5 mostra la comparativa de dades de superfície i producció <strong>del</strong>s principals<br />
cultius de cereals, inclòs l’arròs. L’ordi és el que ocupa major superfície seguit pel blat,<br />
mentre que les dues espècies que produeixen més són l’ordi i el blat de moro. L’ordi és<br />
més resistent que el blat a les temperatures extremes, és més productiu i té un mercat<br />
més diversificat, destinat bàsicament a la indústria <strong>del</strong> pinso i de la cervesa (Pujol,<br />
1998). A part <strong>del</strong> blat, ordi, blat de moro i arròs, a Catalunya també es conreen altres<br />
cultius minoritaris com la civada, el sègol, el triticale i el sorgo.<br />
Taula 5. Dades de superfície i producció <strong>del</strong>s principals cereals a Catalunya (2008).<br />
Tipus de cereals Superfície<br />
(ha)<br />
Producció<br />
(Tn)<br />
Blat 89.253 199.119<br />
Ordi 199.695 313.645<br />
Blat de moro 32.827 318.705<br />
Arròs (closca) 21.290 120.701<br />
Total cereals per gra 377.932 1.011.872<br />
Font: DAR.<br />
En l’actualitat, el blat, l’arròs, el sègol, el blat de moro, el mill i el sorgo tenen una<br />
finalitat en l’alimentació humana, mentre que el blat de moro, l’ordi, la civada i d’altres<br />
cereals secundaris s’utilitzen per a l’alimentació animal. D’altra banda, el blat de moro,<br />
el blat i l’ordi també s’utilitzen en processos industrials per l’extracció de midó, la<br />
fabricació de begudes alcohòliques i l’obtenció d’energia (agrocombustibles) (Pujol,<br />
1998).<br />
En termes generals, la producció de cereals a Catalunya, excloent l’arròs, ha<br />
experimentat un descens des de 1997 (Figura 2) i només les comarques gironines,<br />
algunes comarques pirinenques (Pallars, Solsonès, Berguedà, Ripollès) i Osona han<br />
detectat increments de conreus herbacis, relacionats amb l’impuls de la ramaderia<br />
(Guerro et al., 2009). L’any 2005 va ser especialment poc productiu. L’arròs, en canvi,<br />
manté una producció molt constant en la última dècada situada al voltant de les<br />
130.000 tones l’any. Els cereals de secà ocupen una superfície major respecte als de<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
14
egadiu (Figura 3). Entre 1997-2006, el cultiu de cereals de secà ha experimentat un<br />
lleuger descens en superfície a favor <strong>del</strong> cultiu de regadiu. El pes relatiu <strong>del</strong>s cereals<br />
d’estiu respecte al total de cereals a Catalunya és <strong>del</strong> 26,5% (Pujol, 1998).<br />
Figura 2. Evolució de la producció de cereals i d’arròs en tones a Catalunya.<br />
Font: Estadística i Informació Agrària. Gabinet Tècnic. DAR.<br />
Figura 3. Evolució de la superfície de cereals i de d’arròs en hectàrees a Catalunya.<br />
Font: Estadística i Informació Agrària. Gabinet Tècnic. DAR.<br />
La Figura 4 mostra la distribució de les superfícies conreades per cereals a Catalunya<br />
segons cada municipi. Gairebé tots compten amb un mínim d’hectàrees amb cultiu de<br />
cereals, tot i que els municipis que tenen majors superfície cobertes per aquest conreu<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
15
es concentren a la gran Depressió Central Catalana, que per les seves condicions<br />
climàtiques i geogràfiques que fan que sigui una zona idònia per al cultiu de cereals.<br />
En aquesta zona els cereals se solen cultivar a mode de monocultiu. Són explotacions<br />
grans i força mecanitzades (Pujol, 1998).<br />
Figura 4. Distribució de la superfície de cereals per municipi a Catalunya (2008).<br />
.<br />
Font: DAR.<br />
Per al cultiu de l’arròs, el sistema de camps inundats és el més estès arreu <strong>del</strong> món, si<br />
bé també existeixen varietats que creixen en terres eixutes, tot i que només en zones<br />
molt plujoses. A Catalunya, l’arròs es cultiva en zones d’aiguamolls (Figura 5).<br />
Bàsicament, la seva producció es troba molt localitzada a gairebé tot el Baix Ebre-<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
16
Montsià, molt especialment al Delta de l’Ebre, i en alguns punts de les comarques de<br />
l’Alt i el Baix Empordà. La producció d’arròs al Delta de l’Ebre, el qual ocupa unes<br />
22.000 ha, representa el 20% de la producció espanyola d’arròs (Pujol, 1998).<br />
Figura 5. Distribució de la superfície d’arròs per municipi a Catalunya (2008).<br />
Font: DAR.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
17
3. Contextualització <strong>del</strong>s casos d’estudi<br />
Tal i com s’ha esmentat en la metodologia <strong>del</strong> projecte (apartat 1.3), s’han<br />
escollit dos casos d’estudi de manera intencional per descriure el conreu <strong>del</strong>s cereals a<br />
secà i a regadiu amb mètodes tradicionals. En el cas <strong>del</strong> conreu de secà, s’ha escollit la<br />
finca de Ca l’Andreu, al municipi de Veciana, on el propietari encara utilitza mètodes<br />
tradicionals no mecanitzats per al cultiu <strong>del</strong> cereal. Per al conreu <strong>del</strong> cereal a regadiu<br />
ens hem centrat en el cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre. En aquest cas no s’ha pogut<br />
localitzar cap cas on el conreu es faci amb mètodes tradicionals però s’han documentat<br />
aquestes tècniques a partir de les festes populars que rememoren l’activitat agrícola<br />
tradicional.<br />
A continuació descriurem les principals característiques <strong>del</strong>s dos casos d’estudi.<br />
3.1 Veciana<br />
El municipi de Veciana té una extensió de 38,89 km 2 i es troba situat al límit nord-oest<br />
de la comarca de l’Anoia. L’any 2008 tenia 170 habitants censats, distribuïts en sis<br />
nuclis de població i diverses masies disseminades pel terme municipal (Figura 6). El<br />
nucli de població principal és Veciana, situat al centre <strong>del</strong> municipi i és on es troba la<br />
casa consistorial. Dalt d’un turó proper s’hi troba l’església romànica de Santa Maria de<br />
Veciana, construïda el segle XII. A l’oest d’aquest nucli central trobem el nucli de<br />
Monfalcó el Grós, el qual s’estén al voltant de les restes <strong>del</strong> que havia estat un castell.<br />
Prop <strong>del</strong> nucli es troba l’església romànica de Sant Pere que data <strong>del</strong> segle XIII. A<br />
l’extrem oest <strong>del</strong> terme municipal, limitant amb Sant Guim de Freixenet, es troba el<br />
nucli de la Rubiola, nascut al voltant <strong>del</strong> casal de la família Riera. La capella de Santa<br />
Llúcia de Rubiola es troba situada en aquest nucli. Al nord <strong>del</strong> municipi, es troba el<br />
nucli de Segur i, proper a aquest, el santuari de la Mare de Déu <strong>del</strong> Puig <strong>del</strong> Ram. A<br />
l’est de Veciana s’hi troba el nucli de Sant Pere <strong>del</strong> Vim format per algunes cases i<br />
l’església romànica <strong>del</strong> segle XI que porta el mateix nom. Al sud i aïllat de la resta <strong>del</strong><br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
18
terme municipal es troba el nucli de Santa Maria <strong>del</strong> Camí, on es troba l’església<br />
romànica <strong>del</strong> segle XII amb el mateix nom.<br />
Figura 6. Mapa topogràfic <strong>del</strong> municipi de Veciana.<br />
Font: Diputació de Barcelona (http://www.diba.cat/ortofotos/08297/08297.htm)<br />
Des de mitjans <strong>del</strong>s segle XX la població ha patit un despoblament constant passant<br />
<strong>del</strong>s 500 habitants de la dècada <strong>del</strong>s 50 als 170 actuals (Figura 8). Té una taxa<br />
d’envelliment lleugerament superior a la comarcal (26,6% respecte al 17% de l’Anoia i<br />
Catalunya) (IDESCAT, 1999).<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
19
Figura 7. Nombre d’ocupats segons el sector d’activitat.<br />
Font: IDESCAT.<br />
Figura 8. Evolució de la població de Veciana (1940-2008).<br />
Font: IDESCAT.<br />
De les 75 persones ocupades al municipi, un 33% es dediquen al sector <strong>del</strong>s serveis<br />
(Figura 7). L’agricultura (23%) també té un pes específic important respecte al total<br />
d’activitat econòmica a la que es dediquen els habitants de Veciana, tot i que ha perdut<br />
importància en les darreres dècades a favor <strong>del</strong>s serveis. Finalment, un 18,7% de la<br />
població es dedica a la indústria i un 6,7% a la construcció (IDESCAT, 2001).<br />
Veciana és un municipi de tradició agrícola de secà, com la resta de la comarca. Segons<br />
el cens agrari de 1999, un 39% de la superfície municipal està destinada a l’agricultura,<br />
i la resta de sòl rústic està recoberta de bosc (30,7%) i matollars (5%). Mentre que la<br />
superfície conreada ha disminuït lleugerament entre 1982 i 1999 de 1.595 a 1.517 ha, el<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
20
nombre d’explotacions agràries s’ha reduït gairebé a la meitat (de 65 a 38 pel mateix<br />
període). El tipus d’agricultura predominant al municipi és de secà, principalment per<br />
al cultiu <strong>del</strong>s cereals (Taula 6). També s’hi cultiven algunes hectàrees de fruiters,<br />
oliveres i vinya.<br />
Taula 6. Tipus de conreus de la Superfície Agrària Utilitzada (SAU) (hectàrees).<br />
Herbacis 1 Fruiters Oliverar Vinya Total SAU Percentatge<br />
municipal<br />
Secà 1506 6 2 1 1514 38,9%<br />
Regadiu 4 0 0 0 4 0,1%<br />
Total 1510 6 2 1 1517 39,0%<br />
1 Inclou guarets i hortes familiars<br />
Font: IDESCAT.<br />
L’ordi és el cereal que ocupa major extensió (Figura 9), malgrat que ha patit un retorcés<br />
en les últimes dècades. De les 1.259 ha conreades a principis de la dècada <strong>del</strong>s 80, l’any<br />
1999 se’n van censar 825. El blat també ocupa una extensió considerable que ha<br />
augmentat en els darrers anys. L’any 1999 ocupava 532 ha, el doble de les hectàrees<br />
cultivades el 1982. Com a conreu minoritari, es cultiven una trentena d’hectàrees de<br />
