Josep Maria Fusté - Ara Lleida

“Sóc un enamorat de la Vall de Boí
on vaig a buscar bolets”
44

Text: Josep Felis Fotos: Agrupació Barça Veterans, Santi Iglesias, www.fcbarcelona.cat
Josep Maria Fusté és un dels millors jugadors de futbol que hi ha hagut a Catalunya i a Espanya en el decurs de la història. Va
néixer a Linyola (el Pla d’Urgell) fa 66 anys i després de jugar al Barcelona durant quasi 20 temporades (“vaig entrar al futbol
base blaugrana quan tenia 12 anys i vaig sortir del club amb 31”), va formar part de la Selecció Espanyola que es va proclamar
Campiona d’Europa el 1964, un títol “que el franquisme va polititzar molt, ja que es va derrotar la URSS a la final i era com
guanyar la guerra”, però que encara ara és l’únic que té Espanya al seu historial. Arrelat a Linyola, el “Mahonet”, com el
coneixen al seu poble, no perd l’ocasió per jugar una partida de botifarra amb els amics de sempre al bar.
45

J
osep Maria Fusté no oblida les seves arrels.
De fet, “molts dies surto al matí de Barcelona
amb el cotxe i vinc a dinar a Linyola.
M’agrada molt fer una partida de botifarra al
bar del poble amb els amics de sempre”. I
és que a Linyola tothom sap qui és el
“Mahonet”, una persona que malgrat haver
triomfat en el futbol, amb un equip tan important
com el Barcelona i a la Selecció
Espanyola, i haver ocupat càrrecs importants
en tots els estaments del club blaugrana, on
gairebé va arribar a ser president, continua
essent la mateixa persona que gaudeix comentant
la jugada o veient com un altre noi
de Linyola, en Bojan Krkic, arriba a figura
del seu estimat Barcelona.
Com van ser els inicis de Josep Maria Fusté
al món del futbol?
Em van veure jugar a Linyola i em van proposar
anar a Barcelona. Vaig començar a la
categoria infantil i allí vaig anar compaginant
el futbol amb els estudis. Vaig entrar amb
només 12 anys a una pensió on ens tenia
allotjats el Barcelona, i que seria l’antecedent
de La Masia, i vaig ser al club fins als 31.
Durant dues temporades vaig estar cedit a
l’Osasuna, on tot i jugar a Segona Divisió
vaig debutar amb la Selecció Espanyola.
Quina és la fita més important que has
aconseguit com a jugador de futbol?
A nivell de selecció, sens dubte el títol de
Campió d’Europa que vam aconseguir el
1964 i que és l’únic que té el futbol espanyol.
Jo em pensava que no jugaria aquella final
perquè era català i hi havia una certa campanya
en contra, però el seleccionador Villalonga
va apostar per la joventut i em va fer
jugar. Vam guanyar la URSS per 2-1 i aquella
victòria es va polititzar molt, ja que era com
guanyar la guerra. Al franquisme era molt
habitual aquesta politització i l’any abans no
s’havia anat a jugar a Rússia.
Com porta la gent de Linyola el fet de tenir
un veí que ha arribat no solament a jugar al
Barcelona sinó també a la Selecció Espanyola?
Bé. Amb molta naturalitat. Aquí al poble sóc
el “Mahonet” perquè jo era el més petit de
“Cal Mahó”, que és com es coneix casa meva
a Linyola.
Vas formar part d’una candidatura a la presidència
del Barcelona que no va guanyar.
Com va anar l’experiència?
El tema es va polititzar molt. No tenia cap
intenció de ser president, però una colla
d’amics em van animar a presentar-m’hi.
Vam ser sis els candidats que ens vam presentar
contra Josep Lluís Núñez, que optava
a la reelecció. Al final el rival de Núñez va
ser Sixte Cambra i vaig fer campanya amb
ell. Però vaig veure que les persones canvien
molt aviat i el mateix Cambra, malgrat perdre,
46
va entrar a la junta directiva de Núñez. No
em va agradar perquè va ser una candidatura
polititzada.
Ets partidari que hi hagi seleccions catalanes?
Sí. Sóc partidari que n’hi hagi, tot i que sóc
conscient que és molt difícil que es puguin
aconseguir. El que no m’agrada és que hi ha
gent que s’hi està embolicant només per ferse
un nom i que no hi creu, en les seleccions
catalanes. Això fa molt mal.
Has estat jugador, quasi president, ara ets
comentarista televisiu dels partits del Barcelona.
Hi ha alguna cosa relacionada amb el