civada.<br />
Figura 9. Percentatge <strong>del</strong> tipus de cereals conreats a Veciana (Any 1999).<br />
Font: IDESCAT.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
21
Es comptabilitzen 62.189 caps d’aviram i 1.384 conilles mare, ambdós en augment en<br />
les darreres dues dècades, sobretot l’aviram (uns 3.000 caps el 1982). L’any 1999 també<br />
s’hi van censar 4.396 caps porcins, un equí i 767 ovins, malgrat que no hi ha pastures<br />
censades dins <strong>del</strong> terme municipal.<br />
3.2 Sant Jaume d’Enveja<br />
El municipi de Sant Jaume d’Enveja es troba situat al bell mig <strong>del</strong> Delta de l’Ebre, a la<br />
comarca <strong>del</strong> Montsià. Té una superfície de 60,8 km 2 i el 2008 comptava amb una<br />
població de 3479 habitants distribuïda entre els nuclis de població de Sant Jaume<br />
d’Enveja, Balada i els Muntells i en masies disseminades pel terme. El municipi limita<br />
al nord amb el riu Ebre que coincideix amb el límit de comarca, al sud amb la sèquia<br />
<strong>del</strong> Riet i a l’est amb la Mediterrània. Tal i com s’observa a la ortofotografia (Figura 10)<br />
la major part <strong>del</strong> terme està parcel lada per al conreu d’arròs. El Parc Natural <strong>del</strong> Delta<br />
de l’Ebre, creat el 1983, afecta una part <strong>del</strong> terme municipal. A la Figura 10 s’assenyala<br />
en verd l’extensió de la protecció especial <strong>del</strong> parc i en ratllat la protecció que afecta a<br />
l’espai PEIN (Paratge d’Especial Interès Natural). El Parc protegeix espais com l’illa de<br />
Sant Antoni, l’illa de Buda i les platges i llacunes de l’Alfacada i la Platjola, en una<br />
franja que s’estén al llarg de la zona marítima.<br />
Inicialment, l’escassa població de la zona depenia de la pobra activitat econòmica que<br />
oferia un <strong>del</strong>ta d’erms i aiguamolls, com eren les salines i la ramaderia transhumant.<br />
L’any 1860 es construeix el Canal de la dreta de l’Ebre i el 1912 el Canal de l’esquerra,<br />
els quals feren possible la introducció <strong>del</strong> cultiu d’arròs que va canviar per complet les<br />
característiques de la zona i ha esdevingut una de les grans bases econòmiques <strong>del</strong><br />
Delta de l’Ebre. La progressiva construcció de canals de reg i assecament <strong>del</strong>s<br />
aiguamolls durant els últims 150 anys ha permès l’expansió <strong>del</strong> conreu de l’arròs a tot<br />
el Delta. Els nucli de població <strong>del</strong> municipi daten d’aquesta època d’expansió <strong>del</strong>s<br />
arrossars.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
22
Figura 10. Ortofotografia <strong>del</strong> terme municipal de Sant Jaume d’Enveja.<br />
Deltebre<br />
Sant Jaume d’Enveja<br />
Font: Consorci Administració Oberta de Catalunya<br />
(http://<strong>del</strong>ta.icc.es/ideLocal/IdecServ?codi=439023&tipus=v).<br />
En l’actualitat, la població <strong>del</strong> municipi s’està recuperant després d’un període de<br />
despoblament en la dècada <strong>del</strong>s 90 (Figura 11). De les taxes vegetatives negatives de<br />
principis <strong>del</strong> 2000, l’any 2004 s’inicia un creixement demogràfic positiu. El sector <strong>del</strong><br />
serveis és l’ocupació principal de la població activa <strong>del</strong> municipi, seguida per la<br />
construcció (Figura 12). Un tant per cent important es dediquen a l’agricultura (26,3%),<br />
i l’ocupació minoritària és la industrial (IDESCAT, 2001).<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
23
Figura 11. Evolució de la població de Sant Jaume d’Enveja (1981-2008).<br />
Font: IDESCAT.<br />
Figura 12. Percentatge d’ocupats segons el sector d’activitat.<br />
Font: IDESCAT.<br />
Segons el cens agrari de 1999, un 81% <strong>del</strong> terme municipal són conreus i pastures i un<br />
10,5% són erms. Gariebé la totalitat de la superfície agrària està dedicada al conreu de<br />
regadiu, concretament als conreus herbacis, excepte algunes hectàrees d’olivera (Taula<br />
7). La superfície agrària <strong>del</strong>s cereals per gra, que són el conreu majoritari, ha<br />
augmentat des de 1982 de 3.081 a 3.917 ha l’any 1999, tot i que el nombre<br />
d’explotacions s’ha reduit gairebé a la meitat (de 554 a 349). L’augment en superfície es<br />
deu, sobretot, a l’increment d’hectàrees dedicades al conreu d’arròs.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
24
Taula 7. Tipus de conreu de la Superfície Agrària Utilitzada (SAU) (hectàrees).<br />
Herbacis1 Fruiters Oliverar Altres Total<br />
Percentatge<br />
municipal<br />
Secà 1 0 62 3 67 1,1%<br />
Regadiu 4030 55 5 0 4090 67,3%<br />
Pastures permanents 765 12,6%<br />
Total SAU 4922 81,0%<br />
1 Inclou guarets i hortes familiars<br />
Font: IDESCAT.<br />
Tal i com s’ha esmentat, el cultiu principal al municipi i a tot el Delta de l’Ebre és<br />
l’arròs. A Sant Jaume d’Enveja es cultiven 3.817 ha d’arròs, que són el 62,8% <strong>del</strong> total<br />
<strong>del</strong> municipi. També es conreen altres cultius de regadiu com el blat de moro (96 ha) i<br />
altres cereals minoritàris com el sègol o l’ordi.<br />
Les pastures ocupen un 12,6% <strong>del</strong> terme municipal (Taula 7). El 1999 es van censar 159<br />
caps de bovins i 124 d’ovins. Aquesta última espècie ha patit un fort retrocés des de<br />
1982, any en què es comptabilitzaven 1.292 caps. Els equins també han patit un retorcés<br />
per al període 1982-1999 de 45 a 15 caps, així com les conilles mares, de 108 a 3. D’altra<br />
banda, el porcí (1.861 caps el 1999) i l’aviram han augmentat considerablement,<br />
especialment aquest últim passant <strong>del</strong>s 7.255 als 126.373 caps d’aviram el 1999.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
25
4. El cultiu tradicional <strong>del</strong> cereal de secà<br />
A continuació es descriuen les tasques relacionades amb el cultiu tradicional<br />
<strong>del</strong>s cereals a secà (apartat 4.1), entenent tradicional no com quelcom estàtic sinó com<br />
allò que esdevé de la cultura popular. Tal i com s’ha esmentat, les feines <strong>del</strong> cultiu<br />
estan molt relacionades amb les estacions i la seva variabilitat climàtica. Així, es<br />
descriuran les diferents fases <strong>del</strong> cultiu segons aquesta cronologia. La Figura 13 mostra<br />
la cronologia <strong>del</strong>s estadis <strong>del</strong> cultiu al llarg de l’any. L’apartat 4.2 descriu el vocabulari<br />
propi relacionat amb el conreu tradicional <strong>del</strong> cereal a secà<br />
Figura 13. Calendari de les tasques tradicionals per al conreu <strong>del</strong>s cereals a secà.<br />
Segar a secà<br />
Batre i ventar a secà<br />
Llaurar a secà<br />
Sembrar i abonar a secà<br />
Hivern Primavera Estiu Tardor<br />
Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des<br />
4.1 El conreu <strong>del</strong> cereal a secà<br />
La collita a secà<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Entre els mesos de juny i juliol els cereals de secà arriben al seu punt òptim de<br />
creixement i maduració, i es procedeix a la recollida de la collita a partir de la sega.<br />
Anteriorment es segava amb falç, volant o dalla. En les finques més grans<br />
s’organitzaven colles de segadors assalariades que treballaven a jornal. Durant la<br />
dècada <strong>del</strong>s anys 20 <strong>del</strong> segle passat apareix maquinària especialitzada en la<br />
recol lecció <strong>del</strong> cereal com la gavelladora. El seu funcionament és el següent: la<br />
màquina s’enganxa a una bèstia de tir, que pot ser una mula o un matxo, que el pagès<br />
va guiant tot pentinant el camp de cereals (Figura 14). A un extrem una barra dentada<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
26
afilada, disposada horitzontalment arran de terra, sega les espigues que van quedant<br />
apilades en gavelles. Per facilitar el transport i emmagatzematge de les tiges i espigues<br />
es fabriquen les garbes, tot relligant un conjunt de gavelles amb la mateixa tija. Un cop<br />
lligades les garbes, s’apilen en construccions verticals disposades per tal de protegir el<br />
gra de les espigues de l’aigua i <strong>del</strong> vent. Romanen així uns quants dies per tal que el<br />
gra s’acabi d’assecar abans de la batuda. Aquestes construccions es coneixen amb el<br />
nom de garberes.<br />
Figura 14. La imatge mostra com es prepara la màquina gavelladora. L’acció de la<br />
palanca de ferro allibera la barra dentada que queda fixada horitzontalment arran de<br />
terra. A peu dret al costat de la mula o assegut al seient de ferro de la pròpia màquina,<br />
el pagès guia l’animal de tir que arrastra la gavelladora per la sega <strong>del</strong> cereal.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
La construcció de garberes requereix d’una bona tècnica ja que si no es fa correctament,<br />
l’aigua de la pluja s’hi acumula dins i es podreix la collita. Aquesta tasca es feia<br />
manualment fins que van aparèixer les màquines lligadores. La sega amb gavelladora<br />
no va durar gaires anys, ja que poc després de la seva aparició van arribar els motors i<br />
la maquinària es va anar especialitzant fins les actuals màquines segadores-batedores.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
27
“Se sol segar al juliol i depenent de l’any, si la calor no s’avança massa, es pot<br />
segar fins a l’agost. Abans quan era més jove hi solia haver més pluges al maig<br />
i llavors al juny encara granava... fins a ben entrat l’estiu no es segava.”<br />
La batuda i ventada a secà<br />
La batuda és el procés pel qual es separa el gra de la palla. Primer de tot, cal desfer les<br />
garbes i disposar-les de forma circular a l’era o algun altre lloc pla. Llavors s’hi passa<br />