Fusté mostra satisfet una de les samarretes que va lluir i suar en la seva època d’esplendor. Els èxits que va aconseguir amb ella van ser memorables.
Josep Maria Fusté no creu en els entrenadors, considera
que se’ls dóna massa importància i afirma que no seria mai
entrenador del Barça.
47
futbol que no has fet i que t’hagués agradat
fer?
No, perquè l’únic que no he fet és
d’entrenador i és una cosa que no m’ha
agradat mai.
No t’ha cridat mai l’atenció ser entrenador
de futbol?
En tinc el títol nacional, però soc antientrenador.
No hi crec, en els entrenadors, i per
tant no m’agrada que diguin que és l’equip
de Capello, de Rijkaard o de Zubillaga. És el
Barça, el Madrid o el Lleida. A l’entrenador
se li dóna massa importància.
I arribar a ser-ho del Barça, t’hagués agradat?
Gens. Jo seria un col·laborador per fer les
alineacions, però no seria mai l’entrenador.
El Barça, és tan favorit com diuen per guanyar
aquesta Lliga?
Aquest any sí. Primer perquè la temporada
passada el Barcelona va regalar la Lliga. I
segon perquè s’han fet molt bons fitxatges.
De fet, potser és el primer cop a la història

C/ Prat de la Riba, 1 25230 MOLLERUSSA Tel. 973 71 13 13
estany@plaurgell.cat www.estanyivarsvilasana.cat

Josep Maria Fusté amb la nova promesa del Barça, Bojan Krkic. Tots dos de Linyola, els seus inicis han estat en els camps de la població.
que el Barcelona fa bons fitxatges, almenys
sobre el paper. Han fitxat els quatre jugadors
que necessitaven.
Ets partidaris que els quatre davanters (Ronaldinho,
Eto’o, Henry i Messi) juguin junts?
Sí, sempre han de jugar els millors jugadors.
Al futbol guanyen els futbolistes i els millors
han de jugar sempre.
I del Lleida, segueixes la seva trajectòria de
les darreres temporades?
El segueixo però no vaig mai al camp. Pràcticament
no vaig ni al Nou Camp si no és
per treballar. En canvi, vaig sempre a veure
els partits de les categories inferiors ja que
són els que més m’agraden.
T’he de preguntar per un jove del teu poble
que diuen que apunta molt alt, en Bojan
Krkic. És tan bo com diuen? Creus que arri-
barà a ser una figura del futbol i del Barça?
En Bojan ja va néixer futbolista. Quan jugava
a la plaça de Linyola ja veies que era molt
bo. Té un do natural. Crec que a hores d’ara
no es pot dir que serà un gran jugador perquè
ja ho és. I pot donar dies de glòria al futbol
i al Barcelona. Jo crec que arribarà a figura
perquè es un jugador que té gol i això va
molt buscat a tot el món. De totes maneres,
arribar al primer equip del Barça és molt
difícil.
Com es pot explicar que d’una localitat
tan petita com Linyola hagin sortit dos
grans jugadors com J. Maria Fusté i Bojan
Krkic?
No hi ha cap explicació. No n’hi pot haver
cap perquè tampoc no hi ha una relació
directa entre en Bojan i jo. Tots dos hem
nascut a Linyola com podíem haver nascut
en un altre lloc.
49
Ara vius entre Linyola i Barcelona. Passes
gaire temps a Linyola?
Vinc a Linyola sempre que puc. Com que
ja estic jubilat, hi ha molts dies que no
tinc res per fer a Barcelona i vinc a dinar
al poble, a casa de la meva germana.
Després faig la botifarra amb la colla al
cafè i torno cap a Barcelona. I durant els
caps de setmana quasi sempre sóc a Linyola.
A més de Linyola, digue’m un indret de
les comarques lleidatanes on t’agrada
perdre´t.
M’agrada molt tota la Vall de Boí i el Parc
Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici. També sóc un gran admirador de
la Val d’Aran. I com que m’entusiasma
anar a buscar bolets amb els amics del poble,
també conec a fons tota la zona del
Pont de Suert i el port del Cantó. ●