repetidament un rodet de pedra lleugerament cònic anomenat “corró” que és<br />
arrossegat per un animal de tir com una mula o un matxo (Figura 15). El “corró”<br />
presenta un eix al centre fixat per dos troncs que el permeten girar. El batedor es situa<br />
al mig <strong>del</strong> cercle que formen les garbes i guia a la mula que arrossega el corró (Figura<br />
16). El pes <strong>del</strong> corró i el trepig de l’animal actuen desgranant les espigues i aixafant la<br />
palla. Després de cada passada cal girar les garbes perquè vagi caient tot el gra.<br />
Figura 15. Per batre el cereal cal preparar el corró de pedra tot lligant-lo a l’animal de<br />
tir. El batedor guia la mula que es mou de forma circular aixafant les garbes.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
A mesura que les espigues van quedant sense gra es retira la palla més grossa. Quan<br />
tot el gra s’ha desprès s’hi passa el trill per acabar d’aixafar i trinxar la palla, fent que<br />
aquesta sigui més comestible pel bestiar. Més endavant, per a aquesta funció es va fer<br />
servir el “diable” i, després, les màquines trilladores. Després de retirar la palla més<br />
gran, a l’era hi resta el residu <strong>del</strong> gra i el boll. Per poder fer aquesta última separació,<br />
s’apila el material i es venta. Ventar consisteix en llençar enlaire la barreja de boll i gra i<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
28
que, amb l’ajuda <strong>del</strong> vent, es separin els dos materials, ja que tenen diferent pes. Per<br />
fer-ho cal que faci prou vent ja que sinó el procés és dificultós i poc eficient. El<br />
ventador es col loca d’esquena al vent per evitar que el boll li caigui a sobre. Primer fa<br />
el procés amb una forca i després ho repeteix amb una pala. Finalment, es garbella el<br />
gra acabat de ventar perquè quedi totalment net i llest per ensacar. Amb la<br />
generalització de les màquines de batre a mitjans <strong>del</strong> segle XX el mètode de la batuda i<br />
ventada tradicional s’ha anat abandonant. Tot i així, en algunes localitats encara se<br />
celebren diades festives que recorden el procés.<br />
“Antigament es feia la festa <strong>del</strong> batre amb un dinar familiar i amb la gent que<br />
havia col laborat amb la feina de la collita.”<br />
Figura 16. El batedor observa atent el moment en què hagi caigut tot el gra de les garbes<br />
i finalitzi la batuda.<br />
El llaurar a secà<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
A la tardor, després de la sega, es llauren els camps. Amb l’ajuda de bèsties de tir es<br />
passa una arada guiada pel pagès que forma solcs longitudinals al llarg <strong>del</strong> camp.<br />
D’aquesta manera s’arrenquen les males herbes, s’aireja el sòl i es deixa preparat per la<br />
sembra o pel guaret (Figura17). Normalment, l’acció de llaurar va lligada a la mateixa<br />
sembra i els solcs que es creen serveixen per plantar-hi la llavor.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
29
Tradicionalment els camps es deixen a guaret un any sí i un any no. El guaret<br />
consisteix en deixar reposar la terra, sense sembrar, i així mantenir la seva<br />
productivitat. Quan el camp està a guaret es torna a llaurar a la primavera i també s’hi<br />
pot passar el tallant per treure les herbes que hagin crescut, de manera que el camp<br />
quedi net per l’estiu.<br />
“A l’estiu el guaret ha d’estar net perquè així la terra està solejada i no hi ha<br />
cap arrel. Així es diu que reposa la terra i llavors no cal abonar-la tant”<br />
Figura 17. El pagès dirigeix les mules amb una mà. L’altra guia l’arada amb el mànec,<br />
mentre es van dibuixant solcs al sòl i s’aireja la terra.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
30
La sembra a secà<br />
Normalment, el cereal de secà se sembra entre els mesos de setembre i novembre,<br />
depenent de les condicions climàtiques. També es poden sembrar varietats tardanes<br />
cap als mesos de gener i febrer, tot i que en aquest cas, si el bon temps s’avança,<br />
l’espiga no haurà crescut suficientment a l’època de al collita.<br />
“De la collita reservo alguns sacs per llavor. Quan bufa marinada la vento a<br />
l’era”<br />
Tradicionalment, la sembra es realitza escampant manualment la llavor <strong>del</strong>s cereals<br />
prèviament seleccionada. Aquestes llavors es distribueixen uniformement pels camps<br />
acabats de llaurar. També es fa servir una altra tècnica de sembra que consisteix en<br />
sembrar les llavors ordenadament a mesura que es llaura el camp. Una o dues persones<br />
segueixen l’arada i van espargint les llavors en els solcs que aquesta forma (Figura 18).<br />
En l’actualitat, la sembra està totalment mecanitzada.<br />
Figura 18. Amb el cabàs sota el braç, es van dispersant les llavors per sobre <strong>del</strong>s camps<br />
recentment llaurats (esquerra). Per cada solc que crea l’arada es van dipositant<br />
ordenadament les llavors. La següent passada de l’arada enterrarà les llavors que<br />
s’acaben de sembrar (dreta).<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
31
Normalment, els camps s’abonen dues vegades durant el cicle de la planta: a la tardor,<br />
al mateix temps que es fa la sembra i, més tard, cap al mes de febrer. L’adob està<br />
constituït per fertilitzants orgànics d’origen animal (fems). Actualment, també s’hi<br />
afegeixen fertilitzants minerals.<br />
4.2 Vocabulari<br />
Arada: eina, tradicionalment de tracció animal, que serveix per obrir solcs a la terra.<br />
Boll: restes de l’espiga trinxada en la batuda i de la pellofa <strong>del</strong> cereal.<br />
Dalla: eina usada per segar constituïda per una fulla tallant més llarga i menys corbada<br />
que la falç, fixada per un mànec llarg.<br />
Diable: espècie de trill de tracció animal format per un cilindre de fusta amb dues<br />
rodes i alguns tallants de ferro.<br />
Garba: feix d’espigues tallades i lligades, composat per varies gavelles.<br />
Garbera: conjunt de garbes disposades en construcció vertical.<br />
Gavella: manat o falcada d’espigues que el segador pot abastar amb la mà.<br />
Guaret: sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un<br />
terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.<br />
Tallant: fulla de vora tallant de un o dos mànecs.<br />
Trill: taula o corró amb tallants de ferro emprat en la batuda per trinxar la palla.<br />
Volant: falç grossa de tall llis.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
32
5. El cultiu tradicional de l’arròs<br />
Seguint la mateixa estructura que l’apartat anterior, es descriuen les diferents<br />
fases <strong>del</strong> cultiu de l’arròs i les seves tasques tradicionals relacionades (apartat 5.1). La<br />
Figura 19 mostra la seva cronologia. A l’apartat 5.2 s’inclou el vocabulari.<br />
Inundar les parcel les d'arròs<br />
Sembrar o plantar l'arròs<br />
Birbar, seleccionar llavor i segar l'arròs<br />
Batre, ventar i solejar l'arròs<br />
Fanguejar les parcel les d'arròs<br />
Figura 19. Calendari de les fases <strong>del</strong> conreu d’arròs.<br />
5.1 El conreu de l’arròs<br />
Inundació de les parcel les d’arròs<br />
Hivern Primavera Estiu Tardor<br />
Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
A la primavera, un cop finalitzades les tasques de preparació de les parcel les<br />
s’inunden els “quadros”. Normalment, els camps són estrets i allargats i consten d’una<br />
boquera d’entrada a un extrem, que connecta la sèquia amb la parcel la, i una de<br />
sortida a l’altre extrem connectada al canal de desguàs (Figura 20). L’aigua hi és<br />
sempre circulant i, segons el cicle de la collita, es regula el nivell dins la parcel la. El<br />
nivell de l’aigua òptim per al creixement de la planta són entre 10 i 15 cm, mentre que a<br />
l’època de sega es rebaixa. Inicialment, es fa una primera inundació perquè hi creixin<br />
les males herbes, també anomenades “arròs salvatge”. Llavors es “revolen” les<br />
parcel les per arrencar-les i deixar preparat el llit de sembra. S’hi passa una màquina<br />
per revoldre, la qual consta d’un rodet metàl lic de pales amb una plataforma on es<br />
situa la persona que va guiant la bèstia de tir que la porta (Figura 21).<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
33
Figura 20. Moment en què s’obre la boquera per on entra l’aigua que inundarà la<br />
parcel la (esquerra). Sèquia i, a l’extrem, la boquera d’entrada, pocs minuts després de<br />
la seva obertura (dreta).<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
Figura 21. Acció de revoldre. Les pales <strong>del</strong> rodet giren contínuament gràcies a l’animal<br />
de tir, deixant preparat el llit de sembra.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
L’arròs és un cultiu de regadiu que requereix de força aigua per créixer però la<br />
inundació <strong>del</strong>s camps també permet regular altres aspectes <strong>del</strong> cultiu. Per un cantó,<br />
l’aigua que arriba pels canals de reg ve carregada de sediment que permet la<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
34
fertilització <strong>del</strong>s camps. D’altre cantó, les condicions anaeròbies d’un nivell d’aigua<br />
elevat eviten el creixement de males herbes.<br />
“L’arròs vol foc al cap i aigua als peus”<br />
En comptades ocasions, quan s’inunden els camps es forma boira baixa. El fenomen es<br />
produeix quan existeix una diferència de temperatures molt acusada entre els camps<br />
escalfats al sol, l’aigua d’inundació i la temperatura ambient. El procés comença quan<br />
l’aigua freda contacta amb la terra calenta i s’evapora format una massa d’aire<br />
escalfada que es condensa en ascendir a l’atmosfera formant la boira.<br />
La sembra o plantació de l’arròs<br />
Inicialment, la sembra directa era la tècnica més estesa. Aquesta consistia en sembrar<br />
directament les llavors de l’arròs manualment, escampant-les uniformement als camps<br />
prèviament inundats (Figura 22). Tot i així, aquest sistema era poc eficient ja que també<br />
hi creixien males herbes que feien competència a la planta d’arròs.<br />
Figura 22. Sembra directa segons el mètode<br />
manual als camps d’arròs prèviament inundats.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
A principis <strong>del</strong> segle XX es va introduir el sistema de trasplantar, que suposà un avenç<br />
important en la tècnica <strong>del</strong> cultiu en aquells moments. Aquest sistema tradicional<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
35
consisteix en sembrar prèviament les llavors en un planter o camp de cultiu més<br />
protegit, enlloc de fer-ho directament sobre les parcel les. La sembra als planters<br />
s’avança, per tal d’evitar que la collita es retardi massa. Els planters se solen distribuir<br />
al voltant <strong>del</strong> riu per aprofitar-ne l’aigua i, sovint, estan envoltats de canyissars que els<br />
protegeixen <strong>del</strong> mestral i de la tramuntana. Un cop els “plançons” de l’arròs han<br />
crescut prou -al voltant d’uns 20 cm- s’arranquen <strong>del</strong> planter en manyocs i són<br />
transportats als arrossars, a mà o amb l’ajuda d’un animal de tir. La plantació es fa a<br />
mà, enterrant les arrels d’un grapat de 2 o 3 plançons al fang <strong>del</strong>s arrossars, prèviament<br />
“birbats” i inundats (Figura 23). Durant la plantació s’organitzen colles de jornalers<br />
dirigides pel cap de colla com a figura tradicional. Mentrestant, també és important el<br />
paper <strong>del</strong> “tallador” que s’encarrega de guiar els plantadors per a que els plançons es<br />
plantin en línies paral leles, i el “garber” que s’ocupa d’anar repartint les garbes als<br />
plantadors (Figura 24).<br />
“Les collites més tardanes tenen més risc de plagues”<br />
Figura 23. La plantació es realitza als arrossars inundats d’aigua. Cada treballador duu<br />
un grapat de plançons (o garba) subjectat entre l’avantbraç i la cama, destriant-ne petits<br />
manolls per a la plantada. El garber ha de procurar que tots els plançons tinguin garbes,<br />
repartint-les quan es reclama el crit de “garba!”.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
36
Figura 24. Com es mostra en la imatge, els plantadors es col loquen entre el marge de la<br />
parcel la i el tallador. A la part posterior s’observa la figura tradicional <strong>del</strong> talldor guiant<br />
als plantadors.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
El sistema tradicional de plantar els plançons d’arròs es va començar a perdre als anys<br />
seixanta amb la reintroducció de la sembra directa a partir de tècniques mecanitzades i<br />
de l’ús de productes fitosanitaris.<br />
Breu recull de varietats d’arròs conegudes:<br />
Varietats antigues: Francès, Bahia, Sénia, Montsianell,<br />
Matusaca, etc.<br />
Varietats d’arròs llarg: Lemon, Thaibonnet, Skylomen,<br />
Marisma, etc.<br />
Varietats més noves: Fonsa i Gleba.<br />
El birbar i la collita de l’arròs<br />
Després de la sembra, l’arròs creix i madura a les parcel les inundades. Per tal<br />
d’eliminar les males herbes que creixen als marges i entre les plantes d’arròs, es birben<br />
els camps. La tècnica de birbar es fa manualment, identificant i eliminant les males<br />
herbes de les plantes d’arròs de les parcel les o bé, amb l’ajuda d’una falç o corbella,<br />
eliminant les herbes <strong>del</strong>s marges i dins <strong>del</strong>s mateixos camps, quan aquestes són molt<br />
abundants. Quan les espigues d’arròs estan prou madures i han assolit una<br />
determinada mida es deixen de birbar els camps ja que fer-ho podria perjudicar la<br />
collita. Just abans de la sega, al mes d’agost, es procedeix a la selecció de llavor, és a<br />
dir, escollir aquell gra que ha crescut en condicions més òptimes per perpetuar-lo en la<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
37
collita de l’any següent. Els agricultors seleccionen el gra d’aquelles zones de la<br />
parcel la conreada on hi hagi poca presència de males herbes.<br />
Figura 25. Les tiges s’apilen en garbes i es lliguen posteriorment. La imatge de la dreta<br />
mostra la tècnica <strong>del</strong> procés de lligar garbes.<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
L’època de sega començava a finals d’agost i s’allargava tot el mes de setembre, tot i<br />
que actualment comença al mateix setembre i dura fins l’octubre. Uns dies abans de la<br />
sega es rebaixa el nivell de l’aigua perquè el gra vagi perdent humitat i també per<br />
evitar el contacte <strong>del</strong> gra amb l’aigua durant la sega. Es seguen les tiges que contenen<br />
les espigues amb una falç o amb una corbella i s’apilen en garbes. Es seguen les tiges a<br />
cop de corbella i s’apilen fins que n’hi ha prou per fer una garba (Figura 26). Llavors<br />
s’agafa un grapat de tiges de proporcions similars que el segador farà servir per llogar<br />
la garba més o menys per la meitat. La tècnica requereix destresa ja que les garbes es<br />
relliguen utilitzant aquestes mateixes espigues (Figura 25). Un cop lligada la garba es<br />
parteix amb el sorrac, just per sota <strong>del</strong> lligat, de manera que quedi, d’una banda, la<br />
palla o empall, i de l’altra, la garba amb el gra. Immediatament es col loca l’empall a la<br />
part inferior i la garba a la superior per evitar que les espigues entrin en contacte amb<br />
l’aigua. Una humitat excessiva <strong>del</strong> gra podria malmetre la collita. Després de la sega, es<br />
retiren les garbes que es portaran a l’era i s’abandonen els empalls a la parcel la.<br />
Actualment, la sega de l’arròs es realitza majoritàriament amb segadores mecanitzades.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
38
Figura 26. Amb els peus al fang i encorbats, poc a poc, els segadors van segant la<br />
parcel la i fent les garbes organitzats en colles de jornalers sota la direcció <strong>del</strong> cap de<br />
colla.<br />
La batuda, ventada i solejat de l’arròs<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
De la mateixa manera que es fa la batuda <strong>del</strong>s cereals a secà, les garbes es transporten a<br />
l’era i es col loquen per ser batudes amb un rodet de pedra de tracció animal. La<br />
batuda serveix per separar el gra de la palla. Quan s’ha tret el palla més gran, s’apila el<br />
residu en “grives” i es procedeix a ventar. Amb unes pales, els ventadors llencen el<br />
material enlaire i el vent en separa el gra –més pesat- de la part fina que és la palla.<br />
Finalment, es “criba” el gra que ja s’ha ventat amb un sedàs per acabar-lo de netejar<br />
d’impureses. Més endavant es van utilitzar màquines trilladores que facilitaven el<br />
procés de batre i, en l’actualitat, la sega i batuda es fa amb les màquines segadores-<br />
batedores.<br />
Abans d’ensacar, cal que el gra sigui assecat, per això es soleja l’arròs. Primer s’estén el<br />
gra a l’era o als sequers (Figura 27). Per repartir-lo bé per tota la superfície de l’era<br />
s’utilitza una trisella de tracció animal o, en el seu <strong>def</strong>ecte, es fan servir pales de fusta.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
39
Llavors es solca el gra, és a dir, s’hi fan solcs amb una solcadora i/o amb els peus per<br />
tal d’airejar-lo i que vagi perdent humitat. Per afavorir l’assecatge, el solcat es realitza<br />
seguint l’orientació <strong>del</strong> sol per evitar que es projectin ombres sobre l’arròs o seguint la<br />
direcció <strong>del</strong> vent i que aquest penetri bé en els solcs. No cal dir que per solejar l’arròs es<br />
depèn directament de les condicions meteorològiques, ja que és una tasca que es<br />
realitza a l’aire lliure, i en cas de pluja el gra es tornaria a mullar i el procés hauria estat<br />
envà. La instal lació de màquines assecadores a mitjans <strong>del</strong>s anys 50 <strong>del</strong> segle passat va<br />
permetre deixar de dependre <strong>del</strong> temps per solejar l’arròs.<br />
Figura 27. La imatge mostra com estenen el gra a l’era els segadors després de la collita.<br />
El fangueig de les parcel les d’arròs<br />
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.<br />
Després de la sega es tanquen els canals d’inundació de les parcel les i, mica en mica,<br />
els arrossars i les sèquies es van assecant. És en aquest moment que comencen les<br />
tasques de preparació de les parcel les.<br />
D’una banda es netegen els canals i regs, es restauren els talussos i es retiren les noves<br />
aportacions de sediments que s’hi han dipositat. D’altra banda, comença el que<br />
popularment es coneix com el fangueig. Aquesta activitat consisteix en enterrar les<br />
restes de la collita (empalls i altres restes orgàniques) que han quedat després de la<br />
sega i, alhora, llaurar els camps. Actualment la tasca es fa amb un tractor mentre que<br />
tradicionalment es feia amb pales i arades de tracció animal. Una altra de les tasques de<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
40
fangueig és anivellar el terreny de les parcel les que, a causa <strong>del</strong>s sediments dipositats<br />
procedents de l’aigua <strong>del</strong>s canals d’inundació, han desnivellat el terreny. D’aquesta<br />
manera es podrà controlar millor el nivell de l’aigua durant el cicle <strong>del</strong> cultiu.<br />
Finalment, abans de la inundació s’abonen els camps amb fertilitzants orgànics. En<br />
l’actualitat, es tornen a abonar una o dues vegades entre finals de maig i principis de<br />
juny i al juliol i s’utilitzen fertilitzants minerals.<br />
Cal tenir en compte que en el cultiu de l’arròs no existeix el guaret. Precisament aquest<br />
cultiu ha estat utilitzat per reposar la terra d’altes cultius agrícoles més intensius.<br />
“Abans, al Delta, la gent tenien horta i per fer descansar la terra aprofitaven<br />
per fer arròs”<br />
5.2 Vocabulari<br />
Birbar: acció que consisteix en arrencar les males herbes <strong>del</strong>s sembrats.<br />
Boquera: obertura que connecta el canal d’inundació i la parcel la d’arròs.<br />
Cribar: terme local que es refereix al garbellat <strong>del</strong> gra després de la batuda i ventada.<br />
Corbella: tipus de falç de curvatura més suau.<br />
Empall: retall de la garba de palla sense batre.<br />
Fanguejar: enterrament de les restes de la collita per preparar les parcel les d’arròs.<br />
Griva: mot utilitzat localment per denominar les piles de gra i palla generades després<br />
de la batuda a punt per ser ventades.<br />
Quadro: terminologia local per denominar la parcel la o camp de cultiu de l’arròs.<br />
Revoldre: terminologia local per denominar la preparació de parcel les i l’eliminació<br />
de males herbes abans de la sembra.<br />
Solcadora: eina de fusta formada per un mànec llarg i un suport perpendicular sobre el<br />
qual s’adossaven entre quatre i sis peces de fusta per solcar el gra en el procés de<br />
soleig.<br />
Sorrac: falç grossa usada a mode de serra.<br />
Tiràs o barquet: vehicle sense rodes arrossegat per un animal de tir que s’empra per al<br />
transport de les garbes.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
41
Trisella: eina de tracció animal que consta d’una pala rectangular de fusta que era feta<br />
servir per anivellar al terra i apilar o escampar el gra.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
42
6. Passat, present i… futur<br />
A continuació es presenta un capítol de tancament on es farà una valoració de la<br />
recerca a mode de conclusions (apartat 6.1) i s’inclouen les valoracions derivades de la<br />
jornada de presentació <strong>del</strong> projecte el dia 22 de desembre de 2009 (apartat 6.2).<br />
6.1 Valoració final<br />
Les estacions de l’any marquen el pas <strong>del</strong> temps i els humans s’adapten als seus canvis<br />
de cicle. L’experiència històrica i l’observació <strong>del</strong> medi ha permès desenvolupar<br />
coneixements, pràctiques, eines i recursos que han contribuït a facilitar aquesta<br />
adaptació. Al món rural, el ritme de vida està determinat per les obligacions que<br />
marquen les tasques agrícoles. Cada cultiu té el seu cicle de creixement, influenciat per<br />
les estacions i les condicions climatològiques que el caracteritzen. De fet, els<br />
esdeveniments astronòmics (equinoccis i solsticis) determinen el final i l’inici, i<br />
tradicionalment, tenen molt a veure amb moments clau <strong>del</strong>s cicles de cultiu, tot<br />
recordant-nos l’estret lligam que existeix entre les feines de la terra i els cicles naturals,<br />
o dit d’un altra manera, entre cultura rural i natura. El fruit d’aquesta relació dóna una<br />
idea de que ser pagès és molt més que el coneixement d’una professió, també és una<br />
forma de viure en un entorn.<br />
La transmissió d’aquests coneixements ha permès la perpetuació d’unes pràctiques que<br />
generació rere generació s’han anat modificant. Tot i així, aquest flux no és tancat ja<br />
que també es nodreix de la innovació tecnològica i l’intercanvi d’informació amb altres<br />
comunitats. Per això, cal comprendre que el coneixement popular no és estàtic sinó que<br />
està subjecte a una contínua transformació en el temps i l’espai. Tal i com els dos<br />
entrevistats valoren:<br />
“Aquest coneixement se transmet pel fet d’aprendre de l’experiència. S’aprèn de la<br />
mateixa feina de treballar la terra”. Sebastià Cherta.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
43
“Tot canvia i no tot el que em va ensenyar el meu pare ho faig igual, ja que els temps<br />
canvien i hi ha una part que la vas aprenent tu mateix sobre la marxa”. Josep Puig.<br />
6.2 Valoracions <strong>del</strong> llibre de la jornada Arrels<br />
El llibre editat ha estat avaluat positivament durant la primera jornada d’Arrels per<br />
part de les entitats invitades. Tot i així, han sorgit algunes qüestions que s’haurien de<br />
tenir en compte a l’hora d’editar pròxims materials:<br />
• A Catalunya existeix una variabilitat molt gran de condicions climàtiques i això<br />
fa que les tècniques de cultiu variïn molt a nivell espaial. Per això, cal tenir en<br />
compte que si l’escala espacial és més amplia no es descriuen pràctiques més<br />
locals, com ha estat el cas d’aquest llibre. Tot i així, és difícil abastar la totalitat<br />
<strong>del</strong>s sabers populars de tot Catalunya, per tant, aquesta fórmula de descripció<br />
general no és tant inadequada a l’escala espaial que treballem, sempre i quan<br />
s’especifiqui que existeixen matisos a nivell local.<br />
• En pròxims materials es podria centrar més la descripció en el pagès o persona<br />
que desenvolupa la tècnica enlloc de la tècnica en si, adoptant un punt de vista<br />
més antropològic. Exemple de les trementinaires: enlloc de centrar al descripció<br />
<strong>del</strong> coneixement de les plantes silvestres en les plantes, fer-ho en les<br />
trementinaires que eren qui tenien i utilitzaven aquest coneixement.<br />
• Abans de l’edició <strong>del</strong>s materials divulgatius de pròximes entregues, cal valorar<br />
a qui va dirigit. <strong>Sabers</strong> <strong>del</strong> cereal, està dirigit a la societat en general però si fos<br />
per una escola o per un públic més tècnic hauria de ser adaptat.<br />
• El qüestionari emprat ha estat satisfactori per cobrir una gran part de la<br />
informació proposada a recopilar. Malgrat tot, caldria ampliar la part de les<br />
pràctiques de cultiu (apartat 7): durada, temporalitat, eines, vocabulari, etc.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
44
• És positiu i entenedor dividir la descripció de les pràctiques agrícoles per<br />
estacions.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
45
7. Bibliografia<br />
Fonts bibliogràfiques:<br />
ARDÈVOL, E.; BERTRÁN, M.; CALLÉN, B.; PÉREZ, C. (2003) Etnografía virtualizada: la<br />
observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Universitat Oberta de<br />
Catalunya. Athenea Digital, núm. 3: pàgs. 72-92.<br />
BINGHAM, W.; MOORE, B. ¿Cómo entrevistar?. Madrid. Ediciones Rialp. 1960<br />
BOADA, M., SAURÍ, D. (2006): “Sostenibilidad y cultura campesina: hacia mo<strong>del</strong>os<br />
alternativos de desarrollo rural. Una propuesta desde Cataluña”, Boletín de la A.G.E., 41, pp.<br />
315- 328.<br />
BUXÓ, M.J. (2004): “Innovación y formas de ciudadanía comunitaria en la sociedad rural”, El<br />
futuro de los espacios rurales, Ed. S. Nogués Linares, II Congreso Internacional El Nuevo<br />
Pueblo sobre “El Futuro de los Espacios <strong>Rural</strong>es”, 2002.<br />
CALVET, L., REYES-GARCIA, V., TANNER, S. (2008): “Is there a divide between local<br />
medicinal knowledge and Western medicine? a case study among native Amazonians in<br />
Bolivia”. Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 4:18.<br />
CÀNOVES, G., SAURÍ, D. (1984): “La recuperació recent d’un conreu tradicional: el cas de<br />
l’arròs al Delta de l’Ebre”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 5.<br />
FRIGOLÉ, J.: “Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de<br />
la Vansa i Tuixent”. Alt Urgell. Temes d'Etnologia de Catalunya 12, Departament de<br />
Cultura. Generalitat de Catalunya. 2007, 3ª edició.<br />
GRAIN (2009): “La agricultura: sus saberes y cuidados”. Darrera consulta al <strong>web</strong><br />
21/12/2009. Web Portal Ecoportal: www.ecoportal.net.<br />
GUERRERO, M., MÒDOL, J.R., PANADÉS, G., GUILLÉN, M. (2009): Atles de la nova<br />
ruralitat. <strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>. Lleida.<br />
MONTSERRAT, P., FILLAT, F. (1984): “La ramaderia intensiva i la cultura rural: el cas de<br />
la muntanya santanderina”, Quad. Ecol. Apl., 7; pp. 81- 92.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
46
NAZAREA, V.D.(2006): Local knowledge and memory in biodiversity conservation. Annu.<br />
Rev. Anthropol. 35:317-35. Extret de: www.anualreviews.org.<br />
PUJADAS, J., COMAS, D. (1983): “Antropologia catalana o Antropologia a Catalunya:<br />
Tradicions i nous enfocaments”, Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 2 i Butlletí de la<br />
<strong>Fundació</strong> Jaume Bofill (1982), pp. 73- 94.<br />
PUJOL PALOL, Miquel (1998). Cultius herbacis per a indústries agroalimentàries.<br />
Capellades.<br />
REYES-GARCÍA, V., MARTÍ, N. (2007): “Etnoecología: punto de encuentro entre naturaleza<br />
y cultura”, Revista Ecosistemas, 16 (3), pp. 46- 55.<br />
ROIGÉ, X., ESTRADA, F.: “Les masies <strong>del</strong> Montseny”, Col lecció Temes d'Etnologia,<br />
Departament de Cultura.<br />
SALVADÓ, J. (1991): “De la falç a la recol lectora: vida i cultiu tradicional al Delta de l’Ebre”,<br />
Ajuntament d’Amposta i Museu <strong>del</strong> Montsià.<br />
SANS, F.X. (2007): “La diversidad de los agroecosistemas”, Revista Ecosistemas, 16 (1), pp.<br />
44- 49.<br />
SEYMOUR, John (1976). The Complete Book of Self-Sufficiency. Dorling Kindersley,<br />
Londres. Versió edició espanyola 1979, La vida en el campo, Editorial Blume.<br />
SIERRA, Francisco. “Función y sentido de la antrevista cualitativa en investigación social” en<br />
Jesús Galindo Cáceres, “Técnicas de investigación en sociedad, cultura y comunicación”.<br />
Mèxic, Addison Wesley Longman.<br />
SOLÀ, J. (2003): “La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i<br />
patrimoni etnològic al Montsec”. Barcelona, Centre de Promoció de la Cultura Popular i<br />
Tradicional Catalana, Generalitat de Catalunya.<br />
TOLEDO, V., ALARCÓN-CHAIRES, P., BARÓN, L. (2002): “Estudiar lo rural desde una<br />
perspectiva interdisciplinària: una aproximación al caso de México”, Estudios Agrarios<br />
Análisis, pp. 55- 89.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
47
TULLA, A.F., PALLARÈS, M.: “El mundo rural en el siglo XXI: un compromiso entre la<br />
cultura rural, las infraestructuras de comunicación, las nuevas tecnologías y la iniciativa local”,<br />
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.<br />
VACCARO, I., BELTRÁN, O. (2007), eds. “Ecología política de les pirineos. Estado, història<br />
y paisaje”. Tremp: Garsineu Edicions.<br />
ZAPATA, V.M.: “Cultura y desarrollo rural”, Departamento de Geografia, Universidad<br />
de La Laguna.<br />
LLIBRE DELS SECRETS DE L' AGRICULTURA, CASA RÚSTICA I PASTORIL, FRA<br />
MIQUEL AGUSTÍ, Ed. ANDANA, València, 2008, ISBN: 9788496995000<br />
Fonts orals:<br />
Sr. Josep Puig i Pujol, Ca l’Andreu, Veciana, Sant Pere <strong>del</strong> Vim (Anoia)<br />
Sr. Sebastià Cherta i Gisbert, Sant Jaume d’Enveja (Montsià, Delta de l’Ebre)<br />
Pàgines <strong>web</strong>:<br />
- Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja: http://www.santjaume.org/<br />
- Ajuntament de Veciana: http://www.veciana.cat<br />
- Dades i estadístiques <strong>del</strong> Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció <strong>Rural</strong><br />
(http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR)<br />
- Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.es<br />
- Museu <strong>del</strong> Montsià: http://www.museumontsia.org/cat/index.htm<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
48
Annexos Annexos<br />
Annexos<br />
I. Guió de l’entrevista:<br />
Lloc: Data: Núm. visita/Codi:<br />
Presentació: Bon dia. El meu nom és .... i sóc tècnic de la <strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>. Des<br />
d’aquesta entitat estem realitzant un projecte sobre la cultura rural i el saber popular en la<br />
producció de cereal a la zona. Ens interessaria poder comptar amb la seva col laboració per<br />
aprendre algunes coses com..;<br />
(Prèviament es sol licita una autorització legal i firmada a la persona entrevistada, conforme accepta la captació<br />
d’imatges i enregistrament de l’entrevista, estant suficientment informada en relació als continguts, característiques i<br />
finalitat de tal projecte.)<br />
Informació general<br />
• Nom<br />
• Edat<br />
• Lloc de naixement<br />
• Lloc de residència<br />
• Professió<br />
• Estructura familiar<br />
o Estat civil:<br />
o Nombre fills/es:<br />
o Professió fills/es:<br />
o Creu que algun continuarà la seva feina?<br />
Qüestionari de l’entrevista:<br />
1. Contextualització<br />
Quants anys fa que treballa en el cultiu d’aquest tipus de cereal?<br />
Per què continua treballant-hi?<br />
Coneix molta més gent que es dediqui al mateix?<br />
Ha canviat molt la zona on viu en els darrers 20 anys?<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
49
Com pronostica el futur d’aquí 20 anys?<br />
2. Transmissió <strong>del</strong> saber<br />
Qui li ha ensenyat el que sap?<br />
A qui li ha ensenyat vostè?<br />
Creu que algú continuarà la seva activitat?<br />
Considera important fer conèixer el que sap?<br />
Creu que seria positiu fer conèixer aquests coneixements a les escoles?<br />
3. Teixit social<br />
Quines activitats comunals/associatives hi ha a la zona?<br />
Es relaciona i intercanvia experiències amb altres pagesos de la zona?<br />
4. Varietats de cereal<br />
Quin tipus de varietats coneix?<br />
Quines són comunes a la zona on viu?<br />
Quines sembra normalment?<br />
5. Llavors<br />
Sol conservar la seva llavor cada any?<br />
Qui ho fa?<br />
Si compra llavors cada any, on? Per què?<br />
Com les aconsegueix?<br />
6. Estacionalitat/ calendari d’activitats<br />
Quan comença a sembrar?<br />
Quan sega/ fa la collita?<br />
A quina època fertilitza/abona?<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
50
7. Pràctiques de cultiu<br />
Quines són les principals labors que fa?<br />
Què fa per preparar la terra? Com i quan?<br />
Fa servir algun tipus de fertilització? Com i quan?<br />
Què fa amb les males herbes que creixen al cultiu?<br />
Fa rotacions de cultiu? Cada quan?<br />
Cultiu mixt: realitza algun tipus de cultiu associat al cereal? Quin? Per què?<br />
Sol fer cremes de rostolls?<br />
Rep alguna ajuda tècnica i/o econòmica des d’alguna entitat pública o privada<br />
(DAAR, fons europeus, etc..) per gestionar l’explotació?<br />
8. Creences<br />
Em sabria dir alguna creença popular sobre aquest cultiu?<br />
9. Enfermetats o plagues<br />
Quines plagues ha viscut el seu cereal?<br />
Què fa per tractar-les? Ha rebut alguna ajuda institucional per combatre-les?<br />
Quins productes/eines fa servir?<br />
10. Destí producció i estructura econòmica<br />
Quin és el destí de la seva producció? (%autoconsum, % venda)?<br />
Quins canals de distribució utilitza?<br />
Quina és l’activitat econòmica predominant a la comarca?<br />
Participa a alguna cooperativa?<br />
11. Unitats treball<br />
Qui treballa a la seva finca? Fent què?<br />
Qui espera que el continuï treballant?<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
51
12. Pràctiques col laterals de diversificació<br />
Quines altres activitats treballa a la seva finca?<br />
Com ho fa?<br />
13. Serveis<br />
Al lloc on viu, hi ha algun tipus d’infraestructura i/o servei que creu que hauria<br />
de millorar (transport escolar, aigua, llum, gas, comunicacions, etc.)?<br />
En quin tipus de material li agradaria que resultés aquest treball gràfic i<br />
documental (llibre/ book fotogràfic, informe, calendari informatiu <strong>del</strong> cultiu,<br />
etc..)?<br />
14. Agraïments<br />
Demanar si coneix o sap d’alguna persona que ens pugui ser d’interès per<br />
entrevistar. Per coneixedor- expert en la temàtica o perquè practica el cultiu<br />
amb mètodes ancestrals.<br />
Agrair la col laboració.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
52
II. Transcripció de l’entrevista a Sebastià Cherta<br />
Lloc: Sant Jaume d’Enveja<br />
(Delta de l’Ebre)<br />
Informació general<br />
Data: 12 maig<br />
2009<br />
Nom Sebastià Cherta Gisbert<br />
Edat 41 anys<br />
Lloc de naixement Sant Jaume d’Enveja<br />
Lloc on viu Sant Jaume d’Enveja<br />
Professió Agricultor de l’arròs<br />
Estructura<br />
familiar<br />
Qüestionari de l’entrevista:<br />
1. Estat de la qüestió<br />
Estat Civil: Casat<br />
Nº fills/es: 1 filla de 6 anys<br />
A què es dediquen: -<br />
Núm. visita/codi: 1 arròs (2a visita)<br />
Creu que algun d’ells continuarà la seva feina? A ella li agrada<br />
però d’aquí a allà..<br />
Quants anys fa que treballa en el cultiu de l’arròs?<br />
Farà uns 25 anys. No tenia carnet i ja anava amb maquinària..<br />
Per què continua treballant-hi?<br />
Forma part de la vida. Vaig fer Agrònoms per poder treballar en això, el que<br />
passa és que no vaig poder acabar...és una forma de viure. Si vius aquí o treballes al<br />
camp en l’arròs o has de guanyar-te la vida d’una altra manera.<br />
Coneix molta més gent que es dediqui al mateix?<br />
Sí, aquí el poble coneixo pràcticament a tothom que es dedica en l’arròs. Del<br />
poble els coneixo a tots. Aquí el que passa és que amb molt poca gent es treballa molta<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
53
superfície i tens molta relació amb els companys de feina. Entre nosaltres no hi ha<br />
competència.<br />
Ha canviat molt la zona on viu en els darrers 20 anys?<br />
Sí que ha canviat sobretot a nivell de comunicació, carreteres noves, etc. Ha<br />
canviat pràcticament tal com avança la manera de viure. Encara que estem en un poble<br />
tampoc no estem abandonats.<br />
Com pronostica el futur d’aquí 20 anys?<br />
D’aquí 20 anys suposo que el sector de l’arròs estarà igual. Hi haurà més<br />
problemes perquè els productes canviaran, això s’està ficant molt al dia, hi haurà<br />
menys zona per cultivar, etc. però tampoc veig un canvi molt gran. Si no és un<br />
abandonament forçós de l’Administració no crec que ningú abandoni les seves terres.<br />
2. Transmissió <strong>del</strong> saber<br />
Qui li ha ensenyat el que sap?<br />
Això és el dia a dia. A casa pràcticament vam començar al mateix temps i<br />
portar arròs sempre se n’havia portat però des de que ens hi vam posar el meu germà i<br />
jo ho hem anat fent més com a empresa. Però els coneixements és el dia a dia i<br />
preguntant..<br />
A qui li ha ensenyat vostè?<br />
De moment a ningú i a un munt de gent, perquè jo faig coses a vegades la gent<br />
no ho fan i de vegades jo copio coses <strong>del</strong>s altres. Això és més <strong>del</strong> dia a dia que no...<br />
Creu que algú continuarà la seva activitat?<br />
Si, suposo que si. Més que res per les inversions en maquinària i això. Ha de<br />
seguir amb algú o altre. Aquí se fa molt que quan algú es jubila i no vol seguir, ho<br />
traspassa a algú i li dóna les terres i els treballs.<br />
Considera important fer conèixer el que sap?<br />
Si que és important, però aquest coneixement se transmet pel fet d’aprendre les<br />
coses a base d’errors teus o <strong>del</strong>s altres. Com que hi ha molt bona relació amb els altres,<br />
de vegades alguns t’indiquen algunes coses, i al revés.<br />
Creu que seria positiu fer conèixer aquests coneixements a les escoles?<br />
Si perquè per exemple la gent jove no sap distingir una herba de l’altra.<br />
S’hauria de fer almenys una xerrada o dos a l’any.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
54
3. Teixit social<br />
Quines activitats comunals/associatives hi ha a la zona?<br />
Les cooperatives i comunitats de regants. En acabat hi ha un percentatge molt<br />
petit d’associacions de productors independents però això és un cas puntual. Es tracta<br />
de tres o quatre propietaris que es posen d’acord alhora de vendre el producte. Però<br />
això és molt puntual. El més important són les cooperatives i les comunitats de<br />
regants. Aquestes últimes no tenen cap ànim de lucre, és una eina de gestió de l’aigua<br />
molt important perquè sinó seria un desastre.<br />
Es relaciona i intercanvia experiències amb altres pagesos de la zona?<br />
Si, aquest punt és importantíssim. Hi ha qui no vol preguntar però a mi no em<br />
preocupa. El que passa que de vegades has de saber com és la teva terra i que el que<br />
amb un li funciona no té perquè ser bo per a tu. No tot funciona a tot arreu.<br />
4. Varietats de cereal<br />
Quin tipus de varietats coneix?<br />
Conec pràcticament totes les varietats des de les antigues que ja no es cultiven<br />
fins algunes de modernes que encara no estan al mercat. A veure, a mi m’agrada saber<br />
coses i procures estar una mica al dia. Algunes de les més antigues que conec són;<br />
“Francès”, “Bahia”, “Sénia”, “Montsianell”, “Matusaca”, etc. Però veus, per exemple,<br />
aquests varietat tan antiga “Matusaca” és molt semblant a la varietat actual que fem<br />
nosaltres. Si et mires la fitxa tècnica de l’una i l’altra pràcticament no hi ha cap<br />
diferència. Llavors hi ha les d’arròs llarg; “Lemon”, “Thaibonnet”, “Skylomen”,<br />
“Marisma”, etc. I les més noves que hi ha ara i donen més rendiment; “Fonsa”, i<br />
“Gleba”. I les que no en venen encara; “Guardiamar”. I llarg hi ha el “Gladio”,<br />
“Libero”, etc. “Libero” és una varietat una mica estranya.<br />
Quines són comunes a la zona on viu?<br />
Aquí el Delta les varietats més comunes són el “Montsianell” i “Gleba” que són<br />
gra rodó (aquí en diem semillarg). I com a arròs llarg, el poquet que es fa és “Gladio”.<br />
Els primers estem parlant <strong>del</strong> 95% de la superfície total conreada i d’aquest un<br />
70% és “Gleba”.<br />
Quines sembra normalment?<br />
Nosaltres fem un arròs especial per un mercat concret (japonès) i en acabat<br />
l’altra varietat és el “Gleba” que la portem a la cooperativa.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
55
5. Llavors<br />
Sol conservar la seva llavor cada any?<br />
Fins ara si, però fa un any que no. L’any passat vam tenir problemes amb una<br />
mala herba i vam decidir que no en faríem per netejar el camp. Ho hem donat a<br />
l’empresa de llavors i ells se n’encarreguen.<br />
Qui ho fa?<br />
L’empresa de certificació, classificació i empaquetat al sac de les llavors.<br />
Si compra llavors cada any, on? Per què?<br />
Hi ha dos maneres: directament a les empreses productores de llavors o per<br />
mediació de les cooperatives. Tu fas una comanda i llavors la cooperativa fa la<br />
comanda a l’empresa.<br />
Com les aconsegueix?<br />
Fem una previsió per nadal de quants kg consumirem de tal varietat i llavors<br />
les comprem. Llavors també, entre pagesos ens avisem si tenim algun excedent.<br />
6. Estacionalitat/ calendari d’activitats<br />
Quan comença a sembrar?<br />
A finals d’abril- principis de maig.<br />
Quan sega/ fa la collita?<br />
Durant el mes de setembre.<br />
A quina època fertilitza/abona?<br />
Se fa un bon fondo abans de sembrar i llavors es fa una “cobertera” que ha de<br />
ser a finals de maig- principis de juny. Si sembres a l’abril és a finals de maig i si<br />
sembres al maig és primers de juny. I hi ha gent que fa una segona “cobertera” i tot,<br />
que va cap a primers de juliol.<br />
Amb això també s’ha de mirar la manera de treballar, perquè abans se tirava<br />
tot de fondo i necessitaves una quantitat de fertilitzant increïble. Ara se n’han donat<br />
compte que val la pena donar-ho en tres vegades que no en dos, perquè com menys<br />
aportacions fas més quantitat i com més aportacions redueixes la quantitat. Així la<br />
quantitat s’ha aprofitat millor pel cultiu. Com més aportacions menys quantitat<br />
d’abono total necessites.<br />
7. Pràctiques de cultiu<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
56
Quines són les principals labors que fa?<br />
El primer treball que es fa és “fanguejar”, que és l’enterrament de la collita<br />
anterior. Llavors hi ha l’acondicionament i preparació <strong>del</strong> terreny amb anivellacions.<br />
Després es prepara “el llit de sembra”, deixar la terra en condicions per sembrar que<br />
se’n diu “revoldre”. Llavors toca sembrar la llavor i fas les aplicacions d’herbicides i/o<br />
fitosanitaris necessaris. Després l’aplicació d’adob i després ja ve la collita.<br />
Què fa per preparar la terra? Com i quan?<br />
Pots deixar llest per sembrar directament i llavors ja sembres o sinó ho tens de<br />
revoldre. Revoldre més que res té doble sentit ja que aprofitant que deixes la terra<br />
llesta per sembrar ja combats la mala herba o “arròs salvatge” que en diem. De fet es<br />
sembra el mateix. Si has d’aplicar herbicida ja tens que deixar el terreny preparat<br />
abans de tirar l’aigua. Les màquines pràcticament són les mateixes, o vas pel sec o vas<br />
pel fang, utilitzant una “fresadora” o un “rulo” que és un “rodillo” d’aquells mecànics.<br />
Fa servir algun tipus de fertilització? Com i quan?<br />
Si, normalment els químics. Lo més normal és el sulfat amoni (sal que diem),<br />
urea i complexes formalitzats. Això se sol fer cap al juny.<br />
Què fa amb les males herbes que creixen al cultiu?<br />
(ídem)<br />
Fa rotacions de cultiu? Cada quan?<br />
No, de fet abans el Delta la gent que feia arròs ho feia per deixar descansar la<br />
terra perquè tenien horta. Per fer descansar la terra aprofitaven per fer arròs.<br />
Cultiu mixt: realitza algun tipus de cultiu associat al cereal? Quin? Per què?<br />
No.<br />
Sol fer cremes de rostolls?<br />
Pels marges i com a cosa molt puntual. Estan prohibides i només es poden fer<br />
controlades i a l’època que toca.<br />
Rep alguna ajuda tècnica i/o econòmica des d’alguna entitat pública o privada<br />
(DAAR, fons europeus, etc..) per gestionar l’explotació?<br />
Rebem les subvencions de la PAC, i la <strong>del</strong> pagament de cultiu únic que se’n diu.<br />
Per part de l’IRTA s’organitza una jornada a l’any, però el més habitual és<br />
l’assessorament tècnic per part <strong>del</strong>s enginyers de les cases comercials <strong>del</strong>s<br />
productes.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
57
8. Creences<br />
Em sabria dir alguna creença popular sobre el cultiu de l’arròs?<br />
Els vells deien que “L’arròs vol foc al cap i aigua als peus”.<br />
El vent de llevant és molt dolent perquè aixeca el fang.<br />
L’arròs <strong>del</strong> Delta té alt contingut de midó.<br />
9. Enfermetats o plagues<br />
Quines plagues ha viscut el seu cereal?<br />
El “Xilo” (“lo cuc” o barrinador) i atacs de fongs a l’espiga en el moment<br />
d’espigar l’arròs.<br />
Què fa per tractar-les? Ha rebut alguna ajuda institucional per combatre-les?<br />
Per combatre el “Xilo” se n’encarrega l’Associació de Defensa Vegetal (ADV),<br />
posant trampes fenhormones a cada parcel la i fent el seguiment d’aquesta plaga en<br />
concret. Pels fongs s’apliquen tractament de fungicides un cop a l’estiu com a mínim.<br />
Quins productes/eines fa servir?<br />
Per aplicar fungicides es fa per tractaments aeris. Pels insecticides està prohibit<br />
tirar-ne i es fa amb trampes de fenhormones. Només n’apliquen ells puntualment en<br />
algun punt en concret quan hi ha algun focus “una mica bèstia”.<br />
10. Destí producció i estructura econòmica<br />
Quin és el destí de la seva producció? (%autoconsum, % venda)?<br />
La gent de vegades algú se’n guarda una mica. Hi ha gent que encara té algun<br />
molient petit per moldre’l. Però pràcticament tothom ho ven.<br />
Quins canals de distribució utilitza?<br />
Ho vens directament als comercials de cada casa o ho portes a la cooperativa.<br />
Més o menys cada casa comercial té un representant aquí el Delta i ja se sap qui és qui.<br />
Hi ha un que compra per una marca, un altre que compra per a dos, etc. Normalment hi<br />
ha tres compradors.<br />
Quina és l’activitat econòmica predominant a la comarca?<br />
El sector de l’arròs.<br />
Participa a alguna cooperativa?<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
58
Si, la Càmara Arrossera <strong>del</strong> Montsià, que és la fusió de la Cooperativa de Sant<br />
Jaume d’Enveja i la Cooperativa d’Amposta. Llavors, a la banda esquerra de l’Ebre hi<br />
ha l’Associació de Cooperatives Arrossaires <strong>del</strong> Delta.<br />
11. Unitats treball<br />
Qui treballa a la seva finca? Fent què?<br />
Som 3 persones fixes. Un noi assalariat, el meu germà i jo. Llavors hi ha<br />
moments puntual com el mes de la recol lecció de l’arròs que en som una o dues<br />
persones més.<br />
Qui espera que el continuï treballant?<br />
Home nosaltres som una empresa familiar, espero que algú o altre ho<br />
continuarà.<br />
12. Pràctiques col laterals de diversificació<br />
Quines altres activitats treballa a la seva finca?<br />
No, nosaltres no. Altres finques fan aprofitament cinegètic o agroturisme però<br />
és minoritari.<br />
Com ho fa? -<br />
13. Serveis<br />
Al lloc on viu, hi ha algun tipus d’infraestructura i/o servei que creu que hauria<br />
de millorar (transport escolar, aigua, llum, gas, comunicacions, etc.)?<br />
Home aquí ha de millorar molt més l’estat <strong>del</strong>s camins. Pel demés no podem<br />
pretendre viure com a Barcelona sobretot per l’accessibilitat als serveis.<br />
En quin tipus de material li agradaria que resultés aquest treball gràfic i<br />
documental (llibre/ book fotogràfic, informe, calendari informatiu <strong>del</strong> cultiu,<br />
etc..)?<br />
No ho sé, ja em va bé lo <strong>del</strong> llibre fotogràfic.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
59
III. Transcripció de l’entrevista a Josep Puig<br />
Lloc: Finca Ca l’Andreu<br />
Informació general:<br />
Nom Josep Puig Pujol<br />
Edat 55 anys<br />
Data: 26 de març 2009<br />
Lloc de naixement Ca l’Andreu, municipi de Veciana<br />
Lloc on viu Ca l’Andreu, municipi de Veciana<br />
Professió Pagès<br />
Estructura<br />
familiar<br />
Estat Civil:<br />
Nº fills/es: 2 filles<br />
Núm. visita/codi: 1secà (2a visita)<br />
A què es dediquen: Una treballa en el sector <strong>del</strong> turisme (Calaf) i<br />
l’altra en una empresa tèxtil (Igualada).<br />
Creu que algun d’ells continuarà la seva feina? Els agrada però<br />
tenen altra feina i per continuar-ho hi ha masses dificultats.<br />
Qüestionari de l’entrevista:<br />
1. Estat de la qüestió<br />
Per què continua treballant amb mètodes tradicionals?<br />
Bàsicament perquè m’agrada treballar amb les bèsties i els animals de tracció.<br />
M’entusiasmen les fires de bestiar i en general tot el que envolta aquest món, i per això<br />
encara em dedico a treballar amb aquests mitjans.<br />
Coneix més gent que faci el mateix?<br />
Actualment per aquesta zona no, tot i que fa un temps hi havia un senyor de per aquí<br />
la vora que també s’hi dedicava però ara ja està jubilat.<br />
Ha canviat molt la zona on viu en els darrers 20 anys?<br />
Sí, abans hi havia molts pagesos treballant amb animals i en això ha canviat molt. El<br />
paisatge també ha canviat perquè s’han fet alguns camps de cultiu més grans i han<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
60
desaparegut les feixes més petites ja que no hi pot entrar la maquinària tan fàcilment.<br />
Els aerogeneradors <strong>del</strong> parc eòlic d’aquí al costat no em molesta.<br />
Com pronostica el futur d’aquí 20 anys?<br />
Tal com està la situació actualment i amb tot això de la crisi, crec que hi haurà canvis<br />
importants.<br />
2. Transmissió <strong>del</strong> saber<br />
Qui li ha ensenyat el que sap?<br />
Això s’aprèn de la mateixa feina. Jo fa molts anys que treballo. Als 14 anys vaig<br />
començar a treballar amb el meu pare i d’ell en vaig aprendre la manera de llaurar i<br />
treballar la terra. Tot canvia i no totes les tècniques que em va ensenyar el meu pare<br />
les faig, ja que hi ha una part que la vas aprenent sobre la marxa.<br />
A qui li ha ensenyat vostè?<br />
No perquè ningú s’hi ha interessat.<br />
Creu que algú continuarà la seva activitat?<br />
No ho crec. Ja hi havia molta gent abans meu que al final ho han deixat perquè s’han<br />
jubilat o per altres oportunitats de negoci.<br />
Considera important fer conèixer el que sap?<br />
La majoria de la gent no hi està massa interessada. La producció d’aliments és un<br />
sector que viu masses dificultats. La gent valora més l’aspecte i forma <strong>del</strong>s aliments<br />
que no pas el procés que s’ha seguit per a produir-lo. En aquest sentit sí que és<br />
important fer conèixer aquest tipus de processos.<br />
A qui creu que se li hauria d’ensenyar?<br />
Potser a les escoles ja que la majoria d’aquestes coses només s’aprenen si les vius<br />
directament de casa teva.<br />
3. Teixit social<br />
Quines activitats comunals/associatives hi ha a la zona?<br />
Estem en contacte i xerrem molt amb els veïns però no participo en cap activitat<br />
associativa de lucre ni esbarjo. Tampoc vaig al bar.<br />
Es relaciona i intercanvia experiències amb altres pagesos de la zona?<br />
Parlem sobretot <strong>del</strong> temps o de notícies..<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
61
4. Varietats de cereal<br />
Quin tipus de varietats coneix?<br />
Jo planto ordi, blat (seixons), vesses, erp (producte pels xais), civada (també cigrons).<br />
Quines són comunes a la comarca?<br />
Ordi i blat (i també el cigronet des de fa pocs anys que ha guanyat empenta).<br />
Quines sembra normalment?<br />
Ordi i Blat. Aquest any he sembrat més blat.<br />
5. Llavors<br />
Sol conservar la seva llavor cada any? Qui ho fa? Com les aconsegueix?<br />
Sí, conservo la llavor cada any. Quan faig la collita reservo alguns sacs per sembrar i<br />
llavors “la llantio/ vento” a l’era quan bufa marinada perquè marxin una mica les<br />
llavors.<br />
De tan en tan també canvio la llavor (cada 2 o 3 anys) i en compro a alguns<br />
magatzems de per aquí la comarca com Calaf o Prats de Rei. No m’agraden les llavors<br />
que vénen de massa lluny i prefereixo les varietats de llavor de la zona que estan més<br />
ben aclimatades. A més hi ha confiança i bona relació amb aquests proveïdors i sempre<br />
ajuda que et guiïn una mica.<br />
Si compra llavors cada any, on? Per què? -<br />
6. Estacionalitat/ calendari d’activitats<br />
Quan comença a sembrar?<br />
Normalment i en aquesta zona es fa entre els mesos d’octubre i novembre. La data<br />
exacte pot variar segons si plou i llavors t’endarrereixes una o dues setmanes. Llavors,<br />
també es pot sembrar varietats tardanes cap als mesos de gener i febrer, tot i que de<br />
vegades hi ha problemes de que li costa arribar perquè el bon temps s’avança i l’espiga<br />
queda més raquítica.<br />
Quan sega/ fa la collita?<br />
Se sol segar al juliol i depenent de l’any, si la calor no s’avança massa, es pot segar<br />
fins a l’agost. Abans quan era més jove hi solia haver més pluges al maig i llavors al<br />
juny encara granava.. fins a ben entrat l’estiu no es segava.<br />
A quina època fertilitza/abona?<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
62
Normalment al temps de sembrar es sol abonar la terra (setembre- octubre). Després<br />
cap al febrer tiro nitrat. Se sol fer un parell de cops durant el cicle de la planta. Ho faig<br />
amb fems i abono químic com nitrats o altres compostos.<br />
Al mateix sembrar la llavor també s’incorpora l’abono a la terra.<br />
7. Pràctiques de cultiu<br />
Quines són les principals labors que fa?<br />
Cuido les gallines i altre bestiar com cabres. A l’hivern també esporgo alguns pins i<br />
faig llenya per l’any vinent. Sempre s’ha de fer d’un hivern per l’altre perquè cal deixarla<br />
assecar.<br />
Què fa per preparar la terra? Com i quan?<br />
La llauro cap al mes de març- abril- maig.. i llavors segons si ha plogut gaire a la<br />
primavera surten moltes herbes i s’hi ha de passar un “tallant” (forma Y, funció <strong>del</strong>s<br />
cultivadors). Després la terra queda “oberta” i és bo perquè el sol de l’estiu hi penetra.<br />
Fa servir algun tipus de fertilització? Com i quan?<br />
Només l’abono <strong>del</strong> sembrar i alguna altra vegada.<br />
Què fa amb les males herbes que creixen al cultiu?<br />
Mato les males herbes si n’hi ha amb un carret per ensulfatar que també va amb la<br />
mula<br />
Fa rotacions de cultiu? Cada quan?<br />
Sí, ho faig cada any però no excessivament.<br />
Faig guaret habitualment i cal llaurar-lo perquè a l’estiu ha d’estar net. “A l’estiu el<br />
guaret ha d’estar net” perquè així la terra està solejada i no hi ha cap arrel. Així es diu<br />
que reposa la terra i llavors no cal abonar-la tan.<br />
Cultiu mixt: realitza algun tipus de cultiu associat al cereal? Quin? Per què?<br />
No ho faig mai. Antigament hi havia arbres entre les feixes però això ja s’ha perdut.<br />
Sol fer cremes de rostolls?<br />
Sí, ho faig a l’època que ho deixen fer, <strong>del</strong> 15 de novembre al 15 de març..<br />
Rep alguna ajuda tècnica i/o econòmica des d’alguna entitat pública o privada<br />
(DAAR, fons europeus, etc..) per gestionar l’explotació?<br />
No rebo cap ajuda, m’ho vaig espavilant de la manera que puc.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
63
8. Creences<br />
Quan bufa vent de Manresa és senyal que plourà molt. En canvi quan bufa de<br />
tramunta és un vent sec i més serè i fa bon temps.<br />
El bestiar es treu a l’hivern perquè solen néixer a la primavera.<br />
Antigament es feia la festa <strong>del</strong> batre amb un dinar familiar i amb la gent que havia<br />
col laborat amb la feina de la collita.<br />
9. Enfermetats o plagues<br />
Quines plagues ha viscut el seu cereal?<br />
No en recordo cap especialment per aquesta zona.<br />
Què fa per tractar-les? -<br />
Quins productes/eines fa servir? –<br />
10. Destí producció i estructura econòmica<br />
Quin és el destí de la seva producció? (%autoconsum, % venda)?<br />
Gairebé em quedo tot el gra per donar de menjar al bestiar (80% aprox.), perquè no els<br />
compro pinso. Mengen dos “mostes” al matí i dos al migdia.<br />
Els anys que hi ha algun excedent ho venc a comerciants que en compren per aquí la<br />
zona. Ara fa dons anys que no n’he venut gens.<br />
Com distribueix aquesta producció?<br />
El mateix que em ve a segar s’ho emporta per distribuir-ho i vendre, cobrant un jornal.<br />
Quina és l’activitat econòmica predominant a la comarca?<br />
Els pocs que som ens dediquem a la pagesia. Els pagesos s’han “aclarit” molt (són<br />
pocs) ja que la majoria no han tingut relleu generacional i els que s’han quedat a viure<br />
ja no s’hi dediquen.<br />
Participa a alguna cooperativa?<br />
No. (amb el cigronet el porto a la COOPAC).<br />
11. Unitats treball<br />
Qui treballa a la seva finca? Fent què?<br />
Hi treballo jo tot sol.<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
64
Qui espera que el continuï treballant?<br />
No ho sé, de moment vaig fent jo i el dia que m’avariï ja ho veurem..<br />
12. Pràctiques col laterals de diversificació<br />
Quines altres activitats treballa a la seva finca? -<br />
Com ho fa? -<br />
13. Serveis<br />
Quan les nenes eren petites i anaven a l’escola les passava a buscar l’autobús de Calaf.<br />
L’electricitat la van posar fa uns 40 anys i l’aigua ens arriba de la <strong>del</strong> poble..<br />
<strong>Fundació</strong> <strong>del</strong> <strong>Món</strong> <strong>Rural</strong>/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat<br />
65